Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

lleida,

185 Relats, 1648 Comentaris
145811 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Últims relats de aurora marco arbonés

Últims comentaris de l'autor

  • Que t'estàs endarrerint. Ja fa dies que no ens regales cap de les teves aventures literàries i tenim "monorrrr". Què passa? Que te n'has anat de vacances? Que la calor t'atauba i no pots escriure? Que t'has comprat un lloro i li has de donar les pipes per dinar? Va, fora la mandra i a escriure, que jo sé que t'agrada més que menjar amb els dits.
    Per cert, bones vacances, amic!

  • Ara m'adono de que l'últim escrit el vas fer el 28 de Juny, per tant no fa tan temps... No sé, potser sóc jo a qui atauba la calor i ja veig miratges en el desert. O potser és que em tens mal acostumada i, si no rebo notícies teves sovint, em sembla que passa alguna cosa. No em facis cas, estic feta una iaia.

  • Espero que estiguis molt bo de salut ( vull dir molt bé) i m'estranya no llegir els teus deliciosos escrits des de fa temps. T'has pres un any sabàtic? La calor t'atauba i no pots escriure? T'has comprat un lloro i li has de donar pipes? Em tens preocupada. Treu el cap i digues alguna cosa, amic!

  • aurora marco arbonés | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Preciós poema, líric i realista al mateix temps. El pas del temps és un dels temes que més preocupa a l'ésser humà, especialment quan ja ens acostem a la tardor de la vida. I tu ho has expressat amb la delicadesa d'un poeta sensible i inspirat.
    El teu poema m'ha fet pensar en el moment en el que jo tampoc no hi seré i els meus éssers i objectes estimats romandran orfes de les meves carícies.

    Em preguntes què son "emoticones". Segur que ho saps però ara no hi caus. Són els dibuixets que es posen en els missatges de mòbil i que representen objectes i cares que expressen emocions: somriure, riure, plorar, etc.

    M'ha encantat connectar amb tu. Et poso a preferits per a recordar millor el teu nom.

  • aurora marco arbonés | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Un poema on cada paraula té un significat ben específic i realment líric. No sé molt bé per on començar perquè tots els mots dibuixen un sentiment eròtic i la urgència per cavalcar damunt d'un cos de pell d'eben.
    Feia dies que no llegia un poema tan impactant i tan arrodonit. L'enhorabona per saber plasmar amb paraules ( cosa que no és gens fàcil) el desig per la persona estimada.

  • aurora marco arbonés | 10-07-2017 | Valoració: 10

    El teu personatge és un "cagabubtes" molt original. I molt assenyat. Perquè, esclar, no es pot anar pel món sense analitzar totes les possibilitats que poden derivar de les nostres accions. Si vas al restaurant "Los cuñaos", algun d'ells et pot fotre afora i "LObitorio", efectivament, no té gaires expectatives de futur. S'ha de rumiar, analitzar, sospesar els pros i els contres abans de prendre una decisió. O sigui que, insisteixo el teu personatge és molt assenyat. Perquè hi ha molta gent que ho té tot molt clar i tira sempre pel dret. Però i si s'equivoca? I si són millors les pipes vestides que despullades? Ah, amigo!
    En l'únic que no estic d'acord amb ell és que dubti davant de la pregunta de la Generalitat. Ep, que això ho hem de tenir molt clar, que hem de ser una república sigui com sigui.

    Un altre relat per a sucar-hi pa.

  • aurora marco arbonés | 10-07-2017 | Valoració: 10

    que viu al carrer i que, per no tenir, no té ni nom ( només gana), ja he començat a desenganxar els llavis a la primera frase. El sense nom tenia un pla perfecte ( sempre que no piqués el crostonet abans d'hora) i el plànol dibuixat no tenia cap punt feble. Però esclar, els que són desgraciats ho són per tot i s'havia de trobar amb un guàrdia de seguretat al lloc dels fets. Així és la vida.
    Tot el text, des de la semblança de tots els funcionaris, fins a la parla castellana del jutge, passant per la sentència de pena de mort del pobre mendicant, té una vessant còmica que hauries d'explotar per a guanyar el primer duro. Xaval, jo de tu, agafaria totes les històries que tens i les posaria en un llibre per a fer-les editar. És una obra de misericòrdia. Aquesta no hi és a la Biblia, però l'haurien de posar al catecisme:" Hacer reír al que está triste".

    Me'n vaig cap a l'altre relat perquè vaig una mica endarrerida.

  • aurora marco arbonés | 10-07-2017 | Valoració: 10

    Totes les coses relacionades amb les funcions fisiològiques fan riure molt perquè tots ens hem trobat en situacions compromeses. Però a més a més, tu hi afegeixes tots els ingredients per a ressaltar l'absurd de la situació del pobre viatger. A l'estació fa mesos que no hi ha lavabo, les instal·lacions de les cafeteries són només per a clients i totes les coses que t'empatolles per a fer més surrealista el relat.

    Molt bo, tapisser. Vaig a per un altre.

  • aurora marco arbonés | 08-07-2017 | Valoració: 10

    Quin relat més bo! He rigut a "mandíbula batiente" imaginant el calvari del pobre viatger que s'està pixant viu. I és que no et deixes detall ... M'han cridat per dinar. Continuaré un altre dia!

  • aurora marco arbonés | 08-07-2017 | Valoració: 10

    Avui t'has deixat anar i ens has regalat una dutxa a dos, pell amb pell. El tacte és un dels sentits que creen més desig a nivell íntim. Els dits resseguint totes les superfícies i els replecs del cos, la sensació d'humitat tan excitant en l'acte de l'amor... i el poeta que sap transmetre totes aquestes sensacions en paraules sublims.

    Ara feia temps que no entrava a RC. Me n'he adonat quan he vist que tenies tres texts que no t'havia comentat. Però prometo tornar-hi.

  • aurora marco arbonés | 08-07-2017 | Valoració: 10

    Un text escrit amb prosa poètica, plena de magnífiques i originals metàfores en les descripcions. Escrius molt bé, Joana, però per escriure no n'hi ha prou amb saber-ne. També s'ha de sentir. I tu tens una sensibilitat aclaparadora, uns sentiments profunds que saps expressar i una frescor que fa del teu relat un obsequi per al lector.
    L'enhorabona!

  • el teu comentari tan amable i sincer. La vida, l'amor i la mort, què més hi ha?
    Em sap greu que ja no pengis cap poema o relat. Per què no t'animes? Estàs bé de salut? Espero que sí i que un dia puguem rebre la sorpresa de les teves paraules.

    Una abraçada ben forta

  • aurora marco arbonés | 28-06-2017 | Valoració: 10

    el teu Manual de psicologia fantasmal perquè dius veritats com a punys. Cadascú, com tu dius, hauríem d'elaborar el nostre propi manual i seguir-lo al peu de la lletra per ser coherents. Primer marcar ben bé els punts d'actuació i adaptar-los a allò que som capaços de fer. Perquè si les fites són contràries a la nostra naturalesa, no ens en sortirem.

    M'alegro de que tu ja te l'hagis muntat. Bona sort!

  • aurora marco arbonés | 25-06-2017 | Valoració: 10

    Volia titular el comentari "Estat d'opereta" però l'Aleix, sempre avispat, me l'ha pispat perquè és més ràpid que jo. Però lo de que el Rajoy ens alegra el viure és cert, certíssim. Amb aquesta cara que fot de "yo sólo pasaba por aquí", toreja a tirios i troyanos i va tirant sense fer-se mal al fetge.

    Molt bo Poblet. Per cert, vas sortir a TV3, sí o no?

  • aurora marco arbonés | 25-06-2017 | Valoració: 10

    La lluna bruixa, encisadora, enganyosa i, al mateix temps, còmplice d'amors nocturns
    és un tema ideal per a fer un poema com el que has fet tu, amb sensibilitat i mestria.

    Jo n'he escrit molts de poemes a la lluna. Des de tots els punts de vista i, com dius tu, la seva llum s'apaga, de vegades, darrere d'un vel de núvols.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: