A pas de tortuga

Un relat de: Llorenç Garcia
“Devorava assegut els brioxos amb què anava farcint de greix la panxa mentre tu corries per aquelles pistes tan dures i planes com el teu ventre. Tu anaves espetegat com una llebre però jo avançava a ritme esquerp de tortuga. Tot just passaves com un rampell davant mi, m’ofrenaves amb una rauda mirada de desdeny per la qual sembla que havia de servar-te infinita gratitud.
Vint anys més tard i rere una tendra joventut que ara començava a marcir-se, em tornaves a oferir un esguard, però en aquesta ocasió de sorpresa impregnada d’estupor. La roda del destí havia capgirat els marcadors per encolomar-me a mi la victòria. I encara em preguntes com és possible?
Doncs, molt fàcil, xiquet. Quan esperaves assaborir els llorers de l’èxit amb la solitud com a única companyera a la pista, jo vaig optar per fondre’m amb la turba que et resseguia. La mateixa que finalment acabà comtemplant en tu un espectacle més efímer que una traca final. En aquell interludi, menjava, reia i gaudia grans moments entre animetes que m’obrien les portes de la seua confiança i que amb el temps també me les badaven de socials i professionals. I hui puc dir que els graons de la felicitat està constituïda de persones com les que tu menyspreaves.”
Amb aquesta displicència parlava a l’antic heroi escolar ara raquític de fam mentre el contemplava a la farola venent brioxos de contrabàndol. Sense dir adéu, vaig arrencar el Lamborgini que conduïa per anar al gimnàs amb què anava a farcir de vigor els músculs.

Comentaris

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 25-01-2022

    Arran el meu relat enginyeria. Només complementar. És basat en un fet real que va succeir a la Patagònia Argentina als anys quaranta del segle passat. Només és inventat el premi....
    Gràcies per comentaris
    Amb total cordialitat

  • Pas a pas[Ofensiu]
    Prou bé | 22-01-2022

    I amb seny i sentit comú, es pot viure la vida i també tenir èxit. (Això de tenir èxit tothom ho veu a la seva manera)
    Bon relat que fa pensar.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

83 Relats

301 Comentaris

100085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog