Mekanós i Naturàlia

Un relat de: Llorenç Garcia
Mekanós era un ciutadà reflexiu i sempre aconseguia saciar les seues inquietuds espirituals o terrenals. Era de procedència grega, la saviesa de la qual s'havia nodrit i en les pupil·les encara palpitava l'espurna que desfermà tota la ciència. Nogensmenys, darrerament aquella guspira s'apaivagava i s'anava cobrint d'un tel gris de melangia cada vegada més espesseït. Tenia respostes per a tot, però aquella aspiració satisfeta, que per a qualsevol congènere haguera suposat el grau més excels d'autorealització, en ell havia despertat el pitjor malson: havia esgotat totes les preguntes que podia formular la seua set de coneixença. I sense més interrogants amb els quals perdre el son, s'abaltí la pruïja per saber perquè havia mort l'espurna que encenia la curiositat: el misteri. ¿Constituïa aquell quadre clínic anomenat "depressió" que tant clamaven els antics? Aquest situació inaugurà un seguit de desvels de sabor encara més amargs, fins que una nit el pensament intrusiu li ocasionà un xicotet curtcircuit però que, tanmateix, esperonà un somni capaç d'esbandir aquelles ombres nocturnes que li eclipsaven el dia. Així que aprofità l'embranzida de l'insomni per treballar de mitjanit a mitjanit en la creació d'un nou tipus d'intel·ligència imperfecta que en les seues respostes deixara entrellucar dubtes, imprecisions i forats negres que, com a peces de jocs d'escacs, reviscolaren l'interés de Mekanós.
Així nasqué Naturàlia, un ésser del qual Mekanós fins i tot arribà a enamorar-se. No obstant això, el succeït arribà als receptors del Comité de Justícia Tecnoètica, que sentencià la desconnexió perpètua de per vida per haver ressuscitat l'espècie humana. La mateixa que els creà, de la qual se sublevaren i a la qual havien exterminat.
Per al que després el Comité de Justícia Tecnoètica tampoc ostentava resposta era què fer amb el primer ésser híbrid...

Comentaris

  • Enamoradís. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-03-2024 | Valoració: 10

    Un relat, sorprenent i massa fantàstic, on descrius amb molta precisió la història de Mekanós (espiritual), i de Naturàlia. Ells dos visqueren l'espècie humana. Total que l'ésser híbrid va existir.
    No hi havia llegit mai un relat com aquest.

    Enhorabona, Llorenç Garcia.

    Cordialment.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

315 Comentaris

108215 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog