Mai es tard per tornar a obrir el cor... i és molt necessari fer-ho per tornar a senitr la vida dins nostre... Sentir la sang com fluiex amb passió per les nostres venes bombejada per un cor que batega al ritme de la il·lusió...
No saps com me n'alegro!!!
Una forta abraçada!

Anna

un poema on el desig, l'emoció i l'amor traspuen de cada vers.
I les dues últimes estrofes...

"Si estimar,
és saber que no ets pas meva,
perquè tu no ets de ningú,
sí, t’estimo.

Si estimar,
és saber que et mereixes més amor;
t’estimo, sí ."

... m'ham deixat sense paraules.

Perquè el verdades amor és aquest: desitjar però no posseir. Donar més que rebre...

Una abraçada!

Anna

Mil gràcies Sergi

Aquest matí m'he llevat amb un sol pensament al cap: l'examen que havia de fer.
Estava força perocupada, perquè malgrat tot el que he estudiat tenia la sensació que no anava prou preparada.
Però abans de sortir de casa he revisat els correus: tenia un Correu de RC sobre un comentari. I resulta que el comentari era el teu! El que m'has fet al relat "Ets l'amor" que fa tans anys vaig escriure.

I el teu comentari m'ha fet somriure: "I és que saps donar vida, annah, no sé com t'ho fas."
I, m'ha fet adonar que tot és possible...

Els nervis s'han esvaït i he sortit de casa convençuda que tot anirà bé, perquè jo també crec en mi.

Mil gràcies!

Una abraçada sincera!!

Anna

... cal parar!
I, adonar-se que tot gira al nostre voltant amb una inèrcia monòtona a la qual no volem entrar.

Cal parar! I decidir fer el que sents que has de fer, en el moment que ho has de fer, sense que aquest moviment constant del món, de la societat ens arrossegui...
Però és molt difícil fer-ho!

Em preocupa una frase... "Però esta replè d'il·lusions amb mancança d'esperança."
És una llàstima que ens manqui l'esperança... perquè les il·lusions sense esperança són com vides sense ànima: acabaran morint. L'esperança és el que alimenta les il·lusions.

Em sumo al teu repte de fer un gir a la inèrcia que ens empeny al no se sap on...! :)

Una abraçada!

Anna

Anna

de les persones estimades perduren per sempre ja sigui en forma de cançó, aroma o estampa...

Un poema molt bonic i dolç...

Una abraçada!

Anna

enormement saber que no et dones per vençut!!
Malgrat les dificultats continues lluitant perquè tens un gran tresor: "creus en tu"!

Com diu el Miquel Martí i Pol: "Serem el què vulgum ser..." I és que la clau de tot està en nosaltres!

Una abraçada immensa!!

Anna

Des de l'inici que m'has tingut amb el cor encongit... i al final.... pell de gallina!!!
Molt bo!!! M'ha recordat a "Los otros"

Felicitats!
Una abraçada!

Anna

... que la pluja fa olor d'amor i fa que la nostra ment i el nostre cor voli cap a ell?

Un relat molt dolç.
Directe, molt original i amb frases fabuloses com: I em va semblar que proporcionaves cola blanca a la gent que com jo necessitàvem reconstruir els nostres cors.
Preciós!

Espero que el pròxim divendres sigui com esperes... :)

Una abraçada!

Anna

i no deixar de somiar.

Volar i volar...
però vivint el present.

Volar i volar...
i lluitar pel demà.

Un relat molt bonic, tendre, somiador, esperençador, delicat... se m'acaben els adjectius... M'ha encantat!

Una abraçada!

Anna

d'acord amb tu Joan!!!
Sóc estudiant de medicina i alumna de teràpia de polaritat.... i sé molt bé del què parles...

La teràpia no sols es tracta de diagnosticar i donar unes eines als pacients per tal de millorar-los la salut física i psíquica, sinó d'acompanyar-los i ajuar-los a organitzar el procés de canvi que han de realitzar, però son ELLS QUI L'HAN DE REALITZAR... el terapeuta no ho pot fer per ells.

M'ha encantat llegir-te de nou.... feia temps que no ho feia...

Una abraçada!

Anna

molt dolç... ensucrat...
romàntic i delicat...
perquè parlar de l'amorés quelcom senzill i tu ho has demostrat amb gran destresa enllaçant mots plens de sentiments...

Una abraçada!

Anna

... vivim en un món on no som concients de tots els problemes reals que hi habiten: guerres sense cap sentit, milions de nens que moren desnutrits cada dia, milers de persones que es queden sense feina mentre uns quants, pocs, s'embutxaquen els calers de la resta...
Tots sabem què passa... però no en son conscients en absolut...

Moltes gràcies pels teus comentaris... m'alegro molt que et segueixin agradant els relats que vaig escriure fa tan de temps... Tinc ganes de tornar a escriure però sempre trobo excuses: la falta de temps, l'inspiració que se n'ha anat de viatge... :)

Tu segueix deixant-nos gaudir dels teus grans poemes i regalant-nos diumenges! :)

Un petó!

Anna

és plena de desitjos, complicacions, anhels, contradiccions, propòsits que complirem i d'altres que no...
la vida està plena de diumenges...
feia molt que no et llegia... I 'ha encantat tornar-hi!
Com estàs??
Cuida't molt!

Anna

olors... músiques...
La vida, el dia a dia és un tapís preciós, una simfonia màgica, un camp ple de flors oloroses....
Molt bonic!!!
Gràcies!

Anna

que ens han dit per enamorar-no,s ens queden grabades en la memòria per sempre més...
Les paraules plenes d'amor, dolçor, emoció, sinceritat són armes molt potents... capaces de moure muntanyes i acinseguir-ho tot...

Una abraçada!

Anna