Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

180 Relats, 1618 Comentaris
139462 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 23-03-2017 | Valoració: 10

    Poblet, tu sempre estàs al lloro de l'actualitat. I, amb una facilitat increïble (¿?) la poses en solfa per a que la gaudim versificada i engalanada. Ets únic per a fer la crònica del que passa pel món amb el teu vers sensible i perfecte.

    Una abraçada

  • que una santa, Montseblanc. Febrer té 28 dies. Ja veus com tinc el cap.

  • aurora marco arbonés | 12-03-2017 | Valoració: 10

    Raül, has escrit un poema a la teva mare, sense la sensiblería que s'acostuma en aquests casos. És un poema contingut, amb tots els records vius i amb el sentiment de la pèrdua d'una mare que consola, que ampara, que protegeix i dóna vida a la relació d'una mare i un fill, relació que és una de les més profundes i duradores que existeixen.

    M'ha engrescat molt.

  • aurora marco arbonés | 12-03-2017 | Valoració: 10

    T'has imbuit de la simbologia de Picasso per a mostrar-nos el teu somni que, com tots els somnis, tenen molt de surrealista. Picasso ha posat la imatge però tu has parit les paraules. I totes elles són fruit de la teva ment creadora.
    Aquest cop has canviat de registre. I això és el que fa un gran escriptor: no encasillar-se en un tema, sinó oferir totes les facetes de la vida real i imaginària.

    M'ha encantat el teu relat.

  • aurora marco arbonés | 07-03-2017 | Valoració: 10

    El teu relat està ple de lirisme. I el missatge que ens transmet és molt colpidor. Perquè expressa la nostàlgia de la terra exhuberant d'arbres i flors, de vida, de llum. I tens dubtes de si el cel que ens espera més enllà de la mort podrà comparar-se a la bellesa de la natura que se'ns ofereix cada primavera i estiu. És un tema completament desconegut per als éssers humans, que ens preguntem què hi haurà en el més enllà.

    Una abraçada.

  • aurora marco arbonés | 19-02-2017 | Valoració: 10

    amb els teus coneixements sobre abillament infantil de nines gairebé de postguerra. "Pitets de colors, puntes fetes de coixí, faldeta de campana i vetes de tots colors". Una de dos: o has tingut una merceria o tenda de confeccions, o t'has assessorat de ple amb alguna persona habituada a la costura de vestits i roba femenina.

    M'has fet riure, tapisser. Tot el que escrius té un toc d'humor que em resulta encantador. Però, a banda d'això, el final és molt tendre: la nena aprèn a caminar de la mà de la nina. Genial!

  • aurora marco arbonés | 19-02-2017 | Valoració: 10

    ans al contrari, és un tema del que se n'ha de parlar perquè, no se sap per quins set sous, encara campa l'esperit del generalíssim per algunes contrades.

    Ostres, aquí a Lleida, segons ens contava ma mare, els afusellaven al Camp de Mart, a la falda de la Seu Vella. Quanta brutalitat! I els molt hipòcrites s'amagaven sota les faldilles dels capellans.

    Què bé que ho has narrat!

  • aurora marco arbonés | 19-02-2017 | Valoració: 10

    Genial, com tot el que escrius. És facilitat el que tens o t'ho has de treballar molt?
    Perquè un cop posat al full, tot sembla fàcil i com que surt tot sol del magí d'una manera espontània. Però suposo que tu, que respectes la rima reglamentària, ho has de fer casar tot i això deu de ser feixuc.
    M'agradaria que m'ho expliquessis, benvolgut amic.

  • aurora marco arbonés | 19-02-2017 | Valoració: 10

    Així que l'autor i el personatge són la mateixa persona? Això està molt bé, lo millor és escriure sobre si mateix perquè hom és l'individu més conegut. I no et cal trencar el cap inventant coses noves ni circumstàncies desconegudes. Però vigila la memòria, no sigui que no te'n recordis qui ets.

    Segueix el consell de l'Aleix: cues que pansa i també un cordill al dit, jijiji.

  • aurora marco arbonés | 19-02-2017 | Valoració: 10

    ens has fet una bona passejada amunt, amunt, amb l'esperit aventurer que et caracteritza. I amb la Neus i l'Esteve que van dibuixant amb paraules tot el que us envolta per a que puguis fruir de la meravella de la natura.

    T'envejo perquè jo sóc una persona bastant sedentària i ja m'agradaria tenir els ànims que tu tens per a rondar pel món.

    Una abraçada

  • aurora marco arbonés | 18-02-2017 | Valoració: 10

    que era un poema costumista però has escrit un element que m'ha fet pensar que vas més enllà. Vols veure, com molts de nosaltres, ta nació lliure. És el nostre desig i com que estic molt d'acord amb tu, vaig a penjar a RC un poema que acabo d'escriure sobre el tema. Mira, tu m'has animat.

  • aurora marco arbonés | 07-02-2017 | Valoració: 10

    És un poema diferents dels que sols escriure. En aquest, fas un exercici d'amor platònic, trovadorenc, d'un amor idealitzat i sense erotisme.

    Però els somnis no sempre es poden controlar, amic meu.

  • aurora marco arbonés | 05-02-2017 | Valoració: 10

    Un escrit on els fets, concentrats en unes poques paraules, ens donen la visió d'una situació de brutalitat gratuita i sense sentit.

    M'ha encantat l'expressió " mor l'home i queda l'assassí". Un final gloriós.

  • aurora marco arbonés | 02-02-2017 | Valoració: 10

    El final ha estat sorprenent, però totalment raonable. Si hom és entusiasta dels trens, què millor que dedicar-se a conduir-los?
    Ha estat un relat molt ben portat, amb tots els ingredients per a fer-lo interessant fins al final.
    Una abraçada.

  • aurora marco arbonés | 02-02-2017 | Valoració: 10

    És una joguina per als infants i un regal per la vista. Però és un trastorn per a traslladar-se d'un lloc a un altre.
    M'imagino el neguit que teníeu en veient que la tieta no arribava. En un dia tan important i amb un àpat tan important. És d'aquelles coses que es recorden sempre perquè surten de lo habitual. De totes maneres, vareu poder celebrar Nadal i tot va ser joia!

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: