per dedicar temps a llegir-te el meu darrer relat. Sento el retard en contestar-te, darrerament gairebé no em passejo per RC.

Respecte al teu comentari, no sé què has "adivinat" (fa molt mal a la vista llegir això) llegint-lo, però per mi el relat no té més metàfora que la "doble vida" que porten algunes persones; molta més gent de la que ens pensem amaga secrets (tal i com diu la darrera frase del relat). Per això, quan coincideixen al cinema són dos desconeguts, encara que anteriorment hagin tingut sexe. Quins detalls t'hi faltarien exactament per a poder entendre "la situació", que dius tu? Jo crec que és un argument ben senzill, o com a mínim és el que vaig pretendre quan el vaig escriure.

Salut!

Ben escrit i profund. L'amor que mai mor...

Espero que tinguis molta sort al concurs!

...l'erotisme que destil·la aquest relat caça molt bé amb la teva foto de perfil (que m'encanta)

També he captat (no sé si de manera intencionada) certa ironia, però potser és només cosa meva, qui sap.

Bon diumenge!

És ben cert que un text breu no implica que no pugui ser de qualitat, i aquest n'és un bon exemple.

Destacaria aquests versos:
"si aquest lligam ens deixàs,
res no quedaria en pols"

Bona feina!

Un relat ben escrit, original i simpàtic.

Et desitjo molta sort al concurs!

Realment preciós i colpidor.

Crec que hauria de passejar-me més per RC ;)

Un final sorprenent, fruit d'un relat ben construit i que enganxa des de la primera línia.

En primer lloc, moltes gràcies per tots els teus comentaris. Segon, no em passejo gaire per RC, i per això no solc comentar gaires relats.

Amb aquest teu he disfrutat moltíssim, el trobo molt tendre -com diuen més avall- i enginyós, no et mereixes menys que un 10.

Una abraçada, i Bona Revetlla!

Un relat molt actual i original, tota la raó del món!

Seguiré llegint-te, m'agrada com ho fas.

Una abraçada, i Bona Revetlla!

*“Quan soni la tendresa”, Joan Dausà (On seràs demà, 2014)

...que ens acompanya en aquests moments tristos i de soledat.
Ha estat un plaer llegir-te, m'ha captivat aquesta senzillesa i originalitat d'aquests pocs mots. Continuaré investigant-te.

Una abraçada!
Sol_ixent

Conec perfectament aquesta sensació -en tinc més d'un poema i relat-, com el 99,99% de la població! ;)

A vegades qui tant havíem estimat, idealitzat i pensat que duraria per sempre, ens falla.

Però també et diré que el dolor acaba passant, i sempre apareix, quan menys t'ho penses, algú que te'l guareix i te'l deixa com nou.

Una abraçada, i molts ànims!

...m'ha recordat molt aquella bonica frase de: "Si plores perquè no pots veure el Sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles".

Què bonic aquesta sensació de sentir-lo a la cara i veure el blau i el verd a l'hortitzó, i continuar viu avui per poder fer-ho :)

Bona nota, you deserve it!

Sol_ixent

No se m'acut millor escenàri romàntic que el mar, la seva serenor, la seva calma, escalfor... Enhorabona per la bellesa!

M'encanten aquests versos:
“No, mirava l’horitzó
i he sentit un crit d’amor i esgarrifances”.

Una abraçada!
Sol_ixent

Què seria de l'amor si no trobessim mai a faltar la persona estimada?

Molt bonic poemet, i foto de perfil. Anar en tren sempre m'ha inspirat, i m'ha agradat (malgrat els retards...)

Una abraçada!
Sol_ixent