Emocions

Un relat de: Endevina'm

Emocions

Vaig obrir la porta, com solia, amb aquell neguit que sempre retinc en la seva arribada. Un automatisme natural, en sentir el timbre de l'intèrfon. Ell sempre és un misteri, mai no saps com serà la rebuda.

I el cor, encongint-se en un neguit que vols evitar, se'm va gelar (emocionat) en veure'l somriure, feliç. La seva mirada clavada en els meus ulls. Ell sabia que allò que passés els dos segons següents em trasbalsaria, i així va ser, en sentir-lo dir: Hola, avi!

Dos petons, en el radiant somriure de qui marca els seus espais, temporals, vitals.
Benvingut, net!

Comentaris

  • Sorpresa[Ofensiu]
    SrGarcia | 01-03-2024

    La veritat, talòs com soc, em pensava que el relat anava d'una noia que es reunia amb el seu nuvi, amant, amic, amor platònic o així. Bona sorpresa que sigui l'avi qui es troba amb el net.

  • Agraïda [Ofensiu]
    Nua Dedins | 26-02-2024

    Bon vespre 'Endevina'm', estic molt agraïda de tot el que comentes en el relat 'La revelació d'un esclat de llum'. Cert, molt bon comentari i sí, sempre que puc poso la cita en català (m'ho anoto! encantada d'escoltar la vostra opinió, i tant!). T'agraeixo de tot cor doncs que vagis llegint els relats i que t'animis a comentar-los. GRÀCIES i ens seguim llegint. Bona continuació de setmana!

  • Més petons i...[Ofensiu]
    llpages | 24-02-2024 | Valoració: 10

    menys ulls clavats a les pantalletes. He vist que venen tot d'articles que permeten que els més menuts puguin agafar una tablet i començar a picar-hi els dits des de ben petits. Sense adonar-se'n, s'hi tornen quasi addictes, i ja no estan per a res ni per a ningú. El relat és una magnífica reivindicació de la comunicació visual i sensorial entre avis i nets, que tanta falta fa en un entorn de xarxes socials que comencen a desvetllar-se com una gran xacra moral. Enhorabona, Endevina'm!

  • Prou bé | 23-02-2024

    M'ho havien dit i jo pensava: ja serà menys! I vaig comprovar ja fa molts anys que era veritat i ho era en escreix. Les emocions que he sentit amb els nets, també neguits, no són comparables amb cap altra.
    En aquest cas descrius un interrogant sempre present en les visites. Es la nostra inseguretat que genera aquest neguit?
    Amb total cordialitat

  • La bellesa...[Ofensiu]
    Nua Dedins | 22-02-2024 | Valoració: 10

    de la bona companyia, sincera, tendra, amical, amable... Fer costat escoltant, abraçant, compartint conversa... En definitiva, les emocions són un autèntic tresor que ens fa HUMANS i és bonic sentir-les! Per tant, enhorabona per aquest valor que desprèn el teu petit relat 'Endevina'm'. Ens seguim llegint!
    Bon final de setmana.

  • Emotiu[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-02-2024

    L'avi amb el cor encongit, desitjós de rebre una mirada dolça, una paraula bonica, una estona de bona companyia. La visita del net va ser un gran regal.

    Preciós Endevina'm.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

65 Relats

270 Comentaris

45038 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni