Xarxes socials?

Xarxes socials?

El fenomen de les xarxes socials esta arribant a uns límits que crec puc dir sense por d’ equivocar-me, que de socials no en tenen res i que com es fa servir el mòbil per tot, més aïllats estem uns dels altres. Uns dels seus grans protagonistes entre les persones més joves, com poden ser els influencers i els “tik-toks”, acaparen una atenció que només puc entendre si el que un vol és evadir-se de la segurament avorrida quotidianitat. Fins i tot les emoticones estan fent desaparèixer les nostres expressions facials.

Si un extraterrestre aterrés de cop a qualsevol estació de tren, de metro o d’autobús, tindria la certesa que els humans tenin una extensió, generalment a la mà dreta, en forma de rectangle. Quan utilitzo qualsevol d’aquests mitjans de transport, observo amb angunia reprimida un espectacle que com més va més augmenta. Fa poc vaig fer un vídeo en que es veu com tota les persones del vagó que anaven assegudes al meu voltant, estaven sense cap excepció mirant o teclejant amb avidesa el mòbil. Ningú per descomptat se’m va adonar de la meva intromissió en la seva vida.

Com que el mitjà de transport que agafo més sovint és el tren, és en aquest mitjà on les meves observacions son més acurades. Tant bon s’entra a l’estació, molts ja porten el mòbil en una mà i a l’altre el bitllet per introduir-lo a la màquina.
Es un espectacle trist. Jo me’ls miro sense cap mena de pudor de que se sentin incòmodes, doncs sé que en cap moment cap d’ells es conscient de la meva persona ni de cap altre.

L’espectacle els caps de setmana en els restaurants i llocs d’oci, es fins i tot més preocupant doncs els nens també en formen part. Aquests absorts en les pantalles no sols no molesten sinó que no diuen ni piu. La resta de comensals van alternant la conversa amb mirades sense complexes als mòbils que tots tenen sobre la taula.

Qui no ha vist mai una parella asseguda una en front de l’altra concentrada cadascun en el seu mòbil? Un espectacle patètic com pocs.

Els metges, sobretot els psicòlegs, ja fa temps que alerten dels perills que per la salut mental té l’addicció als mòbils. Sembla però que de moment només s’està estudiant minimitzar-ne el seu ús en l’àmbit infantil i escolar.

Difícil imaginar que així com ja ens hem habituat feliçment a viure en espais lliures de fum, un dia es promoguin espais lliures de mòbils. Per quan una publicitat en la que exhorti a una vida molt més saludable sense la necessitat d’estar sempre endollats? ‘més enllà del mòbil hi ha vida’..’fes que les mirades et parlin’ ‘soc aquí, em veus?’

Soc profundament pessimista. La tecnologia ens ha marcat un gol que per a molts ja els hi esta bé. Tenir-nos enganxats al que sigui... Futbol, pantalles, TiK -ToK... és em temo la principal motivació de qui volent-nos mesells, ens fan que siguem indiferents als greus problemes que malauradament ens envolten.