Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

190 Relats, 1690 Comentaris
152623 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Recordo que, quan era petita, ma mare, que era una bellesa, rebia moltes floretes dirigides a mi però que, en realitat anaven per ella. A l'autobús, per exemple: "Oh, quina nena més guapa! És clar amb la mare que té... Resumint, per desgràcia vaig acabant creient-me que jo era molt bonica.

  • aurora marco arbonés | 20-11-2017 | Valoració: 10

    tornar-te a llegir. Feia un temps que ens tenies orfes de les teves lletres i ja m'havia pensat que volies plegar. Això mai, home, hem d'envellir al peu del canó i no deixar de distreure els lectors, que, amb la que està caient, necessiten distracció. Jo no puc distreure gaire perquè m'ha donat per la poesia libertària i més aviat poso algú de mal cafè. Però mira, cadascú a lo seu.
    La teva Prudència, a més de prudent és una mica pànfila. Això és com posar el nom i l'adreça a les claus perquè te les tornin si les perds. Però el teu relat és exquisit, com sempre i em sembla que, havent posat numeració a les virtuts, ens les regalaràs totes i així gaudirem de més relats.
    Parlant d'una altra cosa, ja ho sé que no ens volen i jo, ara no, però ho he passat molt malament fins al punt d'haver de prendre ansiolítics. Ara ja m'he calmat perquè he arribat a la conclusió de no hi puc fer res i que sigui el que Déu vulgui. Vaig a totes les manifestacions, concentracions ( hi ha dies que en vaig a dos), reunions, recitals de poemes per la Llibertat, etc, etc. Ara que treballin els polítics i jo a escoltar música i a llegir llibres humorístics, que és el que faig.

    Una abraçada, company. Suposo que la Núria també deu d'estar en peu de guerra.

  • però voldria dir unes paraules sobre el poema "Vol de Papallona" que em vas comentar últimament. Aquest poema pertany a un poemari escrit el 2009 intitulat "Temps d'innocència" Tot ell parla de la meva infantesa i un dels records que tenia era quan, a l'estiu, en havent dinat, la mare s'asseia a la butaca i jo la pentinava. a ella li agradava molt i acabava dormint-se.
    Em parles d'una experiència similar amb la teva mare i penses que potser era un indici de la teva condició sexual. No ho crec. La tendresa és propi de tots els éssers humans i els nois sempre esteu més per les mares. T'ho dic per experiència.

    Jo també hauré de remenar els arxius de la teva producció en quan tingui una estona lliure de concentracions, manifestacions i xerrades libertàries.

  • aurora marco arbonés | 11-11-2017 | Valoració: 10

    Se'ns fa una mica estrany veure tantes banderes pels carrers quan durant molts anys no n'hi havíem vist ni una. Què ha passat? Que la nostra terra s'ha indignat davant dels abusos de l'Estat i ja no cal que et digui el que estem passant últimament.
    Tot i que comprenc el teu punt de vista, penso que no és encara el moment d'arriar banderes, ans al contrari, les hem de fer onejar perquè el món ens està mirant i cal que es facin tots una idea exacta de les circumstàncies del nostre país. Després, quan hàgim aconseguir les nostres fites ( poder votar dignament) ja serà temps d'arriar-les i guardar-les al calaix.

    A mi també m'agradaria parlar amb tu però no sé d'on ets. Jo sóc de Lleida. D'on ets tu?

  • aurora marco arbonés | 04-11-2017 | Valoració: 10

    Mira, Albert, lo dels peus de porc amb melindros no em sembla un àpat gaire assenyat, és clar que amb això de gustos culinaris ( com amb els colors de les banderes) no hi ha res escrit. T'he de felicitar per la gran idea d'anar a les manifestacions amb un pal sense bandera, així no hi discussions, ni males cares, ni detencions indegudes. Tots iguals, sota la mirada tranquil·la dels nostres cossos de seguretat que acompleixen el seu deure sense estrès.
    També està bé això d'assistir a diferents manis al mateix temps. Així quedes bé a tot arreu i tots estan contents.
    Jo ja voldria seguir el teu consell, però ja saps que quin peu calço i no puc evitar portar estelades, cartells, xiulets i cassoles abonyegades de tant picar.
    M'he fet un tip de riure, ets genial.

  • d'on ets? El teu vocabulari m'és conegut però ara no el centro.

  • aurora marco arbonés | 22-10-2017 | Valoració: 10

    L'admiració pel cos humà és part de l'admiració per la natura. Forma part dels sentiments artístics i instintius. El teu personatge frisa per contemplar el cos admirat en tota la seva plenitud, sense impediments, sense barreres.

    M'encanta com escrius.

  • El teu relat ens aporta pau, harmonia, assossec en un moment en que tothom necessita aquests ingredients per a tirar endavant. És el que té la natura, que sempre ens rep com una mare amorosa.

    Per cert, no sabia que escrivies a RC , si més no, no me'n recordava. Escrius molt bé, la qual cosa no és estranya tenint el títol de Filologia Catalana. Jo també el tinc però d'anglès.

    Ens veiem.

  • aurora marco arbonés | 21-10-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt ben muntat, amb un toc poètic ( l'espelma de la lluna) i un llistat de lladres famosos (te n'has deixat un munt) que fan les delícies dels aficionats a les històries de caire real i humorístic. Estic d'acord amb tu. No m'estranya que la senyora Adela es dediqués al robatori, havent d'alimentar un okupa de 46 anys i pagar el lloguer, amb la pensió miserable que cobren la majoria de les vídues. No és mala idea. A més a més si l'enxampen i fa cap a la garjola, tampoc ho tindrà tan malament amb quatre àpats segurs, televisió, passeig diari pel pati i fins i tot piscina ( segons diuen alguns).

    Magnífic relat, Albert. fins aviat.

  • aurora marco arbonés | 21-10-2017 | Valoració: 10

    Primer per l'addicció de'n Pau i en Celoni, les farinetes de fajol i els gasos còmplices que els fan saltironar a tots dos pel carrer ( molt bo!). També m'han agradat molt les excuses de'n Pau a la seva dona, especialment la de la cerca del Sant Grial ( aquesta és bona) i l'abducció dels extraterrestres.
    Però la sorpresa final és grandiosa. I és que els terapeutes són un "coñazo" i el Ramon s'ho mereixia per voler tocar els trons als pobres amics. Que cadascú tingui les addiccions que vulgui, que sigui feliç, que no faci mal a ningú i "marchando".

    Per cert, no sé que són els fajols. Mongetes, pèsols? Aquí a Lleida no ho diem això de fajols. Però per les conseqüències de la ingesta, m'imagino que deu de ser alguna llegum petadora.

    Molt bo, Albert.

  • aurora marco arbonés | 21-10-2017 | Valoració: 10

    Has fet un relat molt ben escrit, molt ben portat i que té el lector en suspens per a veure què passa després. Veig també que coneixes els costums i els menjars dels magrebís i la seva mentalitat.

    Molt bon relat, Albert!

  • aurora marco arbonés | 14-10-2017 | Valoració: 10

    Com t'ho fas per a parlar de coses tan serioses i entenimentades emparant un vocabulari correctíssim, adient, ple de matisos i, al mateix temps, imbuir el teu relat d'un tarannà tan fresc i "guasón". Perquè dius veritats com a temples. Efectivament, quan el soldat ensenya la foto de la novia és que és cadàver segur. Ho sap fins i tot l'acomodador o l'apuntador, com deien abans.
    Lo de "Casa Paco, comida riojana" és d'aquells detalls que cal remarcar per a que el lector sàpiga perfectament el lloc de la trobada del tripartit. Perquè no seria el mateix a la marisqueria "Sol y Mar", un lloc d'executius "pijos" que ja se sap de què van a parlar: esquí, vacances a ultramar, xalets de somni i un repartiment de sobres foscos, foscos, que de tan foscos és com si no hi fossin.
    Mira, Albert, és el que necessitava, riure una estona i gaudir d'una bona literatura, de la teva inacabable imaginació i del consol del meu metge de capçalera.

  • aurora marco arbonés | 26-09-2017 | Valoració: 10

    Cada haiku expressa una idea tenyida de pena, dolor i indignació. Tot molt subtil, però tots sabem el que amaguen les teves paraules. La por és un dels sentiments més forts que té l'ésser humà i la por ens pot portar a immobilitzar-nos i a conformar-nos amb el status quo que tenim.
    Però, seguint el lema dels desgraciats atemptats en el nostre país, cridem tots que no tenim por i, com diu el teu últim haiku, el més bonic, el més esperançat, lluitarem i guanyarem.

  • aurora marco arbonés | 26-09-2017 | Valoració: 10

    En un estat amb cultura... Però aquest és un estat que fa pena, vergonya aliena i produeix indignació. I no dic res més perquè estic molt alterada per tot el que està passant al nostre país, i no vull dir cap disbarat.

    Cada matí ens aporta una notícia més increïble. Ja no sé què més pot passar ( a part del que ens imaginem) per a tocar el dos d'aquesta nació que ens fa quedar a l'alçada del betum.

    Gràcies pel teu bonic comentari. És un poema que vaig escriure a la mare en un llibre que vaig titular "Temps d'innocència". Si m'envies la teva adreça, te l'envio amb molt de gust.

    Salut tinguem.

    auroralmar@gmail.com

  • aurora marco arbonés | 15-09-2017 | Valoració: 10

    Escrit amb el cor després de la barbàrie d'uns quants que no tenen res d'éssers humans, que no tenen empatia ni criteri ni autoestima. Malauradament, sempre n'hi haurà d'aquests al món. Però, com dius tu en el teu excel·lent poema, la gent de pau no ens deixarem atemorir i lluitarem per la pau i l'amor entre humans.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: