Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

192 Relats, 1703 Comentaris
160432 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • El relat perquè no em funciona l'ordinador i amb el momio ( mòbil) no acabaria mai. Esperarem.

  • Segona lectura: lo del termo de cafè, la paella i els pastissets: molt ben trobat. Lo del mareig: genial; lo de que eren una mica funestos: molt encertat; i lo de lligar-los és una cosa que no se m'ha acudit mai però seria una bona idea.

    Jo tinc una capsa amb mitjons desaparellats. Sospito que el meu fill Carles, quan va al gimnàs, se'n deixa algun o en porta algun que no és seu. També sospito que hi ha un bruixot malparit a casa meva que els fa desaparèixer per a posar-me a mi dels nervis. Però no ho aconsegueix. Com que jo compro els mitjons al mercadet dels dijous i són tan barats, se me'n refot si es perden o no. En compro més i " marchando".

    Vaig a llegir el teu últim treball.

  • aurora marco arbonés | 07-04-2018 | Valoració: 10

    He començat la lectura i, naturalment, no entenia res, tot i que suposava que hi havia "gato encerrado". He continuat fent cabòries sobre de què podia anar tota la teva història i fins i tot m'he suggerit a mi mateixa alguns temes, però no volia mirar el final perquè ho volia endevinar. Però, ni p... idea! I al final he esclatat de riure perquè aquest és un problema que sempre tinc jo i que segur que té tot el món mundial.

    M'ha despistat molt lo de que fossin negres. Aquí he variat la suposició que tenia primerament. I ara vaig a tornar a llegir el teu relat per a trobar-hi totes les idees que t'has empatollat per dir i no dir.

    Ets genial, Albert. Si un dia no saps què fer, llegeix un poema que es titula "ROBA ESTESA" en el que els meus mitjons estesos també són negres i ballen ritmes ancestrals.

    Petonets.

  • amb la descripció de la meva foto i la sensació que dóna. Efectivament, em veig escarxofada i amb coixins pel lumbago. Però té una explicació que ja dono en el text que em comentes. I és que en la fotografia que vaig substituir, estava en la mateixa posició però amb uns quants anys menys. I vaig voler fer-me-la exactament igual perquè alguns relataires feien broma del meu sofà blanc i tota la pesca.

    Que consti que tens raó. No dóna impressió de dinamisme i em fa gran ( tot i que ja ho sóc). De totes maneres, els coixins sí que els necessito pel mal d'esquena quan m'assec al sofà. Bé, seguiré el teu consell i me'n faré una altra amb més moviment i en un lloc a l'aire lliure. Gràcies company.

  • aurora marco arbonés | 11-03-2018 | Valoració: 10

    Veig que tens fe en qüestions religioses i que llegeixes la Bíblia com a bon cristià. Veig que coneixes l'amistat de Jesús amb la família de Llàtzer i que, així com Marta sempre estava disposada a donar xerrera al Mestre, amb qui sembla ser que l'havien promesa, Maria era la que feia la feina grossa, és a dir, cuinar, rentar, escombrar i totes les tasques pròpies de la seva condició de dona jueva.

    Però, esclar, la història té un no sé què de miraculós que seria poc probable que la gent s'empassés avui en dia. Per la qual cosa, el senyor Albert, que se'n fot de tot quisqui amb la seva gràcia proverbial, dóna una versió moderna de la resurrecció de Llàtzer i fa morir de riure al personal ( morir, no sé si ho has enxampat) amb l'actuació del germà de Marta i Maria pels locals de sant Joan de les Abadeses.

    Ostres, ara que ho dius, deu de ser una putada que et facin resucitar quan estaves tan panxo en la teva tomba on res en pertorba i res et neguiteja.

    Tinc una feinada per a veure què és el que no he llegit de les teves obres mestres. He de repassar de dalt a baix.

    Estàs bé? Jo, de moment, de glòria. Petons.

  • Error: d'artista

  • aurora marco arbonés | 11-03-2018 | Valoració: 10

    El poema està escrit amb una sensibilitat de artista. Un artista que sap mirar i que té la bellesa als ulls. Dóna gust llegir les descripcions sensorials del teu efeb. Però permet-me que et porti una mica la contrària. Jo tinc dos fills, molts guapos els dos però ja granadets i no recordo que els disset anys fossin precisament els de llur màxima bellesa: grans a la cara, una mica patosos, amb necessitat de dutxa contínua... ja m'entens. Crec que els vint-i-cinc són millors, encara que potser no tinguin la frescor i la timidesa de l'adolescència. Només t'ho dic per fer-te rabiar, amic!

  • aurora marco arbonés | 04-03-2018 | Valoració: 10

    Es pot saber qui ets tu, arrendatari capitalista, per a fer fora a tots els teus llogaters amb canalla i padrins indefensos? No et dóna vergonya? I, a més a més, utilitzant mètodes violents i perillosos? Es que no tens cor? Esclar que ells s'han de defensar convocant assemblees i tota classe de procediments contra tu. No tens dret a fer-los fora i deixar-los sense un habitatge digne on veure créixer llurs fills. A això se'n diu abús i especulació. Tu vols ocupar tot l'espai i desprendre't dels pobres animalons, fills de Déu i de sant Francesc d'Asís, que hi tenen tot el dret a estar-se a casa teva.

    Que no me'n assabenti jo que ho tornes a fer i, sobretot, ni se t'acudeixi pujar-los el lloger!!!

  • aurora marco arbonés | 03-03-2018 | Valoració: 10

    Quin tip de riure! La feina d'aquesta família és ben bé una cosa especial. Des de la Paquita, treballant dintre d'una màquina de discs ( quins records amb el Domenico Modugno!) fins al Joan Àngel amb la seva sinceritat: " aquesta màquina si pot es queda el canvi", passant per la feina de sirena a la mina i de xiulet de la màquina excavadora. Sempre em pregunto d'on treus aquestes idees. Deu de ser que tens una imaginació prodigiosa o una sensibilitat especial per a captar coses que només veus tu. Perquè jo sempre dic que la poesia i la literatura, en general, està en els ulls del qui escriu.

    Aquest relat no te l'havia comentat perquè no l'havia vist. Ja saps que no entro gaire a RC, no per manca de ganes, sinó perquè els poemes que escric últimament, de temàtica reivindicativa, potser no s'adeqüen a aquest espai. No vull molestar ningú i potser ho faria.

    Bé, company, que passis un bon cap de setmana i no facis gens de bondat.

  • aurora marco arbonés | 03-03-2018 | Valoració: 10

    Poc devien de tenir en comú les tres Gràcies de Rubens i les dones de la teva família. Ni la posició dels cossos, ni les chiches ni res de res. Era un dir, ja saps, qüestió d'associacions de la ment de cadascú.
    Per cert, a veure si m'animo i escric alguna cosa a RC. Però saps el què passa? Que només em surten poemes reivindicatius i no sé jo si puc molestar algú, que segur que sí.
    Em faig el propòsit que mirar cap a una altra banda i a veure si la vista en cau sobre alguna altra cosa que m'estimuli.

    Salut, company!

  • aurora marco arbonés | 28-02-2018 | Valoració: 10

    Si alguna cosa hauria de ser l'amor és lliure. L'amor és donar, obrir els braços, acollir. L'amor té mil cares i totes elles d'una bellesa especial. No hi ha d'haver prohibicions ni es pot rebutjar, no hi ha d'haver regles imposades ni camins obligatoris.

    Ho dius molt bé en el teu poema. L'únic fre a l'amor és la crueltat de tota mena.

    Molt bé, Jordi, i gràcies pel teu comentari al meu últim poema. Sobre aquell tema, tu i jo tindríem moltes coses de què parlar perquè veig que hi ha una certa complicitat.

  • aurora marco arbonés | 28-02-2018 | Valoració: 10

    El que veu aquell xavalet de deu anys és més del que es mostra a l'escena. El poeta hi veu tres dones, encara joves, a qui els dóna vida els pinzells del pintor flamenc Rubens. El nen hi veu art, pell blanca en un clap de llum. I li agrada, i se'n recorda fins a plasmar-ho en un escrit anys més tard, quan la memòria es fa present i té necessitat d'explicar-ho.

    El relat preciós i la foto de perfil també!

  • aurora marco arbonés | 25-02-2018 | Valoració: 10

    Sempre encertes la diana! Sí, sí, l'Ignasi no tenia remordiments de consciència i sempre ho feia pagar a un altre. Diuen els psicòlegs que aquestes persones són psicòpates, les que no creuen que facin mal perquè no tenen empatia amb els demés. I, a més a més, aprofiten la seva situació per a enganyar els altres. Sense sentit de la responsabilitat, sense pudor, amb tota la cara dura.
    Ai, Joan, el que estem obligats a viure! Injustícies de tota mena, incoherències totals i una manca d'ètica que arriba al summum. Esperem que s'escampi la boira en aquest ambient de corrupció i de dictadura i puguem tornar a ser persones que creuen en la democràcia.

    Petons per a tots

  • aurora marco arbonés | 24-02-2018 | Valoració: 10

    M'has fet esgarrifar, és més, no sé si és perquè estic tova però em llueixen els ulls.
    I mira, penso en persones estimades i respectades que estan a la presó, i penso en els seus fills que no els poden veure, ni tocar ni escoltar. I penso en la maldat d'alguns mandataris que gaudeixen d'aquesta situació.
    I m'agafen ganes de plorar perquè no hi ha dret. No han fet res, només estimar la seva terra i voler que sigui un país digne i diferent per a tots.
    I prou.

  • no delinqüent. Em corregeixo jo mateixa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: