Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

196 Relats, 1728 Comentaris
166043 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • sobre el fet de que no m'agradaria el teu poema perquè no s'avé amb la meva idiosincràsia? He llegit molt, pels meus estudis, l'obra de Tennessee Williams, escriptor homosexual que va escriure obres de teatre tan bones, que se n'han fet pel·lícules. Per exemple "La gata sobre el tejado de cinc caliente", "El zoo de cristal", "Un tranvía llamado deseo" o "La noche de la iguana". En aquesta última obra, un dels personatges importants, una conca de mitjana edat diu, quan li pregunten per l'amor, que res que sigui humà li sembla malament o li fa vergonya. Això és el que penso jo. L'única cosa que em fa vergonya és la maldat conscient, tota classe de maldat: la crueltat, l'abús de les persones, la venjança, la prepotència, el menyspreu...

    Ara anem al teu poema. És una petita obra d'art: llenguatge connotatiu, metafòric, sensual. Dius que et passes molt de temps per a escriure un poema i es nota, perquè ens ofereixes l'essència d'un producte alambinat, pensat, mesurat, cosa que jo seria incapaç de fer perquè escrit a raig i per broc gros.

    Una altra cosa que m'ha agradat molt ha estat el títol:AL-JACUSSI, nom amb reminiscències àrabs que suposo que l'has posat conscientment. En el "Manuscrito carmesí", Antonio Gala, un altre escriptor homosexual, parla de l'amic com aquella persona amb la que obtenir plaer i conversa de caire intel·lectual, en contraposició a la dona, feta per la reproducció. Evidentment estem parlant d'altres cultures i dubto que les dones occidentals estiguin d'acord amb aquest plantejament.

    O sigui, estimat amic, que no em poso al jacuzzi per a que se'm desfaci l'escaiola, Però, en quan em treguin el guix... espereu-me que vinc!

  • sobre el fet de que no m'agradaria el teu poema perquè no s'avé amb la meva idiosincràsia? He llegit molt, pels meus estudis, l'obra de Tennessee Williams, escriptor homosexual que va escriure obres de teatre tan bones, que se n'han fet pel·lícules. Per exemple "La gata sobre el tejado de cinc caliente", "El zoo de cristal", "Un tranvía llamado deseo" o "La noche de la iguana". En aquesta última obra, un dels personatges importants, una conca de mitjana edat diu, quan li pregunten per l'amor, que res que sigui humà li sembla malament o li fa vergonya. Això és el que penso jo. L'única cosa que em fa vergonya és la maldat conscient, tota classe de maldat: la crueltat, l'abús de les persones, la venjança, la prepotència, el menyspreu...

    Ara anem al teu poema. És una petita obra d'art: llenguatge connotatiu, metafòric, sensual. Dius que et passes molt de temps per a escriure un poema i es nota, perquè ens ofereixes l'essència d'un producte alambinat, pensat, mesurat, cosa que jo seria incapaç de fer perquè escrit a raig i per broc gros.

    Una altra cosa que m'ha agradat molt ha estat el títol:AL-JACUSSI, nom amb reminiscències àrabs que suposo que l'has posat conscientment. En el "Manuscrito carmesí", Antonio Gala, un altre escriptor homosexual, parla de l'amic com aquella persona amb la que obtenir plaer i conversa de caire intel·lectual, en contraposició a la dona, feta per la reproducció. Evidentment estem parlant d'altres cultures i dubto que les dones occidentals estiguin d'acord amb aquest plantejament.

    O sigui, estimat amic, que no em poso al jacuzzi per a que se'm desfaci l'escaiola, Però, en quan em treguin el guix... espereu-me que vinc!

  • T'havia escrit un comentari molt llarg i se m'ha esborrat. Demà hi torno

  • T'havia escrit un comentari molt llarg i se m'ha esborrat. Demà hi torno

  • aurora marco arbonés | 11-08-2018 | Valoració: 10

    No vull frivolitzar, ni molt menys. Tots els éssers humans mereixem els mateixos tractes i les mateixes oportunitats. Però el desig va en consonància amb l'atractiu que una persona, guapa o menys guapa, pugui exercir sobre un individu.

    Ara bé, si aquesta persona és molt lletja, desagradable, horripilant, no es pot pretendre que ningú pagui pels seus favors. Voldria donar una solució al seu problema, però en aquest moment no se m'acut, SrGarcia, ho sento.

  • aurora marco arbonés | 11-08-2018 | Valoració: 10

    Estic molt d'acord amb tu en que les lletres poden fer mal. Llavors és millor menjar-se-les per a no ofendre, insultar, vexar ningú.
    Però també hi ha lletres bones, compassives, solidàries, meravelloses, amoroses... Per tant, abans de menjar les lletres, n'hauríem de fer una tria, no et sembla? És clar que les paraules bones deuen ser més delicioses que les dolentes. Ostres, quin dilema!

    Petons Joan!

  • aurora marco arbonés | 11-08-2018 | Valoració: 10

    Estic molt d'acord amb tu en que les lletres poden fer mal. Llavors és millor menjar-se-les per a no ofendre, insultar, vexar ningú.
    Però també hi ha lletres bones, compassives, solidàries, meravelloses, amoroses... Per tant, abans de menjar les lletres, n'hauríem de fer una tria, no et sembla? És clar que les paraules bones deuen ser més delicioses que les dolentes. Ostres, quin dilema!

    Petons Joan!

  • aurora marco arbonés | 11-08-2018 | Valoració: 10

    Estic molt d'acord amb tu en que les lletres poden fer mal. Llavors és millor menjar-se-les per a no ofendre, insultar, vexar ningú.
    Però també hi ha lletres bones, compassives, solidàries, meravelloses, amoroses... Per tant, abans de menjar les lletres, n'hauríem de fer una tria, no et sembla? És clar que les paraules bones deuen ser més delicioses que les dolentes. Ostres, quin dilema!

    Petons Joan!

  • aurora marco arbonés | 02-08-2018 | Valoració: 10

    I quin gust el teu poema tan reconfortant amb la calor que fa, tan líric, amb un llenguatge senzill i evocador al mateix temps. No et puc escriure tant com el NIL perquè tinc el braç dret trencat i vaig molt a poc a poc. Però tu ja saps lo molt que t'admiro.

  • aurora marco arbonés | 02-08-2018 | Valoració: 10

    I quin gust el teu poema tan reconfortant amb la calor que fa, tan líric, amb un llenguatge senzill i evocador al mateix temps. No et puc escriure tant com el NIL perquè tinc el braç dret trencat i vaig molt a poc a poc. Però tu ja saps lo molt que t'admiro.

  • Però no sé si te'l podré comentar gaire perquè m'he trencat el braç dret i em costa una mica escriure. sObretot dominar el ratolí, que se m'en va cap allà on no vull. PErò et dec el comentari, que t'hauré de fer d'aquí un mes perquè he d'estar 6 setmanes amb el guix. Petons, guapo.

  • Però no sé si te'l podré comentar gaire perquè m'he trencat el braç dret i em costa una mica escriure. sObretot dominar el ratolí, que se m'en va cap allà on no vull. PErò et dec el comentari, que t'hauré de fer d'aquí un mes perquè he d'estar 6 setmanes amb el guix. Petons, guapo.

  • És per això que no sabia res de la mort del teu marit. Què puc dir que et consoli? RES. Tant sols que m'imagino (només m'imagino) el que deu de ser perdre la parella de tota la vida. I no m'estranya que estiguis malament. I ja no sé què més dir.

    PENSARÉ EN TU.

  • Per això t'escric a RC, ja que he vist un dels comentaris que has fet al nostre Aleix i he entès que no estàs massa bé de salut. Ho sento molt. Però si aquesta et permet encara llegir, et deu de resultar molt agradable estar en contacte amb la colla.

    No he sabut mai què dir per a consolar les persones que estan malaltes. S'acaba dient llocs comuns i no s'aconsegueix res. Per tant, suposo que tu, que has estat sempre una persona intel·ligent i enginyosa, has sabut trobar el camí que et porta a la pau i a conformar-te amb les teves limitacions. Tots ho haurem de fer un dia o un altre.

    Ara que, si t'he de dir la veritat, m'encantaria que , en obrir RC, un dia trobés unes paraules teves, un haiku, un relat, un petit poema que reflectís els teus sentiments.

    Una abraçada de relataire a relataire.

  • aurora marco arbonés | 14-07-2018 | Valoració: 10

    No és pas per treure mèrits als homes, però el meu marit sempre diu que, si no fos per les dones, tot el voluntariat se n'aniria en orris. Les dones som a tot arreu, com la teva Elvira, i m'he sentit molt propera a ella quan has dit que va a cantar a la plaça de l'Ajuntament. És el que fem nosaltres cada dilluns: cantar i clamar, en un poema, el desacord amb un Estat que ens vol fer mal. No sé si per por, per enveja, per maldat o per les tres coses al mateix temps.

    Com dius tu, a la plaça Paeria de LLeida( aprofito per a fer propaganda) hem passat fred, ens hem mullat, hem passat calor i fins i tot por, quan la GC ha demanat al responsable el carnet d'identitat per no sé sap quin retorçut motiu.

    Però ara necessitem la presència de dones i homes per a aconseguir la nostra fita. Tant si són joves com si són vells, com l'Elvira, a qui una infusió i la seva empenta i valentia li permetran assistir a totes les activitats programades.

    M'encanten tots els teus temes. vius el moment actual i t'involucres en la nostra realitat. No creguis, no tothom ho fa. Jo ja tinc una edat ( cap als 70) però reservo les meves energies per a lluitar i aconseguir un país net , on no hi hi hagi tanta brutícia. Sóc de la generació dels que vam lluitar als anys 60/70 i no hem deixat mai de ser crítics quan la nostra societat ha estat en mans dels depredadors.

    Gràcies, moltes gràcies pel teu recolzament en Facebook.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: