L'ànima del grup

Un relat de: Llorenç Garcia
Rius de llàgrimes es vessaren pel trasllat definitiu d’aquella amiga amb qui compartiren tantes aventures i desventures. El pitjor fou que hagué de marxar per despertar a la consciència que ella constituïa la medul·la espinal de la colla, imperceptible però sense la qual no es podria funcionar. Ella mantenia el seu capteniment afectuós sense defallir, sempre era la dipositària de confidències amb la certesa que les custodiaria en ferri secret, sempre disponible per reconfortar amb el seu humid i càlid alé, sempre representava l’ànima que s’encomanava de les alegries alienes però també era el muscle incondicional sobre el qual repenjar-se quan el món semblava esfondrar-se.
Nogensmenys, per culpa de l’inexplicable comportament humà, cap a ella havien abusat amb una actitud d’insultant indiferència com si de vegades fora un ésser inexistent. I ara que ho era de debò, una batzegada de penediment esborronà la pell dels assistents al funeral mentre es planyien de no poder tornar a sentir un lladruc de la peluda amiga mai més.

Comentaris

  • És realment desolador[Ofensiu]
    Sol_ixent | 29-04-2022 | Valoració: 10

    Perdre un "amic pelut", ja que al final són un membre més de la família, donen amor i fan molta companyia :(

    Sort al concurs!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

108004 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog