Atzavara Crit 1

Daltabaix

Amb el barret posat,
les mans a la butxaca.

Vigilant la mirada,
per alertar del perill.

FUGIU...
Mals averanys.



Tan sols

Salpar un dissabte,
sense passatge, ni roba,
ni somnis, ni paraules.

Només la por.


Clam

Lluny de casa.
La pols de l'avió,
aterrant al desert.

Començar de nou.
Deixant la terra,
el color,
la nit, les finestres de fusta.

La mirada suau.



Anònim

Per totes les onades,
blanques de terra secreta.

Vull salpar per la distància
dels vents.



Intrús

Cridant de lluny,
ofegant la recança.

Vull que s'albirin
les vocals dolces.

Dissipant l'oceà
Enllumenant la ficció.

Emocionant la teva oïda



Anissos

Punyent com la tarda
difosa d'un mes d'agost.

Calorós, estrany i silent.

Olors perfumant la vista,
la teva mà de roselles.

Fragància de tèrbol instant




Soterrani

Haver de marxar,
i deixar el foc encès de la nit.

No respondre als crits de retorn.

Trinxarien el teu alè,
la meva terra d'ombres.