Presonera dels somnis

Un relat de: Unaquimera
Sempre he estat presonera dels meus somnis.
De petita, il•lusa, somiava amb móns harmònics, perfectes.
He crescut imaginant, durant anys, ciutats ideals, països de somni, territoris virginals, paradisos sense esbarzers ni monstres.
He cavalcat, estrènua, rere dèries imaginàries, perfeccionistes, impossibles, que m’han assetjat al llarg d’una vida consumida tot empaitant una utopia física, mental, espiritual.
He sentit un instint descobridor, religiós, espiritual, filosòfic, que m’ha dut a explorar religions, països, cultures, filosofies, literatures i persones.
Entretant, frisosa, he crescut, he viscut, he rigut molt, he plorat amb desesperació, he conegut l’amor, el desamor, l’afany, la passió, la necessitat, el desig, la tendresa, el temor, l’ansietat, la placidesa, l’esperança, el dolor...
He intentat trobar arreu, entre barbolles i apariències, una sola prova convincent d’haver arribat a destí... Tan sols he aconseguit acumular dubtes, que han mantingut captiu el vol de l’esperit dins una gàbia invisible i llastrat el meu pas, que ha esdevingut feixuc.
Però, per fi, m’he transformat. Posseïdora d’un nou convenciment, sóc presonera rescatada, ocellada redimida, arrel aèria, pura emoció emancipada del jou de la búsqueda eterna.
Soc al Jardí de l’Edèn, habito La Terra Promesa, gaudeixo de l’Arcàdia, visc l’Edat d’Or!
Sense maletes ni mapes, però. Sense moure’m de casa.
L’espai de l’impossible s’ha fet realitat, l’àmbit de la imaginació ha pres cos, el regne de la creació ha obert les seves portes de bat a bat! I jo les he traspassades, de tal manera que el que semblava impossible, increïble, ara és palpable, real. Molt real! Tant, que ho tinc amb mi.

Ara he deixat de somiar amb llunyanies: definitivament, contemplo la meva petita però pròpia utopia a l’abast de les mans, encarnada i viva a la meva almosta.
No hi ha error possible en la meva nova certitud: la puc abastar amb la mirada i recórrer amb els dits, puc percebre la seva flaire que m’eriçona alhora superfícies, conductes i cavitats; al ritme dels seus batecs, puc ballar, garolera i cantaire, al voltant de les seves fronteres; la puc tastar amb llavis tímids, àvids, eternament insatisfets d’aquest manà que em permet viure sense necessitar res més. Ni res menys.
El Paradís somiat és ara el teu cos calent que abraço i m’escalfa, la teva pell que entra en contacte directe amb la meva quan em trec amb ganes i pressa la roba que ens separa i destorba, l’alè tebi que surt de la teva boca i m’esborrona a distància i cada cop més, mentre avança mil•límetre a mil•límetre cap al seu destí, que sé que sóc jo.
Quan experimento la sensació increïble d’entrar dins teu, de sentir-me entre els teus llavis, de notar com em xucles, com extreus fluïts de mi que t’omplen, et nodreixen, et fan créixer, et fan persona, aleshores em sento lliure de somnis intangibles i posseïdora d’una saviesa ancestral que ningú pot empresonar ni sotmetre.
Quan t’alleto, filla meva, em sento al bell mig del nostre Paradís particular: t’he parit amb dolor, però ara entre tu i jo no hi ha serps ni dragons, fruits prohibits ni flors amb espines, només promeses de futur i d’amor... encara.


Unaquimera

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 08-05-2012 | Valoració: 10

    el tema, el lèxic..., preciós tot el relat. Feia molt que no et llegia (manca de temps) i en retrobar la teva escriptura he retrobat el plaer que recordava sentir cada cop que llegia els teus textos. Llegir-te és gaudir de la literatura.
    Una abraçada, estimada amiga,
    Shaudin

  • El somni de les paraules[Ofensiu]
    Materile | 16-03-2012 | Valoració: 10


    Aquest relat, ple de bellesa descriptiva d'inflamats sentiments, m'ha portat des del naixement de la meva vida adulta fins a camins tortuosos que omplen els instants, els objectius somniats i els camins de la vida no sempre tan olorosos com ens els imaginem.

    És un relat fantàstic per quedar presonera dels somnis. Quina bellesa de paraules i sentiments que ens enganyen en el primer moment fins que descobrim el naixement de la creació: un fill.

    Em repeteixo: felicitats per existir i per deixar-te descobrir cada dia.

    Una abraçada plena de sentiments,

    Maria Teresa

  • Encara?[Ofensiu]
    anarkal | 17-02-2012 | Valoració: 10

    Però, Una, perquè aquesta paraula final? Omple't del goig que no pot fugir de tu, després de comprendre allò del mantra he endevinat sorpreses fascinants en el teu relat plè de promeses satisfetes... mai... mai et facis enrere. Encara? Encara no. Sempre i més enllà. Enlluerna't, segueix palpant, segueix els esperits i déus orientals que et dónen la vida que no s'esfondrarà mai... ets tu... ets TU!


    Sergi

  • Comentari del jutge.[Ofensiu]
    L'Home Fosc | 10-02-2012


    Amagues molt bé el final, que ja es fa difícil, tenint en compte el tema que tractes i com el tractes. M’ha costat relacionar-ho amb les moltes variants de presó que ens cerquem a la vida, però sí que en té en la estructura i en com l’escrius, i potser en la resolució, que ens mostra un altre nivell vital que pot ser ben bé, una presó que moltes mares ignoren. Bé, un relat tot poesia que m’ha fet treballar de valent per trobar algunes paraules triades per l’autora com; “estrènua”, “barbolles” i ara no sé si alguna altra. Voldria comentar que fas servir dues paraules que m’han xocat, una “apariències” que és un localisme acceptat pel diccionari valencià-balear, però la paraula “busqueda” no l’he trobada, però pot ben ser un localisme i que encara està per normalitzar, com per exemple “relataire”, però no vull sentar càtedra, sols comentar-ho. Es per això que amb tot i el que dic, aquest estil usat ens ve a mostrar que el relat té una coherència molt ben trobada i portada de principi a final, també en altres moments quan vas utilitzant adjectius, que si fos en una sola ocasió ens faria grinyolar la lectura el relat, en la reiteració no es fa enfarfegant, fa que lligui millor el resultat final. Sobre el títol diria que has jugat amb una imatge que fluctua per tot el relat sense descobrir la intenció final.
    Les paraules clau han estat col•locades amb bona mà, i no destaquen dins de la lectura. Aquest era el relat més llarg dels quatre presentats.
    I res, també gràcies per participar.

    La nova lectura del relat m'ha fet descobrir més detalls però em crea la mateixa sensació poètica del primer cop i aquest final tan tendre.

    Felicitats pels sis anys a relats Unaquimera!

    Ferran

  • I els presoners[Ofensiu]
    franz appa | 06-02-2012

    L'aventura de la vida desfila davant el nostre esguard, trepidant, al ritme de la cascada de substantius i adjectius que omplen desfrenats el missatge a penes esbossat, com amb mà lleugera i ferma de gran pintor fent lliscar el pinzell sobre la tela verge, que tanmateix fa visible sense vacil·lació el que retrata.
    Ens fem càrrec així d'una recerca permanent, potser atabalada, potser precipitada, potser sense un objectiu definit.
    Quan de sobte s'interromp el discurs frenètic, es fa la pausa, i ens endinsem en l'objectiu assolit, el recer, la pau, la conquesta del sentit de la vida.
    És el sentit de la vida? O, en tot cas, és el que li dóna sentit al que ha viscut la narradora. al que vivim. L'amor? I l'esperança, i l'abnegació...
    I tot allò que fa que la vida pugui seguir avançant. Potser a cegues de nou, potser a empentes i rodolons.
    Ja fa molt temps que tens molts "presoners" dels teus somnis, que en la pantalla dels ordinadors esdevenen tangibles, visitables i contagiosos.
    Gràcies per tot!
    franz

  • Un bell i gran relat[Ofensiu]
    joanalvol | 06-02-2012 | Valoració: 10

    Tan gran i tan real com el mateix amor que te l’ha inspirat. L’amor que sens ara, és el mateix de tota mare que alleta els seus nadons.

    De totes les manifestacions immaterials l’amor és la més vívida i càlida. L’amor és el més gran i pur dels sentiments. L’amor és arreu i per tant també en aquella recerca que l’intel•lecte, per l’ànsia de coneixement, prem els mecanismes adients envers altres cultures, religions, filosofies... Recerca que per ella mateixa ja és una mena de religió: “relligar-se amb altri per comprendre millor el nostre Jo de debò i el sentit de la vida”.
    Però, l’amor que sent la protagonista no pot ser exclusiu, car esdevé “ego-isme”, “ego-latria”... Estat psicològic que ens allunya de l’amor pur. No importa tant l’amor que ella sent, com el que pugui transmetre al nadó.

    Com sempre, ara ho repeteixo, m’agrada com escrius i la manera de cercar arguments per les propostes que ens fas. Maite, en saps.

    Una abraçada plena d’amor universal
    Joanalvol



  • Molt però que molt bó![Ofensiu]
    copernic | 05-02-2012

    Un relat que ens parla, com el meu, de somnis i com en el meu també lluites per amagar el tema de la teva dissertació. I te'n surts completament. Mira que volia saber per on em sortiries. Al principi pensava en una crisàlida que es transforma en papallona. Mentre tant gaudia de la teva prosa aparentment fàcil. Quina joia, quina netedat en els conceptes, quina fluïdesa, quina facilitat d'expressió que despren. No és cap descobriment per a mi, és clar però sempre m'encanta passar pel teu racó i saber que es el que estàs parint, hehe! I cap al final un nou intent de despistar al lector totalment reeixit, amb ànim lúdic. I la cirereta, és clar, la sorpresa del final per a gaudi dels teus admiradors. Chapeau!
    Una abraçada des de la fred del Nord cap a la fred del Sud.

    copernic

  • I dir-te que per motius de la...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 28-01-2012 | Valoració: 10

    ...crisi he hagut de deixar Internet, però espere que tot passe un dia o un altre, i els meus escrits ha estat el pagament simbòlic a la meua psicoanalista, ja ni tan sols els conserve.
    M'he fet responsable del meu deute amb ella, i espere que la meua vida comence a funcionar, saps? he pagat molt, era el meu discurs, la meua vida que vaig refent novament al nou blog que ja et passaré.

    Un fort petó d'amic a tu i a tota la teua família d'una persona que te té com a amiga.

    Vicent

  • T'has passat...[Ofensiu]
    Carles Ferran | 26-01-2012

    Ara si que t’has passat. Amb l’afany de portar-nos enganyats a la sorpresa final, has escrit un relat tan summament eròtic que, en lloc de descriure una relació materno-filial, pràcticament has descrit un complex d’Electra. Bé, tot és amor...(hehehe).
    Magnífic el relat i preciosa la relació. Res a veure amb el meu darrer escrit.
    Encara em tens frissós de saber quina coincidència més tenim, apart de la data de naixement. Ho recordes?
    Una abraçada.

  • M'has deixat[Ofensiu]
    Josoc | 22-01-2012

    sense paraules. Senzillament fantàstic!

  • moltes coses boniques dius aquí...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-01-2012 | Valoració: 10

    des del principi fins el final, com sempre sorprenent

    ets una mestra del joc amb les paraules

    abraçades
    joan

  • Bon any!!![Ofensiu]
    free sound | 03-01-2012 | Valoració: 10

    Que ningú ni res ens empresoni els somnis!!!!
    Feliç 2012

  • La força dela somnis[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-01-2012 | Valoració: 10

    Crec lliurement en els somnis. És per mi una font d'informació estimulant.
    Molt bon Relat i sobretot m'agrada aquesta frase:
    "He sentit un instint descobridor, religiós, espiritual, filosòfic, que m’ha dut a explorar religions, països, cultures, filosofies, literatures i persones."
    Invitació a explorar.... molt cert.... sempre tenim i sentim invitacions a explorar... i a vegades els somnis ens ho recorden.

  • Naiade | 29-12-2011 | Valoració: 10


    Deliciosa lectura de somnis i desitjos, fantasies i vivències que et caracteritzen i defineixen el teu gran do: l’escriptura, l’art de saber transmetre. I com a punt final el sentiment més profund, l’amor més incondicional: donar vida.
    Enhorabona Uqui un altre relat genial.

    Una forta abraçada plena de bons desitjos. Bon 2012

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Pau Mora | 27-12-2011 | Valoració: 10

    Llegeixo i frueixo. Puja, puja, puja, puja, m'enreda, s'atura i esclata en coets, bengalaes i petards. Felicitats per aquest relat tant meravellós.

  • estimar[Ofensiu]
    Lèvingir | 27-12-2011

    estimant i estimant-nos
    amb la cura de les paraules
    de les abraçades i de les paciencies

    Lèvingir

  • Maite, mira...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-12-2011 | Valoració: 10

    ... per si no t'ha arribat al correu ves i mira en el teu poema "Jau!" que t'he donat el meu regal de Nadal.

    Un fort petó de Vicent.

  • Preciós![Ofensiu]
    brins | 23-12-2011 | Valoració: 10

    Quin doll tan entranyable de sentiments maternals ens ofereixes en aquest text, Maite; el riu de la teva expressió sempre davalla curull d'aigua d'amor i de saviesa. M'ha encantat!

    MOLT BONES FESTES!!!

    Pilar

  • Magnífic!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 22-12-2011 | Valoració: 10

    Magnífica exposició d'una recerca i magnífica descoberta de la millor troballa. Ser mare és sens dubte la realització de la dona i alletar un fill, un plaer indescriptible.

    He gaudit intensament en la lectura de l'extensa i detalla descripció que ens regales escorcollant en totes les vivències, però el millor de tot és com n'és de gran el desenllaç i que poques paraules necessites per descriure'l !


    Una càlida abraçada portadora dels millors desigs de Pau i Felicitat per aquestes Festes i pel proper 2012
    Núria

  • M'he identificat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-12-2011 | Valoració: 10

    amb els teus pensaments tan lúcids, fins la sorpresa final.
    Quin gran plaer alletar una criatura !
    Quin gran plaer llegir algú que escriu com tu !
    Molt bones festes Maite !

  • Et comprenc al 99'9%[Ofensiu]

    Tu diràs, què poca vergonya però és cert, en el moment en que acarone la meua estimada amb ulls de dimoni, amb ulls de sant i amb ulls de faena, tots tres o quatre alhora és quan et comprenc, així som els homes, i tu em diràs, què poca vergonya, i jo et dic que et comprenc, tu amb la teua filla o fill, jo amb el desig de la meua dona, meua, perquè l'he conquistada davant el cel, i és i serà meua per l'eternitat com el teu fill per a tu Maite.
    Te n'adones que hi ha un mur infranquejable entre homes i dones, entre Home i dones, entre Home i Dona? de vegades somniem poder-lo traspassar o només és que mirem per la finestra amb vidre transparent que el separa, però hi ha qui vol trencar eixe vidre, i es trenca el cap, és el vidre més gruixut de la vida, del Tot.

    Una forta abraçada i t'espere hui, ja passada la batalla, la més gran batalla que hem fet tu i jo, tots, la batalla sorda de l'existència, la batalla que hem guanyat per a la humanitat. Quan dues persones es comuniquen amb paraules o lleis el món recomença i torna a viure.

    T'espere a la nova Terra la de les quatre hores de hui dia 19-12-¿? qui sap l'any, potser és o serà tota l'eternitat o el efímer instant etern d'un segon.

    Un petó Maite des de València amb amor, desig i perquè no gaudi també.

  • Perfecte!!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-12-2011 | Valoració: 10

    Després d'aquest relat tan ben parit, tan ben portat i tan ben transmès, em trec el barret i ja no penso tornar-me'l a posar fins el moment... en que ens tornis a obsequiar amb un escrit com aquest.
    El teu relat, bonica, és d'una bellesa aclaparadora, d'una lucidesa punyent i d'una saviesa que ens fa mossegar les ungles d'enveja. Què donaria jo per saber expressar, amb paraules, tot el món interior que reflecteixes amb tanta capacitat.
    I l'acabament... sublim! En molts sentits: literari, enginyós i tendre com els llavis que busquen el nodriment.

    Petonets nadalencs!!!

  • Sensible[Ofensiu]
    Pere Bartrés | 16-12-2011 | Valoració: 10

    Ei! m'has ben enganyat!... i jo que pensava... Escrius de conya, encara que ja t'ho haurán dit mil vegades... Molt bé, enhorabona!

  • El somni d'una mare....[Ofensiu]
    free sound | 15-12-2011 | Valoració: 10

    la felicitat del qui dóna i del qui rep...
    Quelcom que mai s'acaba...
    com l'amor a nostra mare...
    Somnis teixits entre rius d'aigua dolça.
    Avanti!!!!!

  • Amb el destí a les mans[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-12-2011 | Valoració: 10

    I com m'has enganyat, punyetera! M'encanta! Jo que em pensava que anava de relat eròtic i resulta que és ta filla! No sé pas en que deuria estar pensant! Ets admirable! La segona lectura que he fet l'he gaudit encara més, perquè és un relat intens, sensitiu i alhora concret, precís, sense deixar-te un àmbit que tractar. Trobo un exercici preciós escriure aquest relat autobiogràfic per aquestes dates nadalenques. Un somriure de tendresa i admiració literària és ideal, perfecte, com un torró de coco. Rep una forta abraçada, com la que em va emocionar donar-te al Vapor Vell. Ah, i una altra per la teva filla i inspiració. Bon Nadal, Maite!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5304 Comentaris

383404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket