Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

188 Relats, 1672 Comentaris
149119 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 15-09-2017 | Valoració: 10

    Escrit amb el cor després de la barbàrie d'uns quants que no tenen res d'éssers humans, que no tenen empatia ni criteri ni autoestima. Malauradament, sempre n'hi haurà d'aquests al món. Però, com dius tu en el teu excel·lent poema, la gent de pau no ens deixarem atemorir i lluitarem per la pau i l'amor entre humans.

  • aurora marco arbonés | 15-09-2017 | Valoració: 10

    Expliques molt bé les circumstàncies de la caiguda de'n Siscu i ens tens en suspens per a saber d'on ha sortit la moneda d'or. La Roser també vol la seva part del botí i no se li acut altra cosa que imitar el seu marit. Fa gràcia imaginar-se la Roser tirant-se escales avall per a aconseguir algun guany.

    És una història sorprenent i divertida..

  • aurora marco arbonés | 15-09-2017 | Valoració: 10

    Els punyals que es claven a la carn i a l'ànima! Aquests últims molt més dolorosos que els del cos. Contrastes la dolçor de la natura amb el dolor punyent dels éssers vius que ploren i xisclen com ho faria una persona ferida.

    Ets molt bona poetessa. dóna gust llegir-te!

  • aurora marco arbonés | 26-08-2017 | Valoració: 10

    pel teu relat, tan emotiu, tan ben explicat, tan tendre. De vegades, he pensat com hauria acceptar jo un fill amb alguna deficiència. I em penso que, tot i fer de mare coratge, hagués patit molt, no per mi sinó per ell. Però, en llegir el teu relat i veure aquest xicot que gaudeix com un nen pujant a una bola de pedra, me n'adono que ells són feliços malgrat tot. I que els pares potser també ho són.

  • aurora marco arbonés | 26-08-2017 | Valoració: 10

    El dret a dir NO és privilegi de cada persona, encara que la situació sigui ambigua. M'ha agradat la teca explicació del fet.

  • aurora marco arbonés | 26-08-2017 | Valoració: 10

    Amb el teu sentit de l'humor, sempre mesurat, toques totes les tecles del panorama social del nostre país. En aquest cas, els hi ha tocat als professional de la salut, però no per a recriminar-los res, ans al contrari, per a retre'ls-hi un homenatge ben merescut.
    Veig que has canviat la foto de perfil. Hem d'anar variant, oi?

    Una abraçada

  • quan rego els arbres de la torre i el terra està ple de cuquetes que fugen espaordides davant del raig de la meva mànega. És tota una aventura per les pobres bestioles intentar sobreviure a la situació.

    Un relat molt agradable

  • aurora marco arbonés | 19-08-2017 | Valoració: 10

    Quina intriga. Ja estava jo tota encuriosida pel cas de les veïnes escandaloses i ens surts amb una sorpresa inesperada.
    Això és un bon relat! Té tots els ingredients per a bastir una història quotidiana però amb suspense i, diria jo, amb un xic de xafarderia.
    Tens tota la raó, els veïns ja no són el que eren. La gent canvia molt d'allotjament i acabes per no conèixer ni el que tens al costat.

  • aurora marco arbonés | 14-08-2017 | Valoració: 10

    Vida quotidiana en un carrer gairebé buit per la calor anguniosa que hem patit aquest estiu. I relat de mirades: els ulls ho contemplen tot. També de sons: converses aïllades que es van desgranant durant el camí. I la cerca de l'ombra: tots els vianants en un petit espai per arrecerar-se del sol.
    Després l'oasi: la perfumeria fresca, olorosa, comfortable.
    I finalment l'espera: el desig d'un cos que et donarà més calor encara, però una calor amorosa.

    Molt bon relat, Montseblanc.

  • aurora marco arbonés | 14-08-2017 | Valoració: 10

    Tacte i gust: desig de tocar i d'absorbir , rusticitat de dits i dents, erotisme punyent amb paraules suaus. Una obra d'art. I ja no sé què més dir. Només que m'ha impressionat.

  • aurora marco arbonés | 14-08-2017 | Valoració: 10

    De quina manera tan poètica ens has descrit el problema, totalment actual, que pateixen les persones de ciutats i pobles on el turisme s'ho menja tot. És un tema que té dues vessants: per un banda aporta riquesa a uns quants i per una altra, distorsiona la vida dels altres, que no hi guanyen res i que només tenen inconvenients i molèsties.

    Jo, sortosament, visc a Lleida i la meva ciutat no és una ruta turística d'obligat compliment. Tot això que ens estalviem!

    Records, Aleix!

  • Tornar a sentir l'escalfor del líquid amniòtic i del moviment compassat al de la mare. No sentir fred, ni gana, ni dolor, ni angoixa... Estar sempre protegit. Quin plaer!

    Has estat molt encertada en triar aquest tema tan dolç i pel que tots hem passat abans de la nostra sortida al món, de vegades hostil.

    L'enhorabona.

  • aurora marco arbonés | 12-08-2017 | Valoració: 10

    m'has fet riure molt amb el pobre ós, el senyor de Múrcia i el torró de Xixona que fabriquen a un petit poble islandès. És tot un treball d'imaginació, un xic surrealista ( que és el que a mi m'agrada) i demostra que ets un tio d'aquests que se les pensa totes. Però que també està preocupat per la situació del nostre planeta que, si continuem amb aquests polítics tan imbècils, se n'anirà a fer punyetes en menys que canta un gall.
    Continua en la teva línia, que ets un mestre de l'humor subtil i intel·ligent.

  • aurora marco arbonés | 03-08-2017 | Valoració: 10

    Com aquell que no diu res, ho has dit tot, i d'una manera tan subtil que la Guardia Civil no et vindrà a casa a portar-te a la garjola per ofensa a la Pàtria i al seu caudill. Perquè no hi ha constància de que hagis anomenat a ningú en particular.

    Jo em pregunto d'on treus aquestes idees. I com les poses en solfa amb tants detalls, tanta informació, tanta feina... Dic tanta feina perquè jo escric poesia perquè sóc mandrosa i així acabo més aviat. Però tu t'ho curres ben currat, sigui el tema que sigui, amanit amb aquest sentit de l'humor que tant m'agrada.

    I una cosa que m'ha agradat molt és el títol "Que crus, que crus" Genial.

  • aurora marco arbonés | 03-08-2017 | Valoració: 10

    Un article que haurien de llegir totes les dones i tots els homes. És una visió completa de la missió de les dones en aquest món i de les tasques que han dut a terme per a cohesionar les famílies i tenir-ne cura.
    Què seria la nostra societat sense les dones? És una pregunta retòrica perquè sense elles ja no existiria ningú al món, però em refereixo a l'activitat que desenvolupen en tots els aspectes: Els centres de gimnàstica estan plens de dones, els centres de voluntariat, fins i tot els cinemes i les cafeteries acullen a grups de dones que es reuneixen periòdicament per a fer-se costat i explicar-se les seves inquietuds.

    Escrius molt bé, Mª Teresa, tens talent i saps explicar qualsevol cosa amb detall i precisió. I què dir-te del poema final? Com dius al títol, és un homenatge a totes les dones joves i grans.

    Ens veiem pel Facebook.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: