“El Monstre”

Un relat de: Atlantis
“El Monstre”

El Llorenç, nascut a alta muntanya no va conèixer el mar fins a l’adolescència. Va ser en una excursió ,que va promoure el mestre del poble, que els seus ulls van omplir-se de la immensitat d’aquell prat blau que es movia i que amb onades anava caminant fins a mullar-li els peus damunt l’arena.
Tots els seus altres companys, més llançats que ell, van ficar-se a l’aigua sense por, esquitxant-se i jugant, entrant i sortint com si el coneguessin de tota la vida.
Ell no. Ell es va quedar extasiat i immòbil mirant el vaivé de l’aigua. Quan es va atrevir a ficar-se a dins, una esgarrifança li va recórrer tot el cos i de manera matussera va començar a moure braços i cames, fins que una onada el va tirar a terra i li va cobrir la cara fent-li fer diverses glopades d’aigua salada.
Va sortir arrossegant-se per la sorra i va córrer a eixugar-se amb la tovallola. La força del mar el va inquietar. Li va semblar que era davant d’un monstre enorme que volia devorar-lo. Un monstre terrible i seductor al mateix temps. Era la mateixa sensació de quan sentia els udols del llop, mentre pasturava les ovelles.
S’ha fet gran, ha après a nedar, però arran de mar sempre té aquesta percepció del primer dia.
Ara és poeta, i el mar sempre surt en els seus poemes. Per això quan escriu un poema procura fer-ho arran del mar. I el veu amb dues mirades , com un balancí que el gronxa, com un animal apunt d’engolir-lo.





Del Repte clàssic : arran del mar.

Comentaris

  • Com la vida mateixa[Ofensiu]
    aleshores | 13-06-2026

    L'aigua ens genera sentiments contraposats. Particuarment, genera por - no fer peu, enfonsar-se - i seducció per la satisfacció de mantenir-se sense pes, surant.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-03-2026

    Hola, Atlantis:
    Gràcies per comentar-me l'últim poema meu: Quan és tacte la nit i la teva opinió.
    Que passes una bona nit.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Un relat poètic...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-03-2026

    Una relat poètic on descrius l'acció del Llorenç, amb una delicadesa on el mar es balanceja bruscament. És així el mar és un perill quan les ones poden arrossegats a les persones.
    M'ha agradat aquest "monstre" que ho arrassa tot.
    Gràcies per comentar-me el meu últim poema.
    Que tinguis una bona nit.
    Cordialment.

  • Tanta aigua junta...[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-03-2026

    El mar que ens abraça i en relaxa és el mateix mar que ofega. Té dues cares i al teu relat queda molt ben explicat a través de les percepcions del protagonista.

  • Traumes infantils[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 07-03-2026 | Valoració: 10

    Bona tarda, Atlantis:

    La primera sensació amb la mar no ha estat gaire possitiva per al Llorenç i, amb els anys, li queda aquesta sensació entre un balancí que el gronxa i de mostre a punt d'engolir-lo. Té aquest trauma que arrossega des d'una edat molt curta.

    M'ha agradat molt com has tractat el tema, triant les paraules idònies. Et felicito.

    Una forta abraçada i vull que sàpigues que gaudeixo molt amb els teus relats.

    Helena

  • Una gota d'aigua...[Ofensiu]
    llpages | 07-03-2026

    és d'allò més inofensiu, però un mar de gotes d'aigua pot erosionar i convertir en sorra la roca més sòlida. Un relat on les forces es mesuren i d'aquí al respecte, un pas. Dels cims al mar per conèixer la força de l'aigua, produint un respecte similar al del llop. Un relat amb fons didàctic i ben escrit, m'ha agradat!

  • Mai s'ha de perdre la por al mar[Ofensiu]

    Llegint-lo, m'ha fet reviure com el Llorenç, l'angoixa que les onades et rebolquin una vegada i una altra com si et volguessin engolir per sempre. L'oratge, com els llops, pot ser com molt bé descrius un monstre a qui s'ha de tenir molt respecte. Prefereixo el mar que dolçament et gronxa. M'ha agradat molt el relat en què m'hi he sentit identificada.

  • Les primeres sensacions del mar mai no s'obliden. [Ofensiu]
    Percival Ashford | 06-03-2026

    M’agrada especialment aquesta història introspectiva que parla de com el mar atrapa l’atenció i els sentiments d’una persona d’una manera molt especial. Hi veig les tres parts de la història. Se’m fa un bon gust a la boca. Les primeres sensacions del mar mai no s'obliden.

  • un relat ple de sentiments[Ofensiu]
    Noia Targarina | 06-03-2026 | Valoració: 8

    Bon dia Atlantis,

    Un relat ple de molts sentiments,
    respecte a la mar,

    Totothom és diferent no tothom l' agrada,
    cadascú ho veu a la seva manera.

    M' agradat que ho expressis d' aquesta manera!

    Atentament

    Noia Targarina

  • No és... [Ofensiu]
    Prou bé | 06-03-2026

    No és un monstre encara que ho pugui semblar i no estar exempt de perills.
    El relat explica molt bé el pas de la por al respecte necessari.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

201 Relats

1611 Comentaris

163323 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és [email protected]