i tot va començar com una novetat enlluernadora però en principi inofensiva. Fins que van anar esmolant les eines de seducció. Informàtics, sociòlegs, psicòlegs, venedors... tots conxorxats per abduir les ments toves de l'home —i en paricular l'infant i l'adolescent —modern. I les pantalles de llums de colors ens van oferir tota mena d'estimulants "productes i serveis" de franc, sense voler adonar-nos que el preu som nosaltres mateixos, les nostres ments.

i diuen que és d'or la via, que és vida. Temps de vida, que és or, que és via. La via del tren de la vida. I la memòria que ho lliga tot, i de vegades juga amb nosaltres. Com la vida mateixa. Si més no, sigui d'or o de ferro, més llarga o més curta, al capdavall tot temps de via, tot temps de vida és do. Un regal immerescut...!

...es tracta d'aprendre a tenir cura de la nostra microbiota. Si veiem que hi ha determinats aliments que no podem païr bé hauríem d'evitar-los, com passa amb els diversos tipus d'intoleràncies alimentàries. L'assessorament d'un dietista pot resultar útil en aquests casos, ja que n'hi ha moltes menes. Un consell per evitar l'estrés i la inflamació general crònica de baixa intensitat (que ens afecta tot l'organisme) és menjar menys i dormir més. I seguir quan calgui la dieta anomenada de protecció gàstrica o dieta antiinflamatòria. A banda de tot això, fer els àpats de gust, amb alegria i gratitud, i si no és molt demanar, millor en bona companyia. Salut! ;-)

M'ha agradat molt! Literàriament i també per la seva originalitat... Sí, saber el tema del concurs no ajuda, però malgrat tot fa el seu efecte.

... una etapa, un capítol o potser tan sols una pàgina, en comença una de nova. Un micro ple de sensacions, et felicito. Fem camí, sempre fem camí. Sempre endavant. Com se solia dir, no retrocedirem ni per agafar impuls! ;-)

...veure que algú entre els qui vénen al meu aparador gosa deixar la seva opinió. Gràcies pels comentaris.
Ha fet un poema curt i bonic. Dues vegades bo doncs. com se sol dir.. ;-)

...carregats de sentiments i romanticisme, talment com el seu mateix pseudònim, tan original. Una prova que no ens cal esperar al mes de març per recordar la lluïssor de les roselles o l'esguard de l'estimada.
Pel que fa als dubtes que expressa, reconec que és un text una mica embastat, que potser hauria calgut polir abans de presentar-lo, per tal com el vaig escriure a rajaploma com si fos un dietari, per a mi mateix. Agraeixo la seva comprensió.

...si ho penséssim bé, és com un somni.

Unes imatges potents, aparentment inconnexes, ben enfilades pel fil de la poesia i el context d'un dia de platja. El resultat és un bonic poema d'estiu, felicitats!

Jo ho diria, en tot cas un original micro de ciència ficció. No, si ja ho cantava l'Adriano fa cinquanta anys: "chi non lavora non fa l'amore" ;-)

El comentari anterior era per al teu darrer micro publicat aquí, "Mandrós meu" No sé com ha vingut a parar aquí...

Jo ho diria, en tot cas un original micro de ciència ficció. No, si ja ho cantava l'Adriano fa cinquanta anys: "chi non lavora non fa l'amore" ;-)

amb la seva rima i el seu ritme, que es deixen cantar com una cançó romàntica... què més es pot demanar?

...n'hi ha un munt, en català i pel que tinc entès en gairebé tots els idiomes. Per ells mateixos donen peu a metàfores i simbolismes i de fet estan ben arrelats en la cultura on s'han estès. Del teu relat em crida l'atenció l'actitud respectuosa i pacient de l'àvia, que la vetllava feia dies. Ai! ...la saviesa dels ancians! ;-)

Molt ben trobat el tema. El contrast de dues generacions de la mateixa família, amb la comparació i el paral·lelisme entre les seves "pròtesis" unes que fan una sensació de decadència, i les altres de futurisme i un cert glamour...