Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

191 Relats, 1694 Comentaris
157400 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat amb molta gràcia, molts gags, molt surrealista, molt tapisserià. El relat que et caracteritza perquè l'ambivalència de l'humor i la tragèdia és pròpia, segons el meu punt de vista, de la teva visió de la literatura i, podríem dir de la vida?

    M'han fet riure moltes situacions, n'ets un mestre, i m'ha colpit la desmemòria del teu protagonista, potser perquè a mi ja em costa trobar les paraules que voldria dir i hi ha, a la meva conversa, algun silenci que se'm fa etern fins donar amb el terme que volia emparar. Cada dia em passa més sovint, tot i que, per al meu consol, acabo trobant la paraula que vull dir. És com quan l'ordinador o el mòbil comença a donar voltes fins a arribar a mostrar la imatge.

    Per cert, parlant d'una altra cosa, no m'estranya que t'hagin rebutjat aquest relat si el que demanaven era un microrela, ha ha ha!. On tenies el cap, Albert? Petonets.

  • aurora marco arbonés | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Això és el pa de cada dia. Les ganes de fugir cap a un país on els han dit que tot és nou i que tindran una millor vida per a la seva família. Creuen que Europa els rebrà amb els braços oberts i que tindran tot allò que els manca al seu país. I no és més que un miratge.

    Quan al començar has dit "la mà jugant a dos dits de l'aigua" i l'infant té set, m'ha recordat ( no hi té res a veure) la cançó d'Omar del musical "Mar i cel" on el pirata canta "Veure tanta aigua i patir set" referint-se a la set d'amor. Que per cert, vaig plorar veient-lo del primer minut fins a l'últim.

    Aquest no és un relat humorístic, ni molt menys, és un escrit reivindicatiu d'una situació que no se sap com resoldre perquè el món està en una circumstància caòtica.

    Vaig a veure què més tens de nou en RC.

  • aurora marco arbonés | 17-01-2018 | Valoració: 10

    Has estat ben explícit i criticón. I la conferència t'ha sortit que ni pintada: curta i punyent. Vaig a veure què diu la teva tercera virtut. Segur que serà molt interessant.

    Abraçada

  • aurora marco arbonés | 17-01-2018 | Valoració: 10

    Has dit i no has dit. Suposo que per por a que un article, que ara no recordo quin és, no et faci fora de casa teva i de cap al trullo ( tu ja m'entens) . Has estat discret, només has citat paraules d'altres i de la sacrosanta Constitución Española. Per tant, ningú no pot dir que si el Gausachs tal o el Gausachs qual. Que si és de la ceba, que si porta llaç groc, que si sembla que això o allò.
    No com la que subscriu que surt sempre a la foto de totes les manis, concentracions, cantades i actes reivindicatius. Ves qui hi farem! Una que és guapa!

    A veure si m'animo i escric alguna cosa neutral ( tu ja m'entens), però és que el cos em demana guerra i en quan agafo un full en blanc m'agafa la mala bava. Bé, hauré de reflexionar.

    Petonets

  • aurora marco arbonés | 03-12-2017 | Valoració: 10

    perquè he de tirar enrere dels relats més antics. I, com diu l'Aleix, la teva imaginació no té límits. Deus d'haver llegit molt i vist moltes pel·lícules per a inventar-te tot aquest reguitzell de situacions, en aquest cas personalitzat en un mirall. Segur que vas veure totes les pel·lícules de dibuixos de Disney i vas llegir tots els llibres infantils de l'època. Tens alguna germana? Perquè si ella llegia els cuentos de Azucena, segur que tu també te'ls llegies. Jo, com que tinc un munt de germans, em llegia el capi Trueno i tota la pandilla quan ja se m'havia acabat la lectura sentimental de princeses, pastoretes i prínceps blaus.

    Però es que, a banda de la imaginació que hi poses, no pots evitar treure a passejar el sentit de l'humor, que és una de les coses que més m'agraden de tu.

    T'he de recordar que és el teu torn per a contar-me la teva vida i miracles? Encara que, escrivint ja me la contes. Et puc conèixer una mica pels teus relats que mostren una persona molt sensible i i imaginativa. Fins aviat

  • aurora marco arbonés | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Recordo que, quan era petita, ma mare, que era una bellesa, rebia moltes floretes dirigides a mi però que, en realitat anaven per ella. A l'autobús, per exemple: "Oh, quina nena més guapa! És clar amb la mare que té... Resumint, per desgràcia vaig acabant creient-me que jo era molt bonica.

  • aurora marco arbonés | 20-11-2017 | Valoració: 10

    tornar-te a llegir. Feia un temps que ens tenies orfes de les teves lletres i ja m'havia pensat que volies plegar. Això mai, home, hem d'envellir al peu del canó i no deixar de distreure els lectors, que, amb la que està caient, necessiten distracció. Jo no puc distreure gaire perquè m'ha donat per la poesia libertària i més aviat poso algú de mal cafè. Però mira, cadascú a lo seu.
    La teva Prudència, a més de prudent és una mica pànfila. Això és com posar el nom i l'adreça a les claus perquè te les tornin si les perds. Però el teu relat és exquisit, com sempre i em sembla que, havent posat numeració a les virtuts, ens les regalaràs totes i així gaudirem de més relats.
    Parlant d'una altra cosa, ja ho sé que no ens volen i jo, ara no, però ho he passat molt malament fins al punt d'haver de prendre ansiolítics. Ara ja m'he calmat perquè he arribat a la conclusió de no hi puc fer res i que sigui el que Déu vulgui. Vaig a totes les manifestacions, concentracions ( hi ha dies que en vaig a dos), reunions, recitals de poemes per la Llibertat, etc, etc. Ara que treballin els polítics i jo a escoltar música i a llegir llibres humorístics, que és el que faig.

    Una abraçada, company. Suposo que la Núria també deu d'estar en peu de guerra.

  • però voldria dir unes paraules sobre el poema "Vol de Papallona" que em vas comentar últimament. Aquest poema pertany a un poemari escrit el 2009 intitulat "Temps d'innocència" Tot ell parla de la meva infantesa i un dels records que tenia era quan, a l'estiu, en havent dinat, la mare s'asseia a la butaca i jo la pentinava. a ella li agradava molt i acabava dormint-se.
    Em parles d'una experiència similar amb la teva mare i penses que potser era un indici de la teva condició sexual. No ho crec. La tendresa és propi de tots els éssers humans i els nois sempre esteu més per les mares. T'ho dic per experiència.

    Jo també hauré de remenar els arxius de la teva producció en quan tingui una estona lliure de concentracions, manifestacions i xerrades libertàries.

  • aurora marco arbonés | 11-11-2017 | Valoració: 10

    Se'ns fa una mica estrany veure tantes banderes pels carrers quan durant molts anys no n'hi havíem vist ni una. Què ha passat? Que la nostra terra s'ha indignat davant dels abusos de l'Estat i ja no cal que et digui el que estem passant últimament.
    Tot i que comprenc el teu punt de vista, penso que no és encara el moment d'arriar banderes, ans al contrari, les hem de fer onejar perquè el món ens està mirant i cal que es facin tots una idea exacta de les circumstàncies del nostre país. Després, quan hàgim aconseguir les nostres fites ( poder votar dignament) ja serà temps d'arriar-les i guardar-les al calaix.

    A mi també m'agradaria parlar amb tu però no sé d'on ets. Jo sóc de Lleida. D'on ets tu?

  • aurora marco arbonés | 04-11-2017 | Valoració: 10

    Mira, Albert, lo dels peus de porc amb melindros no em sembla un àpat gaire assenyat, és clar que amb això de gustos culinaris ( com amb els colors de les banderes) no hi ha res escrit. T'he de felicitar per la gran idea d'anar a les manifestacions amb un pal sense bandera, així no hi discussions, ni males cares, ni detencions indegudes. Tots iguals, sota la mirada tranquil·la dels nostres cossos de seguretat que acompleixen el seu deure sense estrès.
    També està bé això d'assistir a diferents manis al mateix temps. Així quedes bé a tot arreu i tots estan contents.
    Jo ja voldria seguir el teu consell, però ja saps que quin peu calço i no puc evitar portar estelades, cartells, xiulets i cassoles abonyegades de tant picar.
    M'he fet un tip de riure, ets genial.

  • d'on ets? El teu vocabulari m'és conegut però ara no el centro.

  • aurora marco arbonés | 22-10-2017 | Valoració: 10

    L'admiració pel cos humà és part de l'admiració per la natura. Forma part dels sentiments artístics i instintius. El teu personatge frisa per contemplar el cos admirat en tota la seva plenitud, sense impediments, sense barreres.

    M'encanta com escrius.

  • El teu relat ens aporta pau, harmonia, assossec en un moment en que tothom necessita aquests ingredients per a tirar endavant. És el que té la natura, que sempre ens rep com una mare amorosa.

    Per cert, no sabia que escrivies a RC , si més no, no me'n recordava. Escrius molt bé, la qual cosa no és estranya tenint el títol de Filologia Catalana. Jo també el tinc però d'anglès.

    Ens veiem.

  • aurora marco arbonés | 21-10-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt ben muntat, amb un toc poètic ( l'espelma de la lluna) i un llistat de lladres famosos (te n'has deixat un munt) que fan les delícies dels aficionats a les històries de caire real i humorístic. Estic d'acord amb tu. No m'estranya que la senyora Adela es dediqués al robatori, havent d'alimentar un okupa de 46 anys i pagar el lloguer, amb la pensió miserable que cobren la majoria de les vídues. No és mala idea. A més a més si l'enxampen i fa cap a la garjola, tampoc ho tindrà tan malament amb quatre àpats segurs, televisió, passeig diari pel pati i fins i tot piscina ( segons diuen alguns).

    Magnífic relat, Albert. fins aviat.

  • aurora marco arbonés | 21-10-2017 | Valoració: 10

    Primer per l'addicció de'n Pau i en Celoni, les farinetes de fajol i els gasos còmplices que els fan saltironar a tots dos pel carrer ( molt bo!). També m'han agradat molt les excuses de'n Pau a la seva dona, especialment la de la cerca del Sant Grial ( aquesta és bona) i l'abducció dels extraterrestres.
    Però la sorpresa final és grandiosa. I és que els terapeutes són un "coñazo" i el Ramon s'ho mereixia per voler tocar els trons als pobres amics. Que cadascú tingui les addiccions que vulgui, que sigui feliç, que no faci mal a ningú i "marchando".

    Per cert, no sé que són els fajols. Mongetes, pèsols? Aquí a Lleida no ho diem això de fajols. Però per les conseqüències de la ingesta, m'imagino que deu de ser alguna llegum petadora.

    Molt bo, Albert.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: