Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

211 Relats, 1873 Comentaris
189568 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • aurora marco arbonés | 03-08-2019 | Valoració: 10

    Els llavis són, a banda d'els ulls, un punt d'atracció molt important per la persona. Em fa gràcia quan, en altres temps, deien que una dona "era bella" perquè tenia "los labios finos".
    Sembla ser que tenir els llavis gruixuts era potser signe de persones més burdes o primitives, però la veritat és que els llavis voluptuosos afegeixen un gran encant
    i atractiu. Ara, al menys ho veiem així, atès que les artistes i, fins i tot la gent que no es dedica a treballar davant del públic, es fan siliconar aquesta part de la cara.
    Jo, a casa, tinc dos homes amb llavis mort marcats i és una part del seu atractiu, fins i tot una mica morbós.
    Per això, comprenc la teva atracció per aquest home que veus pel mirall retrovisor.

  • aurora marco arbonés | 03-08-2019 | Valoració: 10

    i queda aquell buit, difícil d'omplir, ens plantegem moltes coses que deixen de tenir la importància que tenien abans. Ens n'adonem que tot el que som ho devem a ells, al seu esforç, als valors que ens han inculcat, al seu tarannà...
    Ho has reflectit molt bé en aquesta magnífica elegia, plena de poesia i de nostàlgia.

  • jo també tinc un poema que es titula "Roba estesa". Però aquest, a diferència del teu, , descriu els moviments de la roba moguda pel vent.

  • aurora marco arbonés | 20-07-2019 | Valoració: 10

    El recurs de la roba estesa és per a expressar ( així ho entenc jo) un moment de calma i de quotidianitat després d'una encontra que trasbalsa l'autor. Una persona que ha estat important i que encara fa bategar el cor. Una persona que ha estat segurament estimada i que no ha pogut complir els somnis del seu enamorat.

    M'encanta com escrius. Has estat breu en aquest poema. Però amb la brevetat, has explicat tota una història. Això és el que fan els bons poetes.

    Una abraçada, company!

  • però he perdut el teu contacte a whatsapp, per tant també el teu telèfon. Fes-hi una ullada, please!

  • aurora marco arbonés | 06-07-2019 | Valoració: 10

    però què eloqüents!
    Les baranes dels llits dels hospitals tenen una fredor que es vol compensar amb l'escalf de les persones que tenen cura dels seus en els moments més delicats.

    Un poema que ho diu TOT.

  • de tu, Nil, és la quantitat d'informació que dones dels teus escrits. Ets el teu primer i millor comentarista.de la teva obra. Ja m'agradaria a mi ser tan curosa amb les paraules, però jo les aboco a raig i només les corregeixo si el corrector es queixa.
    També m'agraden aquestes amables discussions lingüístiques que tens amb els lectors. Mira per on n'aprenem tots; mai no se m'havia acudit si "afores" era masculí o femení, ves quines coses!
    Continuem intentant buscar la puresa de la llengua, tot i que em sembla que hi ha moltes variants segon la zona on es viu. Recordo un programa que feia en Marius Serra, on recollia els mots de cada poble o contrada per a dir una mateixa cosa.

    Salut a tots.

  • aurora marco arbonés | 21-06-2019 | Valoració: 10

    pintes l'escena. Amb un vocabulari escollit, polit, delicat. N'has de fer l'explicació perquè no són mots del dia a dia, sinó que els has elegit per la seva forma? sonoritat?
    Fins i tot utilitzes paraules amb aroma francès " joliu vilatge" per a emfatitzar el lloc on et trobes. M'agrada la metàfora "colga la nit", molt més original que "cau la nit".
    Esperaré amb impaciència la segona part. La tens ja feta?.

    Una abraçada, company

  • aurora marco arbonés | 08-06-2019 | Valoració: 10

    L'amor creix quan els amants giren l'un al voltant de l'altre per a complementar-se. Ho dius molt bé amb "l'ànima i la fortalesa". I creix com un xiprer, que deleix per a arribar al cel, al cim de l'amor. Has escrit un poema molt líric, molt tendre, amb unes metàfores molt ben aconseguides, com la de l'hèlix i la volta de vis.

    No escric gaire a RC i no hi estic massa atenta perquè, com hauràs pogut comprovar per les meves cròniques reivindicatives, em dedico més aviat a escriure per a recitar-ho a la plaça de la Paeria de Lleida cada dilluns, després d'haver cantat als presos polítics i als exiliats. Però estaré a l'aguait dels que escrius, benvolgut company.

  • recordo que un dia em vas dir que la foto de la persona asseguda al sofà de casa no sóc jo, i tens més raó que un sant. Jo sóc una persona lluitadora com reflecteixen totes les fotos que m'han fet últimament.
    Però resulta que aquesta la vaig fer en la mateixa posició en que estava a la foto de quan vaig començar a RC., fa ben bé 12 anys. La vaig penjar potser fa 5 anys perquè ja em veia més gran. Les meves imatges actuals són amb el braç alçat reclamant la República, perquè cada setmana recito un poema a la plaça Paeria de Lleida després de cantar pels presos polítics i els exiliats. Alguns poemes els he penjat aquí. Portem 81 setmanes recolzant els nostres líders i no pararem fins que no hagin sortit de la presó. Imagina't el panorama. Potser ja estaré en una residència d'ancians.
    El problema amb la foto és que no me la sé canviar i el meu fill Gerard diu que no es pot, cosa que dubto però no vull discutir.

    Tens whatsapp? No acostumo a fer-ho, però et donaré el número del meu mòbil per a que ens puguem connectar: 610538413. Una abraçada.

  • aurora marco arbonés | 05-06-2019 | Valoració: 10

    M'havia deixat la puntuació.

  • Una imatge mitològica i bucòlica que encanta el lector i fa imaginar l'escena, com en un quadre pintat amb mans delicades.
    M'ha agradat molt.

    Parlant del 7è de cavalleria, t'agraeixo moltíssim el comentari i les correccions a les castallanades que hi conté. Tens molta raó i en sóc ben conscient. Però t'explico: de vegades, en poesia rimada ( per això no m'agrada massa) s'ha de forçar una rima i "guinda" té dues síl·labes i " cirereta" tres. Oi que m'entens? No puc posar a "cagar a l'hort" i que em rimi amb "president". Si fos més bona rimant, segur que ho solucionaria, però no és el meu cas.

    Una abraçada

  • aurora marco arbonés | 25-05-2019 | Valoració: 10

    Ostres, als de la nostra edat, quan els parles de cine, se'ns encenen els ullets. Quina meravella les històries contemplades a la pantalla com si fos una finestra per la que poguéssim veure el món. El cine i els llibres ens van ensenyar com eren les coses arreu i ens van alliberar una mica de la rutina i de la foscor de l'època dictatorial.
    Jo me'n recordo d'una cosa ( no ho diguis a ningú). Cada setmana anàvem al cine al col·legi dels Maristes ( fins que no vaig ser gran no vaig posar els peus a un cine normal) i m'enamorava del protagonista de la pel·lícula. Llavors hi somiava tota la setmana fins que, al diumenge següent, sense cap sentit de la fidelitat, m'enamorava del següent. Tots em semblaven tan guapos!

  • aurora marco arbonés | 25-05-2019 | Valoració: 10

    "Sento bullir la sang a l'olla", meravellós, t'ho compro. Les teves metàfores són tan originals que, els que intentem escriure, ens encantem amb aquestes paraules.

    També et compro l'últim vers. és el que més vull en aquest moment.

  • He fet una falta i s'ha de corregir.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: