Gràcies pel teu comentari :))

Que bonic i trist aquest teu! La mort i la vida sempre de la mà... preciós.

Doncs el tornaré a llegir a veure si a la segona l'entenc hehe

volem allò que no tenim. Crec que és un mal humà, això de comparar-nos amb la resta i no valorar les virtuts pròpies.

Un bon relat, breu i ben trobat.

Sol_ixent

A mi el tren també m'inspira molt. De fet, hi he escrit més d'una cosa durant els trajectes :)

Bones Festes!!

T'entenc perfectament. Escriure sempre ens salva :)

Crec que expresses molt bé aquesta sensació contínua de la roda eterna, d'acabar per tornar a començar.

Et llegiré més!

I m'has fet recordar els bons moments que he viscut a Londres i els seus parcs :) Bonic poema!!

I m'hi he sentit 100% identificada. La incertesa de no saber si l'altre sent el mateix, però les ganes alhora de no voler saber-ho per por d'endur-te un desengany.

Et continuaré llegint! :)

Continuaré llegint-te, m'has agradat.

I bon resum dels típics "dies assenyalats". Als nostres éssers esitmats, que hem perdut, els hem de recordar cada dia, no quan toca.

Salut!

No he pogut evitar emocionar-me, m'ha semblat un text exquisit. Tant trist com bonic.

Em passejo per RC molt menys del que m'agradaria, però tampoc tinc massa temps ni per escriure, és una cosa que sempre tinc dins però que a vegades costa treure fora, i en d'altres no en tinc ni ganes.

Moltes gràcies per passar-te tu pel meu raconet, és una història "real", d'aquelles que sembla que mai haguessin passat perquè semblen enterrades dins la memòria.

Una abraçada,
Sol_ixent

Crec que en aquest bonic poema resumeixes el perquè de l'escriptura, la raó per la qual molts de nosaltres "vomitem" els nostres versos en aquest canal.

M'encanta la frase:
"Així que escric,
perquè no sé en qui refugiar-me"

Felicitats, et continuaré llegint!

És un llenguatge planer i gens feixuc, que convida a la lectura ràpida i sincera. Enhorabona!

Fixa't però en els errors gramaticals, passa el corrector abans de publicar :) ex. hem provocaven.

Que et vagi molt bé!

Sol_ixent

per dedicar temps a llegir-te el meu darrer relat. Sento el retard en contestar-te, darrerament gairebé no em passejo per RC.

Respecte al teu comentari, no sé què has "adivinat" (fa molt mal a la vista llegir això) llegint-lo, però per mi el relat no té més metàfora que la "doble vida" que porten algunes persones; molta més gent de la que ens pensem amaga secrets (tal i com diu la darrera frase del relat). Per això, quan coincideixen al cinema són dos desconeguts, encara que anteriorment hagin tingut sexe. Quins detalls t'hi faltarien exactament per a poder entendre "la situació", que dius tu? Jo crec que és un argument ben senzill, o com a mínim és el que vaig pretendre quan el vaig escriure.

Salut!

Ben escrit i profund. L'amor que mai mor...

Espero que tinguis molta sort al concurs!