Sort

Un relat de: llpages
Acabo de passar la targeta de crèdit pel datàfon quan el dependent del supermercat em demana:
- Vol els cupons de la vaixella? Que en fa la col•lecció?
- No, gràcies, no la faig.
El dependent deixa passar un parell de segons, el temps just per decidir-se a fer-me una proposició caritativa:
- Si no els vol, li faria res de cedir-los a la senyora que va darrera seu? - i la senyora de monyo recollit al clatell, ulls d'un blau quasi transparent i aspecte d'àvia conte rondalles em somriu a tall d'agraïment avançat, perquè la resposta és òbvia.
- Oh, no, esclar, per descomptat - i, retornat el somriure, decideixo començar a omplir les bosses de la compra.
- Els enganxo a la cartilla, senyora Paquita? - fa el noi de la caixa sol•lícit. I posa fil a l'agulla abans de sentir el que tothom espera.
- Si us plau, que amb l'artrosi de les mans i el que costa de desenganxar-los de la base, demà encara hi seria, gràcies, noi.
- El, acaba de completar una línia de la cartilla, senyora Paquita! Això vol dir... que ja pot triar un dels plats de la vaixella! Què li sembla?
La venerable senyora ajunta les mans en senyal inequívoca d'alegria inesperada, incapaç de pronunciar un sol mot.
- Molt bé, me n'alegro molt! - faig jo quan estic a punt de marxar amb les bosses plenes.
- I, per l'import que ha pagat, no s'oblidi del rasca-rasca, senyora Paquita! Aquesta setmana els premis són fantàstics! - apunta el dependent.
- Oh, aleshores ja vull veure immediatament què m'ha tocat, hahaha! - i busca una moneda per desvetllar el que amaga el cartronet.
Una sonora exclamació de sorpresa em va fer aturar just quan creuava el llindar del supermercat.
- Una compra sencera, sense limitació d'articles, del tot gratuïta per a l'agraciada! Uau, això sí que és un bon premi! - crida el caixer engrescat.
- Sense limitació d'articles? Que s'han tornat tots bojos? - i a la senyora Paquita els talons no li toquen al terra de l'esverada que porta.
Alguna cosa em deia que això no acabaria així, de manera que em vaig passejar per la porta de sortida amb pas lent, descaradament lent, mirant de reüll els qui havia deixat enrere. Com hi ha món que s'ho valia, d'esperar més aconteixements!
Una vegada entregat el tiquet de compra a la padrina, aquesta, d'esma, el repassa com cada vegada que toca carregar el rebost.
- Perdoni, què vol dir la frase al final del compte?
El noi agafa el full allargat i es fixa en la part baixa del mateix.
- Doncs està ben clar: com a clienta número mil d'aquesta setmana, pot triar la "delicatessen" de la zona gourmet que li vingui de gust a cost zero. Caram, quina xamba! No passa cada dia, eh?
Una peça de la vaixella, una compra gratuïta i ara un article car de gorra. La dona gran, embriagada pels cops de sort, diu el primer que li passa pel cap:
- Vinga, un número de loteria! Si avui no em toca, plego de jugar mai més! - i ja es treu el bitlleter per pagar a l'acte.
- Que en siguin dos! - crido tot corrent cap a la caixa. Després d'aquesta demostració simpàtica d'ésser humà amb allò que es diu "una flor al cul", m'han vingut unes ganes terribles de ser també afortunada com la senyora Paquita. Que de cedir uns cupons a deixar escapar un premi milionari hi ha un bon tros, no fotem!

Comentaris

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 26-11-2022

    Tots els comentaris m'estimulen, i els agraeixo, però els teus em donen això: força per seguir escrivint!
    Amb total cordialitat

  • Àgil i entretingut[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 22-11-2022 | Valoració: 10

    Es tracta d'un relat original perquè sap conjugar en un marc quotidià (un supermercat) una escena anecdòtica a la par que cómica i, al final, una reflexió sobre la sort amb final inesperat. I tot a un ritme fluid que enganxa de cap a cua. Enhorabona!

  • Montseblanc | 14-11-2022

    Tens una habilitat fora del comú per crear un relat a partir d'un fet sense importància, que la majoria hem vist a les nostres vides quotidianes. Però tu tens la paciència d'alentir el moment, d'incidir-hi, de guarnir-lo amb humor, ironia, tendresa, intel·ligència...

  • Creativitat [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-11-2022 | Valoració: 10

    Tornat a llegir el Relat amb plena satisfacció. Un viure amb creativitat.
    Gràcies pel teu comentari a Les Habilitats...
    Cordialment,

  • Certament[Ofensiu]
    MariaM | 13-11-2022 | Valoració: 10

    Quan sembla que no creiem gaire o res en la sort, i ens mostrem indiferents davant les rifes, però quan el veí en té, de fortuna, se'ns remou el cuc que portem dintre.
    Ben entés.
    Gràcies pel teu comentari ""Encertada comparació".
    Fins un altre.
    MariaM

  • La vida diària[Ofensiu]
    Solsona Bot | 13-11-2022

    Un bon relat d'humor molt simpàtic. No sé si el protagonista hagués fet el mateix si en lloc de tenir la senyora gran al darrere a la cua, l'hagués tingut davant. Amb tanta pressa que tenim a tot arreu, ens perdem moltes coses. Un bon relat sobre la rutina diària i la il·lusió.

  • cupons, loteries i concursos[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 12-11-2022

    Jo també enganxo els cupons del super per refer vaixelles i cristalleries, mai jugo a la loteria però participo al concurs de microrelats de l'ARC i alguna vegada m'ha tocat i tot.
    Gràcies pels teus comentaris Ilpages. és interessant veure com els altres capten el que tu has volgut suggerir i el que no.
    Per cert, tinc també un relat amb aquest títol, era l'any que el concurs anava sobre El cicle de la vida.
    Salut

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-11-2022 | Valoració: 10

    He tornat a llegir, amb calma, aquest Relat i he assaborit la seva dolça sensibilitat. Molt maco.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Il·lusións.
    Salutacions cordials,

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-11-2022 | Valoració: 10

    M´HA fet somriure es un relat bonic. Gràcies per llegir-me

  • Tànatos desassossegant[Ofensiu]
    Joan Colom | 07-11-2022

    Després dels comentaris de llpages i Homo insciens, estic adonant-me que aquest relat està camí de convertir-se en quelcom de semblant a aquell serial radiofònic ideat per Orson Welles en 1938, que es basava lliurement en "La guerra dels mons" de H.G. Wells i que va fer anar de cul durant hores a milers d'oïdors, convençuts que estaven escoltant un reportatge real. Per això, si no ho heu fet, us convido a llegir l'autocomentari precedent, "Aclariment:".

  • L'atzar[Ofensiu]
    Joan Colom | 07-11-2022

    Jo faig compres molt curtes, no tinc targeta i mai no jugo a la loteria (per cert, no sabia que en venguessin, en els súpers), però això no treu que m'hagi imaginat la situació i m'he fet un fart de riure. Les teves descripcions i la tensió creixent del relat són magistrals.

  • PUBLICAT[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 07-11-2022 | Valoració: 10

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/sort/

    Gràcies.

    Recorda que estem oberts fins passats els Reis

    tribuna@guimera.info

  • Un dia de sort[Ofensiu]
    Marina i punt | 06-11-2022

    Ostres això si que és estar de sort. Quina història més divertida i entranyable, m'ha agradat.
    Moltes gràcies per llegir-me i pel teu comentari al meu darrer relat "l'un per l'altre", això anima a continuar escrivint.

    SalutacionsUn dia de sort

    Marina

  • Podria ser un bon conte de Nadal. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 06-11-2022 | Valoració: 10

    Els de la tribuna@guimera.info convoquem com cada any EL NADAL DE CONTE

    Ens pots enviar les teves publicació - i si vols una fotografia de la Sra. Paquita - com annex jpg a l'email en que ens facis arrbiar en format word la teva història.

    Per endavant gràcies.

    tribuna@guimera.info

  • La Paquita[Ofensiu]
    Nil | 05-11-2022

    Disculpe'm..., amb tot això de la mudança que no s'acaba mai, per trigar a comentar-te. Doncs m'agrada molt aquest relat!, tots temps he trobat les cues dels supermercats d'allò més encuriosides pel que s'arriba a esdevenir: a voltes m'ha servit per a flitejar amb el xicot del xandall del davant o el del darrera meu. Per a mantenir una conversa fluctuant amb les típiques "paquites" del barri, com ara la teva, o al veí de tota la vida que feia temps que no hi coincidia. M'encanta el teu personatge, les peripècies que fa per no perdre's el fil de la conversa de la Paquita amb el caixer i sobretot la reacció final de córrer cap al mostrador per adquirir també un número de loteria de manera recelosa. Enhorabona. Nil

  • Bona manera de tenir sort. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-11-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. Això sí que és tenir sort. Ha ha ha.
    Cordialment.

  • guardar els cupons..[Ofensiu]
    Atlantis | 04-11-2022

    La mare va començar a guardar els cupons del supermercat spar..d'això ja fa bastants anys...Jo gairebé mai guardo els descomptes perquè entre una compra i l'altra ja els he perdut. (??) Potser també em perdo una bona piconada!!! Un relat amb humor a partir del diàleg. Ben trobat!!

  • Treballar-se la sort[Ofensiu]
    Prou bé | 02-11-2022 | Valoració: 10

    Això és el què fa la protagonista, al final del relat, a l'ombra de la sra Paquita.
    Un relat ple de divertiments, molt imaginatiu... O potser no tanta imaginació i sí dots d'observació del què passa per on passes.
    No sé perquè encara em sorprenc ... El que sí sé ves que m'agrada molt llegir-te.
    Amb total cordialitat

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-11-2022 | Valoració: 10

    Et felicito per aquest Relat, molt interesant.
    Gràcies, pel teu comentari al meu Relat sobre Placidesa.
    Salutacions,

  • La temptació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-11-2022 | Valoració: 10

    No, si ara els supermercats t'ofereixen de tot i més! Al que freqüento més t'ofereixen col·laborar amb "causes justes" i hi col·laboro, mira. Una delícia llegir-te, Lluís i una abraçada.

    Aleix

  • La sort...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-11-2022 | Valoració: 10

    que per gentilesa has deixat passar, i que t'has quedat ben parat quan el petit premi s'ha convertit en un de gran. Molt entretingut i divertit aquest relat. Lliçó apresa? hahaha.

    Una abraçada.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

208 Relats

703 Comentaris

268801 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.