Veient el paissatge cada dia

Un relat de: Noia Targarina

Veient el paissatge cada dia,
és un paissaje molt bonic,
ple de vida,
ple d’ alegria,
veient el cel blau i el sol brillar,
dona vida,
dona il.lusió,
és encantador veure com
evoluciona,
com veus com canvia d’ un dia per l’altre,
veus a la gent paissejar i ser feliços,
la felicitat no és tan fàcil d’ aconseguir,
de veure l’ amor de la gent,
la simpatia de la gent,
la verdor de les fulles,
els ocells com canten la seva canço,
els veus volar,
i menjar i veure com donen de mejar als ocells petits,
i la natura és preciosa,
és bonic veure com el dia avança,
i cada hora que passa és més bonic,
ens agrada viure la vida,
i continuar endavant,
ja que la vida no para!
la vida continua,
i s’ ha de seguir endavant,
amb il.lusions renovades,
amb plans de futur,
i veure que ens depararà!

Així és la vida!

Comentaris

  • canvi constant[Ofensiu]
    Nua Dedins | 28-06-2024

    La vida és transformació, sempre. Si fos estàtic, estaríem morts. Que bonic viure i observar tot el que ens regala! Segueix escrivint i compartint 'Noia Targarina'!

  • Una descripció molt bonica. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-06-2024 | Valoració: 10

    És així, és qüestió de viure la vida. I com ho has descrit, està molt ben plantejada.
    El paisatge s'ha de viure amb il·lusió.
    Molt bo i molt entenedor.

    Cordialment.
    Perla de vellut.