Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

València,

83 Relats, 301 Comentaris
100237 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog

Últims relats de Llorenç Garcia

Últims comentaris de l'autor

  • Llorenç Garcia | 23-01-2022 | Valoració: 10

    Realment quan començava a llegir semblava que anava a ser un missatge ecologista o fins i tot alguna escena stajanovista, però el final en una frase final pega un gir inesperat que fa que el relat s'acoste a la poètica de l'acudit. Molta sort al concurs!

  • Llorenç Garcia | 23-01-2022 | Valoració: 10

    Realment quan començava a llegir semblava que anava a ser un missatge ecologista o fins i tot alguna escena stajanovista, però el final en una frase final pega un gir inesperat que fa que el relat s'acoste a la poètica de l'acudit. Molta sort al concurs!

  • Llorenç Garcia | 21-11-2021

    Quasi seguint l'estructura de l'acudit, m'ha fet gràcia i m'ha fet recordar la manera el modus operandi de mon pare collia caragols al mont després de la pluja. Compartint arrels murcianes, t'envie una salutació amerada de terra humida per pluges tardorenques.

  • Llorenç Garcia | 21-11-2021 | Valoració: 10

    Molta gent confon l'optimisme amb ser il·lús i part de la literatura d'autoajuda t'ho ven així. També cal reconéixer que hi ha situacions en què s'és difícil ser optimista i espere que l'optimisme no acabe esdevenint una tirania social

  • Llorenç Garcia | 21-11-2021 | Valoració: 10

    El relat m'ha conduït a la reflexió que la vida és un llibre obert que s'estudia moltes vegades amb la simple observació. Molt bona aportació al concurs. Gràcies!

  • Llorenç Garcia | 22-01-2016 | Valoració: 10

    El que em pareix més interessant del text és que convida a la reflexió. Realment, la tecnologia s'ha incrustat en la nostra vida d'una manera tan ràpida que ho ha acabat fent de manera antinatural i ens ha fet a tots pagar un alt cost en la vida diària sense que acabem d'ésser-ne conscients. Mentrestant, farem allò que puguem.
    Una abraçada, Mercè!

    Llorenç

  • Llorenç Garcia | 12-04-2014 | Valoració: 10

    És a meitat de text quan m'he adonat que es tractava de "Los santos inocentes" de Miguel Delibes. Aquesta volta escrit en un català molt natural que pareix que la idea original haja eixit d'aquestes terres. Però el més interessant, una volta que el lector ha descobert la procedència de la situació i dels personatges, és que les paraules finals reblen el relat amb una reflexió inesperada però amb una contundència quasi esfereïdora. Però el millor de tot, és que tot flueix de manera molt natural.

    Una abraçada d'aquest valencianet d'adopció encantat de poder llegir-te.

    Llorenç

  • Llorenç Garcia | 29-03-2014 | Valoració: 10

    Potser és la millor història d'aquest mes. Sempre m'han arribat les històries de caire intimista i personal amb un final curiós i inesperat. I també amb un llenguatge tan natural i fluït.

    Espere poder disfrutar de més relats teus, Mercè.

    Una abraçada!

  • Llorenç Garcia | 29-03-2014 | Valoració: 10

    Jo sóc partidari de mantenir el misteri de certs capítols històrics! Que guanyem sabent-ho? I això faria canviar el sentit de moltes coses? Sense certes intrigues la vida seria molt avorrida. I et felicite per l'art que has tingut mantenint aquest interrogant sobre Colom tan obert.

    Una abraçada.

    Llorenç

  • Llorenç Garcia | 29-03-2014 | Valoració: 10

    M'encanta la manera tan costumista amb què descrius un retall de la història ben curiós que jo no coneixia i que m'ha fet investigar. S'aprén molt amb tu!

  • Llorenç Garcia | 22-03-2014 | Valoració: 10

    Ai, la Mitologia! Per a mi es un món fascinant que reflecteix les experiències humanes amb pinzellades màgiques incomparables. El mite de Cassandra per a mi és la del visionari en qui ningú no creu però que després el temps acaba donant la raó i la Història acaba col·locant-los en el lloc adient. Per exemple, quantes Cassandres van albirar aquesta crisi abans que vingués i ningú no li va fer ni cas? La por és que de suposats "profetes" d'avui, quants endevindran sent Cassandres?

    Un relat, el teu, molt inspirador :)

  • Llorenç Garcia | 26-01-2014 | Valoració: 10

    Un relat molt ben estructurat en què es teixeix de manera paulatina la intimitat i la confiança que uneix aquesta parella. L'element de sorpresa final reforça encara més aquesta línia temàtica tan ben pintada amb les pinzellades necessàries.

    Una abraçada, Montse! :D

  • Llorenç Garcia | 26-01-2014 | Valoració: 10

    Sense cap gènere de dubtes, és de tots els relats que he llegit darrerament, el que més m'ha fet riure. A banda de provocar la hilaritat, sobre el text planeja la idea que l'obscenitat no es troba en l'objecte en sí, sinó en els ulls de qui mira. Potser perquè en la majoria dels casos uns ulls obscens són els que converteixen en obscé el que veuen.

  • Llorenç Garcia | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Com m'agraden eixos finals sorprenents en què un espera una continuació anodina de la trama. Ja tots havíem donat per fet que el viatge en el temps no suposaria cap novetat i després arriba la sorpresa final! Això és perquè has sabut ficar-nos dins la pell del científic i acompanyar-lo en el seu estupor!

    Ànim i espere que continues escrivint molts relats, Santi!

  • Llorenç Garcia | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Passaran milers d'anys i sempre trobarem maneres d'evadir-nos de la realitat per fugir-ne. Però, al seu torn, també algun dia ens adonarem que les grans respostes que demanem les trobarem dins de nosaltres. Així és com la protagonista d'aquesta història s'adona que no es troba al costat de l'home que li convé.

    Un relat deliciós, Mercè!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: