aquest somni de l'Agnès!

Té nassos la protagonista de quedar-se adormida en circumstàncies tan lúgubres! Jo ja hagués tocat el dos cames ajudeu-me.
Un relat divertit que fa passar una bona estona.

Salut reusenca i bon any, jo també vaig néixer a Reus.

per aquest relat tan colpidor que et fa valorar la infantesa.

És un crim arrabassar-li la infantesa a un nen, robar-li els jocs, els temps amb els amics, les descobertes, els somnis. Perquè la infantesa defineix la personalitat i l'actitud enfront la vida per la resta de l'existència. Un crim que fa que al Ton no se li acudeixi explicar cap fet feliç de la seva infància, que segur que en va tenir.
Però bé, si pot anar a la classe del seu besnét, alguna alegria haurà viscut.

M'has tret un bon somriure

Mira que era caparrut el xaval eh! Sempre n'hi ha algun que es pense que ho sap tot...

I el llibreter amb més paciència que Sant Job! No es diria pas David? :)

M'agrada perquè ens segueixes deleitant amb el teu humor pocasolta i bentrempat! I que per molts anys!

No, si ja ho diuen ja que les Vagines són les que fan rodar el món.

Rebolica que fem tard!

Perquè sembla que has tingut un somni (adormit o despert, tant li fa) i ens l’has volgut explicar.

Angoixa de trobar-se perdut en algun moment, por de no saber què passarà, esperança en la llum del dia, tristesa en la decepció, consol i suport en els amics (els ocells), llibertat en poder escollir, de nou esperança amb certa resignació i finalment fortalesa en continuar endavant que és, aleshores, el que escollirem.

ens ha sortit una mica innocent, hauria de saber que si es veu el vi de missa o es menja el pa d'hòstia ha de fugir cames ajudeu-me de la sagristia.

Conyes apart, el microrelat el trobo molt bo. M'agrada com jugues amb les paraules (pare, hòstia) i amb el lector, com acabes l'escrit i com deixes obert el càstig del pobre xaval. Felicitats deò!

Recordo que era paraula obligada d'un repte de fa uns anys i no sabia què coi volia dir... hem après coses aquí dins, he fost?

Doncs res, que passava per aquí i he vist que tornaves a escriure i m'he dit, ep, mira que bé, no abandonem els nostres somnis ni el que estimem. Com el teu protagonista que està a punt de fer-ho però no, encara li queda fusta i amb una espurna en té prou per tornar a encendre el foc. Cagunlolla que bé que m'ha quedat això,és que aquesta comentadora tomàtica és un tresor.

Salut amic, ens veiem

M

Encara estaria a l'hotel prenent-se una margarita amb el peu en alt.
M'has de donar l'adreça d'aquest xaman a veure si té algun remei pel lumbago (que no sigui amb moltes escopinades, plis).
I després d'aquestes dues bajanades ja m'he quedat bé.

Me n'alegro molt que estiguis als destacats, el que em sorprén és que sigui la primera vegada com dius. Potser el xaman que fa anar la roda d'RC no es tira els rots com déu mana, l'haurem de revisar.

T'hi has fixat que si haguessis eliminat un parell o tres d'adjectius el protagonista hagués quedat neutre i universal?

El relat és magnífic.

Petons Quim

La meva família és fantàstica, jo no la canvio per res del món. Bé, potser en canviaria 2 o 3... possiblement 4 o 5... màxim 20, eh!

Jo puc menjar de tot si em prenc les pastilles corresponents... hi ha menú pels colesterolaires? Per tensió alteta? Àcid úric destarotat?

Nadala? Mira que porto als de la coral, eh!

Sí, sí, jo vull que em regalin una colònia i una corbata de ratlles! Ja ho he apuntat al formulari.

Que et vagi molt bé l'any que ve. Millor que aquest. Que sigui un any de traspàs. Això mateix, que traspassis un nuvolet de felicitat.

Petons

Sóc el tiet Josep, al cel estic. He llegit això i se m'ha pujat la sang més amunt de la corona. Des d'aquí dalt, reclamo la meva pensió! Vull comprar-me una túnica nova reversible que aquesta que porto és de segona mà, d'un que va promocionar a arcàngel (per enxufe, clar). I unes ales fosforescents com les de la meva germana Matilde.
Antiquades ulleres d'augment? Ves quins collons!! Això sí que és una enganyifa! Haver-me-les canviat quan us ho vaig demanar, garrepes! Mira que si baixo us baliré a tots a bastonades, cantamanyanes.
Records i petons a la Quim, que m'estarà escoltant i ella, que és una bella persona, no en té cap culpa la noia. És més, a la que pugi aquí dalt, després de passar pel purgatori (ejem, ejem) li tinc reservat un lloc als núvols amb una fantàstica panoràmica del Camp de Tarragona,
Au, que us bombin a tots.
Vull la meva pensió !!!

jo conec algú que posarà tota una galàxia ballant el porompompero.

Però analitzem el teu poema.
Amb el primer vers hi estic totalment d'acord, és una veritat meridiana, com un temple.
Arribat aquest punt, i per tal de no fer malbé la cosa per manca de memòria, imaginem que anem de pet a l'últim i darrer, curtet, potent, intens i somiador.
És fantàstic!

Molts petons de bonanit, tu sí que ets una crack

M

De teu relat del que en trec un parell de coses com a mínim.

Per molt estrambòtica i esbojarrada que sigui la manera de dirigir del jefe, sempre té la raó. Pero tu pots enganyanar-lo vilment o compassiva.

Les bones idees no saben de piràmides de comandaments, van a petar a on els hi sembla.

Salut!

Sóc el primer!

Volia demanar-te com ha aconseguit la formigonera versícola. Jo fa temps que en busco una i no l'he trobat enlloc. I mira que tinc versos per barrejar.

Quantes marxes té?
Va amb corrent de 125 o de 220?

Acades de demostra que si un vers és bo sempre té el seu lloc en l'espai ei el temps... o no?

Salut amb un canut!

....tranqui, tranqui, que només hi veig un núvol penjat amb le paraula...