Una alumna responsable

Un relat de: Llorenç Garcia
Artemisa no havia perdut ni una engruna de la seua genialitat, però els seus llenços cada vegada eren de tonalitats més grises. Tot i que la seua instructora no li podia retraure res ni quant a tècnica ni quant a creativitat, aquell traspàs de blaus i grocs pastels cap a cendres de desesperança no deixaven d’amoïnar la instructora. Pintura rere pintura, reflectia amb pinzell d’enginy el decandiment d’aquella adolescent.
La mentora aprofità l’avinentesa que Artemisa sempre era la darrera a escampar la boira a la fi de cada classe. L’abordà amb perspectiva ben delineada de manera que no poguera fer-se fonedissa. Què es covava dins un cervell tan prodigiós com per supurar olis tan foscos?

-Artemisa, em pots dir què et passa?

La xicona abaixà les pupil·les d’atzabeja cap un infinit blanc mentre els llavis li perfilaven un lleuger arc descendent. Un sospir molt tènue maldà per trencar-lo infructuosament. Finalment mussità una frase que sortí banyada de llàgrimes:
-En ma casa es respira un ambient molt negre...

La professora no indagà en una nafra que intuïa vermella com la sang i amarga com la fel però, com a bona artista, sabia que l’art comportava salvació.

-Mira, et contaré un secret... Sabies que els colors posseeixen el poder d’aclarir les emocions negatives? T’encomanaré deures per a casa. Pinta un quadre que sols tinga tonalitats verdes perquè el verd, ja saps, és el color de l’esperança. I quan ho faces, pensa que aqueixos verds brollen de les venes dels membres de la teua família. Comprovaràs com te’n sentiràs, de bé.

-...de les venes de la meua família...-repetí Artemisa en un fil de veu.
La inquietud de la mestra l’anava corcant per dins amb l’absència massa perllongada de la seua geni a les lliçons. Una inquietud que desembocà en esfereïment quan el periòdic local traçà uns gruixuts titulars obscurs:

ADOLESCENT ASSASSINA TOTA LA SEUA FAMÍLIA I PINTA UN QUADRE AMB LA SANG DE LES VÍCTIMES

Havia oblidat que Artemisa era daltònica.

Comentaris

  • Un relat enginyós... tot i que, amb la ma al cor, no l'he entès del tot.[Ofensiu]

    Bon dia, Llorenç Garcia.

    Abans que res, moltes gràcies per col·laborar en el meu relat "L'optimisme vist pels meus ulls". El teu comentari és breu però molt encertat dins de la seva brevetat (una de cal i una altra d'arena). En efecte, ho has pillat: l'optimisme no sempre és possible en tothom, i si l'exigència d'optimisme es converteix en una dictadura malament, almenys per a alguns, anem.

    Ara comento aquest relat teu. Evidentment, l'alumna tenia bon cor i no era malvada, cosa que la professora sabia, però el daltonisme tampoc és ninguna tonteria, i, és clar, si el vermell es confon amb el verd és que el vermell es confon amb el verd almenys per a l'alumna i, és evident, no serà l’única del món a qui li passarà... ¿Perquè ho he entès bé, oi? Sobre el tema, vull dir que en una societat actual el fort hauria de protegir al feble, cosa que no fan els polítics actuals forts de poder i no pas de moral, fins a vegades mig saltant-se la constitució amb els seus drets positius i principis rectors favorables. Però en fi, almenys hem millorat el franquisme de moment... i pensar que dos milions de persones voten, almenys per ara, VOX...

    En fi, que els no-daltònics hauríem d'ajudar als daltònics.

    Bé!! Que tant tu com jo seguim amb la literatura per molt de temps, estimat recent amic literari (¿et puc dir així?) Llorenç.

    Bon dia!!

  • L'Art ho cura tot[Ofensiu]
    rober | 23-03-2020 | Valoració: 10

    L'art ho cura tot, només cal llegir el teu excel.lent relat per adonar-se'n, tot i que, a vegades no ho fa de la manera esperada, oi?. Felicitats i gràcies.

  • Sorpresa de que era daltònica...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-03-2020 | Valoració: 10

    Quan he arribat al final, se m'han fet els pels de punta. Quin horror. Doncs si s'havia oblidat de que l'Artemisa era daltònica, estava apanyat.
    Molt ben relatat.

  • don't[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 21-03-2020 | Valoració: 10

    em recorde I don't like monday's.
    Semprè hi ha quelcom darrera d'una gesta. Sempre roman un pacte

  • Final sorprenent...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-03-2020

    i terrorífic! un bon relat que m'ha frapat perquè no sé si l'Artemisa és víctima o botxí. Provablement les dues coses. Excel.lent.
    Una salutació!

  • Daltònica[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-03-2020

    Un relat certament terrorífic. Presentes l'artemisa com una víctima (sense dir-ho, però donant-ho a entendre) i mira per on peta...
    Un bon cop això del daltonisme de la pintora; jo en vaig conèixer un de pintor daltònic, pintor de parets; és sorprenen en un artista.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

108008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog