Vola, vola!

Un relat de: Unaquimera
La Cori contempla l’estel i bada. L’encisen aquells moviments suaus, aquelles giragonses mandroses que semblen escriure incomprensibles missatges de color llampant sobre el blau intens i l’omplen de pau.
La padrina Misericòrdia, que llegeix molts llibres i recorda històries oblidades per la majoria de la gent, li havia explicat l’origen de l’invent.
- Això que ara és una joguina per a la canalla, en altres temps va tenir un paper molt seriós en la guerra. Tu ja saps qui eren els romans, oi?
- Aquells que van construir coses a Tarragona.
- Monuments, bonica, com l’amfiteatre, el circ, el Pont del Diable i l’Arc de Barà.
- I què feien amb els estels? – havia interromput la nena, neguitosa.
- Els romans feien volar teles en forma d’aus que indicaven als arquers la direcció i la força del vent, i així, aquests podien afinar la punteria.
- I fixant-se en el vent guanyaven la guerra?
- Si, bufona. A vegades passa que, en la vida, el que ens permet guanyar batalles són coses invisibles als ulls.
La Cori no entén les paraules, però es sent dipositària d’un secret important i, fixant la mirada en el joguet, mormola:
- Vola, estel, vola!

Empar segueix atentament els moviments del catxerulo. No es cansa de vore les cabrioles que fa cada vegada més amunt, remenejant amb gràcia els draps de la coa, com si volguera escapar-se cap al cel. Bufa un ventet fluix i ella aguanta fort el cordell amb les dues manetes.
La xiqueta recorda la història que li va explicar la seua iaia, una dona que pareix saber coses que ningú altre no sap. D’ella, que per a les veïnes és Amparigües i per al iaio Amparito, li ve el nom que li posaren i l’afició pels contes. Ella va ser qui li regalà eixe llenguado de colors brillants que, clavat a dues canyes, ara nada sobre l’escuma dels núvols.
- Al Japó tenen la costum de celebrar una festa dedicada a la menudalla el dia cinc del quint mes de cada any. En eixe dia, les cases on ha nascut una criatura celebren el succés fent volar catxerulos en forma de peix, que es mouen pel cel com l’infant haurà de fer-ho pel riu de la vida, o siga, aguantant-se sense caure tot el temps possible.
- I si cauen, iaia?- havia preguntat la menuda, imaginant tota classe de desgràcies.
- No passa res, guapeta. Els catxerulos, com els xiquets, han d’aprendre a alçar-se una vegada i una altra i totes les que facen falta, que l’important a la vida és saber-se alçar; si et quedes a terra, sempre acaben per xafar-te.
Empar, mirant fixament el fràgil artefacte, li prega:
- Vola, catxerulo, vola!

La Montse observa la milotxa confeccionada amb papers, llistons, trossos de drap i fil d’empalomar. L’avi ha fet anar la navalla i el tallant, ella les tisores i el pinzell; plegats, han aconseguit un giny hexagonal molt vistós que s’ha enlairat sense problemes i ara tiba la brida i el cordill des d’allà dalt.
Tot guaitant les seves evolucions aèries, evoca la llegenda que li va explicar l’àvia Montserrat entre somriures de complicitat.
- Diuen que expliquen que conten que la idea de construir milotxes va sorgir quan el vent s’emportà el barret d’un pobre camperol xinés. Era un noi tant treballador que mai tenia temps per altra cosa que conrear la terra i recollir els productes amb què s’alimentava; també ajudava als menys afortunats i feia ofrenes segons les seves costums, però no tenia temps per fer amics ni conèixer noies.
- Què li va passar al seu barret, àvia?- s’havia impacientat la petita.
- Que un dia, mentre el minyó treballava al camp d’arròs, una bufada de vent se li emportà. El barret començà a voleiar i el noi a empaitar-lo. Cada cop que semblava atrapar-lo, el capell se li tornava a escapar. El jove s’anava enfurismant, però no el deixava de petja, i tan fixat l’encalçava que no va veure una noia a qui va fer caure per terra, en xocar. Des de l’instant en què es miraren als ulls, es van enamorar. Ell la va ajudar a aixecar-se, després a netejar-se la roba, a recollir el que li havia caigut... i des de llavors, es van ajudar l’un a l’altra la resta de les seves vides.
- I el barret?
- Ah, el barret! Amb el seu vol, els havia fet enamorar; per recordar-ho, cada any feien volar un de semblant, però aquest cop ben lligat a fi d’estalviar-se fatigues. I d’aquí va néixer una lliçó per a la quitxalla i un costum pels que cerquen la bona ventura. Perquè tant la sort com l’amor són de qui els busca i els empaita, de qui es mou, preciosa meva, no de qui tan sols espera que arribin.
La Montse, tot guaitant el bellugueig de colors, demana:
- Vola, milotxa, vola!


Unaquimera

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • Volar amb tots els vents[Ofensiu]
    rautortor | 27-10-2012


    Ja fa dies que vull comentar aquest curiós relat i per una raó o altra no ho he fet. Avui, que tinc temps, m’hi he posat.

    En llegir el teu relat, m’ha vingut a la ment la primera vegada que vaig aprendre a construir un estel. El mestre de cerimònies va ser un estiuejant, no recordo bé si era de Barcelona o francès. Tant se val. Les canyes ben polides i ben lligades, el fil d’empalomar ben tibant, el paper ben estirat i moll perquè quedés arrugat en assecar-se, els vents i la cua, la part més important per assegurar l’estabilitat. Aquell estiu va ser molt especial, com l’experiència de la Cori, l’Empar i la Montse. Tres històries paral·leles en l’experiència, però diferents en el lèxic. Tota una troballa per part teva.

    Així mateix, és digna d’encomi la part enciclopèdica de les històries i el rerefons educatiu i tendrament fabulós –sense deixar de ser versemblant, malgrat tot– que atorgues a les àvies del relat. Totes elles tan sàvies i assenyades. Com ha de ser!

    Un deliciós exercici literari. Et felicito.

    I com a homenatge al teu conte trigemin, et vull dedicar una cançó preciosa sobre el tema, original del cantautor italià, Francesco de Gregori.



    Una abraçada

    Raül

  • Hola![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 07-10-2012 | Valoració: 10

    Passo temps sense venir per aquí i em trobo que mai no deixes de trobar temes i maneres de contar-ho d’allò més originals. Genial aquest relat! I no podria ser més adient per al tema del concurs. Imaginació, lirisme i llengua. Tot plegat un magnific regal que ens fas.
    Petons,
    Shaudin

  • Lavínia | 06-10-2012

    relat, Unaquimera, la parla de la terra no s'ha d'oblidar mai. Els "localismes" no són altra cosa que la riquesa lingüística que posseeix nostra llengua.

  • confiança[Ofensiu]
    Joana Llor Serra | 26-09-2012

    T'accepto l'abraçada i la retorno per una confiança que acabem d'instaurar. He de dir que el descobriment ha estat mutu. Primer en llegir la teva autobiografia extremadament vital, després en descobrir els teus textos, la riquesa del teu vocabulari, la tendresa del teu relat. Et seguiré llegint.

  • Catxerulo[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 08-09-2012 | Valoració: 10

    Jo encara vaig tindre la sort d'arribar a l'era pretecnològica en l'era del joc. Vaig gaudir de les milotxes, de les caniques, de col·leccionar croms, etc. Del que m'agrada del text és que d'una trama molt senzilla s'arriba a reflexions molt profundes i realitats demoledores. L'art consisteix a construir grans coses amb pocs elements i no a crear missatges buits amb molt d'artifici.

    Llorenç

  • Volant , volant [Ofensiu]
    panxample | 03-09-2012 | Valoració: 10


    he anat a parar a aquest relat, que atrau, pel títol, per la riquesa del llenguatge i per la seva trama.
    M'agrada molt , reconec que m'ha sorprès l'us de “catxerulo” i “ milotxa”.

    Avant

  • Relat meravellós[Ofensiu]
    bloodymaruja | 24-07-2012 | Valoració: 10

    Quin llenguatge més ric fas servir en un relat ple de tendresa i que enganxa. I quines lliçons de vida ens dones. Directe als meus favorits. M'ha agradat moltíssim !

  • ... Perquè tant la sort com l’amor són de qui els busca i els empaita, de qui es mou, preciosa meva, no de qui tan sols espera que arribin. ...

    Quanta veritat conté aquesta frase, moltes vegades ens queixem de no trobar, rebre, aconseguir o albirar qualque cosa, quan la culpa és moltes vegades nostre, a causa del nostre inmovilisme.

  • Amors casuals[Ofensiu]
    anarkal | 09-07-2012 | Valoració: 10

    Primer una bona dosi de cultura, i acabant, romanticisme profund. Si és que les casualitats regnen en aquest món tot sovint!

    Una abraçada.


    Sergi

  • Sorprenent![Ofensiu]
    Materile | 02-07-2012 | Valoració: 10

    Sí, el teu relat m'ha sorprès i m'ha agradat molt: un mateix tema, però tres relats diferents i en tres dialectes, també, diferents . Un relat que m'he llegit tres vegades, i puc dir que la seva complexitat m'ha meravellat en cada una de les tres vegades. Un relat molt curiós i ric amb lèxic.

    Ets la fada de les lletres i de la imaginació. Saps captivar i arrossegar el lector cap al desig de saber-ne més.

    Una abraçada enganxada en aquest estel que vola, vola!

    Maria Teresa

  • Ai, ai, ai!!! Que el 'Vola, vola' porta cua![Ofensiu]
    rnbonet | 29-06-2012

    Els títols cridaners, emblema d'RC. I si són de melic avall... no et dic res!
    Si no us he embolicat, culpa meua. Malgrat tot el quefer, unes paraules de la 'quasi paisana' són tot un símbol... Així que gràcies!!!

    I com dius d'això de rebre 'cumentaris' al receptaire 'miliet'? Ho provaré, encara que
    la meua 'capacitat informàtica' estiga al nivell de la tercera formiga que ara mateix surt del cau i se'n va a buscar el podrit d'una de les llimes que espolsa l'arbre...

    Amb calor, una abraçada de salut i rebolica!

  • Sí senyoreta!.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 28-06-2012 | Valoració: 10

    Hola Uqui,

    m'agradat molt el relat, però molt, potser és que estic tou ! je je i m'ha entrat molt bé.

    Mentre l'he anat llegint, he imaginat les diverses situacions que exposes aprenent molt sobre els savis missatges.

    M'agrada que les lectures tinguin "contingut invisible" (coses que els ulls no veuen com dius) i que calin al lector deixant un bon aroma.

    De nano, quan estiuejava, les estones lliures que tenia per divertir-me després d'estudiar els "cates" de Setembre, tenia una estel i m'ho passava pipa. Mira per on, el relat m'ha fet recuperar aquest record.

    Bé, no m'enrotllo més :)).

    Un relat molt dolç i agradable.

    Sussu.

  • Avis, avies, nets, estels... poesia![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 27-06-2012 | Valoració: 10


    M'agrada molt, apart de que quan llegeixo qualsevol relat teu, sempre aprenc alguna cosa!

    Una abraçada ja endormiscada.

    Gemma

  • Agraïment i resposta a sangifetge:[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2012

    Primer que tot, gràcies per deixar la teva opinió a sota del meu escrit, company: m’alegra que t’hagi agradat la idea i el conjunt del relat.

    Respecte a l’observació que fas, dues coses puc dir: tens tota la raó del món quan dius que la canalla difícilment pensa en què quelcom l’omple de pau, amb aquesta reflexió ja es veu que coneixes la forma de “funcionar” dels menuts! Ni que tinguessis algú/na per casa... ;-)
    Bé, en defensa d’aquesta oració, ja que sóc la responsable de què figuri allí, només puc al•legar que, de fet, no són paraules de la nena, ni un pensament seu. Es tracta d’una sensació exposada pel narrador, que com a bon omniscient que és ho sap tot de tots en tot moment.
    I és també, obviament, una anticipació de l’autora, potser no massa oportuna, que sap que després es parlarà de la guerra i pretén crear un cert contrast entre l’antiga utilitat i l’efecte actual.

    El que t’agreixo molt és el que comentes sobre que “allargassa la frase innecessàriament”. Crec que aquest és el resultat d’obligar-me a mi mateixa escriure frases més llargues del que la meva tendència natural tendeix a fer, ja que en ocasions m’han dit que potser escrivia un xic massa telegràficament, com ara en... en Cadena d’errors, per exemple, entre d’altres.
    Per això de vegades m’obligo a escriure frases més llargues... amb resultats diversos, és clar!
    Suposo que es tracta de trobar una mesura prudent... Continuaré practicant, quin remei!

    Moltes mercès per la reflexió, sangy: Sempre és un plaer fer-ho amb tu sobre l’escriptura.

    T’envio una abraçada d’estiu,
    Unaquimera

  • Agraïment i resposta a Vicent:[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2012

    Prenc bona nota del què em/ens dius, Vicent!
    Sempre resulta enriquidor enriquir els coneixements sobre la nostra llengua, la que ens permet pensar, aprendre, explicar i explicar-nos, comunicar-nos, ...

    Mentre faig la maleta per anar de creuer tal com em proposes més avall ;-),
    t’envio una abraçada estiuenca,
    Unaquimera

  • pellpintada | 22-06-2012

    Fa temps. Potser no em recordaràs.
    Et llegeixo.
    Adéu.

  • Emprenem el vol[Ofensiu]
    franz appa | 22-06-2012

    Històries d'estels, catxerulos i milotxes. La unitat i la varietat. La possibilitat d'entendre'ns en el que ens uneix i la de gaudir en entendre el que ens diferencia!
    Molt apropiadament, a més, vistes les tres històries de tres pams de terra diversos des dels ulls diversos de tres infants i narrades des de les llengües i experiències diversificades de tres àvies.
    Per emmarcar com a útil lectura per a lectors del demà, de veres!!!
    I potser per a donar a llegir a illetrats que juguen amb la llengua incapaços d'entendre-les, posat que siguin capaços de llegir-les i de veure més enllà de les fronteres traçades sobre els mapes.
    Amb el vol entre lliure i captiu d'estels, o catxerulos, o milotxes, viatgem també a regions remotes, a banda i banda del planeta, i coneixem històries i llegendes. No altre és el fi de tota llengua: ser capaç de donar testimoni de qualsevol experiència, sigui del racó del món que sigui.
    Gràcies per fer-nos volar!

  • Estel de tres cues[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-06-2012 | Valoració: 10

    Un estel lluent de mil colors vola serenament pel nostre cel. Si l'observes bé hi veuràs tres cues grans; n'hi ha d'altres de petites, però les tres cues són tres ànimes d'un mateix cos. Les separa un mar blau, blavíssim de vida. Quan sigui gran, m'agafaré al fil de l'estel i volaré amb ell. allà on em porti seré ben rebut, ho sé. Una altra hgran lliçó Una Quimera! Una forta abraçada i un molt bon estiu, allà on siguis!

    Aleix

  • Vola, aicat i moute![Ofensiu]
    Xocolatina | 22-06-2012 | Valoració: 10

    Tu mateixa ho has dit: si caus, aixecat, i encara que faci calor, moute!
    Un bon estiu per tu també i una llepadeta de gelat de ... , X

  • Milotxe[Ofensiu]
    Naiade | 21-06-2012 | Valoració: 10

    Molt bona idea Maite, tres relats originals amb mots catalans de diferents contrades. A part de que m’he divertit he après paraules noves ( per a mi). Molta sort.
    Una forta abraçada i bon solstici d’estiu.

  • Galotxa.[Ofensiu]
    Armando Vericat | 21-06-2012

    Si voleu un altre sinònim, aquí al Maestrat, al nord de Castelló, en diem galotxa. També se li diu galotxa o galotxo a l'adolescent que fa coses que no són pròpies de la seua edat, sinó més bé d'un infant.
    Hi ha moltes paraules i expressions que s'estan perdent, i això empobreix la nostra llengua. És tasca de tots els que tenim afecció a escriure utilitzar-les i defensar-les tot i que moltes no surten als diccionaris. No ens hem de quedar només amb un llenguatge acadèmic, sinó que hem de fer literari el llenguatge popular. Tanmateix, no és cosa fàcil. Us ho diu un que això ho té sempre en ment.

    Salutacions

  • xicotiu[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-06-2012 | Valoració: 10

    Dir-te, dir-vos simplement que l'-iu és un diminutiu que en castellà vindria a ser com el -illo, així xicotet és pequeñito, i xicotiu és pequeñillo, per això no és Amparigües sinó Ampariues o Empariues, una mena d'Amparillas en comptes d'Amparito que també es diu en castellà referint-se a les Empars.

    Una abraçada

    Vicent

  • Català-valencià-balear i molt més...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-06-2012 | Valoració: 10

    Has fet un preciós conte que podria representar el vol del catxerulo, de la milotxa o de l'estel la nostra llengua, que malgrat tots els problemes continua cap endavant com un catxerlulo que s'enfila al cim més alt que diria Pol.
    Com he fruït amb totes tres, però sobretot amb la que em correspon, la del valencià, eixa mena de parlar català que sembla l'argentí del castellà, tan italianitzat i que jo estime amb tot el meu cor, perquè és la manera de parlar de mon pare, i la llengua dels pares no es pot oblidar per molt que modes, dictadors o diners ens entrebanquen per a que no l'utilitzem.
    M'has donat una idea que hauré de posar-la jo també sobre paper, això de fer un xicotet conte amb les tres branques del català més exteses pertot.
    Dir-te, dir-vos una notícia positiva i és que tot i que ací han llevat la línia en valencià, ara es pot estudiar en valencià només quatre asignatures a més de l'anglès o quatre en castellà i dos en anglès o dos, dos i dos, la llengua t'ho puc assegurar segueix viva.

    Et convide a passar un estiu tot recorrent el nostre domini lingüístic des del Cénia al Segura, des de Salses a Guardamar i perquè no, també ens farem un creuer per arribar a l'Alguer, on tenim amics i germans de llengua amb els que hi podrem parlar.

    Una abraçada d'amor d'amic

    Vicent

  • A mi també m'agraden [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-06-2012 | Valoració: 10

    les històries i els contes. També escoltava, embaladida, tots els mots que sortien dels llavis de l'àvia (àvia de mel, fada negra). Per això m'han encantat t les explicacions sobre l'origen dels estels, perquè he après coses de les que no tenia ni idea. M'ha semblat especialment instructiu l'ús que en feien els romans dels estels.
    Molt original aquest format de col·laboració entre diferents parles catalanes. És un enriquiment per la llengua que, per molt que diguin que està en perill, no crec que desaparegui mai. No mentre hi hagi tanta gent com els relataires que s'esforcen en mantenir-la ben viva.

    Unaquimera, m'alegra rellegir-te. Sempre tens nous temes amb els que obsequiar els teus lectors. I també l'enhorabona a rbonet per la part que li toca.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-06-2012 | Valoració: 10

    per la bona estona que he passat llegint-vos.
    Diuen que mai et ficaràs al llit sense haver après alguna cosa. Aquesta vegada ha estat l'origen dels estels. I si no és veritat ja tinc un conte nou per a explicar a la quitxalla.
    Una abraçada als dos.

    Nonna_Carme

  • No deixem que caigui.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 20-06-2012

    Tres relats amb un comú denominador: La llengua que estimem, amb les variants que l’enriqueixen, i evidentment els estels. I una moralitat que ens val també pels estels i per la llengua: Procurar que sempre segueixin enlairats. Com sempre, fas fàcil lo difícil.
    Gràcies pel teu comentari: Sabia que no et passaria desapercebuda la localització del meu poema.
    Una abraçada a ganxet.

  • Més felicitacions[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2012

    Evidentment, tal com diu el company bonet, que és home savi a més de rebolicat, cal felicitar a la Junta Directiva de l'Associació Relataire, tant per aquest i com per altres projectes que porta endavant, així com reconèixer la tasca continuada i necessària d’aquells que ens envien els recordatoris de les propostes en marxa.

    I si m’he descuidat d’algú/na implicat/da, també el felicito, sincerament, de tot cor!

    Més abraçades,
    Uq

  • Badar ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-06-2012 | Valoració: 10

    És un verb que m'agrada molt. Badar. Cert que cal temps per badar... però al temps és quelcom meu i faig despesa.
    Els moviment de l'estel.... pel cel... però en contacte amb un fil i una mà... un contacte... Enhorabona !

  • BATECUL, deien a la Ribera Baixa[Ofensiu]
    rnbonet | 20-06-2012

    Això no val, xicona! Mira que nomenar ací 'pares de la criatura' i autors de dibuixets!!! Et mereixes un batecul -hejjejhhejjeeeje!!!- molt ben valencià en algunes comarques. "Sarà possibile!"!!! Amb la ' humilitat' que ho hem dut a terme....excepte la FALLA introductòria (que ens va fallar estrepitosament). I de debò, les gràcies serien per la Junta Directiva de l'Associació, que va considerar que el projecte era vàlid i el va incloure.
    Salut i rebolica!

    PS. El que et vaig dir via 'miliet' -tres 'variants'- em volta pel cap i...

  • Agraiment i felicitació[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2012

    Vull fer constar el meu agraïment al més "rebolicat" dels nostres "relataires", rnbonet, per la seva col•laboració en la part central d’aquest relat.
    També la meva felicitació pel logo que ha creat com a símbol.
    I, evidentment, al trio inspirador de la proposta: Leela, rnbonet i F. Arnau, per la proposta.

    Aquí deixo tres abraçades personalitzades, i un grapat de voladores per als futurs lectors,
    Uq

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5304 Comentaris

378581 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket