Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

199 Relats, 1744 Comentaris
170328 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 14-10-2018 | Valoració: 10

    I no em preguntis perquè. No crec que sigui pera la visió de la pobresa que demana pel carrer. En veiem tants! No sé si ha estat la resposta del pidolaire " que Déu el beneeixi" o la resposta : " Jo no hi crec".
    La veritat és que a mesura que tenim més coneixements i més criteri propi, ens plantegem tot allò que ens han ensenyat i que mai no hem vist gens clar. Però no se'n podia parlar, era incorrecte.
    Jo no podria afirmar que no existeix Déu, perquè tampoc es pot provar, però en tot cas, res a veure amb el que ens han anat inculcant tota la vida a la família, l'escola o a l'església.
    Un poema molt colpidor.

  • aurora marco arbonés | 14-10-2018 | Valoració: 10

    I no em preguntis perquè. No crec que sigui pera la visió de la pobresa que demana pel carrer. En veiem tants! No sé si ha estat la resposta del pidolaire " que Déu el beneeixi" o la resposta : " Jo no hi crec".
    La veritat és que a mesura que tenim més coneixements i més criteri propi, ens plantegem tot allò que ens han ensenyat i que mai no hem vist gens clar. Però no se'n podia parlar, era incorrecte.
    Jo no podria afirmar que no existeix Déu, perquè tampoc es pot provar, però en tot cas, res a veure amb el que ens han anat inculcant tota la vida a la família, l'escola o a l'església.
    Un poema molt colpidor.

  • aurora marco arbonés | 26-09-2018 | Valoració: 10

    La teva dona d'aigua desitja ser estel, admira la lluna, voldria estar al cel. La teva dona d'aigua sent el desig de ser una altra cosa del que és, sent la foscor de la nit i voldria il·luminar-la. I la lluna voldria emmirallar-se en les aigües blaves per a veure com n'és de bonica.
    Tot és tendre i delicat en el teu poema, com deus de ser tu, m'imagino.

    Un molt bon treball!

  • aurora marco arbonés | 22-09-2018 | Valoració: 10

    Meravellós poema visual. Escenari on es confabulen diferents i, al mateix hora, semblant desitjos. Un sant Sebastià, lligat a un tronc pels romans intolerants amb les noves religions, amb el tors nu travessat per fletxes, un brocanter d'ulls felins i un observador de l'escena que, ple de desig, gaudeix de la porta que es tanca pels estranys. Genial!

    Per cert, t'he deixat un comentari al que em vas fer tu sobre el meu últim poema.

    No paris d'escriure poemes que concentren l'essència de la passió. Ho fas com ningú.

  • si vols poemes existèncialistes, íntims i lírics, t'hauràs de remuntar a la meva segona època ( la primera va ser una mica humorística), on podràs detectar alguns dels símptomes d'una etapa depressiva. He tractat tota la gama de temes: humor, eròtica, amor, buidor existencialista, angoixa, esperança etc.

    Últimament no em busquis en d'altra temàtica que no sigui la de la reivindicació política.
    Crec que cadascú té una tasca i ja que no sempre puc assistir a totes les convocatòries que el meu poble celebra, puc aportar el meu gra de sorra denunciant allò que jo crec que és injust. Respectant, evidentment , la opinió dels demés.

    Com es diu vulgarment, "cada loco con su tema" i el meu és aquest.
    Petons company!

  • aurora marco arbonés | 15-09-2018 | Valoració: 10

    I quanta hipocresia! La reflecteixes molt bé perquè tens el caparró ple d'idees molt bones, de vegades surrealistes, com en aquest cas. Quin morro! Tot plegat, tots gastem més del que és necessari i, del que ens sobra, podríem ajudar els demés. Aquells que no han tingut la sort que nosaltres tenim. Però, suposo que ho dius per això, algunes ONGs i organitzacions més clàssiques s'han aprofitat de la bona fe dels conciutadans que donen, de vegades, el que poden per a ajudar els demés.

    Bon relat, company!

  • aurora marco arbonés | 15-09-2018 | Valoració: 10

    I quanta hipocresia! La reflecteixes molt bé perquè tens el caparró ple d'idees molt bones, de vegades surrealistes, com en aquest cas. Quin morro! Tot plegat, tots gastem més del que és necessari i, del que ens sobra, podríem ajudar els demés. Aquells que no han tingut la sort que nosaltres tenim. Però, suposo que ho dius per això, algunes ONGs i organitzacions més clàssiques s'han aprofitat de la bona fe dels conciutadans que donen, de vegades, el que poden per a ajudar els demés.

    Bon relat, company!

  • aurora marco arbonés | 15-09-2018 | Valoració: 10

    Tapisser, ets únic inventant històries surrealistes que sempre sorprenen, tot i que jo, personalment, quan veig un dels teus títols ja estic preparada per la sorpresa . També tinc els llavis preparats ( no creguis que sempre és fàcil) pel somriure i fins i tot pel riure, que surt d'una manera poc decorosa segons on et trobes.

    Ja et vaig comentar en algun d'aquestes xarxes socials tan còmodes, que fins i tot les pots utilitzar estirada al llit, que les teves històries són èpiques però que, el que més m'agrada són els gags, els comentaris, les expressions ( fer el carrer en el bon sentit de la paraula) que t'acrediten com una persona amb un sentit de l'humor molt fi. Serà potser perquè el meu sentit de l'humor és semblant? El que passa és que jo no sé transmetre'l tan bé com tu.

    No creguis, abans de ser monja vaig ser corista, vull dir que, abans d'escriure poemes reivindicatius, vaig escriure poesia lírica i abans algun escrit d'humor en aquells llunyans anys 2008, que és quan vaig començar a donar la tabarra en aquesta casa. Esclar que 10 anys fan canviar l'humor a qualsevol, però de totes maneres, el valoro molt en els altres.

    Salut germà. bon cap de setmana.

  • Nil, guapo, ja saps que t'estimo molt, però no et permeto que donis lliçons a un mestre de la poesia. Si ell vol posar "podrida" és perquè ho sent així. I no és per res, però en aquest país de podridura n'hi ha per donar i per vendre.

    Nil, corasón, veig que no escrius massa. Ets tan perfeccionista que fins que no et decideixes a publicar ja han caducat tots els iogurts de la nevera. No t'ho pensis tant, que tu vales mucho!

  • aurora marco arbonés | 15-09-2018 | Valoració: 10

    I en segon lloc, felicitats per un poema tan ben construït, amb tocs lírics que reflecteixen, en síntesi, el teu pensament i el teu sentiment envers els nostres presos polítics. Cada paraula és un concepte que té sentit, que aporta una informació valuosa en el conjunt del poema

    Com ja saps, jo ja he deixat una mica el poema líric per a dedicar-me al poema reivindicatiu, adient per a ser llegit, amb veu alta, en una plaça on hi ha molta gent de totes les edats. Pretenc que el missatge arribi a tothom, per la qual cosa he de prescindir de la metàfora i d'altres imatges literàries. Per això em dóna gust llegir un poema concentrat, amb imatges potents que em retornen a la poesia pura.

    M'encanta llegir-te, Aleix. Un record afectuós

  • El meu guix i jo ja ens fet mig amics i ens suportem amablement. De totes maneres, la setmana vinent, dia 23, ens separarem definitivament. La veritat és que, en general, ho he portat força bé. Ves, què hi vols fer?

    I tu com portes la pèrdua del teu marit? Ja em contaràs, si en tens ganes.
    Una abraçada.

  • sobre el fet de que no m'agradaria el teu poema perquè no s'avé amb la meva idiosincràsia? He llegit molt, pels meus estudis, l'obra de Tennessee Williams, escriptor homosexual que va escriure obres de teatre tan bones, que se n'han fet pel·lícules. Per exemple "La gata sobre el tejado de cinc caliente", "El zoo de cristal", "Un tranvía llamado deseo" o "La noche de la iguana". En aquesta última obra, un dels personatges importants, una conca de mitjana edat diu, quan li pregunten per l'amor, que res que sigui humà li sembla malament o li fa vergonya. Això és el que penso jo. L'única cosa que em fa vergonya és la maldat conscient, tota classe de maldat: la crueltat, l'abús de les persones, la venjança, la prepotència, el menyspreu...

    Ara anem al teu poema. És una petita obra d'art: llenguatge connotatiu, metafòric, sensual. Dius que et passes molt de temps per a escriure un poema i es nota, perquè ens ofereixes l'essència d'un producte alambinat, pensat, mesurat, cosa que jo seria incapaç de fer perquè escrit a raig i per broc gros.

    Una altra cosa que m'ha agradat molt ha estat el títol:AL-JACUSSI, nom amb reminiscències àrabs que suposo que l'has posat conscientment. En el "Manuscrito carmesí", Antonio Gala, un altre escriptor homosexual, parla de l'amic com aquella persona amb la que obtenir plaer i conversa de caire intel·lectual, en contraposició a la dona, feta per la reproducció. Evidentment estem parlant d'altres cultures i dubto que les dones occidentals estiguin d'acord amb aquest plantejament.

    O sigui, estimat amic, que no em poso al jacuzzi per a que se'm desfaci l'escaiola, Però, en quan em treguin el guix... espereu-me que vinc!

  • sobre el fet de que no m'agradaria el teu poema perquè no s'avé amb la meva idiosincràsia? He llegit molt, pels meus estudis, l'obra de Tennessee Williams, escriptor homosexual que va escriure obres de teatre tan bones, que se n'han fet pel·lícules. Per exemple "La gata sobre el tejado de cinc caliente", "El zoo de cristal", "Un tranvía llamado deseo" o "La noche de la iguana". En aquesta última obra, un dels personatges importants, una conca de mitjana edat diu, quan li pregunten per l'amor, que res que sigui humà li sembla malament o li fa vergonya. Això és el que penso jo. L'única cosa que em fa vergonya és la maldat conscient, tota classe de maldat: la crueltat, l'abús de les persones, la venjança, la prepotència, el menyspreu...

    Ara anem al teu poema. És una petita obra d'art: llenguatge connotatiu, metafòric, sensual. Dius que et passes molt de temps per a escriure un poema i es nota, perquè ens ofereixes l'essència d'un producte alambinat, pensat, mesurat, cosa que jo seria incapaç de fer perquè escrit a raig i per broc gros.

    Una altra cosa que m'ha agradat molt ha estat el títol:AL-JACUSSI, nom amb reminiscències àrabs que suposo que l'has posat conscientment. En el "Manuscrito carmesí", Antonio Gala, un altre escriptor homosexual, parla de l'amic com aquella persona amb la que obtenir plaer i conversa de caire intel·lectual, en contraposició a la dona, feta per la reproducció. Evidentment estem parlant d'altres cultures i dubto que les dones occidentals estiguin d'acord amb aquest plantejament.

    O sigui, estimat amic, que no em poso al jacuzzi per a que se'm desfaci l'escaiola, Però, en quan em treguin el guix... espereu-me que vinc!

  • T'havia escrit un comentari molt llarg i se m'ha esborrat. Demà hi torno

  • T'havia escrit un comentari molt llarg i se m'ha esborrat. Demà hi torno

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: