Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

181 Relats, 1621 Comentaris
140611 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 22-04-2017 | Valoració: 10

    Tu mateix i els anteriors comentaristes heu feu tan bon treball d'anàlisi del poema, que jo poca cosa més puc afegir. Solament dir-te que m'ha agradat l'ambient que fosqueja a mesura que es desenvolupa el viatge i la gosadia de fer patent una relació homo.

    Ben escrit.

  • aurora marco arbonés | 22-04-2017 | Valoració: 10

    Sí, senyor, això és el que hauríem de fer tots, convertir els moments dolents dels nostres records en facetes agradables( que sempre n'hi ha) del que vam viure.
    M'encanta com escrius els teus poemes, com fas art de la rima ( tan punyetera de vegades) i com t'empatolles idees sempre originals per a fer-ne una crònica poètica.

    Al principi em pensava que parlaves de la rosa de Sant Jordi, però quan he llegit "petons" m'he dit que era una flor de carn i ossos. Has fet bé de recordar-ne la part bona.

    Petons

  • aurora marco arbonés | 22-04-2017 | Valoració: 10

    i esperem que així sigui, t'anomenarem endeví d'honor de RC. Perquè com tu dius, i ho saps dir molt bé, res del que ha promès el nostre estimat i valorat president s'haurà dut a terme.
    És clar que jo confio que serem lluny de la seva influència i farem el que ens doni la real gana. Ja no necessitarem les seves promeses.
    Al temps...

  • aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    que els altres comentaristes. Em pensava que tractaria d'un tema i n'ha resultat un altre que va ocórrer, per cert, l'any que em vaig casar, el 1969. Això ja sembla la prehistòria però de petita havia sentit a dir que l'home aniria a la lluna i mai m'ho vaig creure. I ja veus, tot i que hi ha dubtes.
    Un molt bon relat.

  • aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    L'incident de Mallorca no té justificació. Al cap i a la fi és un joc i com a tal s'ha de prendre. Em fan pena els fills d'aquests pares tan intolerants que no tenen ni la més mínima vergonya de comportar-se com a energúmens davant dels seus fills. Com sempre, l'has encertada

  • aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    No sé si em faig vella (com tothom, suposo), però cada dia veig el món més enrevessat, més complicat, més hipòcrita i més desesperançat. Tant de bo, seguim els teus consells i fem front a tota aquesta gran MERDA.
    Per cert, feia temps que no llegia cap acròstic. T'ha sortit molt bé.

  • aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    No hi ha prou capelles ni peanes per a posar tant poca vergonya junt. L'has encertat, com sempre. Tu, vers a vers, vas resant el rosari dels greuges i no deixis, com diuen en castellà, "títere con cabeza". T'ho deus de passar pipa posant a caldo a tots aquests corruptes que passen pels jutjats i, de cop i volta, pateixen d'amnèsia. Quina casualitat!

  • aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    Sempre original , sempre correcte, ben treballat i amb un vocabulari ric i escaient.
    És un tema molt interessant perquè el cel no ha d'excloure la terra, per tant hi ha d'haver espai per ambdós. És allò que diuen "Els peus ben ferms a la terra i el cap al cel".
    Records

  • aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    Sí, perquè això de néixer en absència de la mare ( que es dedica a fer senyors) i de treure les dents de seguida per a menjar fusta i cortines, atesa la poca dedicació de la mare per l'assumpte de l'alletament, tot això, repeteixo, és una cosa que passa tots els dies a les cases que no es poden considerar benestants. I fer globus amb la roba interior de la mare (únic detall de cert glamour i delicadesa de la casa) també ho fan els infants cada dos per tres, quan estan avorrits i no els vigilen.
    Per això considero aquest relat de gènere realista, que és el que acostumes tu a tractar.
    Però mira, a mi el realisme em provoca una risa tonta que no em deixa fins a l'hora de dinar, no per res en particular, sinó perquè tinc la boca ocupada.

    Apa, continua.

  • aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    Tu mateix has donat totes les claus de la teva poesia forta i viril. És evident que domines les metàfores i que les utilitzes sense fingit pudor.
    M'ha impressionat la força que desprèn el poema, crec que no havia llegit res teu.
    Però et poso als preferits. M'encanta la poesia que va més enllà.

  • aurora marco arbonés | 23-03-2017 | Valoració: 10

    Poblet, tu sempre estàs al lloro de l'actualitat. I, amb una facilitat increïble (¿?) la poses en solfa per a que la gaudim versificada i engalanada. Ets únic per a fer la crònica del que passa pel món amb el teu vers sensible i perfecte.

    Una abraçada

  • que una santa, Montseblanc. Febrer té 28 dies. Ja veus com tinc el cap.

  • aurora marco arbonés | 12-03-2017 | Valoració: 10

    Raül, has escrit un poema a la teva mare, sense la sensiblería que s'acostuma en aquests casos. És un poema contingut, amb tots els records vius i amb el sentiment de la pèrdua d'una mare que consola, que ampara, que protegeix i dóna vida a la relació d'una mare i un fill, relació que és una de les més profundes i duradores que existeixen.

    M'ha engrescat molt.

  • aurora marco arbonés | 12-03-2017 | Valoració: 10

    T'has imbuit de la simbologia de Picasso per a mostrar-nos el teu somni que, com tots els somnis, tenen molt de surrealista. Picasso ha posat la imatge però tu has parit les paraules. I totes elles són fruit de la teva ment creadora.
    Aquest cop has canviat de registre. I això és el que fa un gran escriptor: no encasillar-se en un tema, sinó oferir totes les facetes de la vida real i imaginària.

    M'ha encantat el teu relat.

  • aurora marco arbonés | 07-03-2017 | Valoració: 10

    El teu relat està ple de lirisme. I el missatge que ens transmet és molt colpidor. Perquè expressa la nostàlgia de la terra exhuberant d'arbres i flors, de vida, de llum. I tens dubtes de si el cel que ens espera més enllà de la mort podrà comparar-se a la bellesa de la natura que se'ns ofereix cada primavera i estiu. És un tema completament desconegut per als éssers humans, que ens preguntem què hi haurà en el més enllà.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: