Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

194 Relats, 1715 Comentaris
163359 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 06-06-2018 | Valoració: 10

    Tot això em sona a un "déjà vu". El marit que s'empatolla tripijocs en forma de negocis altruistes i l'esposa que no sap res de res. Com que s'estima el seu marit... ella confiava en ell ulls clucs. La imaginació emprenedora d'alguns no té límits.

    Has amanit el teu relat amb els elements del teu estil personal, Joan, i ens has fet gaudir com sempre.

    Jo, al meu rotllo. Avui toca un poema reivindicatiu ( ja en van 20) per recitar a la plaça el dilluns entre cançó i cançó. Et revelaré el tema següent però no ho diguis a ningú: li toca al de la Pobla que volen fer ministre. I no dic res més, callo.

    Salut i petons a tots.

  • aurora marco arbonés | 06-06-2018 | Valoració: 10

    M'ha reconfortat el teu relat. És possible que hi hagi un miracle i que la justícia comenci a ser empàtica? Ja no dic deixada que, quan hi ha un delicte real, s'ha de fer justícia. Però és possible que la prepotència i el fanatisme d'alguns jutges deixi pas a una visió real dels fets? Tant de bo!

    Suposo que ja t'hauré contat que nosaltres també cantem cada setmana i que, en acabat, recito un dels poemes que he penjat a RC últimament. Ja n'he escrit 19 i ara vaig pel 20 amb un tema molt dolorós per la nostra terra: al de la Pobla el volem fer ministre d'exteriors. Que Déu ens empari!

    Salut!

  • aurora marco arbonés | 06-06-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat tan explícit, tan sincer i amb un toc surrealista. L'amant reconeix la seva relació amb l'esposa adúltera i, fins i tot, la defensa davant dels improperis del marit que, no solament no s'enfada, sinó que no sembla que si sàpiga greu.
    No t'havia llegit mai, però m'agrada. M'agrada el teu estil.

  • aurora marco arbonés | 24-05-2018 | Valoració: 10

    Apa, que t'has empatollat una història que no està gens malament per a veure passar la vida amb calma i tranquil·litat. Jo, que com el teu Joan Anselm, també bec molt líquid per la nit, de vegades somio que vaig al lavabo a tota classe de llocs inversemblants, però no cola, m'he d'aixecar tant sí com no.

    Deu de ser molt satisfactori veure el teu alter ego treballant, menjant, fent tota classe de coses, mentre tu estàs tranquil·lament al cine o a passeig. I ser invisible! Quina joia! Aquest és un altre dels meus somnis, a banda de volar.

    Ara jo em pregunto, d'on et surt tanta imaginació per a posar en solfa una història tan ben tramada? Perquè no li falta detall. I també em pregunto, per què fa tants dies que no penges res? Què farem els teus admiradors sense aquestes històries totalment surrealistes que escrius?

    Va, pensa-hi!

  • aurora marco arbonés | 24-05-2018 | Valoració: 10

    posar-se en contacte amb els presos polítics ( no els polítics presos) per a que copsin tot el nostre suport i la nostra empatia. No podem permetre que s'enfonsin sols rere unes reixes i es desmoralitzin pensant que, tal vegada, no s'haguessin hagut de posar en aquest procés que els ha dut a les presons castellanes pel seu compromís.

    És molt bona la acció que porteu a terme els CDRs. No pareu, no us desmoralitzeu, encara que sembli que us persegueixen i volen trobar delicte en allò que feu. Si vosaltres també sou denunciats, tindreu tot el suport de la bona gent de Catalunya, que no té por i que sap que algun dia aconseguirem els nostres propòsits. No ens rendirem!

  • aurora marco arbonés | 24-05-2018 | Valoració: 10

    Sempre advertint, donant consells, controlant, volent quedar bé amb la família i les amistats. i tu, que fas memòria de les teves aventures infantils ( segur), ens fas obsequi d'una d'elles i ens fas somriure perquè tots hem fet el mateix. Com pot un infant controlar-se davant d'una plàtera de pastissos amb la necessitat de sucre ( energia) que li demana el cos?

    A mi ja no m'agraden, però de petita pensava que la felicitat més gran era tenir una pastisseria.

    Salut!

  • aurora marco arbonés | 24-05-2018 | Valoració: 10

    que, malgrat la sort del Benet, no hi ha Fructuosa sense loteria. De totes maneres, la bona fe és una virtut que fa bé a qui la posseeix i a qui se'n beneficia. El Benet és feliç fent servei als demés i els altres aprofitant-se de la seva bona fe. Resumint: tots contents.

    Feia dies que no entrava a RC. Estic molt enfeinada fent d'activista en tota classe de manifestacions. Aquesta setmana ja són quatre: 155, pensions, professors i llistes d'espera a la Sanitat pública. Vaig tot el dia amb la pancarta a la mà i les enganxines a la solapa. A més a més del llaç groc ( he perdut algun conegut ( que no amic) per aquesta circumstància) i les tires de paper pels presos polítics. M'ho prenc rient per no plorar, estimat amic!

  • M'he oblidat de valorar la gran importància d'acudir a classes de teatre per a posar la cara adient de pagès en cada ocasió: que si la collita és bona: somriure d'orella a orella, celles alçades, però no massa per a que no sembli cara de sorpresa; que si es troba un bony al terra impossible d'arrencar: cara de circumstàncies, celles arrufades, boca curvada cap a baix i mirada turbia.
    Sembla que no, però tot és important en l'art de plantar un enciam. Jo, que he plantat moltes coses, perquè encara que sembli "urbanitas" també tinc cor de pagesa a causa d'una torre que tenim a les afores, no havia valorat prou aquests requisits i, és clar, després les coses surten com surten. Però, a partir d'ara, el que no em faltarà mai serà l'espiga a la comisura dels llavis i les pinces de depilar. Paraula de pagesa!

    Salut, sort i disbauxa!

  • aurora marco arbonés | 19-05-2018 | Valoració: 10

    Mira que he llegit coses teves divertides i estranyes, però aquesta s'emporta la palma. Molt important el teu curs de Neurocirurgia per a plantar enciams, també els pantalons fets merda, però sobretot les espigues a la boca donen un toc pagès imprescindible per a fer d'hortolà. Imprescindibles també les pinces de les celles, sense les quals no es pot un dedicar a res que tingui que veure amb el camp i el planter.

    Aquest relat no l'havia llegit. He hagut d'anar enrere i he gaudit com una vaca i un kiwi ( en ser enginyer) si és que aquestes bèsties en saben de gaudir i de riure. No sé, els hi hauré de preguntar quan tingui una estona entre les manifestacions sindicals i els poemes sediciosos.

    Petons, company!

  • aurora marco arbonés | 13-05-2018 | Valoració: 10

    amb la més alta puntuació que permet el sistema.
    Sabia que estaves fent quelcom que et portava moltes hores de treball perquè volies fer un poema molt especial i ho has aconseguit. Cada paraula, com tu molt bé dius, està pensada, pesada, (com diem els que escrivim poemes), de pesar, eh? i passada per l'oïda per a que soni d'una manera harmoniosa i fluïda. És una feina àrdua que jo no comparteixo amb tu perquè jo sóc més aviat matussera i no tinc paciència per a utilitzar més d'unes hores a fer un poema. És clar, del teu has destil·lat l'essència i suposo que aquesta circumstància deu de donar una satisfacció extrema.
    Mira, no et dic que no ho provi un dia, seria un exercici interessantíssim.

    En quant al contingut, deu de ser que ja sóc una mica gran i ja estic de volta de tot, però no trobo res de pecaminós en tot això que escrius.Totes les expressions sexuals consentides són, per a mi, legítimes i el pecat és un concepte que em va amargar molt la vida però que, sortosament, ja m'he tret de sobre. Ara bé, si els adjectius "lasciu", " concupiscent", "pecaminós", " libidinós" produeixen un cert morbo, fas molt bé en utilitzar-los. Te'n regalo un que no has fet anar: "lúbric".

  • aurora marco arbonés | 02-05-2018 | Valoració: 10

    Has explicat la història amb tanta tendresa que m'ha fet pensar en la Penèlope de Serrat, esperant a l'estació, amb el seu "bolso de piel marrón". I després la sorpresa: no era una jovenívola, sinó una iaia amb el rostre arrugat però amb tota la il·lusió de la joventut.

    M'ha emocionat perquè n'he conegut tantes d'Annes vivint dels records, dels amors perduts, dels fills que ja no hi són, que les he vistes reflectides en el teu relat.

    Una abraçada

  • aurora marco arbonés | 02-05-2018 | Valoració: 10

    que no vols tornar als fòrums on, suposo, hi ha molta discussió i potser, fins i tot, mala sombra. Jo no hi he participat mai i no sé com va tot això, però em sembla tan difícil que tothom estiguem d'acord o que respectem la opinió dels altres, que no sé si seria capaç d'embarcar-me en un fòrum.

    M'agrada lo de la música dels tocadiscos antics i també la cançó. Espero que mantinguis la idea de no tornar a un lloc que et molesta, encara que vulguis ser famoset.

    Salut i sort!

  • aurora marco arbonés | 27-04-2018 | Valoració: 10

    M'ha fet gràcia constatar que, malgrat que ens portem uns anys, tenim records en comú en quan a la vida d'escala ( que no d'inmoble) que es feia, en una època en que la persona que tenia un televisor era considerada rica, i acollia, amb tota la benevolència del món, els veïns que no tenien la sort de ser tan benestants. Jo, naturalment era d'aquests últims i els nostres veïns, els Valero, ens deixaven veure el Festival d'Eurovisión.

    Tu, que estàs molt posat en el problema del desnonament, has sabut expressar perfectament la situació que es viu en molts edificis que es fan vells, que són adquirits per immobiliàries i han de fer fora els llogateres. Per cert, amb un nom com el de la Faillite d'Investissement no és d'estranyar que el negoci fes aigües i acabés a la deriva.

    Per cert, m'he fixat en els noms d'Esperança i Llibertat que has posat a les teves veïnes. Dos noms que feien preveure un final més venturós del que van tenir.

    És un relat seriós, real, quotidià, però tu l'amaneixes amb salsa tapissera i tot té un toc irònic i fins i tot naïf. I vaig més lluny, també un to poètic: Silenci i pols. Silenci.

    Continua, company, que no falten temes per a treure'ls-hi el suc.

  • El relat perquè no em funciona l'ordinador i amb el momio ( mòbil) no acabaria mai. Esperarem.

  • Segona lectura: lo del termo de cafè, la paella i els pastissets: molt ben trobat. Lo del mareig: genial; lo de que eren una mica funestos: molt encertat; i lo de lligar-los és una cosa que no se m'ha acudit mai però seria una bona idea.

    Jo tinc una capsa amb mitjons desaparellats. Sospito que el meu fill Carles, quan va al gimnàs, se'n deixa algun o en porta algun que no és seu. També sospito que hi ha un bruixot malparit a casa meva que els fa desaparèixer per a posar-me a mi dels nervis. Però no ho aconsegueix. Com que jo compro els mitjons al mercadet dels dijous i són tan barats, se me'n refot si es perden o no. En compro més i " marchando".

    Vaig a llegir el teu últim treball.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: