Foto de perfil de lluis perealbert

lluis perealbert

barcelona,

14 Relats, 66 Comentaris
7962 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
soc nat el 24 d'octubre, porto sang empordanesa (Figueres ) però soc fill de Gavà, baix Llobregat,actualment visc a Terrassa, de totes maneres,el mar la lluna,les muntanyes tenen arrels de pell en mi.
correo... boco062@hotmail.com.


Una afició curiosa es que m'agrada buscar llibres antic pels mercats, olorar-los i sentir el seu tacte .

Últims relats de lluis perealbert

Últims comentaris de l'autor

  • lluis perealbert | 20-05-2012

    He plorat amb el teu relat, no nomes per els mots del escrit, si no tambe, perque nomes fa una setmane que he perdut a la mare.
    Vaig escriure en un paper que vaig deixar dintre del nitxo, que deia. Mare... et faria un peto en cada centimetre de la teva pell malalte.Si en aixo et tornes la vida.
    Salutacions

  • lluis perealbert | 04-09-2011

    No he pogut treu-me del cap, el referent de aquest poema, que podia esser molt be....... ELS INDIGNATS .

    La innocència es la nostre debilitat en front dels poderosos .

  • lluis perealbert | 04-09-2011

    Primer de tot, salutacions. Feia temps que no et mirava els teus escrits.Segona... sempre miro en el facebook les teves finestres.
    P o e m a......... d'un intens color mental sèpia, simfònic, i desperta vells fantasmes de infantesa .Potser avui tinc mal dia, pero os he buscat per animar-me. I objectiu aconseguit gracies el teu poema. FELICITATS.

  • lluis perealbert | 04-09-2011 | Valoració: 10

    Primer de tot, gracies pel comentari d'un poema curt del meu llistat . Segona, es per dir las histories de color sèpia, amb el pas del temps,i amb la sacarina de l'edat, ens fan mes sensibles i comprensibles. Aquesta senyora,es un símbol de repressió sexual, però també del paper secundari de la dona i el simple objecte , que per desgracia a representat masses i masses anys.
    No valoro mai ,però avui valoro amb un deu, ja no per el relat que es bo, molt bo. Es un deu per ......LA MONYOS.

    SALUTACIONS. ( un peto de maduixa ).

  • lluis perealbert | 11-07-2011

    Es com no beures reflectit em allar del altre costat del mirall .

  • lluis perealbert | 11-07-2011

    Caram, caram quin poema tant bo. Bo i d'un gran nivell. felicitats.

  • lluis perealbert | 11-07-2011

    Primer de tot... felicitats per la teva capacitat de escriure, dos.... un lèxic força bo, tercer..... un poema suau, suau, suau.

  • lluis perealbert | 11-07-2011

    L'odi no serà allò que no en deixi volar .Paraula clau per intentar esser cada dia millor persona.lèxic prou vent trobat . salutacions .

  • lluis perealbert | 11-07-2011

    Es com tornar a néixer, com un lírica retransmissió de la arribada de un nou nat.
    Els mots que fas servir son d'un gran encert .No et coneixia pero ara ja te trobat.

    salutacions.

  • lluis perealbert | 10-07-2011

    Es força curiós i altrament fantàstic lo que pots despullar amb els teus placentes mots un sola imatge . Tal vagada tens un ric glosaria de mots que fan ....fantasia imaginaria de llor que escrius amb mirar la fotografia. per cert soc un gran fan de fer fotos a les portes,potser ets podrien inspirar-te . felicitats pel poema.

  • lluis perealbert | 10-07-2011

    La terra endebades ens torna lo que li donem, o mes vent dit...... lo que li fem .
    jo vull respirar sota l'aigua
    jo vull néixer d'aquest fruit
    jo vull corre volant ..............

    Salutacions.

  • lluis perealbert | 10-07-2011 | Valoració: 8

    ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh. ( no hace falta decir nada mas )

  • lluis perealbert | 10-07-2011

    Primerenca impressione he de felicitar-te pel relat. Dos mots i expressions que me'n omplert el sidral dels meus pensaments , com ara..... Falaguera, o sanglots de tristesa .tercera reflexió ,es per la senyora Teresina; A la hora baixa de les nostres vides, el que i perquè es un denominador comú de quelcom que podríem o podria esser, pero senyora Teresina..... la visa de la nostre vida, nomes ens done una oportunitat de comprar sense re carrac la felicitat.

  • lluis perealbert | 04-07-2011

    Hola, el teu poema s'esdevé una partitura de musicalitat fonètica, et seguira . una abraçada .

  • lluis perealbert | 30-06-2011

    Ai, les pastilles de sabó,es el tercer relat que el prota son els nostres avis.Rectors d'una infantesa despullada . Salutacions.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: