Jo abans pensava que...

molts els escriptors són persones tristes, que mamen de la melangia i en necessiten per nodrir-se l'art. Ara, que em trobe en un bucle un poc negatiu de la vida, m'adone que la literatura és com un revulsiu amb el qual puc exorcisar els dimonis i d'altres incubs que s'entesten a ajocar-se dins de mi. És l'autèntica porta alliberadora de fantasmes i anguniosos tremolors que no sempre troben eixida en la vida real. Abans pensava que un vers podia condemnar-te, ara tinc la ferma convicció que pot salvar-te.