Foto de perfil de Marteta

Marteta

221 Relats, 375 Comentaris
113348 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
4 de juliol del 1996, Mallorca
Que la filosofia ens ensenyi a entendre el món




twitter;
@MaartaSalom




Últims relats de Marteta

Últims comentaris de l'autor

  • Marteta | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Adaptar-se a un nou tipus de vida hauria de ser tan dolç com llegir aquest relat,i estic ben segura que ho pot ser! Perdre la vista ha de ser quelcom dur, però no tot implica aquest sentit (de ben segur que a na Sança li encantarà tocar les façanes de les cases solleriques!)

    Un plaer tornar a llegir-te
    Una abraçada

    Marta

  • Marteta | 17-05-2017 | Valoració: 10

    Totalment d'acord amb la concepció de divertir que aquí reflexes de la filosofia, encara que consider que falta fa una bona lectura d'aquests textos abstrusos i sosos, coses divertides també aporten (jo sóc estudiant de filosofia)

    Un relat entretingut i intressant

    Marta

  • Marteta | 17-05-2017 | Valoració: 10

    Has descrit en aquest poema la situació actual, en la que reina la post veritat. Tot és aparença, aparença maliciosa.
    M'ha agradat molt
    Et llegeixo

    Marta

  • Marteta | 17-05-2017 | Valoració: 10

    Amb la primera lectura, m'ha captivat.
    És un poema que evoca moltes emocions contràries. Per una part, trobem el sentiment positiu del sexe, o de l'ànsia de sexe. Per altra, el que provoca l'absència d'aquest en conjunt amb una sèrie de presupòsits socials nocius.

    Et llegeixo.
    Marta

  • Marteta | 13-05-2017 | Valoració: 10

    L'adéu, en aquest relat, és dual. És dolç i alhora dolorós.
    M'ha agradat molt aquesta prosa poètica, fruit d'amor.

    Marta

  • Marteta | 13-05-2017 | Valoració: 10

    Un relat amb una polaritat de moments, bons i dolents.
    El primer moment és preciós. El segon, en part, també ho és. Ambdós descriuen una mateixa situació de base: l'estima d'una mare a un fill. Ambdues haurien de tenir les mateixes possibilitats.

    Marta

  • Marteta | 13-05-2017 | Valoració: 10

    Pot ser pel fet que estic re- llegint la nàusea de Sartre que les teves paraules semblen dites de la boca del protagonista de l'obra que t'he esmentat.
    La duresa de viure, la duresa de decidir sobreviure, el cos pesa, i les decisions encara més.
    Si no has llegit l'obra te la recomano, la idea és completament compatible, feixuga, com l'existència.

    Marta

  • Marteta | 03-12-2016 | Valoració: 10

    Al començament del poema passava pel meu cap una imatge terrorífica, trista, d'una bèstia, quasi marginal, un monstre. Però amb les darreres últimes sentències ha canviat el color del poema. T'aplaudeixo.

    Salut

    Marta

  • Marteta | 10-05-2016 | Valoració: 10

    L'art clàssic tenia per ideal la magnificència de la naturalesa, com a quelcom sublim i a què no podem arribar perquè se'ns escapa. Avui dia cream artificis-i com a tal, els controlam- per arribar a una nova concepció de la bellesa que, com has exposat,és una arma de doble fil.Paradoxes de la modernitat
    M'ha agradat la reflexió que has fet. Compartesc tal creença.
    Salutacions.

    Mmarta

  • Marteta | 24-11-2015 | Valoració: 10

    Ets algú que es reconeix, que s'auto-concep. Un relat frustrant, realista, sincer i amb un cert pessimisme (i que m'ha deixat un poc desconcertada)
    Jo em demano, si et reconeixes tal i com ets, si et defineixes així i per escrit... per què no ho crides en veu alta? Segur que algú agraïrà escoltar-te

    Marta

  • Marteta | 15-11-2015 | Valoració: 10

    Hola Francesc, estic molt contenta jo també de tornar a llegir-te. I veig que tampoc has deixat la teva força i tendra potència literària. Aquest relat és molt bonic i trist alhora, humà, preciós.

    Ens seguim llegint! Un plaer
    Marta

  • Marteta | 25-10-2015 | Valoració: 10

    Un relat prou cru, sense mediacions, i amb realisme. Dolor real, solitud sagnant. Amb poques paraules has format un marc que sembla horripilant, no tant per la sang o la caiguda de les dents, és com una exteriorització del que sent el personatge per dintre.
    El rastre de la sang és el record impregnat que fixarà la seva existència.

    M'ha agradat
    Marta

  • Marteta | 02-10-2015 | Valoració: 10

    Llibertat frustrada per circumstàncies exteriors a un mateix o indefinició d'una pròpia personalitat vital?

    És un text frustrant, obscur, amb voluntat d'una claror encara no descoberta. És vida

    Marta

  • Marteta | 22-09-2015 | Valoració: 10

    Solitud amb gust a dolor. Mai la solitud és bona si no és buscada...

    Has dibuixat una imatge molt tendre i real. Una abraçada seria la continuació perfecta per acabar amb tal desolació que sent l'Andreu

    Marta

  • Marteta | 22-09-2015 | Valoració: 10

    Una motxilla de vida, amb petiteses que complementen i completen els dies i les nits.

    Un dolç poema, amb un bonic significat.
    Un plaer tornar a llegir-te

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: