No un ...dos

Un relat de: Prou bé
Era cada dia que el pare ens deia: avui l'he enxampat de nou!

El pare anava a treballar en bus. En busos: dos per anar, dos per tornar. Matí i tarda. De punta a punta de la ciutat: de la part més alta, a tocar de mar.
Mai havia tingut cotxe ni conduït. Eren altres temps i tenir cotxe era privilegi de pocs. No sé quant de temps s'hi estava anant i venint, però no era temps perdut.
Observador de mena es fixava en tot i en tothom. En treia, de les seves observacions, veritables estudis sociològics.
Molts "companys de viatge" eren sempre els mateixos. Compartien part del trajecte, i el pare mirava on i quan pujaven, com vestien, la cara que feien, si anaven carregats amb paquets o lleugers d'equipatge, si anaven sols o acompanyats, si eren joves, si duien canalla i on baixaven. Llavors els perdia de vista.
I així dia a dia no veient el mateix d'anada que de tornada...ni al matí ni al vespre.
Es convertí en un virtuós de l'observació i en explicar-nos mil històries deduïdes i convertides en pel·lícules imaginades.
Però el sí que era real va ser la descoberta d'un altre virtuós que viatjava a un dels busos. Eren viatges curts. Pujava, feia la "feina" i baixava. Sí, potser s'endevina, era un carterista. Un pispa que amb moviments d'aproximació i mans molt hàbils, mirava de sostreure les carteres de les butxaques o de les bosses de mà.
He dit bé, mirava de fer-ho i de segur que molts cops se'n sortia, si és que no coincidia en el trajecte amb el pare que va ser per aquest "treballador" un autèntic malson. Quan el veia no li treia els ulls de sobre i en el punt i moment que les mans s'apropaven a l'objecte del seu desig... s'alçava del seient i cridant ben fort advertia tothom del que anava a passar amb el resultat que el pispa saltava tan aviat com podia al carrer.
Va deixar de veure'l. Devia canviar de línia. Havia d'assegurar els seus ingressos!
El pare va seguir observant, imaginant i creixent en virtuosisme, cada any que va treballar cosa que va fer fins a ser molt gran.

Comentaris

  • Observació[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 21-11-2021 | Valoració: 10

    El relat m'ha conduït a la reflexió que la vida és un llibre obert que s'estudia moltes vegades amb la simple observació. Molt bona aportació al concurs. Gràcies!

  • Bivirtuosisme[Ofensiu]
    fesolmenut | 19-11-2021

    Bon conte Prou bé!

    A partir d'una anècdota veiem l'enfrontament entre el virtuós de la colla (el pare de la família) amb el virtuós de la pispamenta. Una perspectiva original o s'hi veu l'admiració i la contraposició entre dos virtuosismes oposats (com si fossin els poders de dos superherois de cómic (un pel bé i l'altre pel mal) que s'enfronten l'autobús).

    Molt original.

  • Bivirtuosisme[Ofensiu]
    fesolmenut | 19-11-2021

    Bon conte Prou bé!

    A partir d'una anècdota veiem l'enfrontament entre el virtuós de la colla (el pare de la família) amb el virtuós de la pispamenta. Una perspectiva original o s'hi veu l'admiració i la contraposició entre dos virtuosismes oposats (com si fossin els poders de dos superherois de cómic (un pel bé i l'altre pel mal) que s'enfronten l'autobús).

    Molt original.

  • Contraposició[Ofensiu]
    Manelfoo | 15-11-2021

    Has escrit un relat que es llegeix d'una tirada. M'ha agradat la contraposició de dos virtuosos diferents. En un transport públic hi ha gent per a tot. Jo també m'hi fixo molt en la gent que m'envolta, però normalment soc incapaç de descobrir cap lladregot.

  • Diferents virtuossismes[Ofensiu]
    Solsona Bot | 15-11-2021 | Valoració: 10

    Avui quan anem amb autobús, metro o tren tothom va a la seva: amb el telèfon mòbil o amb la tablet, ens aïllem del món. Tenim un món virtual que ens absorbeix i quan arribi el metavers encara es farà més evident. L'altre dia vaig sentir algú que deia: Si sents algú que riu, el mires i comparteixes el riure, però si sents algú que plora, et gires d'esquena. El mateix passa amb els conflictes.
    M'agrada el relat i com descrius diferents virtuosismes: observador, creador i comunicador d'històries, valent i també l'expert en el seu ofici

  • Observador[Ofensiu]
    MariaM | 14-11-2021 | Valoració: 10

    Tens raó, el temps no es perd viatjant en bus, si ets observador i tens imaginació, alhora.
    Ho has explicat molt bé.
    M'ha agradat,
    Mariam

  • Un pare virtuós.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 12-11-2021

    Ja és ben cert que de virtuosisme n'hi ha de tota mena. Fins i tot entre els pispes!

    Una història ben descrita, talment com un diari personal ple de records entranyables.

    Molta sort i ens seguim llegint!

  • Valent[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-11-2021

    Jo també ho faig això quan vaig en tren, no ho puc evitar. Em refereixo a lo de construir històries sobre els passatgers, a partir del seu aspecte, del que diuen quan parlen pel mòbil... El pare era doblement virtuós perquè no sols observava sinó que també vigilava.

  • Un pare molt observador... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-11-2021 | Valoració: 10


    Pensant com era ton pare tan bon observador, en aquells temps, quan tenir cotxe era un privilegi, com dius. Realment un relat molt bé i original de les accions que feia ton pare en els seus temps, quan vivia. M'ha sorprés molt.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • l'has canviat?[Ofensiu]
    Atlantis | 04-11-2021

    perquè jo també pensava que l'havia comentat. Et deia que els carteristes són molt hàbils i tenen també una certa virtuositat. Si no fos perquè fan mal als qui roben alguns son molt bons.
    Un aplaudiment pel pare.

  • Confusió.[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-11-2021

    Em pensava que ja havia comentat aquest relat; estic una mica confós.
    Et venia a dir que ton pare a més d'observador era molt valent i generós i que no és gens estrany que tingués una filla aficionada als relats.

  • Bon exemple de...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-11-2021

    ..."virtuosisme", el pare. Un relat ben acabat.

    PS. Gàcies per "V", el teu comentari. Total, el que he fet ha estat seguir els consells d'ARC: "Consulteu el diccionari!!!"

  • Heroi[Ofensiu]
    llpages | 03-11-2021 | Valoració: 10

    a banda d'excel·lent observador, el pare era un veritable heroi. Ho dic perquè avui dia molt pocs es prendrien la molèstia de vigilar el pispa, s'agafarien fort la cartera o qualsevulla de les seves pertinences i a la resta de passatgers, que els bombin, mentre no em robin en a mi, rai. S'ha perdut força el sentiment solidari, cadascú mira per ell. A més, actualment si descobreixes algú pispant i el poses en evidència, molt de compte en com reaccionarà el lladre, que no li costaria gaire de marxar deixant-te, però, un "regalet" en forma de ganivetada o cop maldestre de record, i el problema és teu.
    Enhorabona per aquest relat entranyable, evoca molt bé una època i una actitud.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

40 Relats

276 Comentaris

8391 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com