Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

116 Relats, 1248 Comentaris
149005 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Una pregunta... Quan va baixar, després de la anul·lació del servei, va recordar que entrava per una porta i havia de sortit per .a porta de l’altra costat?
    —Joan—

  • Continuo dient que no hi entenc un borrall en poesia... però en les teves paraules crec veure-hi el desconcert general en que ens trobem i una lleu escletxa d’esperança.
    Ben retornada Josoc.
    —Joan—

  • Sempre s’aprenen coses noves. Jo havia sentit a dir que els lloros repeteixen certes paraules. També havia escoltar alguna vegada que el pebrot a certes persones el repetia donant a entendre que el seu estómac no ho agraïa gaire... Ara bé, que els pebrots sabessin dibuixar! Aquesta no la sabia pas!
    —Joan—

  • Pobre Jon! Ha de tenir bones orelles per escoltar les explicacions tant i tant recargolades que li dóna la mare... encara que queda ben clar que ell va la seva.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-11-2020 | Valoració: 10

    Hauré de fer un curset de telepatia, ja que aquesta vegada no hi ha hagut manera de connectar amb el cervellet de l’autora i no he encertat ni per un moment el final... Ni es pas que els encerti sempre, però de vegades una lleugera idea sí que la tinc.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-11-2020 | Valoració: 10

    Ja és ben veritat que els que ens deixen, mai no ho fan del tot mentre els tinguem dins nostre... i l’escriptura n’és en bon vehicle.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Ben retrobat, Aleix, ben retrobat. Després d’un silenci de tres mesos et torno a llegir... malgrat el tema que descrius m’agrada com ho dius...
    —Joan—

  • Ja tens per costum el sorprendrem una mica en els teus relats, però aquesta vegada t’has passat! De les vegades que ni de ben lluny veia venir el final!
    Bon final... malgrat les circumstàncies...
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Un altre relat que m’ha captivat en les seves paraules tan ben trenades. Un altre relat que deixa entreveure la bona harmonia que sempre hi ha en els teus personatges i en la teva manera de ser... Un altre relat...
    —Joan—

  • Les petites coses que ens envolten són les que ens ajuden aviure i, solament quan pel motiu que sigui ens falten, es quan les valorem en la seva justa mesura. Les petites coses ajuden a viure…
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-04-2020 | Valoració: 10

    La vida en els seus inicis es un misteri a esbrinar, a prendre decisions equivocades o no però qui ho sap?
    La vida vista a distància es un niu de records, de vivències passades... d’errors, d’encerts però qui ho reconeix?
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-04-2020 | Valoració: 10

    No hauré d’esperar a les vuit de la tarda per aplaudir aquest curt, trist i actual relat... ho faig ara, amb l’esperança de que aquesta maleïda nafra que ens aclapara ens deixi d’una vegada!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-04-2020 | Valoració: 10

    Deºººººº vegades em trobo que no sé pas què dir del que estic llegint. No trobo les paraules adequades per expressar el que sento davant d’un escrit. Llavors només puc dir com en aquest cas que la seva lectura m’ha atrapat...
    —Joan—

  • Ja sé que em repeteixo, però no sé què tenen els teus escrits que quasi sempre m’atrapen. De bell començament la frase de: tibava la faldilla de la mare, ja m’ha fet pensar en una criatura petita... Després fins al final ja no hi he tornat a pensar...
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 11-04-2020 | Valoració: 10

    De cop i volta he sentit la necessitat de buscar els teus primers escrits i m'he parat en aquest en veure que no hi havia cap comentari. La seva lectura m'ha atrapat i l'he llegit d'una volada. No entenc pas com aquest relat ha passat tan silenciosament.
    Et continuaré llegint, Romy, et continuaré llegint!
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: