CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH)

CONCERT EN VIU

(IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH)




Les notes tenen la il·luminació
perfecta i acomodada del pentagrama,
s'avancen amb la seua adornada elegància
als sentits afectuosos del públic;
i tots asseguts silenciosos admiren
la fantasia i l'aventura d'afectivitat,
que es prolonga en tota la sala,
per a al·lucinar l'altitud del concert.
Joan Sebastià transforma la partitura
en una solemne diagonal diàfana
i translúcida composició que vola les oïdes.
Visquem l'entusiasme!


Aquí estem escoltant les notes,
com sonen en la completa
sola d'un laberint immens,
transmutant els sentiments
vius que il·luminen la perfecta
sincronització de la variada
pauta de tot el pentagrama.

Qualsevol podria sentir
la delicada i misteriosa
moderació, desproveïda
de tota acció ordinària.
Cada exercici musical
flanc de cada composició
que s'enfronta a la nit
com a cristall i fum seré.

Enfront de la nit ha ocorregut
com a una habitació que llueix,
que s'alça elàsticament,
relaxada fins al firmament.
Sota el seny va cercant
cada copa constant, hàbil,
pell corpòria que es deté
sota la cintura despoblada.

Joan Sebastià desplega
amb els seus dits
la batuta ordenant l'instant,
de cada trompeta al sincronisme
dels platerets per a sobrenedar
cada centímetre que s'embolica
sobrenatural fins a engendrar
les fronteres de les idees,
enardint la glòria de l'eternitat.
Visquem l'entusiasme!

Les notes dels violins
s'estenen entre les oïdes
del públic, tot admirat.

Baixen i pugen enllaçats al so
uníson que envolta la sala
i per les habitacions de la nit.

Pense: On estic?
No sé a on!

Cada nota va detallada
i botonada en el silenci
del centre de l'atenció.

Pesen! "Reflexió encantadora!"
Èxtasi de les notes!
Que van i venen
entre els ànims es purifiquen
en el tupé airejat de cada segon.
Visquem l'entusiasme!