Foto de perfil de Marteta

Marteta

223 Relats, 381 Comentaris
121973 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
4 de juliol del 1996, Mallorca
Que la filosofia ens ensenyi a entendre el món




twitter;
@MaartaSalom




Últims relats de Marteta

Últims comentaris de l'autor

  • Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 10

    Es pot jutjar que l'ajuda a altri només es fa en mires de crear una forta aliança per a dur la guerra a altres. Estic d'acord en que tota la història de la humanitat hi han hagut guerres, però amb lapses de treves (mai definitives)
    Fa pensar.
    Marta

  • Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 10

    Amb aquest poema has trobat la paraula perfecta per a descriure el present en el que estem immersos: impunitat. Impunitat per a uns, els qui dicten justícia, i amb paraules buides de significat i de sentiment, sotmeten el pensament a una única via viable.
    M'ha agradat. Et llegeixo.
    Marta

  • Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 10

    Feia un temps que no em passava per aquí i ha estat un plaer troba-me amb aquest fresc poema. M'ha agradat molt; és sincer, amb sentiment i quotidianitat.
    Et llegeixo.
    Marta

  • Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 9

    ... i amb un missatge clar. Em penso passar per la pàgina web, i amb més raons si es parla de filosofia, ja que fa poc que he acabat la carrera de la mare de totes les ciències.
    Marta.

  • Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 9

    Un relat en el que la cadena narrativa no romp amb el ritme frenètic de les ones. M'ha agradat poder trobar una història al darrera de tal fluïdesa.
    Et llegeixo.

    Marta

  • Marteta | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Adaptar-se a un nou tipus de vida hauria de ser tan dolç com llegir aquest relat,i estic ben segura que ho pot ser! Perdre la vista ha de ser quelcom dur, però no tot implica aquest sentit (de ben segur que a na Sança li encantarà tocar les façanes de les cases solleriques!)

    Un plaer tornar a llegir-te
    Una abraçada

    Marta

  • Marteta | 17-05-2017 | Valoració: 10

    Totalment d'acord amb la concepció de divertir que aquí reflexes de la filosofia, encara que consider que falta fa una bona lectura d'aquests textos abstrusos i sosos, coses divertides també aporten (jo sóc estudiant de filosofia)

    Un relat entretingut i intressant

    Marta

  • Marteta | 17-05-2017 | Valoració: 10

    Has descrit en aquest poema la situació actual, en la que reina la post veritat. Tot és aparença, aparença maliciosa.
    M'ha agradat molt
    Et llegeixo

    Marta

  • Marteta | 17-05-2017 | Valoració: 10

    Amb la primera lectura, m'ha captivat.
    És un poema que evoca moltes emocions contràries. Per una part, trobem el sentiment positiu del sexe, o de l'ànsia de sexe. Per altra, el que provoca l'absència d'aquest en conjunt amb una sèrie de presupòsits socials nocius.

    Et llegeixo.
    Marta

  • Marteta | 13-05-2017 | Valoració: 10

    L'adéu, en aquest relat, és dual. És dolç i alhora dolorós.
    M'ha agradat molt aquesta prosa poètica, fruit d'amor.

    Marta

  • Marteta | 13-05-2017 | Valoració: 10

    Un relat amb una polaritat de moments, bons i dolents.
    El primer moment és preciós. El segon, en part, també ho és. Ambdós descriuen una mateixa situació de base: l'estima d'una mare a un fill. Ambdues haurien de tenir les mateixes possibilitats.

    Marta

  • Marteta | 13-05-2017 | Valoració: 10

    Pot ser pel fet que estic re- llegint la nàusea de Sartre que les teves paraules semblen dites de la boca del protagonista de l'obra que t'he esmentat.
    La duresa de viure, la duresa de decidir sobreviure, el cos pesa, i les decisions encara més.
    Si no has llegit l'obra te la recomano, la idea és completament compatible, feixuga, com l'existència.

    Marta

  • Marteta | 03-12-2016 | Valoració: 10

    Al començament del poema passava pel meu cap una imatge terrorífica, trista, d'una bèstia, quasi marginal, un monstre. Però amb les darreres últimes sentències ha canviat el color del poema. T'aplaudeixo.

    Salut

    Marta

  • Marteta | 10-05-2016 | Valoració: 10

    L'art clàssic tenia per ideal la magnificència de la naturalesa, com a quelcom sublim i a què no podem arribar perquè se'ns escapa. Avui dia cream artificis-i com a tal, els controlam- per arribar a una nova concepció de la bellesa que, com has exposat,és una arma de doble fil.Paradoxes de la modernitat
    M'ha agradat la reflexió que has fet. Compartesc tal creença.
    Salutacions.

    Mmarta

  • Marteta | 24-11-2015 | Valoració: 10

    Ets algú que es reconeix, que s'auto-concep. Un relat frustrant, realista, sincer i amb un cert pessimisme (i que m'ha deixat un poc desconcertada)
    Jo em demano, si et reconeixes tal i com ets, si et defineixes així i per escrit... per què no ho crides en veu alta? Segur que algú agraïrà escoltar-te

    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: