Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

123 Relats, 1293 Comentaris
164369 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Això són vacances! Déu n'hi do [i anomenant a Déu ja tenim els dimonis per terra] dotze anys de vacances a la Terra. És clar que a l'infern el temps no compta gaire, però aquest pobre diable trigarà una bona temporada a tornar a gaudir d'uns dies de lleure...
    Ara una pregunta... Aquest personatge tindràs continuïtat?
    —Joan—

  • Com que cada vegada em costa més entendre els relats —ja he dit en més d'una ocasió que sóc un mal lector— crec entendre que convides als nostres polítics a reviure l'anècdota... o no és així?
    De totes maneres no crec pas que et facin cas!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 10-05-2021 | Valoració: 10

    Cada vegada estic més i més convençut que no tinc gens de sensibilitat per entendre la poesia. Ho sento, sóc un negat per aquestes coses! Per això per mantenir contacte amb l'amic que se'n va anar a viure a Ribes de Fresser he anat a buscar un relat dels seus inicis i, ves per on, he escollit el primer i m'he posat vermell... Com pot ser que no el recordés? Com pot ser que no l'hagués comentat? Posem fil a l'agulla: En una ocasió, si no recordo malament et vaig demanar que de tant en tant escriguessis alguna cosa en prosa i em vas fer cas. Ara comprovo que en tens uns quants de relats... ja tinc feina!
    Em sap força greu que el senyor Vermell no hagi pogut mantenir una conversa amb el seu veí, senyor Verd, però què hi farem! La vida continua, encara que pels teus protagonistes no pugui ser.
    —Joan—

  • Costa molt, molt i molt tractar d'entendre el que passa per la ment d'individus capaços d'assassinar fredament...
    Ens has recordat uns fets esfereïdors que avergonyeixen a tota persona que tingui sentiments.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 05-05-2021 | Valoració: 10

    Entre la crisi, que no s'acaba, i la pandèmia les feines van de capa caiguda. Què hi farem!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 13-04-2021 | Valoració: 10

    Els temps canvien. Ja no està en vigor la important anomenar-se Ernest. Actualment amb la robòtica hem topat i està guanyant per golejada o fent Tram... pa.
    Molt bé, Maria Teresa, molt bé!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 11-04-2021 | Valoració: 10

    No voldria portar la contrària als fills de la protagonista, però, crec que —potser no els ho dirà— no es pot permetre una altra nit sentint el plor de qui és capaç d'escoltar-la amb tota confiança.
    M'atrapen, m’atrapen els teus escrits!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 01-04-2021 | Valoració: 10

    Recordo la primera part tan i tan descoratjadora, ara, afortunadament, un altre aire et deixa escriure unes paraules molt més adients a la teva manera d'enfocar els relats... relats plens dels teus records.
    —Joan—

  • El que has après o el que t'han inculcat de petit queda sempre, encara que sigui en un racó del cervell, i de tant en tant dona senyals de vida... Aquest relat m'ha atrapat, l'he trobat força emotiu i ple d'enyorança.
    Respecte al darrer paràgraf, crec, si no ho fas fet ja, que tornaràs a traspassar la porta de l'església.
    —Joan—

  • L’apartat 8 de les bases del concurs diu que una vegada presentats, no es poden retirar els relats per a fer esmenes... Jo que soc bastant disciplinat ja ho he fet en una ocasió i no vull repetir-ho. Els lapsus ortogràfics d’aquest relat no són imputables a la Pilar —a qui mai podré agrair prou les seves aportacions— sinó a la manca de rigor per la meva part en fer les correccions indicades.

    I com que això no és un comentari, m’agradaria i MOLT, que no constés, que no sumés als comentaris rebuts. És a dir, m’agradaria i MOLT que les intervencions/comentaris que un autor fes en els seus propis relats no constessin com a tals... no sé pas si m’he explicat prou bé.

  • Joan Gausachs i Marí | 13-03-2021 | Valoració: 10

    Murs o records d'ahir! Aquest relat m'ha recordat que quan jo era menys jove que ara, és a dir quan tenia menys anys, perquè actualment tinc joventut acumulada, a les darreres files dels cinemes se les anomenava "las filas de los mancos", almenys jo sempre ho havia sentit en castellà...
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 13-03-2021 | Valoració: 10

    Ja em diràs quina beguda era i de quina marca... jo el relat me l'he empassat d'una glopada!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 09-03-2021 | Valoració: 10

    Quan em vas dir que ja havies penjat el relat… no el vaig saber trobar.
    Ara l’acabo de veure en els comentats i, crec que t’he de dir que no et desanimis. Llegir en pantalla cansa i per això s’han posat tan de moda els microrelats.
    Veritablement el teu relat es d’actualitat i es nota que el tema ens té a tots força preocupats. Encara que de vegades per les trobades multitudinàries de les que ens assabentem per la TV fa pensar tot el contrari.
    Ànims Rafel!
    —Joan—

  • Dins l’armari hi havia un testimoni que podria declarar contra en Capralli? En Caprelli? Això de tenir dos noms dificultarà el reconeixement del delinqüent… potser el Capralli/Caprelli ja ho sabia.
    —Joan—

  • Això rai que passa de taca d'oli... I ja se sap oli en un llum i la solució ja és efectiva.
    Aquesta Rut, evidentment, si tot ho soluciona amb tanta rapidesa, sempre trobarà temps per escriure una novel·la. 
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: