M'ha agradat molt! Literàriament i també per la seva originalitat... Sí, saber el tema del concurs no ajuda, però malgrat tot fa el seu efecte.

... una etapa, un capítol o potser tan sols una pàgina, en comença una de nova. Un micro ple de sensacions, et felicito. Fem camí, sempre fem camí. Sempre endavant. Com se solia dir, no retrocedirem ni per agafar impuls! ;-)

...veure que algú entre els qui vénen al meu aparador gosa deixar la seva opinió. Gràcies pels comentaris.
Ha fet un poema curt i bonic. Dues vegades bo doncs. com se sol dir.. ;-)

...carregats de sentiments i romanticisme, talment com el seu mateix pseudònim, tan original. Una prova que no ens cal esperar al mes de març per recordar la lluïssor de les roselles o l'esguard de l'estimada.
Pel que fa als dubtes que expressa, reconec que és un text una mica embastat, que potser hauria calgut polir abans de presentar-lo, per tal com el vaig escriure a rajaploma com si fos un dietari, per a mi mateix. Agraeixo la seva comprensió.

...si ho penséssim bé, és com un somni.

Unes imatges potents, aparentment inconnexes, ben enfilades pel fil de la poesia i el context d'un dia de platja. El resultat és un bonic poema d'estiu, felicitats!

Jo ho diria, en tot cas un original micro de ciència ficció. No, si ja ho cantava l'Adriano fa cinquanta anys: "chi non lavora non fa l'amore" ;-)

El comentari anterior era per al teu darrer micro publicat aquí, "Mandrós meu" No sé com ha vingut a parar aquí...

Jo ho diria, en tot cas un original micro de ciència ficció. No, si ja ho cantava l'Adriano fa cinquanta anys: "chi non lavora non fa l'amore" ;-)

amb la seva rima i el seu ritme, que es deixen cantar com una cançó romàntica... què més es pot demanar?

...n'hi ha un munt, en català i pel que tinc entès en gairebé tots els idiomes. Per ells mateixos donen peu a metàfores i simbolismes i de fet estan ben arrelats en la cultura on s'han estès. Del teu relat em crida l'atenció l'actitud respectuosa i pacient de l'àvia, que la vetllava feia dies. Ai! ...la saviesa dels ancians! ;-)

Molt ben trobat el tema. El contrast de dues generacions de la mateixa família, amb la comparació i el paral·lelisme entre les seves "pròtesis" unes que fan una sensació de decadència, i les altres de futurisme i un cert glamour...

un sí ben gran a la teva positivitat, això que avui en diuen "bona vibra." Me'l guardo per tornar-hi i llegir-lo quan estigui una mica fotut, a les hores baixes que suposo tots podem tenir...
Pit i amunt! Moltes gràcies!
q

Com explicar la cinquena dimensió en un món de formigues que volen viure en quatre? La resposta rau en creure en l'amor. Quan n'estem desenganyats és veritablement dur. El teu micro transmet magistralment les sensacions de la vellesa des del punt de vista del qui pensa que veu apropar-se el fina absolut de tot per a si mateix. L'esperança però, segons diuen, no s'ha de perdre mai.

Et felicito per aquest reflexiu i original conte d'inspiració mitològica clàssica. Jo també de vegades penso que les coses són com són i estan com estan per algun motiu tan ben fonamentat com misteriós. D'alguna manera només motivats per l'amor veritable tenim dret a intervenir, i una intervenció exagerada de vegades destarota les coses, com s'ha demostrat infinites vegades amb la destralera "loteria nacional" L'home que veu la deessa és feliç. Això vol dir que és un home agraït, i potser està preparat per rebre un parell de camises noves, amb gaire més ...qui ho sap! ;)