La facultat de viure com una persona no ens la pot treure ningú. És a les nostres mans malgrat tot. Com ara, gaudint d'aquests relats tan interessants. Enhorabona, Armando.

Un relat sincer i testimonial d'un temps passat que no cal oblidar.
He gaudit molt llegint-lo i identificant-me amb moltes de les situacions que expliques tan bé i amb tanta sensibilitat.
Una gran abraçada!

Molt ben escrit, que conserva la sorpresa fins al final.M'agraden molt els gossos i el gats, trobo que fan una tasca que no té preu com a companys nostres. També m'agrada molt la sensibilitat que expressen els teus relats.

Et felicito per aquest poema tan real i sincer.Un bon testament, sens dubte. M'ha agradat molt.

Que bonic poder recordar les persones estimades en tot moment de la nostra vida.
Un relat senzill i emocionant. Enhorabona!

aquesta companya que ens acarona dolçament... Que bonic és poder expressar els nostres sentiments amb tan belles paraules.
Enhorabona, Fada!

tràgic de la desfeta dels nostres boscos, de tots, que cauen abatuts per la flama de la ignorància i potser de la mala fe. El sentiment que desperta la visió del bosc cremat és universal en totes les persones que l'estimem.
Moltes gràcies pel teu relat!

per aquest poema que ens trasporta a la doble vida dels somnis, les emocions i els records.
L'arbre, testimoni mut de tants amors...

Penso que aquests individus realment persegueixen una notorietat enfront dels altres amb la seva conducta incívica i estrafolària que acaba portant-los a una vida moltes vegades marginal. Si no, com podríem pensar fa uns anys que caldria posar i dir pels altaveus avisos a les estacions del metro demanant que no baixin a les vies?
De tota manera la mare deia que abans molts anaven a Sant Boi (sanatori) i ara sembla que es troben escampats pels carrers i les cases, vivint com poden les seves alteracions amb quatre pastilles que els recepta la SS. Això sense parlar de les addiccions...
Un relat interessant i ben escrit!

totes les teves reflexions. Et felicito ben cordialment i agraeixo que ens deixis participar-ne.

que personalitza els sentiments d'aquest amic nostre, de vegades no prou apreciat, tan fidel... M'ha agradat tota la sensibilitat que trapua i felicito l'autor ben cordialment.

És veritat que en general ens domina la superficialitat en molts aspectes de la vida. Trobo que és mot important, per damunt de tot, ser tu mateixa i estimar-te tal i com ets, com al millor tresor que posseïm. No cal perdre el temps pensant en els judicis de persones que no ens entenen ni mai no arribaran a fer-ho.
Un relat punyent i realista, m'ha agradat molt!

lligabosc, penso que tens moltes qualitats i una gran sensibilitat per arribar a ser una bona escriptora. El tema és molt bonic i tracta una problema ben actual amb els animals de companyia.

Ella tenia un tresor meravellós que era explorar la vida cada dia, estimar-se per damunt de tot i adonar-se de la seva grandesa.
Et desitjo molta felicitat en aquest nou any i que ens regalis els teus preciosos pensaments.

colpidor, que explica la realitat de moltes persones en la guerra civil amb les paraules justes i necessàries. Sort que tant de sofriment va tenir un final feliç. Moltes gràcies Angie, per fer-nos-en partícipis, i molt bon any!