Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

182 Relats, 1629 Comentaris
142312 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 22-05-2017 | Valoració: 10

    Un objecte fràgil, visitat sovint per la tristesa, però que fas tirar endavant perquè la vida no s'atura per les nostres vulnerabilitats. Sento mil vegades aquest sentiment de buidor, de desolació, però, com dius tu, "intento protegir els fills de les ungles de la melangia". I em dono empenta per aconseguir que ningú no se n'adoni.

    Un relat preciós, ple de poesia i tendresa. Gràcies, brins

  • aurora marco arbonés | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Tant de bo! Bo, molt bo aquest relat. Com que aquest cop no he llegit a l'Aleix i no sé què t'ha dit, em sento lliure d'expressar les meves opinions, ni que siguin copaiades per endavant.

    Estàs parlant d'un món feliç, utòpic, en el que tots els éssers vivents s'entenen, parlen el mateix idioma mental i tenen la bona voluntat d'arribar a una comunicació total. Però ai el nostre desgraciat país...! "Spain is différent", no te'n recordes? Doncs eso...

  • aurora marco arbonés | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Et volia dir moltes coses però, en llegir en comentari de l'Aleix, ( no sé per què ho faig), me n'he adonat de que volia dir exactament el mateix que ell. Ostres, no serà que m'ha copiat per endavant? Aleix, això no s'hi val.

    Com que aquest relat ja el considero comentat, me'n vaig a llegir l'altre, a veure si no em trobo cap relataire copión que em xafi el discurs.

    Una abraçada, company!

  • aurora marco arbonés | 20-05-2017 | Valoració: 10

    No sé si has vist mai una pel·lícula espanyola del José Luís López Vázquez i tota la banda de l'época, que és titulava "Atraco a las 3". T'ho dic perquè me l'ha recordada per tot el seguit de pífies que els atracadors realitzen en el seu intent infructuós de guanyar-se les garrofes del dia.
    Naturalment salvant les distàncies tecnològiques, que en aquella època no hi havia caixers ni res que s'hi assembli.
    No hi ha faltat cap ingredient : el passamuntanyes de ganxet fet per la iaia, les pistoles de fireta, els clients que protesten perquè es colen a la fila, etc., etc. Molt bo tot plegat. Ara, hi ha hagut un detall que m'ha fet esclafir de riure: quan el mosso que havia fet un curset de mediador fa sortir als atracadors amb les mans enlaire ballant una sardana. El comentari de que era la "policia autonòmica" és per a sucar-hi pa.

    No deixis d'escriure, que aquí el personal ens ho passem la mar de bé.

  • El teu deliciós poema, tènue com la brisa i tou com una pluja de pètals, m'ha recordat la festa de la Sakura, que celebren al Japó quan tots els cirerers estan en flor.

    Vaig escriure un poema sobre aquest tema en el meu tercer llibre "Fanals xinesos" i ho vaig fer perquè em va seduir la imatge dels cirerers rosa plovent sobre els els milers de japonesos que posen unes tovalles per berenar sota els arbres.

    M'ha encantat retrobar-te.Sempre és un plaer.

  • aurora marco arbonés | 13-05-2017 | Valoració: 10

    Espero no trencar-me cap ungla de manicura francesa ( és millor que la xinesa, per si et convé) en fer-te aquest comentari, sobretot perquè d'ungles no en tinc. Bé, sí que en tinc, com tothom, però em refereixo que les porto molt curtes, com correspon a una mestressa de casa que frega, neteja i cuina (¿?)
    No sé per on començar perquè aquí hi ha molt tema, però mira, m'ha agradat especialment la història del pobre Jonathan, ex-marit i pare d'aquells que afluixen la mosca ( no tots ho fan), encarregat de salvar la vida al personal però amb problemes per a centrar-se en la feina. No sé com acabarà el pobre xicot però li auguro un futur xungo, atesa la problemàtica que presenta. I és que aquest personatge que has creat fa una mica de pena perquè ningú no pot mantenir dues cases si no vas robant missals.

    Encantada de llegir-te i en l'espera de que pengis alguna altra cosa per al meu gaudi i el de tots els relataires de pro.

  • aurora marco arbonés | 09-05-2017 | Valoració: 10

    de saber més coses sobre aquesta família. Potser és que no he sabut llegir entre línies però el cas és que he entès que el pànic, la por era el motiu que els feia fugir a tots.
    Crec que la por és dels pitjors sentiments que pot tenir una persona. L'immobilitza, la fa patir, en definitiva no la deixa ser feliç ni que tingui tot l'or del món.

    M'agrada retrobar-te pel Facebook.

  • aurora marco arbonés | 09-05-2017 | Valoració: 10

    I tenir-te de guia per a que m'expliquessis tot allò que jo tinc davant dels ulls i que tu no pots veure. M'encantaria veure com somrius quan faig algun comentari sobre un monument, un paisatge, un llac...
    Tu sí que tens els ulls oberts!

  • aurora marco arbonés | 09-05-2017 | Valoració: 10

    Òndia, quina claustrofòbia i quin pànic en aquesta nau que allunitzarà ( no sé si es diu així) finalment amb èxit.

    Veig que toques tots els temes, per a tu no hi ha res impossible o complicat. Avui toca tecnologia punta, demà una altra cosa i així anar fent.

    Feia dies que no comentava res perquè tenia problemes a l'ordinador.

  • aurora marco arbonés | 09-05-2017 | Valoració: 10

    Que ho hem trencat tot i, si encara no ho hem acabat de fer, ho trencarem en un futur proper. O sigui que.... tots cap a Mars! A mi, personalment, no em faria cap gràcia treballar en aquesta empresa, tinc claustrofòbia i no m'agraden les naus tancades. Però... ja s'ho faran. A mi no m'hi enredeu en els vostres assumptes, que només passava per aquí...

    Pels anys que em queden, em podries escriure un final feliç, com el de l'indigent i posar-me en una Terra plena de flors, aire pur, aigua neta i tota la mandanga. Ah, i una residència de 5 estrelles.

  • aurora marco arbonés | 09-05-2017 | Valoració: 10

    Perquè el narrador ( segons el llibre que estic llegint de Jaume Cabré, "Les incerteses", té la capacitat de fer, amb els seus personatges, el que li vingui de gust, sempre que sigui coherent. En el teu cas, molt coherent no ets. Però qui ha dit que l'humor hagi de tenir coherència? Precisament l'humor té l'ingredient de l'absurd, que és el que li dóna la gràcia i la frescor. I el narrador només necessita una bona dosi d'aquests ingredients.

    Tens raó amb el que dius que "ser pobre és una feina a jornada completa". Per aconseguir unes monedes, unes burilles de cigarreta o un entrepà s'ha de pencar molt i des de bon matí.

    Com sempre, ens ofereixes un relat que, malgrat que el tema de la indigència sigui molt pelut, és fresc, irònic i es llegeix amb un somriure als llavis.

    Ah, per cert, ja m'han arreglat l'ordinador!



  • aurora marco arbonés | 08-05-2017 | Valoració: 10

    Jo sempre he sentit la dita castellana de " És de bien nacido el ser agradecido". Però pel que es veu, hi ha gent que no té la sensibilitat de mostrar agraïment per un obsequi que has comprat amb cura i esperant agradar.
    Vols que et digui una cosa? Que tens raó, l'any vinent bombons de fusta ... o res!

  • aurora marco arbonés | 07-05-2017 | Valoració: 10

    És veritat que no sabem què devia de sentir la gossa que van enviar a la lluna. Suposo que res de bo, tot i haver sentit que ho havia de fer pel bé de la humanitat. La humanitat és tan cruel amb els animals que serveixen de conillets d'Indies... Però els hi hem d'agraïr el sacrifici, gràcies a ells hem pogut arribar a metes que no ens podíem arribar a pensar mai.

  • aurora marco arbonés | 07-05-2017 | Valoració: 10

    És veritat que no sabem què devia de sentir la gossa que van enviar a la lluna. Suposo que res de bo, tot i haver sentit que ho havia de fer pel bé de la humanitat. La humanitat és tan cruel amb els animals que serveixen de conillets d'Indies... Però els hi hem d'agraïr el sacrifici, gràcies a ells hem pogut arribar a metes que no ens podíem arribar a pensar mai.

  • aurora marco arbonés | 07-05-2017 | Valoració: 10

    La suavitat, el respecte, fins i tot un somriure fan que les relacions amb els nostres semblants siguin fluïdes i deixin un bon sabor de boca.

    M'ha encantat retrobar-te

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: