Cercador


Llista categories

Nit de finestres

Un relat de: rautortor

Fotografia de Chunyip Wong

Nit de finestres

La llum es despulla, descarada i presumida,
rere els marcs resplendents d’unes finestres
que la nit, encobridora i furtiva, no pot celar.
Amunt i avall de la façana, es deixen veure
setanta-dues vides que es mostren sense rubor.

Ara i adés, la veu i el silenci que s’acoblen dit a dit,
la saviesa i la tendresa d’una mateixa sang,
els fruits madurs que assaonen els tendres,
el neguit agosarat prest a volar fora del niu,
el joc dels amants que esdevindrà prenys,
els llavis i els cossos que temptegen el gust,
els laments de tristesa i els plors d’alegria,
els crits que no volen callar i que fereixen,
la rotllana de veus perquè fruiti el diàleg,
els adeus d’una estona i els aspres comiats,
la buidor de la llum i la plenitud de l’ombra.

Adés, un fotògraf de finestres, poeta d’emocions,
de miralls on la nit intenta contemplar-se debades;
ara, un lloc de setanta-dos llocs encesos dins la nit,
setanta-dues històries per boca de versos tafaners.

Mentrestant, un embadalit cantautor que taral·leja,
La nit és blanca, la nit és negra,
remor de saba, arna de dol...

Comentaris

Afegir comentari
  • Amb els ulls pberts[Ofensiu]
    Prou bé | 04-12-2023

    ... Ni neu ni ombra, només estels"
    M'ha agradat aquesta picada d'ullet, recordant un altre poema.
    Un poema molt aconseguit parlant del que pot inspirar unes finestres obertes a la nit.
    Amb total cordialitat

  • Finestres[Ofensiu]
    MJosep | 25-11-2023

    M agrada molt. Molta profunditat

  • Finestres[Ofensiu]
    MJosep | 25-11-2023

    M agrada molt. Molta profunditat

  • Vida...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-11-2023 | Valoració: 10

    i diversitat en un edifici qualsevol, de qualsevol país o ciutat. Un poema majestuós i ric en tots els sentits. Quin nivell!

    M'ha encantat rautortor.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140383 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >