Darrerament em reconforta...

Quan es té l'anhel tendim a voler-ne més o un altre. Ai, els humans! Pot quedar molt hari krishna, però vaig entenent que és el gaudi dels moments- bons, mitjans i dolents- el que compta que és, al cap i a la fi, la suma de l'existència aquesta nostra que tant volem i que tant ens costa acceptar que a cada segon canvia.
Ara mateix, un sol espeterrant i un aire anunciador de bunyols (anhel anual que cal conservar, i olor de matafaluga). En aquest cas, si s'és llaminer, sí que deu ser ardu...

i de quina mena de lliçons creus que es tracta? La vida dóna lliçons, bufetades i algun goig escadusser …i tot cal encaixar-ho amb un somriure i una actitud de lloança i gratitud, sabent que el nostre destí final és la glòria del Seu regne (lliçó nº1, no gens fàcil per cert)

Un dia serem grans escriptors, n'estic convençuda, per això ara només escrivim històries "normaletes", perquè el dia que arribin les grans, sapiguem valorar-les com es mereixen ;)




Tere SM
www.vullescriure.cat