La història també calla

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Martí Pobret de la Figuera es un jove historiador i, ves per on, acaba de descobrir que un avantpassat seu va formar part de la tripulació de la Santa Maria, la caravel·la comandada per Cristòfol Colom.

A les golfes del casalot que ha heretat, entre altres andròmines, ha trobat una petita arqueta ben atrotinada i, a dins, un plec de papers lligats amb una cinta, segellada amb lacre, i una nota, que li ha costat d’interpretar, on es dóna fe que els papers adjunts són els documents que acrediten la identitat de Cristòfol Colom...

Amb gran tremolor a les mans i fortes palpitacions, en Martí desfà els lligams, respira a fons, agafa la documentació amb tota la cura de què és capaç i comença a llegir...


En Martí Pobret de la Figuera, amb la mirada perduda, contempla la petita foguera que es va consumint. No! No està gens satisfet d’allò que acaba de fer però... davant les perspectives que es presenten no vol donar cap satisfacció a aquella gent que considera que no se la mereix... A veure, a veure què passarà fins a arribar al proper 9 de novembre!

—————
Escrit el 07/03/2014
Revisat per MerBaMel/Frèdia l’11/03/2014


Comentaris

  • Naiade | 23-12-2014 | Valoració: 10


    Com sempre no te’n pots estar de fer el trapella i ens endinses en un relat que a més d’enginyós és llegeix d’una volada.
    Com pots veure el teu desig de la felicitació Nadalenca s’ha acomplert i amb molt de gust
    Bones Festes!

  • Pobre Pobret de la Figuera[Ofensiu]
    Materile | 20-09-2014 | Valoració: 10

    Ara li estiraria de les orelles: aquestes coses no es fan; ens ha deixat amb la intriga històrica i, el més dolorós, fins al 9 de novembre no sabrem què ens espera.

    Un relat sorprenent, ple d'intriga i, com sempre, molt ben tramat. M'ha agradat molt!

    Materile

  • Si pretenies[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-08-2014

    despertar la nostra curiositat ho has aconseguit amb escreix. No ens ho diras en un altre relat?
    Sempre és un plaer llegir els teus relats, Joan.
    Encara que amb retard , moltes felicitats a la teva esposa.
    Abraçades a tota la família.

    Per cert: ahir vaig rebre els teus "Colors". Gràcies. Ja els llegiré.

  • Doncs sí!![Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 29-03-2014 | Valoració: 10

    Jo sóc partidari de mantenir el misteri de certs capítols històrics! Que guanyem sabent-ho? I això faria canviar el sentit de moltes coses? Sense certes intrigues la vida seria molt avorrida. I et felicite per l'art que has tingut mantenint aquest interrogant sobre Colom tan obert.

    Una abraçada.

    Llorenç

  • Caram, Joan![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-03-2014

    Això sí que és fer volar coloms! Una altra que s'apunta a la intriga que ens has creat a tots plegats amb aquest relat que es llegeix d'una volada. Molt curiós!
    Gràcies pel teu apunt! El tindré en compte!
    Aquest petit comentari ha estat escrit el 16 de març de 2014, i espero que t'hagi estirat un somriure!
    Una abraçada!

  • Aix...[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 16-03-2014

    i ara què? No ens explicaràs que hi deien els papers?

    Casum l'olla! Això de tergiversar la història és més habitual del que de vegades ens sembla.

    Un bon relat, Joan.

  • Ens tens a tots intrigats[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-03-2014 | Valoració: 10

    Què és el què passa? Que Colom era català o bé que no ho era? Se sap que no va sortir del port de Palos sinó del port de Pals, i que Colom era un cognom molt corrent a Catalunya, però ara sí que t'has quedat amb nosaltres. Vols dir que no ens vols prendre el pèl? Ai, que em sembla que ens has ensarronat...
    De totes maneres, m'encanta com escrius i com ens has contat l'anècdota d'en Martí Pobret de la Figuera. I per què no del Perer?

    Records a tots

  • Suspens...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-03-2014 | Valoració: 10

    Caram Joan, m'has deixat intrigat i esperant que d'alguna manera o altra es resolgui l'enigma del senyor figuera. Però m'has fet passar una bona estona amb la teva prosa parlada. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Mmmmm[Ofensiu]

    Què hi havia als papers? Era de veritat parent de Cristòfor Colom? Se n'avergonyeix? N'està orgullós? Aquest relat genera aquestes i moltes més preguntes que dónen expectació al lector, cosa que considero una bona via per fer un microrelat. Felicitats i sort en la convocatòria :)
    Edgar

    Pd: Gràcies per passar-te pels meus relats :)

  • Intrigada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-03-2014

    Intrigada m'has deixat amb aquests papers cremats, Joan. A part d'en Martí, suposo que tu també els hi has pogut fer una ullada i ens ho explicaràs després del 9 de novembre. ;)
    M'agrada que t'agradi com escric i, tens raó, el relat d'aquest mes m'ha sortit més espès que altres vegades, abans de posar-m'hi m'havia documentat molt i tenia al cap gairebé una novel·la, suposo que ho concentrat massa.
    Aquí tots n'aprenem de tots. Gràcies per comentar.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182793 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.