Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

204 Relats, 1831 Comentaris
178251 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 20-01-2019 | Valoració: 10

    és per això que els valencians cremen les falles? Vull dir, és aquesta la llegenda que explica aquest costum tan antic? M'agradaria saber si és veritat o és producte de la seva prodigiosa imaginació.

    Cordialment

  • aurora marco arbonés | 20-01-2019 | Valoració: 10

    de Miquel Àngel només li falta parlar. I suposo que el teu quadre teatral té a veure amb alguna anècdota de l'escultor amb la seva obra. Al menys em sona. Ja m'explicaràs la història.

    Joan, sempre em sorprens amb alguna cosa nova. I ets dels pocs preferits que tinc a RC que no paren de produir literatura i de fer-nos gaudir amb les seves històries. Hi ha molta gent que ja ha plegat o que escriuen molt poc, com és el meu cas. El motiu és que penjo els poemes a Facebook i, d'aquesta manera arriba a gent que tinc més a prop i que conec personalment.

    Tu no paris, que et falten molts arts i oficis per a relatar. Estaré a l'aguait.

  • sobre el poema a la Carme Forcadell. L'empenta d'aquesta dona, que sembla tan fràgil,
    a mi també sempre m'ha admirat. Encara la recordo un 11 de setembre dirigint-se al Más i cridant: "President, posi les urnes!"

  • del poema de la Carme Forcadell. Has aprofitat per a regalar-me una lliçó d'història molt ben escrita, molt interessant i molt completa sobre el paper de la dona en el nostre país. S'ha de dir que la dona catalana sempre ha tingut més drets que les dones d'arreu. Ha pogut portar negocis propis sense la intervenció del marit i ha pogut gaudir dels seus diners i bens a voluntat.
    I m'ha agradat que em comparis a la Carme Forcadell, tot i que no tinc l'empenta de la dona que un dia va cridar "President, posi les urnes!"

  • aurora marco arbonés | 16-01-2019 | Valoració: 10

    perquè tot és pura poesia, des de les galetes que riuen dels acudits fins als xais que pugen a la muntanya russa. Qui goig retrobar bona poesia després d'estar-me tant de temps barallant-me amb relats reivindicatius que han de ser entenedors per a que tota la plaça entengui el seu significat. Hi ha lirisme a tot arreu, però la situació dels presos polítics és més aviat prosaica i només em venen a la ment paraules sòrdides, com l'entorn en el que es mouen.
    Però, com jo dic sempre: No hem de dimitir de l'esperança!!!!

  • aurora marco arbonés | 16-01-2019 | Valoració: 10

    en quan a la forma i al contingut. Tots hem conegut l'angoixa quan un membre de la família hauria d'haver estat a casa i encara no havia arribat. Començàvem a imaginar mil coses (abans, que no hi havia mòbils on trucar) i, amb els ulls clavats al rellotge, la imaginació es feia cada cop més i més negra.
    Al final, quan el familiar arribava, tot tenia una explicació lògica i no havia passat res. Això la majoria de les vegades, encara que en d'altres casos, la realitat era més trista i, de vegades, tràgica.

    Molt bon relat, Teresa

  • aurora marco arbonés | 16-01-2019 | Valoració: 10

    amb aquest relat tan humà i tan tendre. Els gests, els símbols, els costums són tan importants!. Fa que les persones que hem perdut romanguin amb nosaltres durant molt temps. Tinc una amiga vídua que, cada dia que arriba a casa, diu: " Buenos días Jose Mari". Ja ho fa d'esme, però se sent realment més acompanyada.

    Jo no escric gaire per aquí perquè només em dedico als poemes reivindicatius que recito cada dilluns a la plaça de la Paeria de Lleida. Són poemes per a ser llegits amb veu forta i contundent perquè l'objectiu de la trobada, on cantem a banda de recitar, és recolzar els presos polítics.
    Ja fa més d'un any que acudim cada setmana a la plaça, faci fred o faci calor i, si plou, ens aixopluguem als porxos que hi ha al costat. He cedit els drets dels 45 poemes escrits a la ANC i han editat un llibret que m'ha fet molt feliç. Més que els tres que havia escrit anteriorment. Ara aquest és el meu objectiu i m'hi sento totalment compromesa.

    Una abraçada nona_carme. Espero que escriguis força. Els talents que tenim els hem de fer treballar.

  • aurora marco arbonés | 10-01-2019 | Valoració: 10

    tan metafòriques!. Insinues, dius, expliques, actues i dibuixes el relat d'una manera tan poètica que les paraules ressonen a l'oïda del lector com un conte oriental.

    Per cert, m'agrada la foto de perfil que has posat. I també per cert, la història de la cadira de rodes li ca succeir a la meva mare i va resultar molt còmica un cop ens la va explicar entre la família. Fins i tot la meva mare reia quan li va passar el "colocón". L'hauria de rellegir perquè ja no la recordo massa.

  • aurora marco arbonés | 10-01-2019 | Valoració: 10

    Quin poema més bonic, més amorós i més tendre! El sol, la platja, la sorra, el cel, els estels i la natura sencera amen la persona estimada i l'acaronen com un amant delerós.

    Em sembla que la pel·lícula a la que fa referència el Nil era protagonitzada per la Debora Kerr i el Burt Lancaster. Reflecteix molt bé el teu poema per la sensualitat de les imatges.

  • aurora marco arbonés | 29-11-2018 | Valoració: 10

    el moment de repòs abans de baixar a la plaça a cridar per la llibertat. Entranyables els moments d'assaborir xeric de balancins, escoltar els punts suspensius i olorar la llenya. Quina pau!

    Vull dir-te, company, que el pinxo de la Pobla encara n'ha fet un altre de numeret. Tenim a la comunitat índia dels Estats Units en peu de guerra, amb les plomes posades i les fletxes a la mà, després d'haver sentir dir-li que, total els americans van matar quatre indis, que dir jo que devien de ser la Pocahontes, El Toro Sentado, El Jerónimo i el Ojo de Halcón. Bé, suposo que ja ho has llegit a algun lloc.

    Una abraçada

  • veig que has començat amb les Arts. doncs tens feina per endavant.

  • aurora marco arbonés | 28-11-2018 | Valoració: 10

    ha despertat els records infantils de molts lectors. Doncs jo hi afegiré el meu. El meu pare era fuster, feia mobles de fusta, fusta, i quedaven molts retallets que utilitzàvem per l'estufa a l'hivern. Com que en teníem molts a les golfes, hi jugàvem al terrat fent tota classe de construccions segons la llargada que tenien els retalls. S'hi afegien els veïns i muntàvem uns castells i unes construccions que feien goig.

    Ja veus, nosaltres, com segurament tu també, jugàvem amb lo que teníem a mà. Només un dia a l'any, per Reis, teníem alguna joguina nova que, per cert, jo no en demanava mai, només volia llibres juvenils, que llegia i rellegia durant tota la resta de l'any.

    Salut i sort!

  • aurora marco arbonés | 28-11-2018 | Valoració: 10

    Encara que aquest escrit és de l'Abril i han passat moltes coses des d'aleshores, el panorama segueix vigent i l'opressió dels Primats contra els Simis continua sense variacions. Ai, si tot depengués d'un xiulet! però, esclar, tampoc és qüestió de vendre's l'ànima al diable, per la qual cosa el conflicte no sembla de fàcil solució. S'han de sospesar els pros i els contres i decidir... Ai, què difícil!

    Molt d'èxit en el vostre llibre VIRTUTS!!!

  • aurora marco arbonés | 28-11-2018 | Valoració: 10

    fins a trobar-ne l'última essència, analitzant-lo, pas a pas i estudiant les teves reaccions. És un poema d'amor en estat pur i molt treballat, per a regalar a la persona estimada com un bouquet de flors traspuen aroma.

    M'ha agradat força.

  • aurora marco arbonés | 25-11-2018 | Valoració: 10

    que ets Silvia. Ple de poesia, de sensibilitat i de nostàlgia.

    Em vas fer un comentari dient-me que per RC no es troben gaires poemes reivindicatius ( no són exactament aquestes les paraules), i et diré el perquè: la gent té por, sí, por de que quedi escrita una opinió que el pugui perjudicar. T'ho dic perquè en altres èpoques, quan escrivia poemes lírics, rebia molts comentaris. Ara els lectors no es volen mullar.
    No és aquest el meu cas. Jo escric cada setmana un poema a favor dels presos polítics i el recito a la plaça Paeria de Lleida, mentre cantem cada dilluns per ells. Però jo ja estic jubilada, no m'he de preocupar de què pensa la gent de mi, especialment perquè ara, a Lleida, ja tothom sap que sóc independentista. Jo penjaré poemes reivindicatius fins que tots tornin a casa, tant els presoners com els exiliats.

    Una abraçada, Silvia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: