Senzillament, m'ha encantat!
felicitats!

M'ha agradat molt, Mercè, felicitats!

M'ha encantat, el teu conte!

I em fa l'efecte que les mares dels Arnaus són tan histèriques com les dels Jordis, Ferrans, Martins... Montserrats...

Veig que el teu conte ha agradat tothom. Et felicito!

És veritat, Núria, tenim nom de marededeu ;)

Saps que el meu conte era molt més llarg? ostres, vaig haver d'escurçar i escurçar perquè tingués "la mida reglamentària"! espero anar-ne aprenent, això de treballar amb ARC és molt bo, és tot un aprenentatge!
Gràcies per comentar el meu conte, Núria!

Moltes gràcies, brins, ara vaig a llegir el teu relat.

quants records, veritat?

Mare meva, sembla que em llegeixi a mi mateixa :)
Gràcies pel teu comentari al meu relat!

Jo també recordo "El Manicomi". Recordes que per Nadal hi feien un gran pessebre amb una sínia i un riu que tenia aigua de veritat? La de nadales que havíem cantat davant d'aquell pessebre!

I Els Quinze! I ... i... i... tota una vida, Pilar, tota una vida!

Una forta abraçada!!!

Moltes gràcies per comentar el meu conte,
Una abraçada.

Moltes gràcies :)

Moltes gracies (estic escrivint des d'un cyber, un teclat frances, no se pas on guarden els accents, aquests francesos, ja em perdonareu per les evidents faltes d'ortografia (encara sort que he trobat l'apostrof, ep, poca broma!)

Quan torni a casa enviare mes relats, ara fins i tot em fa il.lusio (tampoc he trobat el punt per la ela geminada, definitivament aquests francesos son una mica estranys)... si voleu llegir mes coses, tambe tinc un blog i un web. Us donare l'adreca del web, alla explico-expliquem el viatge que estic-estem fent.

Repeteixo: moltes gracies a tothom. Ens llegim "on line"

http://www.elmeumar.com

Hola!

Molt agraïda pel comentari al meu relat! Si, la nostra amiga comú (la Montse-mar) em va parlar de tu, vaig comprar el primer llibre que vau publicar i per tant, us he llegit a tots plegats. Cal dir que m'han agradat tots els poemes del llibre, penso que sou tots uns bons poetes i et felicito per la part que et toca.

Acabo de llegir "les nines russes" i m'ha agradat força. Mira, jo no he penjat res més perquè... de fet no ho sé, per què no ho he penjat. Potser perquè tinc coses que són massa llargues per ser relats curts i coses massa curtes per ser novel·les, em fa l'efecte que, en pantalla, no em llegiria ningú, malgrat tot, potser ho provaré!

Jo sóc més d'escriure cada dia al meu blog

http://elmeumar.blogspot.com (a veure si hi entres)

Quan us llegeixo, m'agafen ganes de seguir les vostres passes, així que potser ben aviat em podràs llegir també aquí.

Amb la Teresa ens veiem a anglès, un dia podem quedar per fer un cafè tots quatre i m'expliques `què se sent quan et llegeix tanta gent, ok?

Una salutació ben cordial.

Montse/Arare_

M'agrada! em fas venir ganes de participar, tchts,tchts, si és queeeeeeeeeee...
petonets de mar (del meu, eh?)

Preciós!

Moltíssimes gràcies, Peres, vaig anar al teu bloc a dir-t'ho, però no sé si ho has vist, per això ho faig aquí. M'agrada que t'hagi agradat el meu relat, que no és res més que un episodi real de la meva vida en un moment donat. Un petó des del meu mar:

http://elmeumar.blogspot.com

Moltes gràcies pel teu comentari, bfernana!

No sé qui ets, sospita, però et dono les gràcies pel teu comentari. Petons i tot això!!!