Cercador
501319km
Un relat de: Cirerot- Compartir:
hi ha coses
que el vent no s'emporta.
veus d'ànimes mortes
que travessen finestres,
recorren boscos i salten muntanyes.
es perden horitzó enllà
i tornen caminant
sobre les copes dels arbres.
em pregunto què volen
i contesten que res;
només són aquí
per recordar-me estones viscudes,
monuments de memòria,
instants enyorats
que conviuen amb mi.
Comentaris
-
El que ens queda...[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 29-02-2024 | Valoració: 10
Bon dia, Cicerot:
El que ens queda és la memòria i l'enyorança d'aquests instants viscuts, com bé dius. Els magnifiquem com a monuments, tota la raó en això.
Un poema que transmet i que no s'emporta el vent. Potser no vol res, però arriba.
Conviurà en nosaltres durant temps.
Una abraçada,
Helena
-
Esperits...[Ofensiu]Rosa Gubau | 29-02-2024
ànimes que fan sentir la seva presència, el seu aroma, la seva brisa, la seva veu... Esperits que ens ronden i busquen la pau.
Molt profund aquest poema Cicerot.
Cordialment.
Rosa.
