Cadena d'errors

Un relat de: Unaquimera
L’individu que trià la Carme com a víctima va cometre un primer error comprensible.
L’home cepat la seleccionà com a objectiu després d’observar la menuda figura femenina.
La seguí i, arribat a l’indret adient, intentà abocar-li tot el seu pes damunt.
Ella va realitzar una finta i esquivà el contacte; ell va perdre l’equilibri i caigué a terra pesadament. La Carme s’aprestà a immobilitzar el seu agressor.
Sense adonar-se amb qui se les havia, ell va tornar a equivocar-se.
De la màniga tragué una navalla. La Carme, genoll a terra, l’hi va agafar i retorçar el braç.
L’estrebada li hauria pogut dislocar l’extremitat, potser fins i tot trencar-li, però ella es va aturar a mig moviment; s’acontentà amb posar-li les manilles i donar-li mitja volta.
Llavors ell cometé el major error de la nit.
Amb desdeny, escopint les paraules, mormolà:
-Maleïda dona de merda!
I li llançà una sonora ensalivada.
La Carme, que fins ara s’havia contingut i havia actuat professionalment, com l’excel•lent agent de l’ordre que era, entrenada per aplicar el procediment correcte sense excedir-se, es va sentir més atacada personalment que abans, amb l’escomesa física.
Odiava els insults injustificats. També odiava les persones que escopien.
Apropant-se, trepitjà el peu del malfactor; desitjà augmentar la pressió fins assegurar-se que durant un bon temps aquell subjecte no empaitaria ningú, ni home ni dona.
I considerà mentalment l’opció de descarregar un cop que durant una bona temporada l’impedís escopir res, ni saliva ni insults.
Ella, però, no va errar-se.
El compadia.


Unaquimera

Comentaris

  • Avui em venia de gust,[Ofensiu]
    free sound | 07-03-2012 | Valoració: 10

    recordar el teu Cadena d’errors i enviar-te una abraçada.
    Hi ha regals que no tenen preu.
    Sempre endavant amb els relats!
    Avui per totes les dones, per les papallones i per les persones que valen la pena…que n’hi ha de tota mena…
    Amb humor, que també fa falta.
    Una abraçada amb rialla dibuixada.

  • El meu bloc[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 25-02-2012 | Valoració: 10

    Com ja et vaig dir que et passaria el meu bloc, que per motius de anar encaixant-lo ha tingut alguns noms diferents i no te le pogut passar, doncs és:
    lareconciliaciomon.blogspot.com
    Si t'abelleix et passe i tot i que no em comentes si no vols, el que més tinc són els meus articles d'opinió i psicoanalítics, el llegeixes o fulleges.

    Un fort petó d'amic Maite

  • Shaudin Melgar-Foraster | 11-02-2012 | Valoració: 10

    Boníssima aquesta cadena d’errors! Hahaha, que estúpid, l’home aquest. El relat resulta molt: curt, intens, atrapa el lector i té un final (les últimes dues línies) irònic que m’ha encantat!
    Una abraçada d’hivern, guapa,
    Shaudin

  • Per molts anys[Ofensiu]
    free sound | 10-02-2012 | Valoració: 10

    i que segueixis fent grans relats!
    Que segueixis gaudint escrivint,
    i creant, la vida sempre va endavant.
    Moltes felicitats.
    Sempre riques creacions.
    Bonica vida i molta sort!!
    Molts somriures.
    FELICITATS i MOLTS RELATS!!

  • m'agradat[Ofensiu]
    Atlàntida | 10-02-2012 | Valoració: 9

    M'agradat molt el teu relat, com senpre escrits amb molta cura, tendressa i armonia, un peto, i fins aviat.

  • Pitjor que l'ignorància l'estupidesa[Ofensiu]
    joanalvol | 08-02-2012 | Valoració: 10

    L’home que es dedica a prendre el que vol mitjançant la violència, és un gran ignorant. A la primera de canvi ja hauria d’haver claudicat, no s’adona que la noia que ha triat com a víctima, el supera en tot. No sap valorar qui té davant, insisteix ignorant.

    L’actitud de la mossa és la correcte, primer per la formació que ha rebut i segon per la seva integritat i sensibilitat.
    Compadeix a l’agressor. La compassió no és feblesa sinó una mena d’amor.

    Com sempre el relat impecable, sense taca.
    Una abraçada, Maite
    Joanalvol

  • L'ENTRECUIX[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 07-02-2012 | Valoració: 10

    Tot i que no es resolen igual, aquest relat es del caire del que vaig escriure i titular EL PREU DE "GUANYAR 10 MINUTS", en aquest la noia en surt totalment perjudicada, en el teu, està molt bé la manera que decideixes que l'agresor rebi UN BON REGALET. M'agrada molt.

    Moltes gràcies pel teu comentari, sí, LA PAPALLONA BLAVA va ser el primer conte que vaig escriure, poc a poc n'hi he anat afegint d'altres com per exemple NO-NI-NO, que va ser guanyador d'un primer premi a la ciutat de Terrassa.

    Encantada de que vagis passejant pels meus relats igual que jo aniré fent en els teus.

    Gemma





  • Acció[Ofensiu]
    Naiade | 06-02-2012 | Valoració: 10

    Un relat que enganxa i es fa curt, però com sempre te’n surts airosa i ens dones una bona lliçó, difícil d’aconseguir . Per molt que ens tregui de polleguera...aguantar el tipus.
    Una forta abraçada

  • Aprendre a contenir-se[Ofensiu]
    Carles Ferran | 04-02-2012

    És difícil, en aquests temps que vivim, en què fins i tot els anuncis per als infants recorren a la violència, trobar la pausa del conteniment davant la malicia reiterada del malfactor. És una lliçó inapreciable del teu relat, que ens hauria d’empènyer a disculpar tants errors, sovint involuntaris, que ens impacienten o ens fereixen molt per sobre del que seria justificat, en aquesta societat estressada i insolidària.

  • Afecte i tacte[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-02-2012 | Valoració: 10

    De sobte m'han vingut reflexes de taekwondo, de La taronja mecànica d'Anthony Burgess, d'humor negre... i al final de moralina d'afecte i tacte humà. M'ha agradat molt.


    Sergi

  • Els errors es paguen[Ofensiu]
    Materile | 03-02-2012 | Valoració: 10

    Hola, benvinguda al món dels relataires. Has entrat amb força, amb un relat molt original, amb el lèxic precís i just que ens has fet viure aquests errors tan ben encadenats. Ella podia haver estat molt més dura i abusar de la seva situació, però s'ha limitat a no deixar-se portar per la provocació i sí per la compassió.

    Molt bo!!! No sé per què ho escric si tots els teus relats són molt ben calculats i molt interessants. Ets una mestra.

    Una abraçada,

    Maria Teresa

  • Encadenant errors [Ofensiu]
    RATUIX | 31-01-2012

    i sumant encerts. Molt ben construït, precís, alt i clar. El gest final és tot elegància.
    Un gust com sempre.

  • El que no és un error...[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 31-01-2012 | Valoració: 10

    Hola Maite! Quin goig tornar a llegir-te!
    Et teu relat està ple d'errors, però lo que no ho és és que ens tornis a delectar amb la teva imaginació i mestria.
    El primer error de l'individu és deixars-e enganyar per les aparences: una dona menuda pot tenir, si no més força, sí més habilitat que un home gran. I l'últim utilitzar termes masclistes i actituds insultants que treuen de polleguera a la dona més pacífica.
    Un record des de la boira.

  • Eficiència del gest[Ofensiu]
    franz appa | 30-01-2012

    Com una màquina ben engreixinada, el relat avança a mesura que retrocedeix la capacitat de comprensió del pobre protagonista negatiu. I a mesura que el veiem de més a prop, progressivament més rude, groller i obtús, més el veiem empetitir. En efecte contrari al de la protagonista positiva, la noia que, amb una eficiència de gestos que materialment podem visualitzar, el va reduint i es va engrandint a si mateixa. Especialment perquè no cau en l'error. I així compartim la seva capacitat de compadir.
    Eloqüent mostra del saber narratiu de l'autora, ens deixa, com un manlleu valuós i indefinit, una escena de dinamisme inusitat i de reverberacions morals impagables.
    Gràcies, un cop més, quimera.
    Un petó,
    franz

  • Tot i que va d'errors[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-01-2012 | Valoració: 10

    El teu relat és un encert de dalt a baix.
    Visca la noia que , amb aspecte delicat, té empenta i el cap molt clar que la fa reaccionar a temps.
    En el seu cas jo podria perdonar l'insult , pero l'escopinada ...jo no sé si tindria la fortalesa de la valenta agent.
    Tot i que avui fa un fred de nassos t'envio una molt càlida abraçada, benvolguda Maite.

  • Curt però intens[Ofensiu]
    brins | 29-01-2012 | Valoració: 10

    Un relat curt farcit d'errors que ens permet gaudir de la teva gran facilitat a l'hora d'escriure històries amb rerefons humà.

    La continència de què ens parles és una qualitat difícil d'aconseguir; moltes vegades la cerquem sense aconseguir abastar-la, però la Carme sí que l'ha trobada, forma part d'ella, i això li atorga una personalitat excepcional; digna d'admiració.

    Rep una abraçada que no necessita contenir-se; neix de l'estimació,

    Pilar

  • Control contra errors[Ofensiu]
    Núria Niubó | 29-01-2012 | Valoració: 10


    Un relat tens i dinàmic que ens enganxa fins al desenllaç, com havia de ser, sí. Una lliçó magistral narrada en una acció trepidant amb els detalls precisos per fer entrar en situació al lector i ho has aconseguit, i tant! El joc dels personatges se’m re presenta com una escena de pel•lícula, el final, el que havia de ser. Conducta assertiva d’una personalitat forjada en el control.
    M’ha agradat molt el relat, però encara m’ha agradat més tornar a trobar-te per aquí!
    Una gran i càlida abraçada,
    Núria

  • Perque va d'errors[Ofensiu]
    Pau Mora | 28-01-2012

    que si no també hauria estat bé acabar amb una coça a l'entrecuix (segur que la poli ho va pensar).

  • Mestrívol![Ofensiu]
    copernic | 28-01-2012

    Amb precisió ressegueixes la història fins al final, dominant el tempo i els recursos literaris que en un microrelat han d'estar molt ben dosificats. Un bon exercici d'escriptura i un relat amè i treballat. Tens realment una gran tècnica.
    Una abraçada!

  • Això i en altres...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 28-01-2012 | Valoració: 10

    ... paraules és el que jo volia contar amb el meu conte dels musulmans, però sense ofendre ni cap religió ni cap dona, ni home, molt valencianament, amb la ironia i el sarcasme.
    El teu conte és d'una precisió com sempre fas servir, la teua pròpia, que ens porta per camins que sembla que ja hem passat en aquesta vida i de vegades fins i tot en altres vides, és una meravella, i a més va sentir-ne, jo diria que llàstima, llàstima per sí mateixa també, pel que podem arribar a ser els éssers humans, una mena de llops, però també està el miracle d'eixa compassió o d'eixa llàstima que sent la dona policia, i hem de veure sempre les parts positives, perquè el lliure albir es fa en una sola pensada que deia Jung, hem de anar sempre endavant, i ara ens ve un temps fosc, molt fosc on ciència i Pare s'uniran per callar boques, boques dels escriptors i filòsofs, jo sóc optimista, i espere que no calga emmanillar als "il·luminati" com a nous fürers de butxaca,que sempre eixen quan tot és difícil.
    Vinga, anem tu i jo a allistar-nos a la policia per a agafar i aturar malbaratadors de la llengua i de la paraula, t'espere hui en el cíber-espai.

    Un petó de Vicent.

  • tens raó...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-01-2012 | Valoració: 10

    maite, ni es pot explicar ni cal !

    petons
    joan

  • Hola Maite[Ofensiu]
    allan lee | 28-01-2012

    bonissima cadena d'errors i d'encerts entrelligats, amb garra, gràcia i humor del bo. El final, ens retorna al seny i ens deixa amb un somriure a la cara i el cor bategant de tendresa. Un gran relat, poca cosa més puc afegir al que ja et diuen els altres admiradors lectors. Magnífic. Molts petons

    a

  • Ja trigaves a penjar relat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 27-01-2012 | Valoració: 10

    M'afegeixo al comentari de que els teus relats no es poden deixar de llegir. M'ha agradat molt i, especialment el toc humà de la compassió de l'agent.
    M'he alegrat de tornar-te a trobar per aquí.

  • Em vaig alegrar moltíssim...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 27-01-2012

    en veure la teva participació en el Minirepte dels errors. A fe que vas seguir les directius del repte! No un, sinó un munt d'errors encadenats van ser el ventall que ens vas oferir en un text aparentment humorístic, però amb un rerefons ben seriós i preocupant: l'intent reiterat de violència masclista. Escrit a cops d'imatges,amb una estructura formal molt ben pensada per tal d'incidir més en el missatge/contingut, has fet un cop més mostra del teu domini literari.
    Encantadíssima de tornar-te a veure, Unaquimera, ja sigui a través d'errors o encerts. T'asseguro que malgrat la corrua d'errors l'has ben encertat, com sempre.
    Abraçades encadenades, moltes!

    Mercè

  • Títol real[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-01-2012 | Valoració: 10

    Per mi el títol m'ha portat a anar entenent el relat. Humà i fort. I també una descripció molt real. Sento sentiments i els valoro i reflexiono.

  • UNAQUIMERA= a llegir![Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 26-01-2012 | Valoració: 10

    Això de del títol és un principi matemàtic. Si no vaig errat feia temps que no apareixias per aquí... o potser era jo que tenia RC oblidats. No afegiré cap paraula, ni cap comentari. És igual. Em regeixo per la fòrmula matemàtica exposada.
    Una forta abraçada
    Jaume

  • Relat perfecte.[Ofensiu]
    free sound | 26-01-2012 | Valoració: 10

    Sense paraules...o un "em trec el barret"...
    Relat bonic, enginyós, o meravellós...
    I si la vida és bonica, o una meravella.
    Una abraçada i fins aviat.

  • Realitat que voldria i originalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-01-2012 | Valoració: 10

    Sempre ens sorprens i aquesta vegada també. Realment has capgirat els habituals protagonistes de tantes situacions desgraciades de violència. En aquest cas és la noia qui controla la situació. A ell només li queda el recurs de l'escopinada i l'insult. I ella sap què ha de fer i que no.
    D'altra banda m'ha atret i agradat molt la seqüència seguida dels punts i a part, al final de cada frase, per curta que sigui. Li dona un toc de forma poètica i aconsegueix fixar millor les idees que vas escrivint. Tot plegat una novetat que m'ha encantat.
    Continua sorprenent-nos, que nosaltres ho gaudirem! Una abraçada Maite.

    Aleix

  • L'ÉSSER HUMÀ...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-01-2012 | Valoració: 10

    és un animal imperfecte que lluita sovint contra els seus instints, contra el que li dicta la raó, contra el que li dicta l'educació que ha rebut...

    la reacció de la dona és la normal en una societat civilitzada, però la de l'home no... i a vegades la raó i la compassió són massa benevolents també !

    en fi maite, un relat que convida a pensar i reflexionar

    gràcies per escriure i fins aviat
    joan

Valoració mitja: 9.95

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5307 Comentaris

444894 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket