I gràcies per recordar-me que tinc obra penjada en aquesta pàgina. Fa tant de temps que no disposo de temps per llegir res del companys, ni d'entrar-hi, ni res de res... que ja quasi me n'havia oblidat.

Gràcies.

Llibre
**

Gràcies per llegir-me.

Llibre
**

Gràcies per tots els teus comentaris.

Llibre
**

D'acord. Com vulguis. Així ho faré.

Llibre
**

Gràcies, Annalls. Senzillament gràcies.

Llibre
**

Jajaja... Bé, Analls: més que sense paraules jo diria que els he deixat sense ganes de llegir-me...

Gràcies de nou pel teu comentari.

Llibre
**

Gràcies, Annalls, pel teu comentari.

Llibre
**

I sí que és curiós... són diferents maneres de contemplar, en un instant concret, el mar. I és que realment els límits, en general, són ben relatius i ben interessants d'estudiar (vés!, ara m'ha vingut al cap una novel·la d'Alessandro Baricco, "Oceà", on hi ha dos personatges que... buf, ara hauria d'enrotllar-me massa: millor ho deixo).

Gràcies pel comentari i celebro que t'hagi cridat l'atenció.

Sí, és aquest un poema breu i de fa un grapat d'anys... però recordo molt bé el moment en què va ser escrit i per això el tinc en certa estima.

Gràcies de nou,

Llibre
**

Gràcies pel comentari. Sí, la veritat és que ara feia moooolt que no publicava res. Gairebé em fa vergonya. Però... és el que hi ha!

Gràcies pel comentari. A veure si a poc a poc em vaig posant les piles i comento jo també una micona.

M'ha agradat, sobretot, com li dónes la volta a la idea que sempre tenim dels monstres que ens poden venir a espantar per la nit. Fer que es barallin entre ells, que se les tinguin i que al final, gràcies a això, el nen se'n surti, és una molt bona pensada.

Un conte divertit i original. Felicitats, En Marc! I gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres.

Tot el conte és una petita meravella, uanra. Però sobretot m'agraden els personatges que hi apareixen.

Et felicito per la inventiva, per la imaginació, i per regalar-nos les teves històries.

Gràcies,

Gràcies, patgereial. Un regal ben inesperat.

Molt bona feina, la que fas cada any.

Potser en ocasions és l'únic far, però és tan... com dir-ho?, tan eficaç, que serveix per guiar persones ben allunyades entre elles, persones que viuen en llocs, en ubicacions, separades geogràficament... i la Lluna és el seu referent comú.

Potser avui sortiré al balcó per contemplar l'esquitx de Lluna que es pot albirar aquí, a ciutat. I potser la seva llum fulgent estarà, en aquell mateix instant, acaronant la teva mirada.

Serà una manera de saludar-nos, des d'una llunyania que en realitat no hi és.

Petons d'argent,