Vola, vola!

Benvolgut / benvolguda relataire:

El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

Cordialment,

Comissió de Concursos


TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

Ja fa dies que vull comentar aquest curiós relat i per una raó o altra no ho he fet. Avui, que tinc temps, m’hi he posat.

En llegir el teu relat, m’ha vingut a la ment la primera vegada que vaig aprendre a construir un estel. El mestre de cerimònies va ser un estiuejant, no recordo bé si era de Barcelona o francès. Tant se val. Les canyes ben polides i ben lligades, el fil d’empalomar ben tibant, el paper ben estirat i moll perquè quedés arrugat en assecar-se, els vents i la cua, la part més important per assegurar l’estabilitat. Aquell estiu va ser molt especial, com l’experiència de la Cori, l’Empar i la Montse. Tres històries paral·leles en l’experiència, però diferents en el lèxic. Tota una troballa per part teva.

Així mateix, és digna d’encomi la part enciclopèdica de les històries i el rerefons educatiu i tendrament fabulós –sense deixar de ser versemblant, malgrat tot– que atorgues a les àvies del relat. Totes elles tan sàvies i assenyades. Com ha de ser!

Un deliciós exercici literari. Et felicito.

I com a homenatge al teu conte trigemin, et vull dedicar una cançó preciosa sobre el tema, original del cantautor italià, Francesco de Gregori.



Una abraçada

Raül

Passo temps sense venir per aquí i em trobo que mai no deixes de trobar temes i maneres de contar-ho d’allò més originals. Genial aquest relat! I no podria ser més adient per al tema del concurs. Imaginació, lirisme i llengua. Tot plegat un magnific regal que ens fas.
Petons,
Shaudin

relat, Unaquimera, la parla de la terra no s'ha d'oblidar mai. Els "localismes" no són altra cosa que la riquesa lingüística que posseeix nostra llengua.

T'accepto l'abraçada i la retorno per una confiança que acabem d'instaurar. He de dir que el descobriment ha estat mutu. Primer en llegir la teva autobiografia extremadament vital, després en descobrir els teus textos, la riquesa del teu vocabulari, la tendresa del teu relat. Et seguiré llegint.

Jo encara vaig tindre la sort d'arribar a l'era pretecnològica en l'era del joc. Vaig gaudir de les milotxes, de les caniques, de col·leccionar croms, etc. Del que m'agrada del text és que d'una trama molt senzilla s'arriba a reflexions molt profundes i realitats demoledores. L'art consisteix a construir grans coses amb pocs elements i no a crear missatges buits amb molt d'artifici.

Llorenç

he anat a parar a aquest relat, que atrau, pel títol, per la riquesa del llenguatge i per la seva trama.
M'agrada molt , reconec que m'ha sorprès l'us de “catxerulo” i “ milotxa”.

Avant

... Perquè tant la sort com l’amor són de qui els busca i els empaita, de qui es mou, preciosa meva, no de qui tan sols espera que arribin. ...

Quanta veritat conté aquesta frase, moltes vegades ens queixem de no trobar, rebre, aconseguir o albirar qualque cosa, quan la culpa és moltes vegades nostre, a causa del nostre inmovilisme.

Primer una bona dosi de cultura, i acabant, romanticisme profund. Si és que les casualitats regnen en aquest món tot sovint!

Una abraçada.


Sergi

Sí, el teu relat m'ha sorprès i m'ha agradat molt: un mateix tema, però tres relats diferents i en tres dialectes, també, diferents . Un relat que m'he llegit tres vegades, i puc dir que la seva complexitat m'ha meravellat en cada una de les tres vegades. Un relat molt curiós i ric amb lèxic.

Ets la fada de les lletres i de la imaginació. Saps captivar i arrossegar el lector cap al desig de saber-ne més.

Una abraçada enganxada en aquest estel que vola, vola!

Maria Teresa

Els títols cridaners, emblema d'RC. I si són de melic avall... no et dic res!
Si no us he embolicat, culpa meua. Malgrat tot el quefer, unes paraules de la 'quasi paisana' són tot un símbol... Així que gràcies!!!

I com dius d'això de rebre 'cumentaris' al receptaire 'miliet'? Ho provaré, encara que
la meua 'capacitat informàtica' estiga al nivell de la tercera formiga que ara mateix surt del cau i se'n va a buscar el podrit d'una de les llimes que espolsa l'arbre...

Amb calor, una abraçada de salut i rebolica!

Hola Uqui,

m'agradat molt el relat, però molt, potser és que estic tou ! je je i m'ha entrat molt bé.

Mentre l'he anat llegint, he imaginat les diverses situacions que exposes aprenent molt sobre els savis missatges.

M'agrada que les lectures tinguin "contingut invisible" (coses que els ulls no veuen com dius) i que calin al lector deixant un bon aroma.

De nano, quan estiuejava, les estones lliures que tenia per divertir-me després d'estudiar els "cates" de Setembre, tenia una estel i m'ho passava pipa. Mira per on, el relat m'ha fet recuperar aquest record.

Bé, no m'enrotllo més :)).

Un relat molt dolç i agradable.

Sussu.

M'agrada molt, apart de que quan llegeixo qualsevol relat teu, sempre aprenc alguna cosa!

Una abraçada ja endormiscada.

Gemma

Primer que tot, gràcies per deixar la teva opinió a sota del meu escrit, company: m’alegra que t’hagi agradat la idea i el conjunt del relat.

Respecte a l’observació que fas, dues coses puc dir: tens tota la raó del món quan dius que la canalla difícilment pensa en què quelcom l’omple de pau, amb aquesta reflexió ja es veu que coneixes la forma de “funcionar” dels menuts! Ni que tinguessis algú/na per casa... ;-)
Bé, en defensa d’aquesta oració, ja que sóc la responsable de què figuri allí, només puc al•legar que, de fet, no són paraules de la nena, ni un pensament seu. Es tracta d’una sensació exposada pel narrador, que com a bon omniscient que és ho sap tot de tots en tot moment.
I és també, obviament, una anticipació de l’autora, potser no massa oportuna, que sap que després es parlarà de la guerra i pretén crear un cert contrast entre l’antiga utilitat i l’efecte actual.

El que t’agreixo molt és el que comentes sobre que “allargassa la frase innecessàriament”. Crec que aquest és el resultat d’obligar-me a mi mateixa escriure frases més llargues del que la meva tendència natural tendeix a fer, ja que en ocasions m’han dit que potser escrivia un xic massa telegràficament, com ara en... en Cadena d’errors, per exemple, entre d’altres.
Per això de vegades m’obligo a escriure frases més llargues... amb resultats diversos, és clar!
Suposo que es tracta de trobar una mesura prudent... Continuaré practicant, quin remei!

Moltes mercès per la reflexió, sangy: Sempre és un plaer fer-ho amb tu sobre l’escriptura.

T’envio una abraçada d’estiu,
Unaquimera

Prenc bona nota del què em/ens dius, Vicent!
Sempre resulta enriquidor enriquir els coneixements sobre la nostra llengua, la que ens permet pensar, aprendre, explicar i explicar-nos, comunicar-nos, ...

Mentre faig la maleta per anar de creuer tal com em proposes més avall ;-),
t’envio una abraçada estiuenca,
Unaquimera

Fa temps. Potser no em recordaràs.
Et llegeixo.
Adéu.

Històries d'estels, catxerulos i milotxes. La unitat i la varietat. La possibilitat d'entendre'ns en el que ens uneix i la de gaudir en entendre el que ens diferencia!
Molt apropiadament, a més, vistes les tres històries de tres pams de terra diversos des dels ulls diversos de tres infants i narrades des de les llengües i experiències diversificades de tres àvies.
Per emmarcar com a útil lectura per a lectors del demà, de veres!!!
I potser per a donar a llegir a illetrats que juguen amb la llengua incapaços d'entendre-les, posat que siguin capaços de llegir-les i de veure més enllà de les fronteres traçades sobre els mapes.
Amb el vol entre lliure i captiu d'estels, o catxerulos, o milotxes, viatgem també a regions remotes, a banda i banda del planeta, i coneixem històries i llegendes. No altre és el fi de tota llengua: ser capaç de donar testimoni de qualsevol experiència, sigui del racó del món que sigui.
Gràcies per fer-nos volar!

Un estel lluent de mil colors vola serenament pel nostre cel. Si l'observes bé hi veuràs tres cues grans; n'hi ha d'altres de petites, però les tres cues són tres ànimes d'un mateix cos. Les separa un mar blau, blavíssim de vida. Quan sigui gran, m'agafaré al fil de l'estel i volaré amb ell. allà on em porti seré ben rebut, ho sé. Una altra hgran lliçó Una Quimera! Una forta abraçada i un molt bon estiu, allà on siguis!

Aleix

Tu mateixa ho has dit: si caus, aixecat, i encara que faci calor, moute!
Un bon estiu per tu també i una llepadeta de gelat de ... , X

Molt bona idea Maite, tres relats originals amb mots catalans de diferents contrades. A part de que m’he divertit he après paraules noves ( per a mi). Molta sort.
Una forta abraçada i bon solstici d’estiu.

Si voleu un altre sinònim, aquí al Maestrat, al nord de Castelló, en diem galotxa. També se li diu galotxa o galotxo a l'adolescent que fa coses que no són pròpies de la seua edat, sinó més bé d'un infant.
Hi ha moltes paraules i expressions que s'estan perdent, i això empobreix la nostra llengua. És tasca de tots els que tenim afecció a escriure utilitzar-les i defensar-les tot i que moltes no surten als diccionaris. No ens hem de quedar només amb un llenguatge acadèmic, sinó que hem de fer literari el llenguatge popular. Tanmateix, no és cosa fàcil. Us ho diu un que això ho té sempre en ment.

Salutacions

les històries i els contes. També escoltava, embaladida, tots els mots que sortien dels llavis de l'àvia (àvia de mel, fada negra). Per això m'han encantat t les explicacions sobre l'origen dels estels, perquè he après coses de les que no tenia ni idea. M'ha semblat especialment instructiu l'ús que en feien els romans dels estels.
Molt original aquest format de col·laboració entre diferents parles catalanes. És un enriquiment per la llengua que, per molt que diguin que està en perill, no crec que desaparegui mai. No mentre hi hagi tanta gent com els relataires que s'esforcen en mantenir-la ben viva.

Unaquimera, m'alegra rellegir-te. Sempre tens nous temes amb els que obsequiar els teus lectors. I també l'enhorabona a rbonet per la part que li toca.

per la bona estona que he passat llegint-vos.
Diuen que mai et ficaràs al llit sense haver après alguna cosa. Aquesta vegada ha estat l'origen dels estels. I si no és veritat ja tinc un conte nou per a explicar a la quitxalla.
Una abraçada als dos.

Nonna_Carme

Tres relats amb un comú denominador: La llengua que estimem, amb les variants que l’enriqueixen, i evidentment els estels. I una moralitat que ens val també pels estels i per la llengua: Procurar que sempre segueixin enlairats. Com sempre, fas fàcil lo difícil.
Gràcies pel teu comentari: Sabia que no et passaria desapercebuda la localització del meu poema.
Una abraçada a ganxet.

Evidentment, tal com diu el company bonet, que és home savi a més de rebolicat, cal felicitar a la Junta Directiva de l'Associació Relataire, tant per aquest i com per altres projectes que porta endavant, així com reconèixer la tasca continuada i necessària d’aquells que ens envien els recordatoris de les propostes en marxa.

I si m’he descuidat d’algú/na implicat/da, també el felicito, sincerament, de tot cor!

Més abraçades,
Uq

És un verb que m'agrada molt. Badar. Cert que cal temps per badar... però al temps és quelcom meu i faig despesa.
Els moviment de l'estel.... pel cel... però en contacte amb un fil i una mà... un contacte... Enhorabona !

Això no val, xicona! Mira que nomenar ací 'pares de la criatura' i autors de dibuixets!!! Et mereixes un batecul -hejjejhhejjeeeje!!!- molt ben valencià en algunes comarques. "Sarà possibile!"!!! Amb la ' humilitat' que ho hem dut a terme....excepte la FALLA introductòria (que ens va fallar estrepitosament). I de debò, les gràcies serien per la Junta Directiva de l'Associació, que va considerar que el projecte era vàlid i el va incloure.
Salut i rebolica!

PS. El que et vaig dir via 'miliet' -tres 'variants'- em volta pel cap i...

Vull fer constar el meu agraïment al més "rebolicat" dels nostres "relataires", rnbonet, per la seva col•laboració en la part central d’aquest relat.
També la meva felicitació pel logo que ha creat com a símbol.
I, evidentment, al trio inspirador de la proposta: Leela, rnbonet i F. Arnau, per la proposta.

Aquí deixo tres abraçades personalitzades, i un grapat de voladores per als futurs lectors,
Uq