Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

214 Relats, 1892 Comentaris
198138 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • objecte de controversia, i em centro en l'escrit del Nil molt ben portat i molt ben resolt. L'escena és realment eròtica i molt gràfica. Amb les paraules emparades ( escollides, com sempre, una a una) es pot visualitzar l'escena i, fins i tot, sentir-se dins del personatge que juga al seu joc pornogràfic, com un actor de peep show excitat per les llepades dels voyeurs als vidres de la furgoneta.
    Si és això el que l'autor d'aquest escrit pretenia ( fer arribar el fet eròtic als lectors) ho ha aconseguit plenament.

  • i em centro en l'escrit molt ben portat i molt ben resolt. L'escena és realment eròtica i molt gràfica. Amb les paraules emparades ( escollides, com sempre, una a una) es pot visualitzar l'escena i, fins i tot, sentir-se dins del personatge que juga al seu joc pornogràfic, com un actor de peep show excitat per les llepades dels voyeurs als vidres de la furgoneta.
    Si és això el que l'autor d'aquest escrit pretenia ( fer arribar el fet eròtic als lectors) ho ha aconseguit plenament.

  • aurora marco arbonés | 29-12-2019 | Valoració: 10

    Ets enginyós, divertit, irònic i sarcàstic. I tendre, també tendre. I lo dels noms dels personatges és una de les teves millors troballes. Es nota que rumies molt.

    La fira de les vanitats de les eleccions electorals les hem anat descobrint a poc a poc aquests últims anys. Després del Paco, ens pensàvem que tot seria net i que tot aniria bé perquè teníem democràcia i podríem votar. Però no van descobrir, fins més tard, que la classe política és tan interessada i corrupta com en els llunyans temps dels Romans.
    Recordem la campanya que es va fer contra en president Mas i l'alcalde de Barcelona Xavier Trias pocs dies abans de les eleccions que els van fer fora.

    Però no estic aquí per a fer un discurs. La qüestió és que tens una gràcia especial per a contar les coses del dia a dia i que ets únic en la teva "espècie".

  • aurora marco arbonés | 29-12-2019 | Valoració: 10

    Quantes coses hem hagut de creure perquè els de dalt ( com vulgarment es diu) ens ho volien fer empassar amb patates. Parlo de religió, de coses que s'han de fer "perquè sí", d'incoherències que no tenen cap ni peus i de la qüestió política de que "España es una grande y libre(?).
    Si t'ho prens pel costat de la fe, que és creure en allò que no veus clar, doncs endavant, vas fent el camí que et marquen i ja està. Però en quan comences a rumiar una mica ( i jo ja rumiava quan era petita, tenia aquest mal costum) te n'adones de que algú t'està prenent el pèl i de que algú et vol adoctrinar, sobretot l'Església, mai millor dit.
    i llavors pots fer dues coses: o creure tot el que et diuen i anar darrera com un xai o plantar cara dir "Fins aquí hem arribat". T'asseguro, estimat amic, que la segona opció és l'única pròpia d'ésser pensants com som els humans. Per tant, que adoctrinin als rucs, que sempre n'hi ha algun per aquests móns de Déu.

  • aurora marco arbonés | 30-11-2019 | Valoració: 10

    que es creuen i produeixen un estat de total trasbals.

    Després de tots els comentaris que has rebut, ja no sé què més afegir que sigui original i t'aporti alguna cosa de nou. Només dir-te el que et dic sempre. Que, llegint-te, se m'afigura un alquimista que busca amb delit la dosi exacta per a culminar el seu experiment.
    Tu tries les paraules ( ja t'ho he dit d'altres vegades), les observes, les peses i les introdueixes en una frase, cadascuna al seu lloc, cadascuna amb el valor semàntic que li pertoca per a emocionar el lector.

    A mi sí m'agrada el final. Perquè obra una nova història que mai no coneixerem, però que pot donar joc a la imaginació. El Niko tenia la mirada neta. Però i si també s'ha sentit trasbalsat per la teva mirada? Aquí lo dejo.

  • aurora marco arbonés | 04-11-2019 | Valoració: 10

    propi del teu poder creatiu i que s'ha de llegir en clau homoeròtica, segons ens acostumes a oferir.

    Tot és suau, delicat. Des dels llavis rosats fins als ulls ametllats de color turquesa, passant per la buguenvíl·lea o el voletejar de Cupidell. Has triat, com fas sempre, les paraules una a una per a aconseguir l'essència del significat.

    Un poema admirable.

  • aurora marco arbonés | 27-10-2019 | Valoració: 10

    Aquests exercicis lingüístics són molt interessants i distrets. És buscar l'originalitat en l'escrit, que es pot donar de vàries maneres i tu n'has escollit una que no deu d'haver estat fàcil per lo laboriosa.

    M'ha agradat força.

  • aurora marco arbonés | 26-10-2019 | Valoració: 10

    No sé què més et puc afegir després d'haver llegit els comentaris anteriors. Intentaré, de totes maneres, dir la meva.
    És un sonet d'estil clàssic, poc emprat actualment pels poetes i, per aquest motiu, encara més apreciat.
    El llenguatge és ric, ple de metàfores i d'una delicadesa que encanta el lector.
    És un poema d'amor que rememora imatges romàntiques, dolces i, al mateix temps, plenes de passió.

    Has fet un treball excel·lent i, tot i que jo no entro habitualment a RC ( tampoc hi penjo gairebé res), et prometo fer una ullada als teus treballs en quan tingui ocasió.

  • aurora marco arbonés | 13-10-2019 | Valoració: 10

    Després del que ha dit la montseblanc, no sé què més s'hi pot afegir, tot i que ella ho ha dit amb les seves paraules i jo intentaré dir-ho amb les meves.
    Et teu relat és una barreja de surrealisme, d'humor sarcàstic i de consciència del problema tan greu que té la humanitat amb els plàstics que maten peixos al mar i omplen els abocadors, atès que no tothom recicla com ho ha de fer.

    Però jo em pregunto: si el plàstic és un greu problema, per què la indústria persisteix en utilitzar cada cop més embolcalls plàstics? Abans vèiem productes dins de bosses de plàstic, però ara s'utilitza, a més a més, unes safates de forespan per a servir qualsevol producte, com per exemple, un parell de plàtans o quatre pastanagues. És que el Govern no pot prohibir aquest excés d'embolcalls, que obliguen a reciclar un gran nombre de deixalles?

    El teu relat sembla exagerat, però no ho és. Jo tinc un cistell a la terrassa de la cuina pels plàstic i és un escàndol tot el que baixem cada setmana.

    Bé, dit això, ara anem al que més m'agrada dels teus escrits. No cal dir que el fet que dos persones parlant català no poguessin ser delinqüents m'ha agradat d'allò més però hi ha hagut d'altres expressions que m'han fet riure: les manilles destinades a les mans, un peix amb cara trista, la llengota que fa burles, l'uniforme de desembolicar preparat per a despullar els articles amb cúter i tisores, el ganivet per a obrir-se pas en la jungla de plàstic mort, etc. etc.

    M'ha fet molt de goig retrobar-te a R.C, tot i que jo ja no acostumo a visitar massa aquest casa, que havia estat un oasi per les meves històries humorístiques i serioses. Però és que la gent amb la que solia connectar han anat desertant i ja no hi trobo gairebé ningú de la meva època.

    M'ha agradat el teu relat, com m'agrada tot el que escrius. No vull donar consells a ningú, que prou feina tinc amb els meus problemes, però crec que a tu t'agrada escriure i et faria bé fer-ho més sovint.

    Una abraçada, company.

  • aurora marco arbonés | 12-09-2019 | Valoració: 10

    Com ja t'he dit moltes vegades, esculls les paraules d'una en una i les sospeses, les acarones, les dibuixes. Els hi dones un lloc molt important en cada frase perquè cada frase ha estat somiada i posada al paper amb amor.
    El joc de l'aigua, de les mirades, de l'apropament van elaborant, in crescendo, una situació d'un erotisme subtil però real.

    Et felicito, Nil, perquè ets una persona meticulosa amb el que ens transmets i això sempre ho agraeix el lector.

  • aurora marco arbonés | 03-08-2019 | Valoració: 10

    Els llavis són, a banda d'els ulls, un punt d'atracció molt important per la persona. Em fa gràcia quan, en altres temps, deien que una dona "era bella" perquè tenia "los labios finos".
    Sembla ser que tenir els llavis gruixuts era potser signe de persones més burdes o primitives, però la veritat és que els llavis voluptuosos afegeixen un gran encant
    i atractiu. Ara, al menys ho veiem així, atès que les artistes i, fins i tot la gent que no es dedica a treballar davant del públic, es fan siliconar aquesta part de la cara.
    Jo, a casa, tinc dos homes amb llavis mort marcats i és una part del seu atractiu, fins i tot una mica morbós.
    Per això, comprenc la teva atracció per aquest home que veus pel mirall retrovisor.

  • aurora marco arbonés | 03-08-2019 | Valoració: 10

    i queda aquell buit, difícil d'omplir, ens plantegem moltes coses que deixen de tenir la importància que tenien abans. Ens n'adonem que tot el que som ho devem a ells, al seu esforç, als valors que ens han inculcat, al seu tarannà...
    Ho has reflectit molt bé en aquesta magnífica elegia, plena de poesia i de nostàlgia.

  • però he perdut el teu contacte a whatsapp, per tant també el teu telèfon. Fes-hi una ullada, please!

  • aurora marco arbonés | 06-07-2019 | Valoració: 10

    però què eloqüents!
    Les baranes dels llits dels hospitals tenen una fredor que es vol compensar amb l'escalf de les persones que tenen cura dels seus en els moments més delicats.

    Un poema que ho diu TOT.

  • de tu, Nil, és la quantitat d'informació que dones dels teus escrits. Ets el teu primer i millor comentarista.de la teva obra. Ja m'agradaria a mi ser tan curosa amb les paraules, però jo les aboco a raig i només les corregeixo si el corrector es queixa.
    També m'agraden aquestes amables discussions lingüístiques que tens amb els lectors. Mira per on n'aprenem tots; mai no se m'havia acudit si "afores" era masculí o femení, ves quines coses!
    Continuem intentant buscar la puresa de la llengua, tot i que em sembla que hi ha moltes variants segon la zona on es viu. Recordo un programa que feia en Marius Serra, on recollia els mots de cada poble o contrada per a dir una mateixa cosa.

    Salut a tots.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: