Shu Hua

43 Relats, 403 Comentaris
88156 Lectures
Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:

Em dic Glòria i Shuhua és el meu nom xinès. Vaig estudiar xinès a Xina, Xi'an, dos anys i mig, amb el meu home. "Shu" significa: tranquil, parsimoniós. "Hua", glòria i també Xina.
Escric des dels 27 anys i cada cop s'ha tornat una eina més precisa i important per a mi. Tinc un munt de relats curts i poemes i un parell de novel.les. .. al calaix. Esperant tornar a tenir temps i ganes d'escriure, de tant en tant em passejo per aquesta web.

Últims relats de Shu Hua

  • DIBUIX DE PARAULES

    Shu Hua - 17-11-2005 - 2438 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Història biogràfica. Sempre que passava pel davant del bar Ordessa, no me'n podia estar de mirar-me'l de fit a fit fins que l'autobús el passava de llarg. No vaig entendre per què fins que un dia em vaig decidir a asseure'm a la terrassa del bar amb un boli i paper. Per a mi, escriure ha estat la millor manera de coneixer-me. Per això dic que m'agraden els meus escrits, perquè han sigut una porta més per escapar de la bogeria. Ah! Mai més m'he tornat a quedar mirant el bar. Em vaig curar aquell dia. més

  • al cementiri

    Shu Hua - 17-11-2005 - 2114 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Un dia em van venir ganes d'anar al passejar pel cementiri de Les Corts. El meu em va preguntar que per què i jo no el saber contestar. En tornar ho vaig saber: havia d'escriure aquest conte. més

  • Records de llet

    Shu Hua - 05-07-2005 - 2287 Lectures - 30 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • Si jo fos piratessa

    Shu Hua - 02-06-2005 - 2760 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Unes reflexions que em venien al cap una vegada que em vaig demanar un cap de setmana de festa a la platja. Jo sola amb el mar i els pensaments. M'agrada estar sola quan sé que tinc la companyia a peu de tren. més

  • Diagonal 629 - La dona del cotxe

    Shu Hua - 12-05-2005 - 2213 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Vinga! Aqui va la meva aportació i perdó pel retard. He de confessar que el vaig escriure el primer dia, però una sobtada timidesa m'ha impedit tocar-lo fins avui. Coses que passen. més

  • El cas de la nena vegetariana que es va menjar una educadora i es va ficar una grua per barret.

    Shu Hua - 07-05-2005 - 2688 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Intent de crítica als estaments, sobre tot al nostre benvolgut i mai infravalorat sr. Clot... ai, perdó, vull dir... sr. Clos. més

  • marea

    Shu Hua - 15-04-2005 - 2514 Lectures - 21 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • Una petita història d'amor

    Shu Hua - 25-02-2005 - 5375 Lectures - 27 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dedicat a un amic meu molt estimat, que una vegada va fer una nòvia mitjançant internet. La desgràcia va escapçar aquell començament d'amor tot just al principi. Fa anys d'aìxò i fins avui no li he escrit el poema. Però penso que no li ensenyaré, no sé, no em sembla adequat, ja sabeu, per no recordar-li un fet doloròs i tal. més

  • Episodi puntual en les vides de Perot lo Lladre i Vicentot lo Poeta (regal pel Vicenç Ambrós)

    Shu Hua - 17-02-2005 - 2818 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Feia dies que volia fer-li un regal al Vicenç (un dels meus primers contactes amb la web). Primer havia pensat fer un conte de misteri. Després, vaig pensar en recrear un episodi de le vida del Perot Rocaguinarda: quan els bandolers van assistir al ball de la Festa Major de Taradell. Diu que primer, els vilatants tenien por i després, van ballar plegats. De fet, no oblidem que els bandolers eren fills de pagès. I que, originàriament, la paraula bandoler significava "pertanyent a un bàndol". més

  • La psicologia de les mones. X

    Shu Hua - 29-12-2004 - 2877 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Bé, aquí està la meva aportació. Espero no quedar massa malament. La veritat és que ha sigut començar a llegir el primer capítol, no poder parar fins al del Vicenç i posar-me a escriure el meu. Aquesta història és un repte i un plaer, tant de llegir com d'escriure. Moltes gràcies al Biel per tenir aquesta idea tan fantàstica! més

  • Fum Fum Fum

    Shu Hua - 29-12-2004 - 1848 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De vegades, m'agrada fer versions lliures de les cançons populars. Un cop feta l'estrofa catalana, em va venir al cap una de xinesa. L'he escrit en pinyin o transcripció fonètica, ve a dir això: de vegades ella és molt trapella/ fum fum fum/ ella és el nostre tresor (manera d'anomenar als bebès a la Xina)/ ara tot és molt alegre/ ella és el meu petit tresor (igual que l'altre, significa bebè), encantadora i amb sabor a tendresa/ fum fum fum més

  • Sobre el misteri i el desig

    Shu Hua - 24-12-2004 - 2008 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Després d'un desig que no saps sí, o no, s'acomplirà, toca l'acceptació, tant d'una cosa com d'una altra. En el cas que no, sempre penses: "llàstima!" Per altra banda, també penses: "Millor!". Sigui com sigui, quan vols una cosa i no la pots obtenir, hi ha una càrrega de frustració important al darrera. També una de sabiduria. I també una de risa: mira quina fila fas, tan preocupada per això! Me n'havia oblidat,, però, de la meva eina més útil per compensar la frustraió, que em realitza i em completa: escriure. més

  • La carabassa

    Shu Hua - 19-12-2004 - 2370 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aquest conte està extret del llibre "Les bruixes segrestades", de Lluís Orriols i Monset, on s'explica uns processos reals de bruixieria esdevinguts l'any 1619. Les històries que s'hi expliquen són ben esfereïdores, però no totes. Per exemple, el cas contra na Angela Parolera no arribà gaire lluny ni ningú prengué mal. A més, la història de la dona que parí una carabassa és tan absurda que cap de nosaltres (relataires amb imaginació desbordada) se la podria haver inventat. He intentat fer veure que escrivia en català medieval, això ho fa una mica més dificultós per entendre'l, però espero que us agradi. més

  • Sobre el poema i el desig

    Shu Hua - 14-12-2004 - 4237 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La meva vida l'he passada de desig en desig. M'he aturat a assaborir els desitjos aconseguits, a plorar els perduts, a transformar els que no hi havia manera. Hem considero bastant feliç, potser perquè he aprés que això d'aconseguir desitjos, depèn més de mi del que em pensava abans. Sempre hi ha coses que no venen. Sempre penses que hi haurà una bona raó. Sempre penso que, si he de basar la meva felicitat en l'aconseguiment dels desitjos, ho tinc bastant fotut. Sempre hi ha algun desig que t'agradaria molt. I que et faria molta por. Avui m'he passat el dia desitjant. Serà? No serà? No em demaneu que us digui de què parlo. Amb desitjos així, és millor no omplir-los de paraules ni anomenar-los. No només perquè siguin difícils d'aconseguir... sinó perquè els pots arribar a aconseguir. I aleshores, què? més

  • Un Nadal sense tu (A poc a poc)

    Shu Hua - 03-12-2004 - 1898 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El títol del concurs em va inspirar aquesta poesia dedicada, com sempre que parlo d'absències, al meu estimat pare. més

Últims comentaris de l'autor

  • Shu Hua | 02-08-2010 | Valoració: 10

    per la teva amabilitat, ets un amic de debò cordial.
    m'agrada com utilitzes les paraules, tens molt de vocabulari.

    salut
    gloria

  • Shu Hua | 30-07-2010

    Ara que tinc uns dies tranquils, aprofito per ficar-me a la web i recordar vells temps. Observo dues coses, bé, tres. Que escrius igual de bé que sempre. Que no has parat d'escriure. I que ja fas poemes més critics amb els Nadals.
    Si em permets, opinaré que són festes oportunes per les relacions de parents, que estem junts, bebent i menjant, i que si hi ha algun mal rotllo, aflora segur.

    Una abraçada, amic Vicenç
    Glòria

  • Shu Hua | 30-07-2010

    enviar un document commemuratiu pels qui van estar a la batalla de l'ebre, allí el tenim, a sobre el bufet, el document on s'agraeix al meu pare el seu sacrifici. Ell també va ser de la lleva del biberó: 1 any de guerra, 3 presoner i 3 de servei miliatar.
    Mai no en parlava, deia que qui parlava de la guerra és que no ho havia passat tan malament.
    És real, el teu relat?
    m'agrada com escrius i el que escrius. t'acabo de comentar sobre la novel.la històrica.

    salut
    gloria

  • Shu Hua | 30-07-2010

    A mi em va passar igual, vaig tenir el mateix desig. Tot va començar per un carrer travesser del de Petritxol: Perot lo Lladre. Buscant, buscant, em vaig enamorar de bandolers i bruixes. Incapaç de fer una novel.la històrica, vaig decidir escriure una història i, entre capítol i capítol, encabir-hi contes de bandolers i bruixes. Ara, això sí, cadascun dels capítols em va costar més que la història actual. Però al final, en Perot, en Capablanca, en Tocasons, na Roma, na Pellisona, na Angela Parolera... van descansar una mica més en pau... al fons del calaix. Mai no m'he animat a publicar, és que no sé ni per on començar. O potser és que el fet d'escriure en si mateix ja és prou enriquidor per a mi.

    Més endavant vaig voler fer una novel.la més històrica, barrejant temps actual amb temps antic. Sobre la deessa i l'era del matriarcat. Em vaig quedar a la pàgina 20... i ara, què? Vaig decidir que no en sabia prou. I vaig començar a llegir... i a llegir... i a llegir. Finalment se'm va esvanir el propòsit inicial d'escriure la novel.la i em vaig queda empressonada de la deessa, les deesses, les verges negres, els templaris... Ara estic mandrosa i no escric ni els contes per ma filla.
    Però em sento enriquida i entenc que la búsqueda no va ser casual i que algun dia tornaré a escriure. Potser quan tingui més temps lliure.

    Encantada de llegir-te i de ser llegida per tu.

    Glòria

  • Shu Hua | 29-07-2010

    però a mi i al seu pare no ens agraden, així que no el pot tenir. Si el tingués, potser també l'hi faria una poesia, però no sé si tan bonica com la teva. Teniu la mateixa edat, us aneu fent molt grans.
    Et felicito per com escius i per les ganes d'escriure que tens.

    Glòria

  • Shu Hua | 29-07-2010

    Hola, Arnau,
    jo em trobo sovint amb la teva mama pel carrer i ella em va dir que eres autor de relats.
    T'he de dir que escrius molt bé i aquest relat és ingenyós i simpàtic. Digue'm, tu sol has fet aquestes lletres tan xules?

    una abraçada
    gloria

  • Shu Hua | 29-07-2010

    bona història i bon final,
    avui que tinc temps, m'he estat passejant per relats, he començat per la teva filla (a qui em trobo sovint per Sants) i he seguit amb tu. M'he llegit la del geni Geni i aquesta. M'agrada com escrius tan fi, els noms que hi poses als personatges, els finals amb sorpresa. També he llegit la del ventriloc que se li mor una nina. La que més m'agrada, de moment, és aquesta història.
    Encantada de llegir-te
    Glòria

  • Shu Hua | 29-07-2010

    aquest quadre sempre m'ha agradat i estic d'acord amb la teva autobiografia: la malenconia, la mirada buida...
    m'alegro de tenir temps de llegir-te

    gloria

  • Shu Hua | 29-07-2010

    no m'esperava pas aquest desenllaç, em pensava que era un nen que fugia de casa seva i no, fugia de la seva banda. un relat engrescador que no et deixa respirar.
    Mai no tinc temps de ficar-me a relats, però avui sí í, és clar, t'he buscat.
    Em vas demanar permís per ficar els meus contes a un enllaç, evidentment, la resposta es que estic encantada.
    Ens anirem trobant pel barri
    petons
    gloria

  • Shu Hua | 29-07-2010

    hola, fa temps que no em ficava a relats i t'he anat a buscar.
    d'aquesta història m'agrada la psicologia: moltes vegades, una dona maltractada ve d'un pare maltractador. És el que diuen: anem a buscar el que tenim a casa.
    molt xulo, el relat, fins aviat.
    gloria

  • Shu Hua | 18-06-2010

    Si-us-plau, amic Calderer, digues-li a aquest home que estic interessada a participar en els seus plans. Ja ens posaràs en contacte, eh?
    Clar que ja ho has fet. Hi he entrat en contacte des de la primera ratlla. M'ha agradat tot, l'entrada, el nus, el desenllaç i la coletilla. Sobre tot la coletilla.

    Quan em vas comentar el meu relat de la nena vegetariana vaig córrer a mirar els teus relats. De moment he llegit aquest i m'ha agradat força.

    Ara fa temps que no escric, no sé si ma filla de 7 anys em treu tota la creativitat o simplement m'he tornat vaga... o tot.

    salut
    gloria

  • Shu Hua | 18-06-2010

    Jo, quan veig un relat de bandolers, m'hi llenço, com li ha passat al company de l'altre comentari. En Perot, en Serrallonga, en Capablanca, en Trucafort, en Toca-Sons... Cadascun d'ells, amb els seus noms, evoquen romanços i cançons.
    És una poesia que sembla antiga, a més amb documentació. Et seguiré llegint.

    salut
    Glòria

  • Shu Hua | 14-12-2008

    ... perquè li vaig recomanar la web a un amic i ja que he entrat doncs t'he anat a buscar.
    aquesta història és inventada, oi?, home, jo, aquestes històries de verges i tal no m'acaben d'agradar, però sí penso que els sentiments ens poden fer i desfer les coses. Si els soldats es consideraven vneçuts, vençuts estaven. Però si aconsseguien considerar-se guanyadors, tenien molt a lluitar.
    això passa també a la vida normal, les vegadess que he sigut capaç de canviar el xip i pensar que no tot està perdut, m'he encoratjat i he acabat millor que no em pesnsava.
    fa temps que no escric, però no deixo de recordar-me dels relataires.
    una abraçada,
    glòria

    Pd
    ah, per si et vingues des gust, el meu amic es diu qgomez i escriu força bé, com tots nosaltres.
    salut

  • Shu Hua | 14-12-2008 | Valoració: 9

    no està gens mal, eh, que sembla unes reflexions i prou i apa, quin final.
    no m'estranya que t'agradi aquest relat, a mi també, el trobo ben escrit (a estones poètic i tot) i amb un bon final.
    fa molts mesos que no em fico a la web i quasi ni recordava la clau.
    petons
    glòria

  • Shu Hua | 16-09-2008

    és a dir, en acabar de llegir el teu relat, m'he ficat corrents al google i he consultat la wilkipedia, sí que hi ha informació d'aquest bon home, no en tenia ni idea. t'agraeixo que ens hagis explicat una història de la història, ara sí que no se m'oblidarà aquest David Hume.
    Veig que t'agrada filosofar, això és bo, val la pena escriure les reflexions que se'ns venen al cap quan llegim o veiem quelcom.

    Et vull agrair el teu comentari sincer sobre el meu escrit, dibuix de paraules, i és curiós perquè fa fos anys ja me l'havies comentat, es veu que et crida l'atenció de veres i me n'elegro.

    salut
    gloria

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: