I una nit de Festa Major

Va obrir els ulls amb un esforç monumental i un raig de sol li va ferir les ninetes… després d’apagar el despertador amb un cop sec que va fer tremolar la tauleta, el contacte dels peus a les fredes rajoles li va recordar al Pep que la nit abans, ja era ben entrada la matinada havia anat a dormir completament exhaust. Era ja la tercera nit de festa major i el que li va passar ahir, en Pep es va pessigar el braç, no podía ser que fos fruit d’un somni. No va ser sols la música eixordadora i la ballaruga. Ara que ja estava ben despert, ho va anar recordant tot fil per randa.

Era passada la mitjanit, el DJ ja feia estona que estava engrescant a la gent, quan en Pep va veure, recolzada a la barra prenent una cerveza a la Clara. S'hi va apropar i per trencar el gel tot fent una gracieta, va preguntar-li: prenent una clareta? El somriure franc de la noia el va animar a continuar parlant. Amb la Clara es coneixien de quan anaven plegats a l’Institut, però des que ell estudiava mitjans audiovisuals i ella periodisme, s’havien distanciat bastant.

Quan després d’unes cançons molt mogudes, el DJ va tocar una melodía lenta, en Pep va convidar a ballar a la Clara. La nit per uns moments va semblar que s’aturés. Després, sense que ni l'un ni l’altra en fossin gaire conscients, van començar a moure’s al ritme frenètic altre cop de la música i de les llums, perdent ambdós la noció del temps.

Quan la festa es va acabar, el campanar no feia massa havia tocat les cinc, en Pep va acompañar tot caminant xino-xano la Clara a casa. En Pep assegut als peus del llit, recorda un punt confós, el petó una mica furtiu que ella li va fer en acomiadar-se...

Tot i abstret pensant amb la Clara, en Pep sent la veu de la mare que entrant a l’habitació li recorda que ella i el pare aniran a passar el dia amb la Rosita i el Paco, que els han convidat a dinar i que aprofiti per descansar, que deunidó les nits que porta sense dormir ... A bodes em convides! va pensaren Pep i recolzant la galta al coixí fresc i esponjós, va aclucar amb plaer les parpelles i va respirar, profundament feliç.