Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

210 Relats, 1866 Comentaris
185336 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 08-06-2019 | Valoració: 10

    L'amor creix quan els amants giren l'un al voltant de l'altre per a complementar-se. Ho dius molt bé amb "l'ànima i la fortalesa". I creix com un xiprer, que deleix per a arribar al cel, al cim de l'amor. Has escrit un poema molt líric, molt tendre, amb unes metàfores molt ben aconseguides, com la de l'hèlix i la volta de vis.

    No escric gaire a RC i no hi estic massa atenta perquè, com hauràs pogut comprovar per les meves cròniques reivindicatives, em dedico més aviat a escriure per a recitar-ho a la plaça de la Paeria de Lleida cada dilluns, després d'haver cantat als presos polítics i als exiliats. Però estaré a l'aguait dels que escrius, benvolgut company.

  • recordo que un dia em vas dir que la foto de la persona asseguda al sofà de casa no sóc jo, i tens més raó que un sant. Jo sóc una persona lluitadora com reflecteixen totes les fotos que m'han fet últimament.
    Però resulta que aquesta la vaig fer en la mateixa posició en que estava a la foto de quan vaig començar a RC., fa ben bé 12 anys. La vaig penjar potser fa 5 anys perquè ja em veia més gran. Les meves imatges actuals són amb el braç alçat reclamant la República, perquè cada setmana recito un poema a la plaça Paeria de Lleida després de cantar pels presos polítics i els exiliats. Alguns poemes els he penjat aquí. Portem 81 setmanes recolzant els nostres líders i no pararem fins que no hagin sortit de la presó. Imagina't el panorama. Potser ja estaré en una residència d'ancians.
    El problema amb la foto és que no me la sé canviar i el meu fill Gerard diu que no es pot, cosa que dubto però no vull discutir.

    Tens whatsapp? No acostumo a fer-ho, però et donaré el número del meu mòbil per a que ens puguem connectar: 610538413. Una abraçada.

  • aurora marco arbonés | 05-06-2019 | Valoració: 10

    M'havia deixat la puntuació.

  • Una imatge mitològica i bucòlica que encanta el lector i fa imaginar l'escena, com en un quadre pintat amb mans delicades.
    M'ha agradat molt.

    Parlant del 7è de cavalleria, t'agraeixo moltíssim el comentari i les correccions a les castallanades que hi conté. Tens molta raó i en sóc ben conscient. Però t'explico: de vegades, en poesia rimada ( per això no m'agrada massa) s'ha de forçar una rima i "guinda" té dues síl·labes i " cirereta" tres. Oi que m'entens? No puc posar a "cagar a l'hort" i que em rimi amb "president". Si fos més bona rimant, segur que ho solucionaria, però no és el meu cas.

    Una abraçada

  • aurora marco arbonés | 25-05-2019 | Valoració: 10

    Ostres, als de la nostra edat, quan els parles de cine, se'ns encenen els ullets. Quina meravella les històries contemplades a la pantalla com si fos una finestra per la que poguéssim veure el món. El cine i els llibres ens van ensenyar com eren les coses arreu i ens van alliberar una mica de la rutina i de la foscor de l'època dictatorial.
    Jo me'n recordo d'una cosa ( no ho diguis a ningú). Cada setmana anàvem al cine al col·legi dels Maristes ( fins que no vaig ser gran no vaig posar els peus a un cine normal) i m'enamorava del protagonista de la pel·lícula. Llavors hi somiava tota la setmana fins que, al diumenge següent, sense cap sentit de la fidelitat, m'enamorava del següent. Tots em semblaven tan guapos!

  • aurora marco arbonés | 25-05-2019 | Valoració: 10

    "Sento bullir la sang a l'olla", meravellós, t'ho compro. Les teves metàfores són tan originals que, els que intentem escriure, ens encantem amb aquestes paraules.

    També et compro l'últim vers. és el que més vull en aquest moment.

  • He fet una falta i s'ha de corregir.

  • aurora marco arbonés | 25-05-2019 | Valoració: 10

    Que m'encanta tot el que escrius i que saps descriure amb la sensibilitat i mestria d'un poeta.

    "Tant distretes com la meva mirada". Genial!

  • aurora marco arbonés | 11-05-2019 | Valoració: 10

    I ens fas el regal de la teva descoberta i de la teva joventut. Has escrit un poema fresc, amb el cor i l'ànima. Tant de bo no perdis mai la il·lusió, perquè l'amor és el sentiment més agradable del món.

  • aurora marco arbonés | 11-05-2019 | Valoració: 10

    I ens fas el regal de la teva descoberta i de la teva joventut. Has escrit un poema fresc, amb el cor i l'ànima. Tant de bo no perdis mai la il·lusió, perquè l'amor és el sentiment més agradable del món.

  • aurora marco arbonés | 21-04-2019 | Valoració: 10

    Amb tots els contrastes que ens aporta la nostra existència: amunt/ avall, primavera/ tardor, principi i final, etc.

    Veig que parles de marxar quan la feina estigui feta i crec que això és molt important. Tenir la convicció de que en aquest món hem fet coses que ningú hagués pogut fer per nosaltres. Perquè som únics i irrepetibles i el nostre pas per la vida també és únic i irrepetible. Alguns hem deixat llavor, hem esquerat els fills i podem veure com els nostres néts creixen en edat i saviesa.

    També veig que ets una persona religiosa, que té fe en una existència després de la mort. Tens sort de tenir aquesta esperança perquè dóna més sentit a la vida.

    Però mentrestant, mentre encara et quedi vida, tens la possibilitat d'escriure tot allò que sents i que et fa feliç.

    Una abraçada, Josoc.


  • aurora marco arbonés | 19-04-2019 | Valoració: 10

    I quants records, Déu meu! És clar que el mot "còmic" com a sinònim de tebeo no existia. Un còmic era una persona que feia riure i prou.
    Recordes quin tresor era tenir tebeos de totes classes? Poder comprar tots els que sortien era una utopia, mai no ho aconseguíem. Ens els anàvem passant i era un regal meravellós per tots aquells a qui ens agradava llegir.

    Jo recordo que els meus preferits eren els de la col·lecció "Azucena". Era de pastoretes molt boniques que enamoraven a prínceps i es casaven amb elles. Eren els que més m'agradaven perquè, de petita, em volia casar amb un príncep blau. fins que els meu pare ( no la meva mare) em va inculcar que m'havia de valdre per mi mateixa i no dependre MAI de cap home.

    Bé, tornant als tebeos, quan ja havia acabat els meus preferits, llegia els del capitán Trueno, el Guerrero del antifaz i Cia. que eren els dels meus germans. No m'agradaven tant però la qüestió era llegir el que fos, i repetir la lectura quan ja no tenia res més per llegir.

    M'has fet rememorar i remoure tantes coses, estimat amic!

  • aurora marco arbonés | 10-04-2019 | Valoració: 10

    Ara no tinc més temps per a valorar el teu preciós poema. Estic pendent de la tele per a veure el judici de la vergonya.

    Veig que tu estàs molt posat en aquest tema i penso llegir tot el que has escrit. Jo, que sóc de Lleida, vaig a cantar cada dilluns pels presos polítics i cada setmana escric un poema que recito a la plaça de la Paeria. L'ANC va fer un recull dels poemes de l'any passat, que he de reconèixer que no són lo lírics que jo voldria perquè són per a que tothom els entengui.

    Et poso als meus autors preferits. Salut i Llibertat presos Polítics!!!

  • aurora marco arbonés | 10-04-2019 | Valoració: 10

    En els teus poemes i en els teus comentaris, dels que et documentes acuradament perquè ets una persona que vol sempre créixer culturalment.

    Em fan gràcia també les teves anotacions per a que entenem millor els teus poemes. He de reconèixer que per a mi un "galant de nit" és un moble d'habitació on es posa la roba que t'acabes de treure i que no va al cubell de la roba bruta. Per tant, la teva indicació m'és absolutament necessària per a comprendre el preciós poema que elabores amb tant d'amor i precisió.

    Et segueixo sempre.

  • aurora marco arbonés | 25-03-2019 | Valoració: 10

    potser un adolescent, el món femení feia una mica de por. Especialment si les dones tenien un cert "glamour", cosa que s'atribuïa a les actrius ni que fossin d'anar per casa.

    M'encanta com escrius, fas d'un simple record ( o una invenció) tot un món d'accions, sensacions, sentiments. Ets un mestre en això. I, a sobre, igual saps fer una paella...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: