Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

209 Relats, 1852 Comentaris
181879 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 10-04-2019 | Valoració: 10

    Ara no tinc més temps per a valorar el teu preciós poema. Estic pendent de la tele per a veure el judici de la vergonya.

    Veig que tu estàs molt posat en aquest tema i penso llegir tot el que has escrit. Jo, que sóc de Lleida, vaig a cantar cada dilluns pels presos polítics i cada setmana escric un poema que recito a la plaça de la Paeria. L'ANC va fer un recull dels poemes de l'any passat, que he de reconèixer que no són lo lírics que jo voldria perquè són per a que tothom els entengui.

    Et poso als meus autors preferits. Salut i Llibertat presos Polítics!!!

  • aurora marco arbonés | 10-04-2019 | Valoració: 10

    En els teus poemes i en els teus comentaris, dels que et documentes acuradament perquè ets una persona que vol sempre créixer culturalment.

    Em fan gràcia també les teves anotacions per a que entenem millor els teus poemes. He de reconèixer que per a mi un "galant de nit" és un moble d'habitació on es posa la roba que t'acabes de treure i que no va al cubell de la roba bruta. Per tant, la teva indicació m'és absolutament necessària per a comprendre el preciós poema que elabores amb tant d'amor i precisió.

    Et segueixo sempre.

  • aurora marco arbonés | 25-03-2019 | Valoració: 10

    potser un adolescent, el món femení feia una mica de por. Especialment si les dones tenien un cert "glamour", cosa que s'atribuïa a les actrius ni que fossin d'anar per casa.

    M'encanta com escrius, fas d'un simple record ( o una invenció) tot un món d'accions, sensacions, sentiments. Ets un mestre en això. I, a sobre, igual saps fer una paella...

  • aurora marco arbonés | 25-03-2019 | Valoració: 10

    és, com dius tu, una mort molt dolça. Tan dolça que desitgem morir moltes vegades, tornar a sentir l'agonia un cop i un altre cop.

    Els càntics ancestrals des que va començar l'espècie es repeteixen cada cop que morim d'aquesta mort tan dolça.

    Molt ben escrit, Joandemataró.

  • aurora marco arbonés | 23-03-2019 | Valoració: 10

    Quina manera més personal de veure l'execrable espectacle que s'està donant al tribunal Suprem! Ho has dit perfectament bé: és una comuna! Tot fa pudor a complicitats, prepotència i traïció.

    Jo també ho he explicat, però he necessitat més paraules per a dir el que tu has expressar en un breu poema. Tens l'envejable capacitat de sintetitzar les idees i els fets. Em sento en plena comunió amb la teva manera de pensar, company.

  • aurora marco arbonés | 09-03-2019 | Valoració: 10

    No m'estranya que estigués tranquil. Fins i tot jo, que no sé res del do re mi fa sol, seria capaç de tocar la flauta, el piano, o els platerets. Que espavilats són els teus personatges! Els hi fas fer tot el que tu vols i de la manera que vols. Són les teves titelles i les manegues d'una manera o d'una altra, la qüestió és sorprendre els teus lectors que llegeixen amb atenció les teves històries. I quan un es pensa que la cosa acabarà d'una manera, tu, zas! els hi canvies el pensament i poses la teva marca personal.

    Una abraçada a tota la família.

  • aurora marco arbonés | 09-03-2019 | Valoració: 10

    Et volia posar un petit "voyeur", però m'ha semblat massa per un nen de sis anys, que mira amb curiositat però sense malícia. Però el teu poema m'ha semblat genial. cada una de les paraules que utilitzes, tot i semblar senzilles, connoten una poètica admiració per l'home que observes, en aquest cas el teu pare, un cos de mascle.

    Llegeixo els comentaris que et fan i els comentaris que fas i m'ha semblat que escrius com si fossis valencià o com si sabessis escriure en valencià. Quina de les dues coses és l'encertada?

    Dius que admires la meva vena activista i defensora dels presos polítics i és cert. Tinc 70 anys i des que en tenia 13 vaig començar a defensar la llengua catalana amb els escoltes i a preocupar-me de que el català tingués el lloc que li corresponia. Als 16 anys, quan estava estudiant a París, vaig visitar el museu de L'Homme, un museu que està davant la torre Eiffel i allí vaig veure el nom de totes les llengües del món, entre les quals estava el català com a llengua reconeguda. I mentrestant aquí ens tenien menystinguts, dient que era una "jerigonza pueblerina". No m'ho he pogut acabar mai. La ignorància que es respira a les Espanyes és massa per al meu tarannà, pacífic, pactista, però també reivindicatiu del que és nostre. I lluito per a que tothom ho reconegui i ens deixi seguir el nostre camí.

    Meravellós poema, Nil.

  • que havia escrit tres o quatre vegades el mateix poema. No, no ho havia fet expressament.

  • aurora marco arbonés | 17-02-2019 | Valoració: 10

    Mira que empatollar-se una història com aquesta no és pas una cosa corrent. O,dit d'una altra manera, a mi no se m'hagués ocorregut mai. No se t'acudit mai pensar que cadascú dels que col·laborarem en aquest món màgic de RC som únics i irrepetibles. Cadascú té la seva imaginació, el seu estil, el sentit de l'humor més o menys acusat i això ens fa admirables, en el sentit literal de la paraula.

    M'encanten les teves històries però em sembla que m'ha mossegat algun animaló.

  • aurora marco arbonés | 16-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat entretingut des de la primera línia. Molt ben escrit, molt ben narrat, crec que seria ideal per a contar a la canalla al voltant del foc, com es feia abans, en una nit tenebrosa.

    M'alegra que li agradin els meus escrits, però ha de tenir en compte que no són poemes lírics sinó reivindicatius. Per tant, la forma és de difícil estructurar, perquè si el poema és rimat ( i ho he fet en alguna ocasió) és com per pegar-li un tiro. La rima, en aquests casos, només s'admet si és un poema reivindicatiu irònic o sarcàstic, com vulgueu-ne dir.

    Gràcies per llegir-me. Jo tampoc em vull perdre res del que vostè escriu. Em sembla una activitat molt bona per la salut.

  • aurora marco arbonés | 16-02-2019 | Valoració: 10

    Una escena familiar en la que el marit ofereix el producte del seu treball, conreat amb suor i esforç, a la seva muller. Molt bonic Nil, especialment el detall de les figues de coll de dama, que són les que li agraden més a l'estimada. I és que cada paraula està escollida per a fer aquest efecte tan rodó que li dones al poema.

    Per cert, aquesta foto de perfil que tens ara, és d'algun parent teu? Ja fa temps que estic encuriosida per aquest detall.

    I parlant d'una altra, i ja que m'ho vas comentar,, l'ANC ha publicat un llibret molt senzill de més que 40 poemes escrits durant l'any passat. He cedit els drets d'autor per a recollir diners per a la caixa de resistència. Jo ja n'havia escrit tres de llibres de poemes, però aquest és el que més il·lusió m'ha fet. És un llibret sense nom d'autor, amb una estructura molt senzilla i que es titula "Poemes des del cor( aquí hi ha dibuixat un cor) de la Paeria". Entenent que "cor" té un doble significat: corazón i coro. A la primera pàgina, només hi ha una petita ressenya de qui va escriure els poemes i el perquè. Com que volien escriure tot el meu currículum i tota la parafernàlia, vaig demanar que m'ho deixessin fer a mi . Volia posar quatre paraules perquè la protagonista del llibre no sóc jo, sinó els presos polítics i la República.

  • aurora marco arbonés | 20-01-2019 | Valoració: 10

    és per això que els valencians cremen les falles? Vull dir, és aquesta la llegenda que explica aquest costum tan antic? M'agradaria saber si és veritat o és producte de la seva prodigiosa imaginació.

    Cordialment

  • aurora marco arbonés | 20-01-2019 | Valoració: 10

    de Miquel Àngel només li falta parlar. I suposo que el teu quadre teatral té a veure amb alguna anècdota de l'escultor amb la seva obra. Al menys em sona. Ja m'explicaràs la història.

    Joan, sempre em sorprens amb alguna cosa nova. I ets dels pocs preferits que tinc a RC que no paren de produir literatura i de fer-nos gaudir amb les seves històries. Hi ha molta gent que ja ha plegat o que escriuen molt poc, com és el meu cas. El motiu és que penjo els poemes a Facebook i, d'aquesta manera arriba a gent que tinc més a prop i que conec personalment.

    Tu no paris, que et falten molts arts i oficis per a relatar. Estaré a l'aguait.

  • sobre el poema a la Carme Forcadell. L'empenta d'aquesta dona, que sembla tan fràgil,
    a mi també sempre m'ha admirat. Encara la recordo un 11 de setembre dirigint-se al Más i cridant: "President, posi les urnes!"

  • del poema de la Carme Forcadell. Has aprofitat per a regalar-me una lliçó d'història molt ben escrita, molt interessant i molt completa sobre el paper de la dona en el nostre país. S'ha de dir que la dona catalana sempre ha tingut més drets que les dones d'arreu. Ha pogut portar negocis propis sense la intervenció del marit i ha pogut gaudir dels seus diners i bens a voluntat.
    I m'ha agradat que em comparis a la Carme Forcadell, tot i que no tinc l'empenta de la dona que un dia va cridar "President, posi les urnes!"

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: