Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

LLEIDA,

312 Relats, 1609 Comentaris
517538 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Últims relats de ROSASP

  • Remeno la llengua

    ROSASP - 27-11-2006 - 4775 Lectures - 23 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ja fa dos anys que vaig començar a penjar els meus relats a la web i crec que he après moltes coses que no es poden descriure amb paraules. El vincle d'unió amb la meva llengua s'ha fet cada cop més fort i ferm; la seva sonoritat m'encisa... Així doncs, li dedico aquest poema senzill i juganer. També us el dedico a tots vosaltres, que tant l'estimeu. més

  • Lluernes a dins

    ROSASP - 10-11-2006 - 3819 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Aquest estiu em va sorprendre molt una platja d'Almeria, plena de pedretes que lluïen com l'argent. Vaig agafar-ne un bon grapat amb la il·lusió de tenir a l'abast la seva bellesa, malgrat saber de ben cert que no ho podia aconseguir. Quan vaig tornar a casa ja havien perdut aquell encís. I així va néixer aquest relat... més

  • Declaració entravessada

    ROSASP - 20-10-2006 - 3450 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Somriures benèvols i promeses ensucrades, per vestir la manipulació més pura i dura... més

  • Somriures vestits de rodolí

    ROSASP - 05-10-2006 - 7147 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Per una colla molt jove, unida per l'amistat, la música i sobretot per les ganes de passar-s'ho d'allò més bé... més

  • Desfullo silencis

    ROSASP - 18-09-2006 - 3785 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Cada pas conscient obre noves escletxes per on pot entrar la llum. A les nostre mans està permetre'ns veure tot allò que ens mostri... més

  • Caus de solitud

    ROSASP - 11-09-2006 - 3711 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cinc tankes que formen un sol poema. Un recull de sensacions capturades al vol en un espai indefinit... més

  • Sense destí

    ROSASP - 22-08-2006 - 4036 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Percepcions agafades amb suavitat des de la passarel·la que creua per sobre de l'estació de trens. "Tot ocupa un espai, dins d'un món comú" més

  • Maregassa de mots desafinats

    ROSASP - 20-08-2006 - 3157 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La ràbia és foc que intenta sortir... Cada canvi en el nostre interior es viu de diferent manera (encara que al principi sol anar acompanyat de desconcert i dolor). Jo trobo més dur desaprendre que aprendre; però, sé que forma part d'aquest camí que conscientment he decidit recórrer... més

  • Sextina (dins d'un cabàs)

    ROSASP - 07-08-2006 - 3272 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La composició de la sextina sempre m'ha resultat una mica massa enrevessada. Aquest és el meu primer intent de fer-ne una i vés per on, m'ho he passat d'allò més bé, encara que gairebé he acabat caçant mosques... més

  • Immensament blau

    ROSASP - 23-07-2006 - 4227 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    No hi ha cap clau que obri la porta de tots els misteris. Però mai és massa tard per copsar la bellesa d'una mirada despullada... més

  • Del cel a la terra

    ROSASP - 15-07-2006 - 2621 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Els desmais són arbres molt singulars, dels pocs que sense canvis genètics ni creuaments tenen una forma marcadament ploranera. Contemplar la dansa dels seus braços delicats, sembla portar-me al bell mig dels seus propis somnis... més

  • Ara...

    ROSASP - 30-06-2006 - 3918 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per l'angie, perquè mai deixi d'escoltar l'aleteig del seu cor inquiet i juganer... (Gràcies per la màgia de tants somriures vitals, gronxant-se entre les paraules compartides) més

  • Popurri de lletres

    ROSASP - 20-06-2006 - 3698 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quatre poemes amb paraules que comencen per la mateixa lletra. Poc a poc, s'omplen de sensacions i pensaments que van agafant vida pròpia (per cert, bastant a la seva bola)... He jugat amb les lletres R, M, S i P sense adonar-me'n de que són les meves inicials. Vaja, serà casual o un popurri del subconscient? -Li dedico especialment al Xavier (Bruixot), que darrerament s'ha muntat un taller d'experiments amb les paraules- més

  • Tocata i fuga dins la ment

    ROSASP - 12-06-2006 - 3433 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El poder de la ment és immens i incalculable, pot arribar fins allí on no havíem gosat ni somiar i també ensorrar-nos en les terres més pantanoses. Però, massa vegades ens governa i controla; és com un gran ull que tot ho vigila... Aquest relat és el número 300 i li dedico a la ment, aquella que amb el seu esguard de col·lega em subjuga i m'escanya tot sovint. Per fer-li (fer-me) saber que sé de quin peu calça. Ostres, dit així sembla una enorme paranoia! més

  • Quadern de camp

    ROSASP - 06-06-2006 - 1753 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Anotacions, breus apunts que van lliscant entre els ulls i el paisatge. Sensacions acolorides que m'engoleixo amb golafreria; una estranya relació passional i salvatge que em fa sentir immensament viva... més

Últims comentaris de l'autor

  • ROSASP | 23-03-2007

    Enganxades en una teranyina de seduccions, les teves paraules semblen fils invisibles que uneixen sense escanyar dos móns compartits.
    Espurnes de misteri, somriures oberts i un espai comú per fer bategar la vida...
    M'agrada especialment el final del poema:
    seduït i submís,
    a la llibertat
    dels sentits.

    Una forta abraçada!

  • ROSASP | 23-03-2007

    Aconsegueixes descriure la percepció d'aquesta absència, donant-li una forma abstracta, però alhora gairebé palpable. Glopades de sentiments que ja semblen escampar-se sense por, deixant un rastre inesborrable a la pell dels records.
    Endavant amb aquest somriure vital i amb la força que tenen les teves paraules!

    Petons!

  • ROSASP | 22-03-2007

    La sensació de pau i serenitat que desprèn aquest poema és molt més que un somni. Jo l'he sentit molt proper, potser perquè sento que tinc ànima i que aquesta ànima també forma part de l'ànima del món.
    Ens duus de la mà per indrets màgics, que de ben segur no són tan llunyans com semblen...

    Gràcies per aquest ingràvid passeig!
    Petons!

  • ROSASP | 22-03-2007

    Estimada Teresa!
    Des que vaig descobrir la web de relats crec que he llegit tots els poemes que hi has anat penjant, i voldria dir-te amb la mà al cor que cada cop són millors. Tens el do d'arribar amb paraules-seda, amb paraules-fletxa i deixar-nos formar part del batec d'aquests mots als que saps donar vida contínuament.
    Aquest poema té la serenitat de qui toca de peus a terra, el coratge de qui es permet mirar sense por de sentir i la força de qui bat les ales per a poder tocar els somnis amb les puntetes del dits.

    Que tinguis un feliç aniversari!
    T'envio un cabàs de petons!

  • ROSASP | 25-02-2007

    Crec que intentes transmetre un missatge valent i decidit, una passió desfermada per sentir entre els plecs i els replecs de cada instant. Per assaborir la vida és necessari ser capaç d'abraçar el tacte dels pètals i de les punxes, de saber-ne copsar l'essència que hi vibra entre cada batec.
    M'he submergit entre els teus poemes. Envejo aquesta facilitat que tens de jugar amb les paraules, per aconseguir imatges que s'omplen de significats.
    Una abraçada molt gran, Teresa!

  • ROSASP | 10-02-2007

    Estels que parlen un llenguatge secret, que semblen bategar al ritme d'un cor comú per a tots.
    Tan llunyans i tan propers, com aquest desig de sentir-se unit a algú, de compartir aquell mateix instant i poder fondre les distàncies que ens separen.
    La màgia de demanar un desig es renova contínuament al llarg de la vida.

    Petonets!

  • ROSASP | 10-02-2007

    que formen part del dia a dia, de petits moments quotidians, però no per això menys valuosos.
    M'agrada el títol i sobretot les imatges que em transmeten aquests haikus. Menudeses que passen volàtils i lleugeres, com nuvolets blancs en un cel molt blau.

    Petons i fins aviat!

  • ROSASP | 10-02-2007

    Gairebé sempre la paraula solitud s'associa a quelcom negatiu, a una tristesa indefinida, a una carència global.
    M'agrada com dones vida a estar sol i l'omples de matisos.
    Personalment, crec que cadascú de nosaltres estem sols i nus en essència, i que dins nostre hi viu tot un món on no hi manca res.
    M'ha cridat l'atenció la teva biografia. Aquest seguir camins que no porten enlloc i que en canvi obren milers de portes noves. Viure cada instant, assaborint-lo conscientment , però sense aferrar-s'hi amb desesperació.

    Una abraçada i fins la propera!


  • ROSASP | 02-02-2007

    Arribo a aquests dos relats teus gràcies a un comentari teu.
    Aquesta història és breu i molt àgil; es crea una atmosfera d'apassionat neguit, on el cor sembla anar a cent per hora. Es com si arribés el moment de materialitzar un somni teixit per infinitat de sensacions i pensaments.
    M'agrada especialment aquesta frase: Vull fer-la meva en un d'aquests camins de seda i llum.
    M'ha cridat l'atenció tot allò que suggereix.
    Al final dones un gir al relat que canvia tot l'escenari i ens atrapes d'imprevist entre els fils d'aquesta teranyina.

    Em va fer molta il·lusió el comentari que em vas deixar a "Un nom ple de presagis". És màgic saber que, de vegades, el que s'intenta transmetre arriba de ple a qui el llegeix.

    Una abraçada i fins la propera!

  • ROSASP | 27-01-2007

    D'amor i enyorança, ambientats en un temps ja llunyà. Lluites, distàncies i estimacions que ajuden a cicatritzar les ferides.
    La combinació de vers i prosa ajuden a apropar-nos més a aquells sentiments apassionats i romàntics de l'època.

    Aprofito, ja que no tinc el teu correu electrònic, per fer-te saber que hem aplaçat la trobada que teníem previst fer el dia 3 de febrer a Lleida.
    Esperarem a la primavera, a veure si s'anima a venir més gent.
    Força a les ales i bon vol, drac vermell!

  • ROSASP | 27-01-2007

    Un suc de fruites refrescant, vital i juganer.
    Crec que passaré de ficar-hi gel a trossos. En el cas dels lleidatans, podem beure'ns el suc i treure el cap per la finestra. Recoi, quin fred que fa!
    Com no tinc la teva adreça de correu, aprofito per fer-te saber que hem decidit aplaçar la trobada a Lleida per la primavera.
    Erem molt poquets i tant glaç ens ha acabat de convèncer a tots plegats.

    Una abraçada i fins aviat!

  • ROSASP | 07-01-2007

    És realment curiós com ens podem sentir identificats amb alguns poemes. Formar part d'aquest cicle d'aigua que mai s'atura; gotes que plouen, que esquitxen, que llisquen i s'evaporen amb l'escalfor del propi cos. T'aigua que sembla rentar l'angoixa, les pors i la pols dels records, que no deixa de donar vida.
    El llenguatge de la pluja és melòdic i misteriós, ple de cadències amagades, tan semblant al llenguatge d'aquella veu interna que mai arribem a conèixer del tot.

    Profund i alhora eteri, com una vital carícia!

    Gràcies als teus comentaris he arribat als teus relats. Veig que també escrius prosa i poesia.
    T'aniré seguint i tant que sí...

    Una abraçada i fins la propera!

  • ROSASP | 06-01-2007

    Ens portes ben bé a l'hort, amb una bona ambientació i el joc de paraules just.
    Una rialleta picardiosa queda sospesa just al punt de la frase final.
    M'agrada aquesta capacitat teva de crear històries en escenaris tan diversos.

    Per cert, acabo de veure al fórum que us agradaria fer la propera trobada a Lleida.
    Ja intentaré ficar-me en contacte amb el lluisba, a veure si fiquem data. No us podeu arribar a imaginar quin fred arriba a fer per aquestes terres. Hi ha perill de quedar-se mig congelat si es fa una visita turística en ple hivern.

    Des de l'espessor gebradora de la boira, t'envio una càlida abraçada!
    Bon any, preciosa!

  • ROSASP | 06-01-2007

    Lligues el passat i el present, la imaginació i la realitat amb paraules àgils i fresques.
    Cadascú fa la seva pròpia lectura d'una contemplació qualsevol, perquè cadascú en té la seva pròpia percepció. I això és tan fantàstic, disbauxat i original com cada mirada que es passeja fins al cap i llisca pels dits, fins convertir-se en una història.
    Colors i formes a l'abast de tothom, interpretacions i teories per a tots el gustos.
    La de coses que s'aprenen mirant i escoltant i fins i tot en silenci i amb els ulls tancats...
    Impactant contrast la negror del vestuari de la pressumpta iaia i la primavera viva dels sostenidors de floretes. Vés per on, la vida està plena de pensaments, sensacions i imatges ben contradictories que sovint s'abracen amb una estranya passió (observació que per cert és una anada d'olla existencialista que no té res a veure amb la bugada estesa, o potser sí).

    Una abraçada, company!
    Molta salut i alegria per aquest any!

  • ROSASP | 06-01-2007

    Teixeixes versos com fines teranyines on s'hi reflecteix la llum. Jardins de mots que acaronen i sacsegen amb la seva estranya i misteriosa bellesa. També reculls fragments d'ombres i les deixes lliscar del cor als dits, com si fos un clam enigmàtic.
    Aquesta és la sensació que tinc, gairebé sempre, després de llegir quelcom teu. Crec que a les dues ens ha passat quelcom semblant; jo també sempre t'havia volgut comentar.
    És curiós, perquè crec que almenys compartim la passió per tres coses: les lletres, la música i les orquídies. També em dóna la impressió de que cerques en la poesia i la prosa poètica quelcom més que un exercici literari. Segurament semblant a com descrius l'estimació pel teu violí. L'ànima de totes les coses queda dibuixada entre les paraules, els sons i els silencis; un món on la llum i les ombres s'abracen fins que no se sap ben bé on comença una i on s'acaba l'altra.
    Per cert, totes les orquídies que tinc a casa ja s'estan preparant per començar a florir aviat. Tens raó, són encisadores; ja no sols pel color i les formes de les seves flors, sinó per la harmonia de les seves fulles i l'estructura laberíntica de les seves arrels.

    Una forta abraçada!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: