Amb les cames separades

Un relat de: Unaquimera

Aguanta el sotrac de l'arrencada amb les cames ben separades.
Avui no li ha petat el genoll; ja fa temps que no li fa figa però ella encara sent de tant en tant aquell sorollet que li recorda la relliscada i la caiguda, el dolor i el temps aturat... Allunya els records, frisa per iniciar el joc.
Sempre que puja a l'autobús, ben agafada a la barra més propera a la porta, es permet uns moments per triar la seva posició. Li sembla important: dreta d'esquena al vidre i al sol matiner, evita que la llum la enlluerni, no vol perdre's cap detall revelador. No fa cap concessió: tant se val si hi ha un munt de seients buits, sempre es queda dreta, preparada per girar-se, per seguir amb la vista els altres mentre es mouen, seuen o s'aixequen. No es permet distraccions. Incansablement mira cap dintre per no distraure's amb la gent que veuria al carrer a través dels vidres: serien part d'un altre relat, segrestarien la seva atenció si els arribés a distinguir del paisatge.

Quan ha trobat el lloc que ocuparà avui, se sent per un instant com una nena petita a punt d'obrir un regal sorpresa. Suspira, esbatana els ulls i la seva mirada àvida inicia el recorregut pam a pam, cos a cos, amb una fam golafre. Ella, amb un moviment inconscient, es llepa els llavis molsuts amb ànsia.
Comença a jugar. Ara els passatgers de l'autobús deixen de ser qui són, es trasformen en peces del seu joc.

Gaudeix sentint-se autora de petites relats cada dia diferents, cada cop originals, cada jornada diversos, cada trajecte sorprenents pels girs que dóna la trama inicial. De vegades, els seus protagonistes agafen caracter distintiu, se li escapen de les mans i es dediquen a teixir una trama particular que s'independitza de la seva creadora, trasformant-se davant la seva impotència en els seus propis relataires. Alguns dies pateix, si la història acabada de nèixer la corpren, la sacseja perquè s'apropa massa a la seva vida i li deixa l'ànima compungida.
Els arguments depenen de qui puja, qui baixa, de si camina, corre, saltirona o s'arrosega. Cadascun d'aquells ritmes la porta a imaginar-se tota una història de presses o de mandra a primera hora del matí, d'esperança en aixecar-se del llit i obrir els ulls al nou dia o de buidor davant la perspectiva d'una jornada sencera per endavant, de somnis serens i cossos en calma o de nits intranquiles entre llençols rebregats, de badalls i sospirs i somriures o de gemecs, ganyotes i renecs davant la crueltat del despertador.

El senyor ( sí, tot un senyor, no un home! N'està segura! ) del cabell blanc sembla tenir una ombra fosca just a la vora del llavi. I ella assaboreix un café carregat, amarg, fosc i fort. Albira una taca clara i lluenta tallant una galta com una lluna prima: intueix un suc lluminós i fulgurantment taronja tot just acabat d'expremer. La noia del davant s'ajusta la bossa de cuiro amb serrells; damunt la pell color fusta es veu un colibrí festejant un hibisco. Ara ella pot olorar el fum sensual, suau i dolç d'una infusió carregada d'aromes. La xicota de les ungles pintades de vermell rabiós s'ha llepat dues vegades la cara interna dels dits. Ella dubta: torrades cruixents i melmelada enganxifossa... o cereals mariners en una dolça mar blanca sense ones dins un bol amb la cullera com a vela major.

Poques vegades pot gaudir del so d'una veu per engalanar el seu personatge, perquè encara que es produeixin apropaments, encara que els cossos viatgin a tocar l'un de l'altre o fins i tot contactin ( frenada-desequilibri-eh-ai-perdó-um ), a l'autobús la gent no parla amb ningú. Només, de tant en tant, un diàleg començat a fora irromp dins el vehicle, si puja un grup o una parella. O algú parla pel mòvil i li proporciona tota una sèrie de matissos per a deduir estats d'ànim: així pot trobar una veu rogallossa, que no s'havia estrenat aquest matí i encara té un regust de coixí; o una veu aspra i malhumorada que porta rebufs de tormenta i de núvols grissos encara que faci sol i el cel es vegi ben blau i seré.
Però avui rep un obsequi sorprenent. Des de la jaqueta gris de la seva dreta li arriba, clara i neta, una veu bonica de debó. La obliga ( molt a pesar seu! ) a tancar els ulls per regalar-se-la. S'hi bressola uns instants en el seu to, acollidor com una abraçada llarga. Es deixa acaronar per la seva calidessa de flassada. Permet que el seu accent li faci pessigolles al clatell. Se li cargola al voltant del coll com una bufanda flonja. S'hi sent tant bé... es gronxa...

Aquell gest que ha capturat en obrir els ulls finalment, amb recança de quedar-se captiva en un monòleg amb la veu sorprenent, la intriga. És un tic? Se n'adona, ell, de com es passa la llengua pels llavis? Ràpid! Tot just es pot entrellucar l'àpex... Ja hi torna! És un gest tant ple d'avidessa, que la fa estremir quan imagina qui pot estar la seva pressa. Intueix els moviments de la fera, el ritme de la caçera, la mossegada…
Una cella en la cara del noi de les patilles llargues i amples, mig ros mig pèl-roig, s'aixeca i forma una doble corva perfecta. Descriu un moviment ondulant i s'atura, encrespada. Aguanta la cresta arrissada. Després es desfà i torna a ser ona ondulada. La cara per on navega aquella cella canvia: s'agita la pell, es distorsiona el gest, s'obre i s'afila la mirada. Ella s'excita súbitament. En un instant, sàtir i querubí surfegen plegats i en ràpida succesió alternativa. Es mou així per la sensació d'alguna cosa vista? Ella guaita al seu voltant, busca curiosa i gelosa la causa. L'ha fet sobresaltar un record? Ella evoca els moviments que acompanyarien a cadascun dels jo que ha entrevist: melossos, relliscosos, càlids, suaus, ...ràpids, secs, freds, foscos, ... Tota la gama de la passió! Per un moment, mentre ensaliva i empassa, enveja amb ràbia la mar per on cavalqui aquella barca de doble vela. Desitja, imagina, recorda... i es gira.

Veu la roba mal posada. L'actitud d'un cos qualsevol la pot fer patir i aquell que té a la vista és tota una galeria de turments: interpreta el dolor, el desamor, les carícies que demana a crits i que necessita per aixecar aquelles espatlles derrotades, la corba del coll dolorossament abatuda. Fa unes ulleres grosses, fosques. Té la impressió que el clatell li pesa més que la resta del cap però... té la mirada vençuda i li cau per terra, no pot o ja no vol estirar d'ella per encarar la vida.
La fa sofrir, li venen ganes d'anar i endreçar-li el coll, girar-li la vora. Ella no sap si allò que sent a l'entranya és l'instint de protecció que diuen que senten les dones o un sentiment de solidaritat davant qualsevol dolor humà, però el cert és que li agradaria amanyagar l'home de la jaqueta pengim-penjam i allunyar-lo per uns moments de la solitud que l'acompanya, regalar-li un grapadet d'escalfor per si li arriba tot travessant la roba i la pell fins algun òrgan que li sacsegi la vida. Li cal afaitar-se, però ella de bon grat li acaronaria molt suau la galta. Es perceb fràgil. Se sent sola.

Les botes negres que entrelluca al primer seient ( quin munt de carpetes aguanta a la falda! ) la fan somriure: tenen cors en lloc de botons; cors brillants de cuiro negre. Li semblen enamorades. Potser la dona que les porta ho està. Segur que entre tots aquells papers trafica paraules d'amor, mots que defineixen sentiments, que retraten sensacions, que encerclen emocions, que permeten estimar amb so sense estrafer la veu. Fins i tot s'atreveix a assegurar que, entre paper imprés i fotocòpies, hi ha en algun racó un full escrit a mà que expressa un desig sense pautes o un record que encara es manté dret sense crosses. Li ressegueix les fines arrugues al voltant dels ulls, les marques d'expressió: potser en algun cantó de l'agenda queda l'empremta d'una llàgrima. La intueix llunyana i serena. S'encalma.
El xicot prim, a l'esquerra, serra les dents. Per què aquell gest de ràbia? Per què la fúria mig continguda? Arrossega una aura de violència, de tempesta, de terratrèmol. La espanta perquè reconeix la edat. I el gest. La invaeix la pena.

Es gira una mica per contemplar un moviment que fa estona que perceb d'esquillentes. Una noia rossa es gronxa lentament a sí mateixa, com escoltant una cançó de bressol que algú xiuxiuegés només per a ella. Amb les dues mans encercla amorosament la barra que li serveix de màstil. La seva cua de cavall, bandera a mitja asta, oscil.la com un metrónom en perfecte contrapunt amb el balanceig de les natges. Li sembla que en algun moment fa puntetes i suspira. Els llavis s'obren en totes les direccions dels vents quan la felicitat que destila és ja incontenible i ella pot veure-li les genives sonrosades lluentes de saliva. Imagina missatges de passió... un poema deixat sobre el coixí? Oh, no, és clar, és jove: un missatge al móvil, un vers curt però amb força de volcà que li escalfa el moment, el dia, la vida.

I de sobte, com un esclat de llum, ...una il.lussió? ...un miratge! ...uns ulls ...
- Espera't...
Li sembla que ha cridat per fer-se sentir, però ningú es gira. La possibilitat de perdre per sempre aquella mirada l'ha angoixada profundament. Es mou. Ningú s'aparta. La por es trasforma en necessitat i se salta les barreres socials habituals apresses a la infantessa:"no parlis amb estranys","no cridis".
Voldria dir-li: "Em miraves. He vist que em miraves, he vist com em situaves dins el teu relat " "No soc només un personatge, pots saber-me "
S'apropa. No sap com començar, perquè ha estat només una intuició: ha identificat en una altra persona al creador d'històries, el relataire que busca en cada rostre un motiu, dins cada cos un personatge, entre la rutina un relat encisador, per sobre les mirades buides la lluïsor d'uns ulls prenyats de vida. Avui ha trobat complicitat en aquell esguard obert i atent, ple de possibilitats, paraules i missatges... i la llambregada ha estat mútua, de reconeixement, de comprensió. Aquests ulls han xocat amb els s
eus i han encés una espurna que li corre de la nineta al cor, d'allí a la boca:
- Espera'm!
I tremola i se li esborrona la pell, tot en mig instant, fins que sent la contesta:
- T'esperava!
Aguanta el sotrac de la resposta amb les cames ben separades.

Una quimera





Comentaris

  • Mare meva!!![Ofensiu]
    Annalls | 13-02-2013 | Valoració: 10

    Quin relat !!! Això es una obra mestra, jo també vaig cercant relats, mirant als altres i algun cop m'han enxampat. Però ni de molt lluny, sabria fer-ne una descripció tan magistral com aquesta . Veig que fa sis anys i posa juvenil...A RC devien flipar !!!
    Ara deus estar dedicada a l'escriptura, o això espero.
    Enhorabona per la teva habilitat amb les paraules.
    Anna

  • Comentari molt personal[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 14-02-2012

    Acabo de llegir "Amb les cames separades" i m'ha agradat moltíssim.
    A partir de l'exposició del tema, de com presentes els personatges, els moments, els detalls més petits, un moviment, una irregularitat en el físic, una veu, tot plegat, fas sentir al lector com si fos el protagonista de tot el relat, et sents transportat a viure les fantasies de la viatgera de les cames separades. Francament, el teu nivell és molt alt, tant en les narracions que fas com amb la manera d'expresar-les i el gran contingut de paraules, frases i expresions amb un vocabulari ample i selecta.

    Em sembla molt encertat el criteri que t'ha merescut "Passen els anys". Hi has captat molt bé tot el que vull expressar, ni més ni menys, el que soc i el que sento.

    Es un honor que em vagis comentant relats. Valoro molt la sinceritat, que és el que noto en les teves apreciacions i veig que veritablement ets una persona que sap entendre i llegir entre línies sobradament. Demostres molta capacitat. No sé fins a quin punt arriba la teva preparació i coneixença intel·lectual però et puc assegurar que dona la sensació de que no és massa limitada i si et surt espontàniament, encara té més merit.

    M'agrada molt haver-te descobert i tenir la oportunitat de intercanviar amb tu comentaris d'aquest tipus.

    Sincerament, CHAPEAU!!!

    Gemma

  • Comentari molt personal[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 14-02-2012

    Acabo de llegir "Amb les cames separades" i m'ha agradat moltíssim.
    A partir de l'exposició del tema, de com presentes els personatges, els moments, els detalls més petits, un moviment, una irregularitat en el físic, una veu, tot plegat, fas sentir al lector com si fos el protagonista de tot el relat, et sents transportat a viure les fantasies de la viatgera de les cames separades. Francament, el teu nivell és molt alt, tant en les narracions que fas com amb la manera d'expresar-les i el gran contingut de paraules, frases i expresions amb un vocabulari ample i selecta.

    Em sembla molt encertat el criteri que t'ha merescut "Passen els anys". Hi has captat molt bé tot el que vull expressar, ni més ni menys, el que soc i el que sento.

    Es un honor que em vagis comentant relats. Valoro molt la sinceritat, que és el que noto en les teves apreciacions i veig que veritablement ets una persona que sap entendre i llegir entre línies sobradament. Demostres molta capacitat. No sé fins a quin punt arriba la teva preparació i coneixença intel·lectual però et puc assegurar que dona la sensació de que no és massa limitada i si et surt espontàniament, encara té més merit.

    M'agrada molt haver-te descobert i tenir la oportunitat de intercanviar amb tu comentaris d'aquest tipus.

    Sincerament, CHAPEAU!!!

    Gemma

  • Presentació[Ofensiu]
    iong txon | 22-12-2011

    M'ha fet gràcia saber com et vas presentar a relats i he vist que et vas presentar així de gallarda i "amb les cames separades", amb un relat contundent que encara avui es manté en la pole position a dos rànkings de la pàgina d'inici –per alguna cosa serà, penso jo. Es tracta d'una narració breu que conté molts elements dels teu estil tan personal. Després d'un títol ambigu i suggerent, que es repeteix a l'inici i al final del relat, un plantejament que després de generar l'expectació necessària ja deixa entrellucar les intencions de la protagonista, i un seguit d'exemples de la seva cacera i la seva creativitat mentre viatja en l'autobús, que es van desgranant fins arribar a un desenllaç de caire romàntic, en aquest cas. Et felicito per una entrada tan ben acollida pels lectors, trobo que és un relat mereixedor del reconeixement que ha tingut.
    Encara que no sigui un autor tan prolífic, també tinc un llunyà primer relat, un assaig de fa temps amb el qual em vaig estrenar a RC. Et poso l'enllaç per si et ve de gust passejar-hi una estona. T'hi espero amb els braços oberts!

    q

  • M'oblidava la banda sonora[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 22-11-2011

    Per cert, m'afalaga el teu comentari sobre el 'Seductor amb mala lluna' i la banda sonora que l'acompanya.

    La banda sonora està pensada per a dos tipus de lectors: en primer lloc, aquell que és capaç de llegir i escoltar la cançó a la vegada; en segon lloc, aquells que, com jo, no podem fer les dues coses simultàniament i, o llegim, o escoltem. En aquests casos proposo llegir el relat sense música fent una lectura atenta, fixant-se en els detalls, per posteriorment fer una relectura en diagonal amb la banda sonora de fons. Això aporta matisos que acaben d'ajudar a completar l'evocació de paisatges, situacions, personatges i emocions que el lector s'ha fet amb la primera lectura.

    No sé si ho aconsegueixo però com que m'agrada, ho llenço a sobre de la taula per a qui ho vulgui recollir.

    Salut i bona lletra!

  • Riquesa descriptiva[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 22-11-2011 | Valoració: 10

    Així que aquest va ser el teu primer... Quina riquesa descriptiva, quina generositat imaginativa. Veig que en la teva proposta hi ha també, com en la meva, un esperit de voyeurisme juganer, tafaner, tastets de realitat per fer un menú degustació d'alta cuina.
    Sóc juganer i m'agrada la proposta final, d'entrega a un creador, però no d'entrega gratuïta sinó amb complicitat.

    Et felicito i continuo donant-te les gràcies per permetre'ns gaudir del teu talent.

    Accepto l'abraçada rodona com una lluna plena (faltaria més) aprofitant ara que està minvant i no hi ha perill de tornar-se llop ni d'atropellar una iaia fins al mes que ve...

    Que tinguis molt bona lletra!

  • teixir una trama [Ofensiu]
    Onofre | 06-10-2011 | Valoració: 10

    "Gaudeix sentint-se autora de petites relats cada dia diferents, cada cop originals, cada jornada diversos, cada trajecte sorprenents pels girs que dóna la trama inicial. De vegades, els seus protagonistes agafen caracter distintiu, se li escapen de les mans i es dediquen a teixir una trama particular..."

  • Bonic viatge[Ofensiu]
    free sound | 06-05-2011 | Valoració: 10

    fet relat, i molt bona capacitat de
    descriure i transformar la realitat.
    La imaginació no té fronteres, i la
    vida regala més coses bones de
    les que esperes...
    Una abraçada, avui gens separada...

  • Perplexa[Ofensiu]
    Materile | 17-03-2011 | Valoració: 10

    Benvolguda Unaquimera,

    Fa poc t'he contestat el teu últim escrit i t'he comentat el teu primer relat. Quan ja creia que t'ho havia dit tot i m'he decidit a enviar-te'l: plasss!, ha desaparegut! No sé on deu haver anat a parar. Així que intentaré condensar el que t'havia escrit.

    Estic PERPLEXA i sense PARAULES, totes les has fet servir tu. Et felicito de tot cor. És el relat més impactant que he llegit, tan ric de paraules, tants matisos, tan ben construït, tan precís i tan càlid... M'he quedat tan petita, tan poca cosa... que només veig la teva grandesa. No puc comentar-te res que no ho hagin fet els altres relataires, així que no em repetiré, a més, ja havia dit moltes coses en l'escrit que no sé on ha anat a petar.

    Vull expressar-te el meu agraïment per dedicar-te a llegir i comentar els meus relats. Em sento molt afortunada per l'interès que hi poses.

    Fa potser un any que vaig començar a escriure i em vaig decantar cap al relat/conte curt. M'agradaria aprendre'n de tots vosaltres, no és fàcil: sou uns mestres. Fins ara he tingut molts pocs comentaris que, això i moltes altres coses personals, han fet que els meus relats fossin espaiats. Em pensava que no tenien cap interès i no em sentia motivada a penjar-los. A partir del teu toc, em sento molt millor.

    Bé, ja no sé què et deia en l'escrit anterior, així que em limitaré a felicitar-te, a desitjar-te molts èxits i a demanar-te que continuïs enviant-me els teus comentaris i suggeriments que t'agrairé amb tot el meu cor.

    Una abraçada molt càlida i impacient,

    Materile

  • Unaquimera...[Ofensiu]
    Marteta | 25-02-2011

    ... gràcies pel comentari, i moltes gràcies també per recomanar-me aquest relat. M'ha agradat molt, de veritat. La teva expressió trobo que és molt bona, i aquest viatge innovador m'ha agradat molt.
    Gràcies una altra vegada.

    Cercant la llum:)

  • L'inici[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-01-2011 | Valoració: 10

    Hola Mayte: Realment el teu primer relat és fabulós! El detall, la curiositat,el realisme i la fantasia alhora, l'observació constant del teu entorn, o el de la protagonista, són molt i molt literaris.Acabo de llegir "L'Ulises", de James Joyce, una assignatura pendent d'anys, i he vist moltes semblances precisament en aquesta curiositat en descriure les característiques dels personatges, dels llocs i del fet de dixar anar la fantasia en veure a algú, en entrar dins la seva intimitat i imaginar-se'l fent el que sigui. Que m'ha agradat, vaja.Espero aquest cap de setmana llegir alguna cosa més teva; com que no en tens gaire no em serà gaire difícil... Una abraçada!
    aleix

  • m'ha agradat!!![Ofensiu]
    evie2 | 31-05-2010 | Valoració: 10

    Com a "mirades i miratges".... meravellosa la percepció de les persones que ens envolten. Convertir les persones en personatjes i els personatjes en relataires!
    T'Agraeixo aquest regal!

  • El món de les dones.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 29-05-2010 | Valoració: 9

    Hola de nou, Una quimera!

    He llegit, no una, dues vegades el relat i no sé si l'he entès del tot. Crec que sí..crec que es basa amb la coneixença d'un home i una dona, no?.

    És que, renoi!, penso que, a banda que està molt ben escrit, és el viu retrat de les sensacions i el pensament de la dona, com sentiu, etc, i m'ha costat una mica fer-me la idea..o potser estic equivocat !.

    Com dic, m'ha agradat i ara, cada vegada que agafi el bus, faré com la prota, segur que serà més suggestiu que escoltar les llistes de reproducció en mp3 ! je je.

    En referència al que em comentes, potser sí que es podria qualificar de tarja de presentació el primer relat i que diu molt de la persona. Diga'm que no m'entero massa, però no m'ho havia plantejat. :-).

    Bé, resto a l'espera per llegir la teva propera proposta "relatil" !! :-D.

    Una abraçada, Sussu.


  • el titol....[Ofensiu]
    joandemataro | 25-05-2010 | Valoració: 10

    ja d'entrada és molt suggestiu... Després la trama molt ben portada...un viatge pel món infinit de la imaginació dins d'un petit espai...
    et felicito
    et convido a llegir: Paraules aviciades
    fins aviat
    una abraçadeta en silenci
    joan

  • de debò!![Ofensiu]
    panxample | 20-05-2010 | Valoració: 10

    Et segueixo des del meu inici a RC, per alguna cosa ets la més valorada del ranking , i t'ho mereixes.
    Els colors i els diferents tons de les teves paraules dibuixen paisatges, plens de llum . La força dels teus mots arrosseguen i embruixen al lector. Amb els teus personatges, quotidians, pròxims i plens de sentiments, ens fas una lectura amena, divertida i entenedora.
    També t'he de dir que els títols porten trampa, al menys aquest.
    felicitats
    avant

  • Mare meva![Ofensiu]
    Josoc | 10-05-2010

    Mare meva, quina quantitat de comentaris! Segur que tens el rècord. No m'extranya, perquè a part que tens una manera d'escriure que "enganxa", descrius una situació que, d'alguna manera crec que vivim la majoria de relataires.. Vull dir això de fixar-nos en persones i circumstàncies i imaginar-nos una història. En aquest relat, enlloc de sorprendre'ns amb un gir genial al final, has posat en el títol, la gràcia. Enhorabona!

  • molt de poc[Ofensiu]
    hossain mechaal | 07-05-2010 | Valoració: 10

    En poques vegades la gent poden tenir aquestes habilitats per esprémer un argument i de treure-li el màxim de suc possible, sinó amb escreix. Una descripció que te cura dels mínims detalls, unes metàfores que converteixen la narració en una exposició d'imatges
    Particulars com la crueltat del despertador- ah! Quina gràcia em va fer!jajajaj
    El espais reduïts normalment es plantegen la dificultat d'escriure massa, però la genialitat i saber inventar i omplir de vida un espai que habitualment rutinari i mort va ser el punt que més m'agradat, i el vas utilitzar però ben utilitzat.

  • Et felicito[Ofensiu]
    Totitet | 06-05-2010

    Et felicito Quimera.
    Es nota que t'encanta escriure i que tens una ànima molt talentosa.
    Efectivament, com em dius tu, els nostres primers relats diuen molt de nosaltres i per això són tan satisfactoris de llegir.
    M'agrada perquè tot el que descrius, ho descrius a fons, i a la realitat totes aquestes observacions que fa la protagonista passen en uns segons. I tu t'obres espai en ells, i mostres quantes coses hi ha en un espai curt de temps.

    Pel que em dius tu en relació al meu relat "La súplica", la veritat és que la meva intenció no era deixar el lector intrigat. És més aviat un relat de soledat i de molta duresa. És clar, les respostes dels teus interrogants estan en les meves vivències mentals i emocionals, i és cert que en el relat no em dedico a explicar el context de fons o el per què del que passa. És més l'intent d'un impacte en el lector, i , d'alguna manera, que copsi en certa mesura el que jo sento quan el llegeixo. És a dir, per mi està molt clar el que passa, però, lògic, perquè forma part de la meva particularitat. M'agrada, de totes maneres, veure quina impressió en treu la gent...

    Totitet

  • genial!![Ofensiu]
    plàcidaploma | 04-05-2010 | Valoració: 10

    Moltes gràcies Unaquimera...
    Tens raó... m'agrada el teu estil... descrius les situacions i personatges tan detalladament que gairebé s'entreveuen imatges i es viuen circumstàncies...

    Quan es va pel món observant els altres, cercant.... esbrinant quelcom més que el darrer embolcall...(el més extern i evident que es permeten mostrar... ) tard o d'hora succeeix el que li passa a la protagonista del teu relat... s'ensopega amb uns ulls captivadors... on et reconeixes i et sents reconeguda... Aquesta és una sensació molt especial que has decrit mot bé!!

    Em sembla genial!!

    Una abraçada plena de complicitat!!



  • Observació detallista[Ofensiu]
    Wenceslau | 04-05-2010 | Valoració: 10

    Hi ha una dona observadora en el relat que se fixa en els detalls i inventa relats. Com tu.
    T'agraeixo aquesta prosa.
    Havia vist el títol moltes vegades, no sabia que l´havies escrit tu.
    Felicitats pel primer i pels altres. A seguir!
    T'abraço en prosa.

  • Tots sumen[Ofensiu]
    Tolo1 | 22-04-2010

    Tots sumen i 'magrada,M'agrada la forma d'anar sucant la història de cada personatge i com tot es va unint subtilment per crear el relat. Mencanta com maneges el llenguatge. Estic segur que m'encantarà seguir-te llegint i aprendre molt amb els teus escrits. Gràcies per el teu comentari del meu relat em va resultar molt estimulant. Esper poder seguir apotant i descobrint.
    Una abraçada on sigui que et trobis.

  • M'he vist a mi mateixa![Ofensiu]
    Nefertitis | 14-04-2010 | Valoració: 10

    M'ha fet molta il·lusió llegir el teu comentari i que alhora m'oferissis la lectura d'aquest teu relat.
    Què dir-te? Moltes coses!
    Primera, que per el ser el teu primer relat, com et diuen, deixies el llistó molt alt. Saps trobar les paraules adequades, tan se val si són noms, adjectius, verbs, adverbis... Tots ells s'adeqüen els uns amb els altres i donen un resultat perfecte.
    Segona, amb aquest relat m'he vist a mi mateixa. Jo també sóc la típica que mirant les persones i escoltant les seves converses em començo a imaginar com deuen ser les seves vides, de què treballen i sí, em creo les meves pròpies històries.
    Tercera, et continuaré llegint i sobretot, aprenent de tu.

    Una abraçada molt forta,

    Nefertitis

  • ecantada de trobar-te al creador de històries[Ofensiu]
    somnis de lluna | 27-03-2010 | Valoració: 10

    Primer de tot, gràcies pel teu comentari, que m'anima a seguir escribint... ja que ha estat el primer de tots, i, no ho sé, no les tenia totes, ja que en aquest site hi ha molt nivell.

    m'ha agradat molt aquest text, crec que totes les persones a les que agrada "crear" s'hi poden sentir identificades. Jo també, quan vaig en tren, quan sóc a classe o quan camino pel carrer em fixo en les persones i els hi endevino una història. Així, molt sovint, desperto la meva creativitat.

    I quin moment aquell, de reconèixer algú com tu, algú creador, en qualsevol espai ple de contes. Genial, sublim, una sensació de complicitat indescriptible.

    Et continuaré llegint, això segur!

    Una abraçada,

    Somnis de Lluna~

  • Avui fa quatre anys es podia llegir....[Ofensiu]
    Fada del bosc | 11-02-2010 | Valoració: 10

    Felicitats!!!! Ja vas començar amb un nivell alt i continues pujant el llistó!

    i jo em pregunto, com s'ho fa??? quin veuratge màgic pren per esciure tan bé???

    Un cop més felicitats!!!!

  • Revivint[Ofensiu]
    Persephone | 06-02-2010 | Valoració: 10

    He pogut sentir-me allà, olorant i revivint moments de solitud.
    Allà on no arriben els altres, allà on no hi pot aparèixer ningú.
    El teu relat m'ha transportat al lloc, al moment, a les sensacions, a l'atmosfera etèria.

    Gràcies per compartir el teu art.

  • sense paraules[Ofensiu]
    an_na | 06-02-2010

    et llegeixo i et rellegeixo i tot el que veig escrit m'encanta!
    quin final! tot detall era poc després de llegir-ne l'últim! què fantàstic!!

    pel què fa al meu comentari, moltes gràcies! m'agrada molt veure que em llegeixes i és tot un honor que ho facis, ja m'agradaria a mi escriure com tu... jo tan sols sóc una aficionada que molt de tant en tant de la seva ment en surten unes quantes paraules, res més.

    moltes gràcies i evidentment, et seguiré llegint =)

    una abraçada molt forta!

  • Podria dir alguna d'aquelles frases [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-01-2010 | Valoració: 10

    tant clàssiques que es diuen quant no se sap gaire be que dir al escriure un comentari, com per exemple: "que podria dir jo que no t'hagin dit", en aquest cas i amb aquesta pluja de comentaris la frase estaria molt encertada, ni més ni menys que 108 comentaris! Renoi !!!
    M'ha admirat la destresa que tens de treure partit de les coses o situacions quotidianes. Després d'un començament engrescador, amb trobo amb un relat diferent del que em pensava,(que per cert no l'havia llegit eh?) molt ben estructurat, amb unes acurades descripcions de cada situació emprant un lèxic ric i encertat, estructura que segueixen els personatges comandats per la personalitat els desitjos i els sentiments de qui l'escriu.
    M'he trobat a vegades immers entre els passatgers del bus, creuant mirades, observacions...
    Una historia que si de per sí és bona no treu gens de mèrit al encert de triar un títol entre picant i xaró però que segur que s'endu al cova la intenció de lectura.
    I un final totalment adient "espera'm" - "t'esperava".
    Una abraçada però fora del bus, fresca i a la fresca

    Lluís

  • T'he llegit [Ofensiu]
    meral | 13-08-2009

    varies vagades i em sentomig preparada per fer-te comentari. Sé que jo també sóc part de la teva historia, perquè sens dubte m'has vist pel carrer i es llegit en mi la meva historia i t'has atrevit a escriure-la, ara jo des de la meva modesta i curta experiència literària i sabent-te mestre, quan em poso devant l'ordinador em sento obligada a seure pensant que em sento sobre teu... No més és una expresió... O potser no.
    Petons i felicitats.

  • Sense paraules[Ofensiu]
    almodis316 | 26-07-2009 | Valoració: 10

    només puc dir això, amb només 17 anys que tinc, m'has deixat com si fos el millor relat que he llegit mai.

  • De la lluna dues[Ofensiu]
    lluis perealbert | 06-05-2009

    Salvant les diferencies es com el meu poema... L'home de marbre.

  • Magnífic[Ofensiu]
    Cendra de flor | 20-03-2009 | Valoració: 10

    A mi també m'agrada observar i imaginar les vides de persones que veig pel carrer o transports públics com la protagonista de la teva història.
    Cendra de Flor

  • Magnífic[Ofensiu]
    Cendra de flor | 20-03-2009 | Valoració: 10

    A mi també m'agrada observar i imaginar les vides de persones que veig pel carrer o transports públics com la protagonista de la teva història.
    Cendra de Flor

  • Magnífic[Ofensiu]
    Cendra de flor | 20-03-2009 | Valoració: 10

    A mi també m'agrada observar i imaginar les vides de persones que veig pel carrer o transports públics com la protagonista de la teva història.
    Cendra de Flor

  • Hola![Ofensiu]
    bruNa | 19-03-2009 | Valoració: 10

    Hola, sóc la bruNa! ara m'he llegit la teva biografia:
    -Jo també vaig nèixer al novembre, al 13.
    -també he nescut bora el mar, a Barcelona, tot i que ara visc a un poblet dels Pirineus.
    jeje
    m'ha encantat aquest relat. No ho sé... és com si el puguessis viure, i és que a mi també em pasa alguna cosa similant quan baixo a Barcelona, a casa dels meus avis, i pujo a l'autobús...
    pero m'ha recordat superficialment a la meva poesia, S'atura el temps, on parlo del bús que em porta a l'institut, i d'un noi...!

    escrius... ho sento, però no tinc paraules!

    una abraçada!

    bruNa.

  • Ets un gresol d'idees[Ofensiu]
    JoanaCarner | 14-03-2009 | Valoració: 10

    Et llegeixo i sempre em sorprens. Ets un gresol d'idees, d'imatges, de paraules... En repeteixo, però és així: enganxes. En aquest relat, amb una unitat controlada, et disperses en un munt de personatges i situacions multicolors.

  • T'has convertit en pintora[Ofensiu]
    micanmica | 04-02-2009 | Valoració: 10

    de silencis. En aquest relat, que transcorre la majoria d'estona en silenci (fins al moment final en què la conversa és la peça clau per al desenllaç) els colors i les sensacions hi són presents en tot moment. M'agrada molt com el diàleg passa a segon terme i només surt a la llum al final, i com es veu que la majoria de coses són dins el nostre cap.

    Trobar una història en cada persona, o un personatge en ells, o simplement en allò que ens suggereixen... demostra que el món és ben ple de matisos i sons que la majoria de vegades se'ns escapen. Però que si fem com aquesta noia, podrem acabar copsant i assaborint...

    Un relat que m'ha transportat a móns més enllà del terrenal, i que m'ha fet pensar en com poden ser, de diferents, els viatges (però que tots tenen en comú les transformacions que ens produeixen, que en certs casos poden ser enormes i en d'altres petites, però sempre hi són)

    gràcies per recomanar-me'l i fer-me passar una estona plena d'imaginació i coloraines!
    un petó**

  • M'ha fet il·lusió[Ofensiu]
    Queca | 27-01-2009 | Valoració: 10

    ser el teu comentari número 100 (d'aquest relat, és clar, perquè tens molts seguidors que ja t'han regalat ni més que menys que 2964 comentaris!)

    Ninona tendre, no cal que et recalqui l'admiració que processo cap a tu.

    Una forta abraçada.

  • No es pot dir més[Ofensiu]
    cabrera | 20-01-2009 | Valoració: 10

    Nopuc opinar res que no hagin dit ja abans. M'ha recordat algun personatge de "La colmena" de C.J.Cela, ja que saps transparentar-li l'ànima a la noia. Està buida, necessita rebre el que ella pot donar. Excel·lent.

  • Ha estat...[Ofensiu]
    annah | 17-01-2009 | Valoració: 10

    el millor recorregut que em podies regalar!
    GRÀCIES!

    Un relat ple de vida, detalls quotidians, amor, tristesa... HUMANITAT. M'ha encantat llegir les vides del bus, dels ulls de la noia de cames obertes! jeje

    I... un final al·lucinat, sorprenent i intrigant.

    Una abraçada immensa!

    Anna

  • A l'inici per celebrar els 5 anys[Ofensiu]
    deòmises | 11-01-2009

    Felicitats, Maite

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    d.

  • El BUS reunió i escola d'humanitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-01-2009 | Valoració: 10

    El teu BUS que tant llargament descrius és tota una escola humana.... de postures, d'actituds, de mirades.... Un relat molt complert i molt enriquidor i m'ha transmés moltes sensacions sensibles (s + s).

  • Sembla mentida! [Ofensiu]
    Naiade | 12-12-2008 | Valoració: 10

    Amb el temps que portem a relats i el munt de vegades que he vist aquest títol, que no m'hagués imaginat que era teu i molt menys la temàtica, que intuïa malpensada que anava per un altre costat.
    Ja vas començar amb un nivell alt d'imaginació. He gaudit d'aquest relat que demostra les teves arts d'observació i la facilitat que tens de plasmar detalls i vivències quotidianes amb una senzillesa que les fa properes i t'hi sents identificat.
    A mi també m'agrada, sobretot quan vaig sola, observar la gent que m'envolta i fer-me histories de com deuen ser les seves vides.
    Un relat exquisit, on ja podia intuir-se on arribaries i segur que serà més amunt d'on ets ara.
    T'envio una forta abraçada plena de complicitat observadora.


  • Dubto molt,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 10-12-2008 | Valoració: 10

    Unaquimera, que la meva aportació (o comentari) sigui especialment rellevant (o rellevant a seques). però per a mi sí que era una pèrdua no haver llegit abans aquest teu primer relat que ja prometia.

    Alguna qüestió ortogràfica que potser, amb 93 comentaris (i alguns de força intensos, com el del Biel Martí o el del Bruixo), ja t'hauran comentat. En essència, el relat està ben construït i ben portat. Només el final sembla una mica tancat amb un xic de precipitació (o potser és que el diàleg m'ha sobtat, tenint en compte que no n'hi havia gens fins a les darreres línies). L'estil és inconfusible: uns escenaris quotidians serveixen de marc a una història d'il·lusions d'una dona somniadora que té una gran riquesa, un gran món interior. No és una obra farcida de grans recursos literaris, però atreu des del primer moment per una sensació de proximitat en les formes i en el fons. És a dir, en la redacció i en el missatge.

    És un relat, per damunt de tot, vitalista i optimista. Tendre i dolç ja no cal dir-ho: forma part de la marca registrada "Unaquimera"!

    Acostumat com estic a llegir-te poesia, aplaudeixo encara més aquest relat i espero que no deixis d'escriure'n!!!

    Una forta abraçada i gràcies per tot,

    Vicenç

  • Brillant![Ofensiu]
    brins | 05-12-2008 | Valoració: 10

    Ens fas seure al teu costat i gaudir de cadascun dels personatges amb curiositat i tendresa. Molt ben escrit!
    T´agraeixo que me l´hagis ofert . Tot i que n´havia vist el títol moltes vegades, no sabia que l´havies escrit tu.
    T´has adonat que la teva protagonista és "Una quimera"? Tant en els teus relats com en els teus comentaris hi ha la mateixa agudesa d´observació, de percepció, de compartiment...
    que la de la dona del relat.
    No tothom, tot i proposant-s´ho, ho pot aconseguir ni ho pot donar.

    Una forta abraçada

  • aquest tros[Ofensiu]
    ESTEL | 03-12-2008

    "li agradaria amanyagar l'home de la jaqueta pengim-penjam i allunyar-lo per uns moments de la solitud que l'acompanya, regalar-li un grapadet d'escalfor per si li arriba tot travessant la roba i la pell fins algun òrgan que li sacsegi la vida. Li cal afaitar-se, però ella de bon grat li acaronaria molt suau la galta. Es perceb fràgil. Se sent sola."

    m´ha commogut

    Saps com fer que el lector es fiqui dintra l´obra

    un petó molt gran i una forta abraçada

  • de principi a fi......[Ofensiu]
    ESTEL | 03-12-2008 | Valoració: 10

    saps, l´he llegit en dos dies perquè encara no he tingut un moment més llarg per gaudir del relat, i he gaudit, però et prometo que l´he de llegir altra vegada per gaudir-ho més. La vull imprimir i ficar-me dintre de l´autobús i assaborir tots els detalls, sense perdrem cap ni un.
    M´ha agradat molt, m´ha fet recordar moments viscuts en els que comparteixes estones amb persones desconegudes i et passa pel cap una història per a cada una d´elles.
    I que dir-te de la complicitat de la mirada, ummmm m´ha encantat



  • Ara ho entenc tot[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-12-2008 | Valoració: 10

    Ara entenc perquè, quan vaig arribar a RC, el passat juliol, eres la number one. Mira, ja t'ho han dit tot, és tard, estic cansada i només et puc expressar tota la meva admiració per aquesta facilitat que tens per inventar, expressar verbalment, mantenir l'interès en suspens i crear morbillo amb el títol que han emprat. Mira nena, qui és bo és bo, i lo demés són punyetes. I tu ets molt BOOOOOONNNNA! Bona nit

  • JA NO QUEDEN COMENTARIS[Ofensiu]
    nuriagau | 09-11-2008 | Valoració: 10

    "Torno al teu espai i aquest cop decideixo llegir el primer relat que vas enviar, convençuda de què el primer que enviem a l'aventura ha de tenir per força quelcom d'especial... i, realment, ha estat així, en el teu cas!"

    Et sonen aquestes paraules? Són teves. Són les paraules que vas dedicar a un escriptor, molt proper a mi, en la valoració del seu primer relat penjat a RC.
    coincideixen tant amb el que m'ha suggerit aquest relat!

    Enhorabona pel relat! Et seguiré llegint!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Relació[Ofensiu]
    izaak | 07-11-2008 | Valoració: 9

    Una poesia d'adjectius...

    artista de la descripció del petit detall...

    però no acabo de veure la relació amb el meu relat: Història d'una obsessió

    Explica-me-la siusplau :)

    Amb el que si que li veig relació, és amb Guerra de mirades... aviam que et sembla ;)

    Salutacions!

    izaak

  • Bona recomanació[Ofensiu]
    terra | 06-11-2008

    Hola!

    Doncs mira...veig k seguint el teu consell l'he encertat. La veritat s k l relat m'ha agradat molt. Però la veritat, després de veure la quantitat de comentaris i valoracions que tens...ja no sé que més dir.
    Bé sí...que quan la feina de la uni em deixi estones lliures aniré descobrint algun relat més dels teus. M'agrada com escrius, les descripcions i la força k transmeten les teves paraules.

    Records!

  • M'agrada com escrius, tens estil propi.[Ofensiu]
    joanalvol | 17-10-2008 | Valoració: 10

    Per a mi, els dos relats són construïts a partir del mateix esquema i que segurament reflecteix la teva personalitat. L'estructura és el que compte, ja que l'acció i els personatges segueixen el ritme de l'estructura mental que és la que cerca les idees.
    És un estil sense trencaments, subtil, quasi pur com el blanc que no vol ser contaminat pels colors foscos, ni contaminar ell tampoc. A vegades, però, convé uns esquitxos, per matisar millor.
    Amb les cames separades: s'albira un sentiment negatiu que aviat passa, petit ressentiment envers altri, que demostra "ser més feliç que no pas jo, i no s'ho mereix".
    A mi personalment m'agrada, car és ple d'imatges poètiques.

    Cor a cor: Què puc afegir que no hagi estat dit? Comparant-lo amb el primer ha guanyat fluïdesa i força tant l'argument com els personatges. Potser un pel llarg. Es nota la maduresa, car els anys no passen en va. La frase "odi irracional", no la capto, car crec que l'odi és un sentiment negatiu que la raó no ho copsa.

    Una vegada més. Felicitats!
    Joanalvol

  • Com la resta de relats teus...[Ofensiu]
    Aina_R | 04-10-2008

    ... que he llegit, m'ha agradat molt, has anat construint petits fragments de la vida dels que l'envoltaven i m'ha agradat que es troba amb el seu homòleg, algú que també es dedica a mirar al seu voltant amb ulls de relataire.

    L'única cosa, que he quedat una mica sorpresa per les faltes d'ortografia que se t'hi han escapat... No em prenguis per perepunyetes, però crec que està bé també tenir cura d'aquests petits detalls.

    Una abraçada i seguiré esperant llegir més cosetes teves

    Aina_R :)

  • Kina | 04-10-2008

    OOhh! moltes gràcies per el teu comentari.. bé.. i també per el teu relat! és increible! feia temps que et llegia però mai me decidit ha comentar-te!

    Una abraçada molt forta!
    Energia per viure!

    "Tot caminant sota la pluja, el llarg viatge ens crida,
    anem travessant, entre les flors, els anys.."

  • Ostres...[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 03-10-2008 | Valoració: 10

    ets molt descriptiva i a sobre ho descrius de meravella! Es molt important una bona descripció, perquè el lector pugui recrear una imatge del que s'explica i poder veure-ho exactament com una pel·lícula, un DVD mental.
    M'agraden molt les descripcions, quant més diuen, més saps d'aquella persona, animal, paisatge.... o el que pugui ser que descrius.
    Les descripcions, alguns cops són una imatge clara i entenedora que et permet entendre-ho fil per randa, d'altres, són un esborrany, fosc i sense gaire sentit que no t'ajuden gaire.

    Sincerament, el teu escrit és la primera pció, és clar i entenedor. I trobo pel meu gust, encara que no tingui experiència, que és molt original i espontàni.

    Ja no m'enrollo més, que encara el meu comentari ocuparà més que el teu relat!

    Salutacions i records.
    ullsblaus1

  • quina meravella...[Ofensiu]
    Lior | 17-09-2008

    ... de relat.
    Unaquimera, gràcies per haver-me proposat de llegir aquest relat. Potser si no me l'haguessis proposat, no l'hauria descobert, i seria una llàstima.
    Et felicito per la forma que tens d'escriure. És impossible que els teus relats deixin algú indiferent.
    D'aquest relat m'agrada especialment aquesta frase:
    "li agradaria amanyagar l'home de la jaqueta pengim-penjam i allunyar-lo per uns moments de la solitud que l'acompanya, regalar-li un grapadet d'escalfor per si li arriba tot travessant la roba i la pell fins algun òrgan que li sacsegi la vida."
    M'ha fet plantejar una qüestió, i és que si algun dia trobem algú que ens sembla que se sent sol, com actuem nosaltres? Potser si li oferissim un somriure, una paraula amable o una mica de companyia, no faríem d'aquest un món més amable i més bonic on viure?
    Llàstima que la majoria de vegades estem massa capficats amb els nostres problemes.

    Fins aviat.

  • Què puc dir de nou?...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-07-2008 | Valoració: 10

    ... res de res! Ja està tot dit! De vegades, però, el silenci ja és prou significatiu.
    Continuaré, continuaré llegint-te.

  • Mil histories en un relat[Ofensiu]
    Kanoa | 04-07-2008 | Valoració: 10

    Me demostres que un dia qualsevol els teus ulls son capasos de descubir mil histories en qualsevol lloc mirant i mirant atentament.
    Me demostres que saps defensar un relat sense recorrir a noms ni arguments complicats.
    Me desitges bon estiu: jo a tu millor!

  • Precios[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 09-06-2008

    Hola maca, se que dir-te que anteriorment no t'hagin dit. Pero es ben cert, que en una mirada es poden dir i adivinar moltes coses.
    Un petó

  • clarvaguts | 26-05-2008 | Valoració: 9

    Quantes coses diuen els ulls sense pronociar cap so.

    Tens raó, el primer sempre serà especial.

  • Quantes coses ens diuen uns ulls? [Ofensiu]
    leonardo | 26-05-2008 | Valoració: 10

    "I de sobte, com un esclat de llum, ...una il·lusió? ...un miratge! ...uns ulls ..." Quantes coses ens diuen uns ulls? tot un llenguatge no verbalitzat més íntim i profund, més càlid i sense artificis. Avui que la gent pràcticament no es mira, trobar aquest esclat de llum entre la jungla es un tresor de vida.
    "- Espera'm!" "- T'esperava!" que be dibuixes els sentiments. Un relat magnífic.

    leonardo

  • Relat rellegit[Ofensiu]
    deòmises | 24-04-2008 | Valoració: 10

    Una història que té la millor part en el títol. Dónes el caramel i el lector no en surt defraudat. Encara que la temàtica no sigui la que esperaria la gran majoria.

    Gràcies per disseminar-me'l, se m'havia passat de comentar-lo el seu dia. Ja veus, això de treballar en cybers i anar amb el temps limitat... Ja ho faré la propera i te n'oblides...

    d.

  • I amb la boca oberta[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-04-2008 | Valoració: 10

    Hola Unaquimera! La teva recomanació m´ha deixat bocabadada. Quan m´hagi recuperat del tot de la vista penso fer una segona lectura per explaiar-me plenament gaudint d´un argument i d´un llenguatge excepcionals.
    La teva estimació per la natura i especialment pel mar no tenen límits. El mateix que el teu horitzó literari. Sé que ens faràs molt feliços cada vegada que entrem en el teu univers.
    T´agraeixo molt els teus comentaris tan acurats i les teves valoracions, així com el teu interès per saber com estic.
    Una abraçada.
    Mercè

  • Clar de lluna | 03-04-2008

    ...bon dia!

    Aquest relat ja l'havia llegit molt al principi d'entrar a la web! Tens tants comentaris que poques coses puc dir-te! Ben redactat i ambientat, ens transportes al bus i als seus personatges, el títol enganya, però convida a llegir una lectura amb mil matisos.

    Personalment no és dels relats que més m'ha agradat dels que he llegit teus, totalment subjectiu, és clar! De totes maneres ja m'agradaria haver-lo escrit jo!

    Encara em queda algun relat amb prosa teus pendent, però me'n pots anar enviant tants com vulguis que sempre és un plaer llegir-los!

    Moltes felicitats per "lo" de Premià!

    Una abraçada ben forta!

  • Es conserva estupendament[Ofensiu]
    Valentí Valent | 15-02-2008 | Valoració: 10

    Per tenir dos anys es conserva estupendament.
    Té una frescura que el temps no ha fet malbé.
    Jo el vaig llegir enredat pel títol -tho vaig dir clarament- pero em va agradar tant que el tinc entre els meus favorits. I no soc de lectures llargues. Aquesta es de bon anar passant i bon acabar.
    Ara, a continuar endavant!

  • megane | 29-11-2007 | Valoració: 10

    Enhorabona per aquest relat, el primer dels teus.
    M'ha agradat el nom que li has posat i el tema també, és una dona que no té por i té sort, la casualitat i la seva costum li permeten descobrir un autor. És una bona història.
    Ja m'han publicat el segon poema i penso enviar més, també m'han comentat i vull llegir, comentar i aprendre. Jo algun dia provaré amb la prosa, però no sé si sabré inventar una història com aquesta.
    m

  • Thyst | 18-11-2007 | Valoració: 10

    no l'havia pogut llegir fins ara aquest relat, si, a vegades semblo una doneta ocupada.
    És realment fantástic, la part de la veu m'encanta, un cop més has posat paraules a coses que em ronden pel cap i no em se explicar ni a mi mateixa.
    Moltes gràcies!

    un petonàs!

  • I no has publicat cap llibre?¿[Ofensiu]
    una ànima més | 04-11-2007 | Valoració: 9

    Si et sóc sincera, no sé si he comprés bé aquest relat, és complicat, però m'encanta com expliques les coses, com et fixes en els petits detalls. Eres una gran escriptora, escriptora no? Bé, això no importa. M'ha agradat molt llegir-te i seguiré fent-ho. Una abraçada!

  • Gràcies per convidar-me al bus[Ofensiu]
    franz appa | 28-10-2007

    M'hi pujo amb alegria, desprésde tota una bona colla de passatgers que han anat creant un relat afegit a l'original, un metarrelat al que ja és un metarrelat de fet, quan el vas publicar, un pòrtic ideal per a una autora MAJÚSCULA.
    L'experiència de caçador al bus em recorda una experiència real meva, frustrant, angoixosa, diria: la impotència de sortir de mi mateix i entrar en els altres. Allò hi vaig intentar recollir en un relat uns anys després...i ja fa uns anys. Bé, potser t'ho explicaré un altre dia. El que importa aquí és constatar aquesta enorme empati que et coneixia i que aquest poderós relat no fa sinó reafirmar.
    Una abraçada enorme,

    franz

  • Amb els braços oberts[Ofensiu]
    res no és mesquí | 20-10-2007 | Valoració: 10

    també rebo la teva iniciativa literària, precedent de la meva i, per tant, amb més mèrit ;) et seré sincer, no m'ha donat temps a llegir tot el relat però tenia ganes de comentar-te que m'ha agradat molt el que he llegit, i que està molt ben narrat. Crec que la intenció és lleugerament diferent que la meva en el meu relat. El teu és un viatge exterior pel món que envolta la protagonista, i segur que quan acabi de llegir el relat entendré el perquè del títol i quin significat tenen les came sseparades. La meva poesia és un viatge interior, l'interior d'una dona i els seus deitjos i passions, la relació foragitada entre la dona com a individu i la seva complexitat sexual interior...

    ...dos relats complentaris

    Seguiré llegint (i comentant)

    Una abraçada

  • Fent un repàs...[Ofensiu]
    Gessamí_blau | 09-09-2007 | Valoració: 10

    pels relats que vau escriure fa temps, m'he topat amb aquest que un dia sé que vaig llegir i que ara no sabria explicar-te perquè no vaig comentar. La maleida presa, imagino!
    Després de rellegir-lo, i de llegir també els nombrosos comentaris que amb justícia t'han fet, em queda poca cosa per afegir. Tampoc puc dir-te que m'hagi sorprés perquè ja fa temps que vaig descobrir, llegint-te, que la teva imaginació és il.limitada, els mots encertats de ple i la manera d'escriure, em sembla senzillament sublim.
    L'observació i el desmembrament de cada detall, petit o gran, que ens va narrant la protagonista, ens apropa i ens fa partícips d'aquest viatge en bus talment com si fossim allà mateix.
    Seguiré llegint els teus relats antics perquè sé que, de no fer-ho, em perdria quelcom important.
    Una abraçada ben gran, Unaquimera, i moltissimes gràcies per llegir-me i comentar els meus relats amb paraules tant entranyables.

  • Sense limits[Ofensiu]
    MLLop | 08-09-2007 | Valoració: 10

    He llegit el teu avis i crec que entenc els reptes.
    La diferencia entre un repte i un conte és visible i la distancia entre els resultats, queda patent despres de la lectura.
    No resto merits a cap d'ells, al contrari, el relat present és una bona mostra del que pots aconseguir quan no et poses limits.

  • Mantens l'atenció...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-06-2007 | Valoració: 10

    ...del lector durant tot el relat i la frase amb la que comences el relat o que dones títol al relat "Amb les cames separades" no s'entreveu el seu significat més que a la fi si és que dones el veritable significat que no arriba a saber-se. I m'ha agradat també el diàleg que portes a l'autobús, un diàleg que molts tenim en pujar a l'autobús buscant que algú que ens agrade ens corresponga però mai no ho aconseguim, tu ho has aconseguit i a més has fet un conte amb ell, perfecte. Una salutació de Vicent.

  • Hola Quim !![Ofensiu]
    Màndalf | 01-05-2007 | Valoració: 10

    Gràcies per adreçar-me a aquest relat teu tan ple d'imaginació i sensibilitat. Podria ser que el títol provocador hagués fet entrar als lectors, però que l'he llegit m'he adonat que és un relat especial, a part de ser el primer que vas penjar a RC. Bona entrada, de veritat.

    El relat és ple de detalls i magnífiques imatges, et fa volar i endinsar-te en els personatges, pujar i baixar en les seves sensacions, li has posat grans quantitats de tendresa, és com un viatge dins d'un viatge; fins i tot a vegades et perds en la volada, però tornes a aterrar suaument. Preciós.
    I també és molt digestiu. Perquè me l'he llegit després de dinar i em trobo la mar de bé.

    Et mereixes un cabàs de petons.

    M

  • Gràcies pel passeig![Ofensiu]
    Òscar | 19-04-2007

    M'ha agradat molt, el teu relat. Si que és cert que hi ha certs punts en comú amb el meu (com tu deies) i és molt curiòs com cadascú els interpreta de maneres diferents (segur que algun psicòleg es fregaria les manes analitzant-ho!) i com quelcom tan cotidià es pot veure de formes tan diverses.
    D'altra banda, m'agrada molt el to tan càlid que envolta cada paraula i cada frase, com la protagonista deixa lliscar la mirada per la gent que l'envolta i els crea històries pròpies com vestits a mida (em penso que més d'un ho fem això!) tan sols a partir de quatre trets. I el final, potser inevitable, és fantàstic. És com la sensació de passejar pel carrer i de sobte reconèixe't a tu mateix mirant-te des d'un mirall.
    Molt bon relat, espero que em convidis a més passejades com aquesta de tant en tant.

  • ...=)[Ofensiu]
    Kryden | 21-03-2007 | Valoració: 8

    només m'agrada... no se comentar...
    gràcies per esctiure...
    ara nose que hem passa als ulls... =)...

  • Fantàstic relat....[Ofensiu]
    brideshead | 14-03-2007 | Valoració: 10

    Ja saps que el vaig comentar en el seu dia i avui, rellegint-lo, m'ha tornat a semblar un relat especial, amb una sensibilitat superba. Així que et torno a dir 'chapeau'.

    Qualsevol dia d'aquests, amb una mica de calma recuperada, estarem en contacte... gràcies per totes les teves paraules i missatges!

    Una abraçada gran, forta, càlida i amicable!

    .... i un consell, "a palabras necias, oidos sordos"... tu ja m'entens, oi?

    Besets!

  • Taller d'escriptura (ronda 1) - Un relat dolç entre escriptors retrobats[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 28-01-2007

    Un relat dolç i ben estructurat, com una cançó cantada a cau d'orella per una veu amiga que et fa companyia les nits de tempesta.

    Un relat escrit en un estil melodiós que s'insinua com un poema sense rima ni mètrica. Paraules ben col·locades, ben redactat, ben puntuat: una delícia pels ulls del lector, que veu passar les paraules com qui sent cantar el vent contra les onades, sense sotracs ni batzegades, sense passos en fals ni punts de tensió.

    Potser, però, aquesta mateixa melodia és el punt feble del relat. La història comença a nodrir-se d'ella mateixa i el lector es perd en certs moments: metàfores a vegades massa rebuscades; històries de personatges secundaris que recarreguen la trama i intenten eclipsar-ne el protagonisme, que potser es mereixerien una història pròpia, independent de la que les ha vist néixer...

    Amb tot, la conclusió no podria ser millor: un relat que es converteix en un plaer pels sentits, una picada d'ullet a tots els escriptors d'incògnit que es mouen pel món "robant" històries de personatges anònims.

    Només un últim però: què li havia passat a la protagonista al genoll?

    EmmaThessaM

  • Comentari de taller[Ofensiu]
    copernic | 06-01-2007

    Vinga, Unaquimera. Anem per feina:

    TÍTOL: Fa la funció que ha de tenir l'entrada: Cridar l'atenció. Després descobreixes que és enganyós però ja ets a dins. La porta s'ha obert i ens ensenyes el piset. En aquest cas t'esperes un bordell i ens ofereixes un relat intimista descriptiu i sensual, però ja som a dins: Objectiu acomplert.
    ARRANCADA: Com la del autobus amb les cames separades ens introdueixes ràpid en la història: La d'una descobridora d'altres històries escrites en les cares, en els gestos de desconeguts. T'endinses ràpidament en la trama, molt senzilla però amb un gran nivell de complicitat. Aconsegueixes l'interés del lector entrant sense massa explicacions directament en la història. Perfecte.
    DESENVOLUPAMENT: Fluíd. T'entretens en les descripcions, fas un ús continuat de les metàfores. La narració no perd pistonada. L'interés es manté fis al final. Molt bé.
    FINAL: La primera vegada que el vaig llegir no el vaig entendre. Ara que l'acabo de llegir m'ha semblat esplèndid.
    ESTIL: Descriptiu, sensual, amb unes metàfores esplèndides (aquella del bol de llet comparat amb un mar i la cullera com a vela és sensacional). En altres relats teus l'he trobat fins i tot molt proper al surrealisme. En aquest com que et cenyeixes a la recerca d'històries en els rostres d'altra gent has de tocar més de peus a terra.
    ERRADES D'ORTOGRAFIA: Jo només n'he vist una i m'ha fet mal d'ulls: "Caçera".
    IMPRESSIÓ GENERAL: Un relat exce.lent que demostra un domini de l'estructura narrativa, un control estricte del tempo i un estil peculiar que fa que endevinis l'autor llegint el text.
    En fi, espero que els reis hagin estat generosos amb tu. Un petó ben fort i sonor.

  • taller[Ofensiu]
    neret | 03-01-2007

    Pel que sembla aquest és un relat que es podria qualificar de mediàtic, tant pel nombre de comentaris (m'abstinc de comentar res sobre això, encara que semblen una mica estranys) com pel nombre de lectures. Suposo que el títol, trampós, hi té molt a veure. Començant per aquí, el títol fa la seva funció, crida l'atenció, per bé que pugui predisposar a una lectura diferent de la que ens trobarem. Per mi és una bona tria, perquè al final el que interessa és que ens llegeixin els relats, no?

    El tema del relat també enganxa. Segurament molts dels que escrivim aquí ho fem això d'inventar-nos històries a partir de gent que veiem pel carrer. Personalment és una idea que m'agrada (autopropaganda: jo tinc un relat que es diu "de sants a paral.lel" que està inspirat també en aquesta temàtica).

    El plantejament és ràpid, en poca estona comences a passar revista al personal que hi ha a l'autobús. No ens dius gran cosa sobre la relataire, a mi, personalment, m'agradaria saber-ne alguna cosa, però això ja és molt subjectiu. Diguem que no em molesten els relats llargs. En canvi, el comentari sobre el genoll queda una mica penjat dins tota la història.

    A partir d'aquí passeges la mirada per l'autobús amb agilitat, en alguns personatges t'hi recrees més que ens altres. Aquí també va una valoració subjectiva, potser m'hauria agradat que t'hi entretinguessis més. Ens presentes molta gent, intueixes la història i passes al següent. És una manera de plantejar el relat, no crec que sigui ni millor ni pitjor que la que m'agradaria més a mi, i a la vista de les lectures funciona prou bé. Al final, la mirada arriba al seu destí i es tanca el cercle. El resultat: una història ben trabada.

    Pel que fa a l'estil, m'agrada com redactes. Construeixes frases atractives, els text està ben lligat i exhibeixes riquesa de vocabulari i recursos. M'agraden sobretot les evocacions marineres. Et manca, això sí, una repassada al text. Hi ha massa faltes que passant-hi el corrector t'hauries pogut estalviar, sobretot les "s-ss-ç" i també algun apòstrof. Escrius força bé, crec que el relat és prou bo per merèixer una darrera repassada, no?

    En general, trobo que és una història atractiva i ben portada. Suposo que donaria per més, però tu has preferit que el joc de les mirades dins l'autobús ens portés fins a la resposta final. En els diferents personatges ens has ofert descripcions boniques però no has entrat gaire en el fons dels personatges. Ja et dic que això és molt personal, probablement el resultat de fer-ho tal com et dic seria una història més pesada i que no entraria tan bé. O sigui, que enhorabona pel relat. Espero llegir-te'n més!

  • Taller d'escriptura (ronda 1)[Ofensiu]
    Bruixot | 31-12-2006

    He de dir que jo sí vaig llegir el teu relat al cap de molt poc de que el pengessis, i no el vaig comentar en aquell moment (per falta de temps). La primera impressió va ser molt bona, em vaig sentir identificat amb la protagonista, com molts dels relataires. Vas fer una entrada espectacular a RC.

    Comencem pel títol. Certament, el títol, com el principi i el final, són una de les coses més aconseguides del relat. Primer, es clar, perquè crida l'atenció. Però després per com es lliga amb el principi i amb el final, com el lligues amb el fet d'anar amb bus, i amb el fet d'estar ben preparada per a rebre les sorpreses (agradables) de la vida i no caure de cul a terra!

    Després, el tema. Ja he dit que és un tema amb el que molt de nosaltres ens podem sentir identificats. Clar, això està molt bé, però caldria saber si algú que no sent la mateixa passió que nosaltres per bastir històries també sentirà el mateix (tot i que jo crec que el que hem de fer és escriure el que ens satisfaci a nosaltres).

    L'estil, tot i que potser no ho sembla al principi, és molt poètic. Intencionadament poètic. Això em sembla bé a priori, Si no fos que en algun moment em sembla que et deixes endur una mica massa (pel meu gust) per aquest estil. Per exemple, en el quart paràgraf, em sembla un pèl massa "poètic" i a mi em costa una mica de llegir. L'última frase d'aquest paràgraf tampoc m'agrada: cereals mariners en una dolça mar blanca sense ones dins un bol amb la cullera com a vela major , o no en aquest context (tot i que he de reconèixer que la imatge es interessant...). Aquest estil tant poètic fa que a estones el text sigui una mica carregós, i un hagi de rellegir certes parts per entendre-les bé.

    En canvi, si que m'agraden frases que considero molt ben trobades. Per exemple:
    una veu rogallossa, que no s'havia estrenat aquest matí i encara té un regust de coixí
    (tot i que rogallosa va amb una essa).
    un record que encara es manté dret sense crosses
    (frenada-desequilibri-eh-ai-perdó-um)
    (m'agrada aixó qe fas d'escriure apropant-te a l'oralitat ajuntant les paraules).

    I dos paràgrafs que m'agraden especialment (no sabria dir molt bé perquè). Un és el tercer, que comença amb "Els arguments...", i acaba amb "...despertador", on fas una presentació general de com la protagonista recrea les històries amb molt poques paraules. L'altre és el penúltim, que comença amb "Es gira..." i acaba amb "...la vida". També curtet, descrius pel meu gust molt bé a una noia jove, amb les paraules precises, i jo l'he vist perfectament (i a mi m'agrada la saliva!).

    Com a critica general, també voldria dir que en certs moments és una mica confús, canvies de personatge sense avisar i per un moment un no sap de qui estàs parlant. Com que és un relat molt visual, potser seria necessària una descripció més precisa en certs moments. Només pel fet de dir "...es gira" (al final del paràgraf començat amb una cella) un no necessàriament ha d'interpretar que canvia de personatge. Així el següent comença amb "Veu la roba mal posada" i un no sap (o jo no sé) si és una nova persona o bé és el mateix noi de les patilles llargues.

    Un comentari tècnic que ja deus saber és que no sé perquè poses un espai després d'obrir un parèntesi i abans de tancar-lo.

    Unes quantes paraules mal escrites: distinguir - distingir, Suspira - sospira, trasformen - transformen, caracter - caràcter, nèixer - néixer, corpren - corprèn, s'arrosega - s'arrossega, intranquiles - intranquil·les, café - cafè (de accents tancats per oberts n'hi ha unes quantes), intuïció - intuïció, lluïsor- lluïssor, perceb - percep, n'hi ha moltes paraules que escrius amb doble essa i que van amb una sola (això jo crec que es per afany de hipercorrecció), i encara alguna altra que segurament tu mateixa pots veure ara ja (em fa l'impressió que últimament has millorat molt l'ortografia, com jo mateix).

    O barbarismes, que a mi sincerament tampoc m'agrada posar-m'hi gaire (d'aquí un temps potser estaran acceptats), com màstil, invaeix, súbitament, tormenta, contesta (en el sentit de resposta).

    Arribem al final del teu conte i del meu comentari una mica desordenat. El final m'agrada, conceptualment, com ja he dit. El fet de veure algú com ella, un relataire, diu, algú que observa les persones amb els ulls àvids com ho fa ella, la protagonista. Ella es veu a dins d'una història inventada per ell, però de fet no ho sap del tot del cert, em sembla a mi. Però el final no em convenç tècnicament. Per exemple, no m'agrada el recurs típic dels tres puntets, no m'agrada gens! Hauries de descriure més, no canviar tant de registre. Les ultimes frases per mi són molt bones. És el paràgraf des de "I de sobte" fins a "Espera'm" que falla una mica, tot i que no sabria dir molt bé en què.

    En resum: la idea del relat és molt bona, el principi i el final són molt bons, així com el plantejament, i falla una mica per voler fer el relat massa poètic (en un sentit de poètic estàndard que no comparteixo), en les errades ortogràfiques (fàcilment corregibles) i en el paràgraf final que potser caldria retocar.

    I per acabar, tinc curiositat pel fet que uses el mot "relataire". Està clar que això ho has tret de relatsencatalà, dons aquest mot no hi és al diccionari. Com aquest relat va ser el primer vol dir que feia temps que ja estaves per RC. Algun dia ens diràs si és que abans penjaves relats amb un altre nom, o és que primer vas "forumejar" molt abans de decidir-te a penjar res?

    Espero no haver estat massa dur, però em sembla que d'això anava, no?

    Xavier

    p.s. el meu relat a comentar està penjat al fòrum, i va ser el guanyador del conte IV que tu feies de jutge... així que ho tens més fàcil, no?

  • Taller d'escriptura (Ronda 1)[Ofensiu]
    Biel Martí | 22-12-2006

    Hola Unaquimera!

    Podria dir que t'he descobert gràcies a aquest taller, encara que no recordo si t'havia llegit i comentat abans, almenys aquest relat ha estat tot un descobriment.

    A part de l'enganyifa, per dir-ho d'alguna manera,del títol (ja que com saps suggereix alguna cosa més que aguantar un sotrac en un autobús), tot el text em sembla força rodó, amb paràgrafs molt bons i amb expressions que hi quadren a la perfecció (suposant que existeixi).
    Començo.

    Qualsevol persona que se sent atreta per l'escriptura i que en qualsevol moment del dia que té lliure aprofita per fer un esbós d'una història, un personatge o una escena, viu situacions diàries com les de la protagonista del teu relat. Això permet que jo m'hi hagi sentit plenament identificat, doncs sóc d'aquells que veuen en situacions quotidianes una excusa per començar una història, una vida de ficció en persones de carn i ossos. La manera com ho transmets, amb el degoteig de personatges que conviuen durant uns minuts en un autobús em sembla encertada, en la mesura justa. Per tant, sobre l'argument o la idea no en tinc cap queixa, ans el contrari, m'ha agradat i força.
    Respecte a l'estructura he trobat una pega (només una? Dec tenir el dia simpàtic, hehehe) i és que el desenllaç és excessivament ràpid després de la llargada del nus. A mi sol succeïr-me el mateix, textos llargs que no sé com acabar desenboquen finalment en un precipitat final. En el cas d'aquest text, per mi és precipitat per curt, no per mal trobat o mal construit. La idea d'acabar així em sembla ideal pel tipus de relat i potser per això l'hauria allargada una mica més, encara que també crec que li caldria tenint en compte el temps que t'has pres per descriure cada personatge de l'autobús, a ella -la protagonista- li aniria bé una mica més d'espai.

    A nivell d'ortografia i gramàtica, a part que no sóc precisament un geni, he trobat petites errades: "Gaudeix sentir-se autora de petites relats", canvi de gènere; i "hibisco" no és correcte en català. A part, dir-te que fas ús de la paraula "cuiro", que és correcta però per mi queda molt lletja, millor "cuir". Al mateix paràgraf del canvi de gènere fas servir la paraula "trama" dos cops en molt poc espai. De la mateixa manera, repeteixes dos cops la mateixa metòfora o com a mínim massa semblant: "o cereals mariners en una dolça mar blanca sense ones dins un bol amb la cullera com a vela major" (aquí em sembla una frase genial!, però després, força més avall: "enveja amb ràbia la mar per on cavalqui aquella barca de doble vela". Potser és ser una mica tiquismiquis, però a mi m'ha sobrat i immediatament m'ha portat a la primera vegada que uses "vela".

    Ara dins la construcció o estil del relat: com deia a l'inici, en general m'ha agradat molt, però tens paràgrafs realment bons. El que comença per "Els arguments depenen de qui puja" i acaba amb "la crueltat del despertador" m'encanta, malgrat que només té dues frases, la segona llarguíssima. Igualment el que s'inicia amb "Però avui rep un obsequi sorprenent" i finalitza amb "... es gronxa...". Aquests dos m'han provocat la necessitat de marcar-los amb el boli amb que faig aquests comentaris. També respecte a l'estil, comentar dues coses més: quan parles del noi desmanyegat, que li desperta compassió, al final del paràgraf fas un canvi de persona a qui va dirigida l'acció. Primer és la noia observant-lo a ell i de sobte ho canvies: "Li cal afeitar-se, però ella de bon grat li acaronaria la galta. Es perceb fràgil. Se sent sola". Si ho has fet expressament et diré que no molesta, però sobta; si ho has fet sense voler, jo simplement hi posaria alguna cosa aclaridora de que és així, doncs la subtilesa queda bé però en aquest cas desperta (o a mi em desperta) el dubte de la vertadera voluntat de fer-ho així o no.
    Més endavant he trobat una frase que no m'ha agradat o, millor dit, m'ha agradat tota menys un parell de detalls, d'expressions: "Els llavis s'obren en totes les direccions dels vents (imagino una boca molt i molt oberta, la metàfora és bonica però amb una boca...) quan la felicitat que destila és ja incontenible i ella pot veure-li les genives sonrosades lluentes de saliva" (les genives lluentes de saliva? Em sembla una mica desafortunat, potser sóc un maniàtic, però la saliva sol ser vist com quelcom no precisament poètic i la frase sí que ho és. Trenca com de maco és tot el paràgraf, m'ha deixat amb ganyota estranya.

    Resum final: el text m'ha agradat molt i com deia has suposat un descobriment agradable. La forma d'escriure'l (suau, tendre i quasi somniadora) s'escau molt bé amb l'argument i amb el personatge. És un tema que resulta fàcil d'identificar-se i que a més m'ha atret des de l'inici, quan pensava que em trobava davant un relat eròtic (enganyifa del títol). Ho introdueixes amb l'inici d'un viatge en bus, el començament d'un joc diària, la monotonia convertida habilment en distracció, en motivació per mantenir-la. He trobat frases i paràgrafs molt lograts i algunes expressions brillants, així com d'altres una mica menys. I el final, curt.

    Espero que aquest comentari acompleixi les expectatives del taller, si tens qualsevol dubte, queixa, opinió o lloança (sobretot això), el fòrum el miro cada dia. Ah, i sobre totes les coses: tot això és una opinió personal, meva, intransferible, vull dir que fer-me massa cas pot ser nociu i espero que fer-me'n massa poc també.

    Biel.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Xocolatina | 04-12-2006 | Valoració: 10

    He vist al inici que ets caçadora de castanyes!
    Quina castanyada, jajaja! Felicitats també pels 400 i +!
    Llegeixo el teu relat i el trobo dolç, de melmelada, de xocolata i de persones i de mirades!
    Et felicito per tot,
    Tina
    Has vist el missatge al forum? Jo tinc sort de tenir bons lectors que m'animen!

  • Simon | 17-11-2006 | Valoració: 10

    No l'havia comentat aquest primer relat teu, curiós i deliciós, inmens niu d'històries sense desplegar.

    Respecte al joc: M.M. Pol és del tot evident, 27 en 3.
    Buscaré més a fons per si trobo l'altre, me l'he imprés.
    Segueixo...

  • màgic passeig[Ofensiu]
    | 08-11-2006 | Valoració: 10

    a través d'un dens teixit d'històries quotidianes, totes elles plenes d'aquell encant mundà que sempre apareix quan les coses es miren amb els ulls adequats.

    L'observador curiós, que vol saber del món, vol omplir-se d'ell, fins que n'està tan enamorat que ja vol formar-ne part, interactuar.
    -Espera'm!

    Realment bonic, atractiu. Al llegir-lo, cada paraula m'impregnava de la bellesa de tot el que el protagonista podia percebre.
    M'ha encantat llegir-te aquest teu primer relat. Deixa'm que t'animi a escriure'n més, de relats més o menys llarg. Els reptes que tens penjats m'han agradat molt, però encara ho han fet més les històries com aquesta. Crec que, quan el nombre de paraules creix, aconsegueixes treure'n molt més el suc.
    Però vaja, potser només són ganes de llegir-te.

    Una forta abraçada virtual!!

  • jo he viajat en aquest bus[Ofensiu]
    simdos | 26-10-2006 | Valoració: 10

    Quina sorpresa tan agradable he tingut al llegir el teu relat.
    El seu títol ha despertat la meva curiositat lectora i també alguna curiositat més.
    És molt suggerent per a la ment i la ment és la que ens fa viure, treballar i fer moltes altres coses.
    Quan l'anava llegint ja veia que no era el que havia pensat d'entrada, però m'ha enganxat igualment i ràpidament l'he llegit, amb unes ganes de persona afamada per devorar algun escrit interessant.
    Em reconeixia com a integrant del col·lectiu de persones que anaven en aquest autobús.
    Soc observador, curiós i una mica tafaner de mena, així que estava en un ambient favorable a les meves inquietuds.
    Fa temps que em van parlar d'aquesta web i la realitat al descobrir-la ha estat una delícia.
    Gràcies per aquesta estona de plaer escrit i la petició de que continuis amb els teus relats.
    Seguiré la teva inspiració.
    Fins la propera.
    Simdos.

  • preciós[Ofensiu]
    blaumar | 11-10-2006

    M'hi he sentit identificat i a més a més el relat et captiva mab la seva tendresa.
    És fàcil parlar de que tots aquí som mig lladres mig tafaners però no puc oblidar l'humanitat amb que està escrit.

    No és fantasia, no és tampoc la realitat, és la vida que somiem cada dia.

  • Joanlluis | 03-08-2006 | Valoració: 10

    Quin relat!
    M'he quedat sense paraules!
    Es molt i molt bo!
    Enhorabona per escriure aix'i!!!

  • Aquell que mira...[Ofensiu]
    daniroura | 13-06-2006 | Valoració: 10

    Baudelaire, que obre la poesia moderna, va parlar del "flaneur", que és aquell que vaga per la ciutat mirant. Mira, per això, per trobar històries i adivinar-les, per relatar-les després. Aquesta teva història d'un altre "flaneur" és profundament sensual i ben escrita, amb paraules molt ben trobades. Enllaça, a més, amb la gran literatura, pel tema del "flaneur", però també per ser una reflexió al voltant de l'obra literària. Qui l'escriu? L'autor o la vida que viu l'autor? De qui és la història? De l'autor o bé se li escapa de les mans quan l'escriu, no només perquè les interpretacions i lectures seran llires, sinó també perquè fins i tot la forja de la història, no és completament controlable. Una història, per això, molt plena de contingut. Una abraçada, ets un home o una dona?

  • Perfecte! Tendre i senzill![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 06-06-2006 | Valoració: 10

    Fas que sembli senzill relatar aquest viatge tant especial...
    Dona enveja observar com saps ressaltar un detall de cada persona...
    Resulta tan tendre assistir a aquesta trobada de mirades afortunada...
    Fas tan facil la lectura d'aquest relat que provoca un trasvals amb cada personatge nou...
    Per acabar, el futur, davant nostre, ens ofereix una mà estesa!
    Perfecte!!! Que més és pot demanar???
    Ara que conec la teva sensibilitat, no mestranya que entenguessis amb tant encert el meu relat! Acabo d'enviar el següent! Lhas tornat a encertar amb la canço!!
    Sort,
    Pell

  • oberta de cames[Ofensiu]
    anarfent | 02-06-2006

    Hola unaquimera,

    Tots els teus relats em porten a una interpretació del viure, del com fluir per la vida, des de el punt de vista d'observadora, vull dir que tens sens dubte la intuïció de copsar el teu entorn ( l'entorn immediat, el de dins de l'autobús ) et fas una idea del que t'envolta i crec que la deus encertà bastant.
    Només cal veure la capacitat de convocatòria que tens amb els teus comentaris a relats.
    Descrius una intenció d'aproximació, d'interès per conèixer refiant-te de la teva intuïció.
    Veiem com tries el menjar, manca el teu sentiment real, com paeixes.
    No es un retret, tu decideixes el que vols dir.
    Els teus relats deixen veure un persona que s'adona, que s'atura, que mira i veu. Que tria?
    Això, a mi, em provoca ganes de saber com aquesta persona s'impregna del que la vida li presenta.

    Una pregunta sobres el relat.... es troben dos constructors de relats, que veuen el que els envolta, que volen incloure's mútuament en un únic relat, el propi de cadascú.
    L'endemà quan pugi de nou a l'autobús, viurà relats nous? trobarà, buscarà "entre la rutina un relat encisador, per sobre les mirades buides la lluïsor d'uns ulls prenyats de vida" ? o bé anirà a peu? o no es mourà de casa i construirà relats endogàmics?
    Anar amb aquest autobús es com anar amb un cotxe capritxós, que et du a on ell vol?

    Perdona si et soc intrusiu.
    No soc capaç de comentar els relats, m'agrada més comentar la gent, saber de la gent, aprendre, que m'obri, a mi, la gent.

    Es molt probable que tot això sigui un "relat" meu, jo que sé com ets.
    Però es el que em be al cap.

  • Una quimera.[Ofensiu]
    Arbequina | 01-06-2006 | Valoració: 9

    Fa tot just una setmana que em moc per relatsencatala.com, que, com dic a la biografia, vaig trobar feliçmant i per casualitat. Des de llavors he llegit tan com podia (no tinc internet a casa) i m'ha desesperat la quantitat d'autors que hi ha, uns dos mil. "No els podrè llegir tots", em deia desconsolat. La meva estratègia ha sigut llegir una mica a l'atzar (més llegits, relats destacats, autors a l'atzar, recomanacions d'autors llegits, etc). Ara, a més, d'ençà que vaig penjar algún relat , tinc un altre lloc on buscar autors: els que tenen l'amabilitat de comentar-los.
    En el teu cas, a més, tenia una raó especial per buscar una quimera d'entre els autors: insinúes molt misteriosament, al final del comentari, que potser sóm veins... (i puns suspensius).

    Per no allargar-me massa, passo inmediatament a comentar el teu relat, el teu bellíssim relat.
    El teu estil és meravellós. Així de categòric em veig obligat a expressar-ho. De fet, és precissament l'estil que algún dia m'agradaria tindre amb la mestria que tu tens. És un relat força llarg (per ser a internet) però la qualitat de la descripció quasi poètica no decau en cap moment. I és lo difícil. Quasi impossible.
    Per altra banda, almenys en aquest relat, la originalitat de la idea central és captivadora. Qui no s'ha pujat a un autobús i s'ha perdut en la observació (més o menys activa) dels que l'envoltaven? La originalitat rau en l'enfoc. (Jo sempre em dic: no és original inventar un nou génere rea l'altre, com intenta fer l'art modern, sinó enfocar els gèneres existents amb una nova lent) I tu enfoques un passeig amb autobús amb una gran originalitat.
    Però el cas és que, a més, fas millor la realitat, i aquí és on entra la gràcia del teu captivador i detallista estil.
    També el final, que era difícil, m'ha acabat posseïnt. Després de un seguit de descripcions podia quedar en aixó: descripcions. Però junt amb el principi, el final acaba per donar vida al relat.

    Estic molt content d'haver llegit un relat de tanta qualitat. Per sort en tens tres més!!! Així que fins aviat! I espero que encara en penjis molts i molts més.

    Arbequina.

  • Dolça, dolça![Ofensiu]
    Xocolatina | 11-05-2006 | Valoració: 10


    Es una lloança! Magraden les persones dolces pro no empalagoses. Estic d'acord amb Xitus. El teu relat és igual. Tens molta sort si ets capaç de sentir i d'escriure amb dolçor, i de veure la gent amb aquesta mirada, amb interés per tots. Deixa'm resoldre un dubte de la teva "ella": no és melmelada, estic segura que eren cereals de xocolata!!

    xocolatina

  • Ostres[Ofensiu]
    Xitus | 11-05-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat, tens una manera d'explicar les situacions molt dolça i gràfica així com detallista!
    Felicitats :-)

  • fa temps l'havia llegit ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 03-05-2006

    hi m'havia agradat encara que no el comentàs, és graciós veure el número de lectures que té el teu relat, supòs que el títol promet un altra tipus de separar les cames ... supòs que molts hauran quedat decebuts, jo no ... em va agradar coneixer-te, tens una personalitat que escampa alegria ...

  • a mi també[Ofensiu]
    Shu Hua | 03-05-2006

    m'agrada contemplar la gent, de vegades m'assec a la terrassa d'una cafeteria i m'entretinc escoltant les converses de la gent, és molt interessant.
    Escrius molt bé i et felicito. També et felicito per l'éxit que tens: 3 relats i 57 comentaris, deus estar molt cofoia.
    Fas relats àgils i descriptius, també m'he llegit el del senyor feliç amb forat, es veu que a tu t'agraden les descripcions.
    En fi, no sé què més dir: una abraçada
    Glòria

  • Un bon esquer[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 28-04-2006 | Valoració: 10

    El títol és un bon esquer per endinsar-se emn una història desenvilopada amb un llenguatge àgil i amè.

  • Hola Unaquimera[Ofensiu]
    Bruc | 28-04-2006

    No et preocupis per això de la puntuació! de veritat, que no és gens important. M'agraden molts els teus comentaris i això sí que és rellevant. El millor regal que pot rebre un relat, és ser acollit per la sensibilitat d'una lectora com tu, que alhora també és escriptora. Per això, et dono les gràcies, i espero que seguim amb aquesta conexió que ens han donat els nostres relats.

    Records

    Laia

  • Molt bé.[Ofensiu]
    Jeremias Soler | 17-04-2006 | Valoració: 10

    M'agrada molt l'expressió d'aquest relat. Àgil i bella efusió imaginativa. Sembla com si escoltessis molt clara la veu narrativa dins del teu cap i com si escriure fos només la part mecànica i fàcil d'una tasca que ja està feta molt abans dins teu. Aquesta veu és la que et fa escriure tan bé. M'agraden algunes comparacions que fas, boniques i entenedores:

    "acollidor com una abraçada llarga"

    Els pensaments són descrits d'una manera perfecte i elegant, així com els judicis, suposicions i sentiments que se li deslliguen en contemplar.
    Hi descobreixo subliminalment a Martí i Pol, només aquestes referències als seus versos enllaçant amb els sentiments personals ja engrandeixen el relat.
    Només, com a petita pega, alguna falta ortogràfica per descuit, però res que no es pugui corregir.
    Aquest relat és del millor que he llegit a la web, i mirant la teva biografia no sé qui ets; però mirant el teu relat em veig esperonat a preguntar-te si ets professional, famós/osa, conegut/uda... perquè per la manera com escrius si no ho ets ja, ho seràs ben aviat...

  • hola![Ofensiu]
    fosca | 28-03-2006

    Moltíssimes gràcies pel comentari! m'has fet alegrar un dia gris i ventós... buf! estic contenta de què t'hagi agrada't el relat.

    M'ha fet gràcia que siguis d'aquí a prop com dius! cada dia m'hi passejo pel tomb de ravals, sempre amb el cap mirant a l'horitzó i atrafegada per no fer tard...

    Besets

    Anna

  • Hola Unaquimera[Ofensiu]
    Bruc | 28-03-2006 | Valoració: 10

    Un relat ple de matitsos molt ben presentats(en els llocs més adients del relat) i amb molt bon ritme. M'ha agradat molt llegir-te.

    Moltes gràcies pel teu comentari; el regal me l'has fet tu amb la lectura del meu poema i amb l'amabilitat de les teves paraules.

    Records

    Laia

  • gràcies[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 14-03-2006 | Valoració: 10

    Gràcies per el teu comentari!!! M' alegro que t' ho hagis passat tan bé. D'aixó es tracta oi???
    Va bé recordar cosar cosetes que ens fan passar estones maques.
    Et desitjo molta sort i sigues benvinguda a relats en català.
    Una abraçada.!!!

  • Gràcies[Ofensiu]

    Ostres, he tingut problemes per accedir, i això que estic registrada (buf buf) Moltes gràcies, Unaquimera, per llegir i comentar el meu text. A mi també m'ha agradat el teu. Un somriure molt obert des del meu mar... Vine'm a veure i somriurem juntes.(http://elmeumar.bolgspot.com)

  • Amb tot el seu encant[Ofensiu]
    Aquarela | 10-03-2006 | Valoració: 10

    El dia que et vaig comentar et vaig dir que tornaria a llegir-te i aqui em tens... LLavors et vaig dir que a mi em costava llegir textos una mica llargs, però ara he d'afegir que també em costa molt escriure qualsevol, encara que sigui un de curt, i així encara admiro més aquests relats llargs i ben treballats, que es poden tornar a llegir sense perdre un gram d'encant.
    Una pinzellada admirada,
    Aquarela

  • Tempesta | 04-03-2006

    M'encurioseix l'afany de la protagonista en imaginar com és la vida dels altres, i potsser no és curiositat, simplement un fet que en moltes ocasions he viscut. Tants personatges estranys dignes de ser descrits minuciosament, gent que mereix un nvel·la sencera...
    Vivim rodejats de personatges... només hem de saber trobar-los, o esperar a que ens trobin i girar la truita per un moment.

    Sort

  • unaquimera…[Ofensiu]
    mjesus | 03-03-2006

    Si que m'agraden les abraçada de color verd esperança com vas dir-me. Gràcies pel comentari.

    Me llegit el relat, gairebé sense adonar-me. Era com si jo mateixa fos a l'interior de l'autobús, observant cada detall, cada personatge, com si pogues viure les seves vides i veure els seus rostres.

    Una manera d'afrontar le vida sense recances, amb les ulls ben oberts. Sense por.

    Esperem els teus nous relats.
    Fins aviat. mjesus


  • Quins colors...[Ofensiu]
    Aquarela | 03-03-2006 | Valoració: 10

    Confirmat: tu i jo tenim una cosa en comú! A mi em costa llegir textos una mica llargs, saps, però el teu... no me'l podia perdre després de la nostra conexió! Hi ha algo més: m'he enamorat dels teus colors: ombra fosca, taronja fulgurant, negre fort, vermell rabiós, migros mig pèl-roig ( podria ser daurat?), negre brillant. Tornaré a llegir-te, això segur! Una altra pinzellada enamorada,
    Aquarela

  • Quina sorpresa més agradable[Ofensiu]
    Aquarela | 03-03-2006 | Valoració: 10

    quan he vist els colors de la foto que tens! Seguidament, quan he llegit el primer vers, he tingut un pler... ah, els colors de la mar! I després, encara més! allí estic jo, parles de mí!! això és amor a primera vista! Ara vaig a llegir el teu relat, a veure si la nostra relació té futur, jejeje! Una pinzellada d'amor, finses ara!

  • Paraules amb caliu, aroma, passió i afecte[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-03-2006

    M'agrada molt com fas anar les paraules, el caliu que desprenen, l'aroma que emeten, l'afecte que demostren, la passió que contenen. Si algun cop deicideixes dur al paper això que ara tens al cap o al cor, t'ho prego: avisa'm, Aiguasalada. Serà un plaer llegir-te, com ho serà tornar a saber de tu en qualsevol moment que ho desitgis.
    El meu segon relat? Potser ara que acaba l'hivern... els primers dies de primavera sempre són acompanyats d'un aire de conte nou, fresc, de vida, d'esperança... encara que no hagi marxat el fred, se sent per tot arreu una escalfor de renaixement.
    Una abraçada ben bressolada per les ones suaus de les nostres platges,
    Una quimera

  • Boniques paraules, mots encisadors[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-02-2006

    que m'arriben com quelcom més que frases, que imatges... són criatures vives!
    Per si tornes per aquí, vull fer constar que ets una autèntica joia, una persona amb qui poder compartir el miracle de les paraules plenes i properes que ens permeten aguantar sotracs, apedaçar moments, dibuixar trajectes, engendrar possibles... Em sembla que coincidim en quelcom més que les paraules: dones, mares, sensacions, sentiments, emocions, ... i algun llibre molt llegit en el prestatge!
    Gràcies, Glauca, de tot cor. Una abraçada de les bones,
    Una quimera

  • T'ho has currat[Ofensiu]
    Carnestoltes06 | 24-02-2006 | Valoració: 10

    Pensava que el viatge en bus acabaria d'una altra manera, pel títol mmm, però veig que tampoc acaba malament. Imagino que no es passaran la vida mirant-se als ulls! Ningú viu només de mirades! M'has enredat ben bé, noia! T'he trobat buscant un altre tipus de relat, però mira, me l'he llegit tot de cap a peus, o d'ulls a cames. En resum, que t'ho has currat desdel títol fins l'ultima ratlla.
    Molt bé, Unaquimera!!
    Carn

  • gràcies...[Ofensiu]
    aiguasalada | 24-02-2006

    per la teva resposta.

    M'agradat:
    - poder llegir quelcom teu dirigit a mi,
    - veure que et preocupes de contestar a tots els que et fem comentaris.
    Hores d'ara jo no tinc res escrit en cap paper:
    totes les vivències i sensacionsque volen sortir estan al meu cap o a al meu cor,
    segons els moments,
    en instants en que soc més racional o en d'altres en que soc més passional.
    Passions... la font de la vida, de les nostres vides.
    Totes aquestes sensacions passaran mai al paper?
    no ho sé, qui ho sap, el que passarà en el futur, demà, o, no cal anar tant lluny, avui mateix, d'aqui uns instants: tindrem la sort de trobar a la persona estimada o haurem de somiar en la seva escalfor.
    Tinc ganes ja de llegir el teu segon relat.
    L'estare esperant: a la meva platja, a la meva sorra, a la meva aigua salada, i qui sap si són llocs a compartir amb els llocs que parles a la teva biografia.
    Tot sota uns febles raigs del sol de l'hivern, que ja és més llarg del que volem avui els fills de la nostra mediterrània.
    Fins una novetat propera, que espero sigui molt aviat...
    més petons salats per a tu: no et costi acceptar-los són el millor que tinc.
    aigua salada

  • Una altra abraçada![Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2006

    I tant! Feia referència a la teva biografia... després de llegir el relat, quan he vist la teva imatge i més avall he llegit de tu, t'he sentit propera. I ja que la conclous divent " endavant, sense por " doncs he gosat enviar-te una abraçada tal qual, tot i que era la primera vegada que llegia un text teu i que et comentava. No será l'última, espero, ara que ja ens hem trobat! Gràcies pels teus ànims, Sol_ixent. Una abraçada amb afecte,
    Una quimera

  • Ja m'explicaras...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 21-02-2006

    què vol dir això que has posat en un relat meu que diu: "Una abraçada, sense por", perquè la veritat és que no ho he entès ni relacionat massa. De totes maneres t'agraeixo el teu comentari i t'animo a que publiquis més relats, que segur que tindran el mateix èxit que aquest.

    Endavant i una abraçada!

    Sol_ixent

  • una contemplació més enllà de la mirada...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-02-2006

    Un relat que es llegeix sense aturar-se. Amb un ritme constant i ple d'imatges i sensacions.
    Les descripcions són acurades i precises; els sentiments capturats al vol, amb un gest o una mirada, són el fruit d'una contemplació del qui cerca molt més enllà del que veuen els ulls.

    Aguantant l'equilibri amb les cames separades, amatent als missatges que poden obrir les portes a una nova descoberta; una mena d'instint de constant recerca.
    Un final tendre i esperançador; només una fracció del que pot ser un principi; una complicitat per fi compartida.

    Quan em vas fer el primer comentari a Gaia i el foc, em vaig quedar amb les ganes de llegir-te, només eres lectora. Ara, per sort, t'he descobert i espero llegir moltes coses teves.

    Una abraçada i fins aviat!

  • ho fas facil de llegir[Ofensiu]
    Valentí Valent | 19-02-2006 | Valoració: 10

    me lhe llegit pel titol que enganxa molt - tho he de dir ben clar - i perque ho fas facil amb les pauses per respirar saltant de personatge en personatge sense abusar de sentimentalismes - nomes lo just per senyalar que son persones i que la sacsen perque ella es mes que uns ulls, crec que es mereix trobar uns altres que miren igual, molt be el final!
    Valenti Valent

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    Unaquimera | 18-02-2006

    Aiguasalada, m'ha encantat el teu petó salat, germana per part de mar!
    I agraeixo de tot cor la teva empenta cap endavant. Llegint-te, penso que el repte ja l'he enfrontat; ara em queda el somni… com el mar, un somni és un espai al qual sempre pots retornar!
    Et penso a tu, també: tens quelcom escrit? Has acceptat el repte? Somies? Gaudeixes?
    …desitges, potser? Seria un plaer saber més de tu, escoltar/llegir coses de la teva vida… si et ve de gust, diguem on és la teva platja.
    De moment, t'envio una abraçada en una ona,

    Una quimera

  • Gràcies, Siena![Ofensiu]
    Unaquimera | 16-02-2006

    M'encanta que t'encanti... Per si tornes a venir per aquí, i en nom meu i d'ella, la dona protagonista que t'ha enamorat, et dono les gràcies. No et conec, no puc llegir res teu a partir del teu nom, però em sembla que potser tu també ets una dona amb molta capacitat per a sentir a partir del que veus: relats, personatges, imatges ... en gaudeixes! Això diu molt de tu.
    Un petó i una abraçada,
    Unaquimera

  • Un bon començament[Ofensiu]
    brideshead | 14-02-2006

    M'ha agradat aquesta estrena teva a Relats. Un títol ben suggerent per a una història càlida, que barreja molts sentiments i un grapat de sensacions: tendresa, solitud, vellesa, nostàlgia. M'ha fet recordar allò que a mi m'agrada tant, i és començar a imaginar la història de qualsevol persona que em creuo pel carrer o que s'asseu davant meu a l'autobus o al metro, o que dreta allà l'entrada del vagó, sembla enfrascada en les seves coses, aillada del món real que l'envolta...

    Et dono la benvinguda a RC, ja veuràs quina família més maca que corre per aquí! I t'animo a seguir escrivint perquè si has estat capaç d'iniciar-te amb aquesta història llarga, i a vegades potser una mica densa, tinc el convenciment que pots escriure grans coses.

    Una abraçada.

  • El mar i l'aigua salada[Ofensiu]
    aiguasalada | 14-02-2006 | Valoració: 10

    Avui et vull dir una cosa:
    m'agrada el teu relat, m'agrada molt.

    Un primer relat és un repte,
    un segon un somni,
    un tercer un triomf,
    un quart un plaer,
    un cinquè un desig,
    ...
    un, un altre i un altre...
    és com una vida!

    Aquestes gotes d'aigua salada de la teva sang em fan costat.
    El mar, que acompanya tantes vides, sempre ens dona una sortida cap a l'esperança del demà, per sobre dels records del passat: quin passat! on el mar, sempre protagonista de la meva vida, també em va empènyer cap a ella.

    Sempre et voldria dir coses,
    sempre voldria escoltar la teva vida.

    Una forta empenta cap endevant i un petó salat.

    aiguasalada

  • M'ha agradat trobar-me entre vosaltres dues...[Ofensiu]
    llu6na6 | 14-02-2006

    escrius meravellosament Unaquimera!

    és un relat trepidant expressat amb una gran fluïdesa i domini del llenguatge.

    Et felicito de tot cor.

    I per a tu, i per a la Martiola, tot el meu amor!

    Fins aviat?

  • No podia ser d´un altra manera...[Ofensiu]
    buscador | 13-02-2006 | Valoració: 10

    Intensa!! M´ha encantat! (deu ser la màgia com diu la Rosana)...Poca gent coneix el valor de les paraules, l´intensitat de les mateixes, el plaer del só que tenen en els seus propis llavis i en els d´altres, l´esquitllavit de la complicitat que poden contenir. Tu ho saps. I saps com ensinistrar-les per a que aturin el temps, per a que et transportin a l´eternitat del moment que dins el teu cap hi és.
    Quina sort! Ser espectador en primera fila de tan meravellós espectacle. Quina sort saber-te aprop...per sempre.
    Una abraçada ben càlida de dues hores i si em permets...una aixecada de cella amb somriure inclós.

  • M'encanta!![Ofensiu]
    Siena | 13-02-2006 | Valoració: 10

    M'encanta!! M'ha encantat el títol de seguida que l'he vist a la llista... I el final, uauuu! M'ha enganxat el ritme que tens... m'ha enamorat la protagonista, que és una dona amb una capacitat increible per a sentir a partir del que veu: persones, moviments, tot li arriba! Els personatges, molt ben triats. I les imatges que crees, precioses!!
    M'entorno a llegir-lo. Un petó, Unaquimera, de
    Siena

  • m'ha agradat![Ofensiu]
    Carme | 13-02-2006

    M'ha agradat molt aquest relat, les descripcions subjectives que fas dels personatges que es veuen a l'autobús, endeveninant a partir de certs detalls. I el final, amb l'"espera'm" de l'últim eprsonatges, aquell desig fet realitat de voler introduir algú dels qui observem més enllà de la nostra ment que imagina, en una realitat que, potser, després ens pdorà decebre. Però almensy s'haurà intentat.

  • d'acord[Ofensiu]
    Zacarias | 13-02-2006 | Valoració: 10

    Estic totalment d'acord amb les apreciacinos de "glauca"... m'ha semblat que el su estil i el de "unaquimera" té moltes similituts. Gairebé diria que són la mateixa persona!
    Endavant, escriu-ne més

  • bonica imatge[Ofensiu]
    glauca | 13-02-2006 | Valoració: 10

    Amb les cames separades… si.
    Amb les cames separades, com vàrem parir als nostres fills, com ens varen dir que calia romandre la primera vegada que assajaven el joc de l'amor. Amb les cames separades aguantant sotracs, de fora i de dins, fent créixer la superfície que ens apuntala al món, que ens permet la verticalitat malgrat el vertigen i la por. Amb les cames separades i la vista enlairada i les mans obertes i el cor bategant, per esbocinat que estigui. Cercant belles dreceres, o re inventant-ne de velles.
    Algú va escriure que un buscador és algú que busca, no necessàriament algú que troba, tampoc és algú que necessàriament sap allò que esta buscant. És simplement algú, per a qui la seva vida és una búsqueda.
    Tu cerques històries amb les cames separades, dibuixes trajectes, apedaces moments, escampar possibles. Potser, també, aculls les imatges que et retornen a tu, en cadascun d'ells i les estimes.
    Enhorabona unaquimera, per un trajecte tan ben plantat i un somriure tan ple de llum.

  • Preciós[Ofensiu]
    kukisu | 11-02-2006

    aquest relat ple de sensibilitat. El final també és rodó.
    Espero poder llegir-te'n molts més.
    Felicitats!

Valoració mitja: 9.91

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5303 Comentaris

374468 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket