aquest cop m'has enredat del tot, o ha estat el teu germà bessó? qui ha escrit el relat, vull dir... no em facis cas. Un relat del teu estil, infal·lible i ben escrit i amb un final sorpresa que m'ha enxampat del tot fora de joc, fora de tauler, hauria de dir, ja que parlàvem dels escacs.

Bona feina Joan, magnífic relat i molt ben portat.

Sort!

Ferran

no és el meu millor relat, però és molt entranyable.

jo diria que has anat més enllà d'explicar una història relacionada amb els senyals de fum, i per dissort, com no era fantàstic, no has pogut encabir la telepatia que hauria salvat al sense nas.
Un relat molt ben trenat i explicat, original i dins del tema amb tota la bona imaginació que saps utilitzar.

Felicitats!

Ferran

i sort que jo he tirat per un altre camí al final del meu relat, però ens hem tornat a creuar inspirant-nos en idees paral·leles, cosa no gaire complicada, amb el tema del fum tots pensem en els indis americans. Tots no, que n'he llegit algun de diferent amb incendi inclòs, si no recordo malament.
Un relat el teu, senzill i efectiu, felicitats i sort.

Ferran

Si voleu seguir llegint nanoreptes, cliqueu l'enllaç Nanorepte 2.0
i gràcies per la vostra lectura.

no has traduït la oració final?

Bon relat èpic que veu de les fonts de Tolkien i altres seguidors similars. Aquí ens mostres un bon domini de la situació, malgrat alguns canvis de temporalitat demanarien una mica més de claredat en el canvi d'escena.

Bona feina Elendil, i ben trobat un altre cop.

Si us hi fixeu, aquest poema no porta cap lletra "i".
Aquest era el repte dels blocaires, i el resultat el jutjareu vosaltres.

Aquest relat quedarà de mostra, la resta els aniré esborrant a poc a poc. Segurament en deixaré algun altre més, però pocs, serà difícil saber de què va tot plegat, però no patiu abans del que us penseu el podreu llegir tot sencer.

no havien de ser relats? pel concurs?
Bé, jo tampoc soc gaire poeta. Hauré de mirar-ho, potser encara hi és a temps el meu sosies.

Un poema molt encertat Montse!

Ferran

Saps captar l'interès del lector i això et dóna punts per a que seguim el segon capítol. Miraré que no se'm passi per alt.

Has conformat una trama que en el seu inici fa molt bona pinta, et seguiré llegint.

i venturós 2012, i un acròstic ben lligat i rematat amb el numeret de l'any.

Felicitats

F

en aquest hauries d'haver participat tu, Alícia!

espero que al mil ho facis, valen?

Si puc, jo també ho faré, tu prometo, però sols si tu hi participes.


500 nanus, com passa el temps!!

Tens un estil força agradable de llegir, no ho fas malament, però et cal tenir més cura amb el corrector, però la teva prosa és fluida, i això és d'agrair.
Aquesta societat teva, tot i ser fantàstica, em sembla molt propera, el relat és amè i distret i crec que amb aquest final no tanques del tot la història, esperem més capítols, però si et va bé un consell que aquí es donen encara que no els demanis, fes-ne capítols més curts, d'uns deu minuts aprox, publicaràs més sovint, això sí, però facilitaràs que n'anem seguint la història.

Bona feina company del fantàstic!

Ah! per cert, si t'agrada el fantàstic, hi ha un blog vinculat més o menys amb relats en català, que es diu Catarsi i que fa un concurs mensual de terror, fantasia i ciència ficció que potser t'interessa. és una manera fàcil de posar-te a prova, segueix aquest enllaç...
CATARSI

Bona sort company!!

Ferran

he entrat pel títol, aquesta "i" solitària m'ha sobtat, i he pensat que com a mínim i abans de penjar el conte, el títol que no tingui cap error tipogràfic!!.

Bé, després he llegit el conte, l'he percebut molt original i dinàmic, amb una estructura força personal, la teva amb el teu estil; està bé tenir estil propi. Et diria que quan escriguis un conte, o un relat més o menys llarg, no el facis acabar despertant d'un somni, mates el conte i la gràcia. Però bé pots avisar dient al començament que... l'altre dia vaig tenir un somni, o potser no... hi ha maneres que tu mateix aniràs veient (lliçons del meu mestre de contes i literatura de l'Ateneu).
T'he vist una certa tendència a focalitzar escenes i escriure-les com petits talls cinematogràfics, o això m'ha semblat. Però això implica un ritme de lectura que trenca la seva comprensió ràpida, amb repetició de conceptes i imatges, però que ben bé poden ser flaixos d'un somni, cosa que voldria dir que ho has fet molt bé. Sí, però ens has de avisar, sense dir-ho...
Què com es fa?, això tu mateix ho aniràs veient.

De totes maneres, el final obert t'ha quedat molt bé

I com em diuen a casa, abans de penjar un relat, llegeix-lo i mira els errors tipogràfics... tot i així, sempre s'escapa algun o altre. (Ostres, però en títol no!!)

Felicitats pel llibre publicat i endavant les atxes!

Ferran.

PS
no deixis que els correctors d'estil et facin la feina, el millor d'escriure és veure com vas creixent en comprensió i facilitat de lèxic.

un relat molt ben estructurat, amb aquest canvi de visió temporal, el flaix back d'on entres i surts amb molta suavitat i sense entrebancs. Potser sí que per manca d'espai marcat pel repte no has acabat de perfilar el motiu de la seva desfeta humana per explicar millor com un pidolaire es connecta al facebook. Bona localització Ravalera que el fa més realista, malgrat hi ha pidolaires per altres barris.
Bona evolució literària la teva, es nota que el taller t'ha provat. Hi ha qui diu que aquests tallers no calen, però sempre hi ha algun que altre Mozart "sueltu" per aquest món.

Una abraçada!

F.