M'Han agradat força les descripcions dels cinc sentits, tan els de l'avi com els de la senyora Laieta.

M'Han agradat força les descripcions dels cinc sentits, tan els de l'avi com els de la senyora Laieta.

Un cant a l'amistat, això és que es desprèn del teu relat. L'amistat és una de les coses més grans que tenim en aquest món.
Ara bé, deixem posar un però en el teu relat, però fet amb tota la bona fe... Aquests nois amb 15 anys anaven pels cafès a passar hores jugant a cartes?
El rerefons de l'amistat és el que compta!
—Joan—

De bell començament pensava que anaves a escriure una biografia de l'Emmanuel Macron, però evidentment al teu personatge no li van anar tan bé les coses.
Ben retornat al món de l'escriptura!
—Joan—

Em va fer il·lusió retrobar-nos a la paradeta d'R.C. per Sant Jordi.
I ara, comprovo que continues escrivint fent servir només les paraules adequades i ben precises. Endavant!
—Joan—

Feia temps, potser massa, que no passava per R.C., però avui hi he donat una ullada... no és ni dimarts ni divendres, però és un 13 que quadra perfectament amb el teu escrit en el qual continuo veient el teu estil. Continua, continua escrivint! 
—Joan—

Sempre cau el mateix. La veritat és que és més fàcil que se'n carreguin un que no pas a mitja plantilla.
Per això avui en dia, al càrrec d'entrenador se li diu míster, perquè saber el que pot durar és un mister...i!
—Joan—

Pobre home! Quina vida l'espera! Després de la trompada al trompetista, si es dedica al piano, haurà de sentir "no dispareu al pianista"
Ben retornada E. Viladoms, i ara que no ens escolta ningú, ja has acabat la feina que et tenia entretinguda?
—Joan—

M'ha agradat i força. Ni per un moment he sospitat el final que m'ha agafat desprevingut.
Sort en el concurs! Encara que... segons la meva modesta opinió no la necessites!
—Joan—

Això són vacances! Déu n'hi do [i anomenant a Déu ja tenim els dimonis per terra] dotze anys de vacances a la Terra. És clar que a l'infern el temps no compta gaire, però aquest pobre diable trigarà una bona temporada a tornar a gaudir d'uns dies de lleure...
Ara una pregunta... Aquest personatge tindràs continuïtat?
—Joan—

Com que cada vegada em costa més entendre els relats —ja he dit en més d'una ocasió que sóc un mal lector— crec entendre que convides als nostres polítics a reviure l'anècdota... o no és així?
De totes maneres no crec pas que et facin cas!
—Joan—

Cada vegada estic més i més convençut que no tinc gens de sensibilitat per entendre la poesia. Ho sento, sóc un negat per aquestes coses! Per això per mantenir contacte amb l'amic que se'n va anar a viure a Ribes de Fresser he anat a buscar un relat dels seus inicis i, ves per on, he escollit el primer i m'he posat vermell... Com pot ser que no el recordés? Com pot ser que no l'hagués comentat? Posem fil a l'agulla: En una ocasió, si no recordo malament et vaig demanar que de tant en tant escriguessis alguna cosa en prosa i em vas fer cas. Ara comprovo que en tens uns quants de relats... ja tinc feina!
Em sap força greu que el senyor Vermell no hagi pogut mantenir una conversa amb el seu veí, senyor Verd, però què hi farem! La vida continua, encara que pels teus protagonistes no pugui ser.
—Joan—

Costa molt, molt i molt tractar d'entendre el que passa per la ment d'individus capaços d'assassinar fredament...
Ens has recordat uns fets esfereïdors que avergonyeixen a tota persona que tingui sentiments.
—Joan—

Entre la crisi, que no s'acaba, i la pandèmia les feines van de capa caiguda. Què hi farem!
—Joan—

Els temps canvien. Ja no està en vigor la important anomenar-se Ernest. Actualment amb la robòtica hem topat i està guanyant per golejada o fent Tram... pa.
Molt bé, Maria Teresa, molt bé!
—Joan—