Foto de perfil de Màndalf

Màndalf

78 Relats, 640 Comentaris
89348 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Descobrint els colors de l'aigua he anat a parar aquí i ara em trobo compartint amb vosaltres aquest espai d'aigües clares de diferents tebieses i sabors...

Ves quin dilema, senyor!
digueu-mes que és lo millor
si xurrupar un carajillo
o glopejar un cigaló.

Com podeu veure també sóc poeta
(de la Ribera d'Ebre).

gixpp@yahoo.es

Últims relats de Màndalf

Últims comentaris de l'autor

  • Màndalf | 10-09-2010

    Recordo que era paraula obligada d'un repte de fa uns anys i no sabia què coi volia dir... hem après coses aquí dins, he fost?

    Doncs res, que passava per aquí i he vist que tornaves a escriure i m'he dit, ep, mira que bé, no abandonem els nostres somnis ni el que estimem. Com el teu protagonista que està a punt de fer-ho però no, encara li queda fusta i amb una espurna en té prou per tornar a encendre el foc. Cagunlolla que bé que m'ha quedat això,és que aquesta comentadora tomàtica és un tresor.

    Salut amic, ens veiem

    M

  • Màndalf | 17-02-2010


    Felicitaªªaaªªaaaaats!!


    Per molts anys nanu, a veure si baixem del camell i escrivim una miquetona!!

    Em deus una birra!

    Una abraçada

  • Màndalf | 10-02-2010

    Encara estaria a l'hotel prenent-se una margarita amb el peu en alt.
    M'has de donar l'adreça d'aquest xaman a veure si té algun remei pel lumbago (que no sigui amb moltes escopinades, plis).
    I després d'aquestes dues bajanades ja m'he quedat bé.

    Me n'alegro molt que estiguis als destacats, el que em sorprén és que sigui la primera vegada com dius. Potser el xaman que fa anar la roda d'RC no es tira els rots com déu mana, l'haurem de revisar.

    T'hi has fixat que si haguessis eliminat un parell o tres d'adjectius el protagonista hagués quedat neutre i universal?

    El relat és magnífic.

    Petons Quim

  • Màndalf | 24-12-2009


    La meva família és fantàstica, jo no la canvio per res del món. Bé, potser en canviaria 2 o 3... possiblement 4 o 5... màxim 20, eh!

    Jo puc menjar de tot si em prenc les pastilles corresponents... hi ha menú pels colesterolaires? Per tensió alteta? Àcid úric destarotat?

    Nadala? Mira que porto als de la coral, eh!

    Sí, sí, jo vull que em regalin una colònia i una corbata de ratlles! Ja ho he apuntat al formulari.

    Que et vagi molt bé l'any que ve. Millor que aquest. Que sigui un any de traspàs. Això mateix, que traspassis un nuvolet de felicitat.

    Petons

  • Màndalf | 19-10-2009

    Sóc el tiet Josep, al cel estic. He llegit això i se m'ha pujat la sang més amunt de la corona. Des d'aquí dalt, reclamo la meva pensió! Vull comprar-me una túnica nova reversible que aquesta que porto és de segona mà, d'un que va promocionar a arcàngel (per enxufe, clar). I unes ales fosforescents com les de la meva germana Matilde.
    Antiquades ulleres d'augment? Ves quins collons!! Això sí que és una enganyifa! Haver-me-les canviat quan us ho vaig demanar, garrepes! Mira que si baixo us baliré a tots a bastonades, cantamanyanes.
    Records i petons a la Quim, que m'estarà escoltant i ella, que és una bella persona, no en té cap culpa la noia. És més, a la que pugi aquí dalt, després de passar pel purgatori (ejem, ejem) li tinc reservat un lloc als núvols amb una fantàstica panoràmica del Camp de Tarragona,
    Au, que us bombin a tots.
    Vull la meva pensió !!!

  • Màndalf | 29-07-2009


    jo conec algú que posarà tota una galàxia ballant el porompompero.

    Però analitzem el teu poema.
    Amb el primer vers hi estic totalment d'acord, és una veritat meridiana, com un temple.
    Arribat aquest punt, i per tal de no fer malbé la cosa per manca de memòria, imaginem que anem de pet a l'últim i darrer, curtet, potent, intens i somiador.
    És fantàstic!

    Molts petons de bonanit, tu sí que ets una crack

    M

  • Màndalf | 28-07-2009


    De teu relat del que en trec un parell de coses com a mínim.

    Per molt estrambòtica i esbojarrada que sigui la manera de dirigir del jefe, sempre té la raó. Pero tu pots enganyanar-lo vilment o compassiva.

    Les bones idees no saben de piràmides de comandaments, van a petar a on els hi sembla.

    Salut!

  • Màndalf | 28-07-2009

    Sóc el primer!

    Volia demanar-te com ha aconseguit la formigonera versícola. Jo fa temps que en busco una i no l'he trobat enlloc. I mira que tinc versos per barrejar.

    Quantes marxes té?
    Va amb corrent de 125 o de 220?

    Acades de demostra que si un vers és bo sempre té el seu lloc en l'espai ei el temps... o no?

    Salut amb un canut!

  • Màndalf | 24-07-2009


    ....tranqui, tranqui, que només hi veig un núvol penjat amb le paraula...

    Felicitats!!


    pel dia del teu Sant

    Petons, ens veiem aviat.

  • Màndalf | 11-07-2009


    ...menys mal qu m'has aclarit la història aquesta perquè jo hem pensava que estaven tots els homenots de la tribu intentant moure la pedra, perquè les dones volien fer un armari, i va venir el graciós del bruixot i els hi va tirar una gibrellada de cals per sobre...

    Molt bona la teva.

    M

  • Màndalf | 07-07-2009


    Els homes de Cro Manyó ja anaven en bici!

    I això que encara no s'havia inventat la roda ni el timbre!

    Ara bé, com es deia la primera cro manyoneta que es va atrevir a pujar sense embrutar-se les pells de mamut? eh?

    Au, a veure si l'endevines !

  • Màndalf | 06-07-2009

    1) El primer nanorepte demostra científicament que ni l'Adam ni la Eva van ser els inventors de les banyes. L'Eva, molt més decidida, ja ho va intentar amb una serp (crec que era una "culebra"), però no va resultar. En canvi l'Adam, babau com ell sol (això segur), es dedicava a mirar l'Eva pensant "aquesta costella és meva!". Va ser l'inventor de les palles i de moltes coses més, un pioner, vaja. El Darwin hi estaria d'acord.

    2) De tothom és sabuda l'anècdota prèvia al diluvi
    - Cada dia estàs més sonat! Si fot un sol que estova les pedres! -li va dir Ribot el baster al Noé, que portava el xubasqueru de ràfia.

    3) El tercer nanorepte planteja un misteri molt curiós. La mirra i l'encens segurament els van cremar, però l'or... què coi va passar amb l'or? El Josep va muntar la fusteria? I la resta? Els alemanys no hi eren... Suïssa tampoc... els fenicis potser? Un misteri, la veritat, molt ben plantejat en aquest nano.

    4) Aquest és pels de ciències i té varies solucions. Però no tothom sap que aquesta paràbola la va explicar Jesús a les estades d'estiu de la Universitat de Cafarnaún i un peloponesi d'Erasmus, assegut a sota un pi, li va contestar: 3,141592!
    Ara, una cosa, veig que has manipulat la història i has intercanviat els papers del Llatzer i la Marta... punyeteraªªaªªa!!

    Són tots molt divertits i enginyosos, Quim.

    M'afegeixo gratament a la teva abraçada, perquè per abraçar-se hem de ser dos com a mínim, no?

    M

  • Màndalf | 08-06-2009

    Em sap greu que hagis estat malaltona. Però veig que ja estàs recuperada i tornes amb l'energia de sempre, amb els teus al·lucinats relats i comentaris que ens alegren el cor i apropen les ànimes.
    Val, a partir d'ara quan miri als núvols ja no serà tant sols per veure si plourà o si s'apropa una calamarsada, si tenen forma de vaixell o si hi ha un estol d'estornells, si els travessa un avió a reacció o si hi ha algun bitxo vivent alienígena que treu el cap (verd). També miraré si tenen color d'all o si cau una pluja de semen de cavall de príncep blau, que deu ser els príncep dels barrufets, no? Perquè jo a la primera comunió anava de marineret, o sigui blau marí, que era més sofert i no es notaven les taques. Segur que tu anaves tota blanca, de color núvol, et vas embrutar de cera i se't va quedar la cara com el paper quan el capellà et va donar la primera hòstia. I ara no diguis que no, eh.
    Me'n vaig a somiar amb els ulls oberts, a veure si veig passar un somni encara que sigui albí.

    Petons recuperats

  • Màndalf | 07-06-2009

    Una alpinista i l'altra espeloòloga!

    Jo sé d'una formiga que es va quedar al bosc de baix per estar més calentona i al cap d'una estona es va trobar amb un corrent d'aire insufrible, als bigotis d'un relataire...

    això es màgia! va dir l'altra que estava al pic més alt de la contrada i va veure com s'aproximava el bigoti amb la seva amiga a dins.

    I és que aquestes formigues són molt aventureres... com tu, bonet!! Què coi fas a dalt d'aquesta escala de pedra fent equilibris i sense casc?

    Baixa ara mateix, que et mataràs i encara ens has d'explicar uns quants acudits més, coi!!

    Salut rebolicada amic.

    M

  • Màndalf | 05-06-2009

    Perquè avui és el teu cumple, no?

    Mooºoºoºoºoºlteees Felicitaaaªªaaªªaaªªaats!!

    Juguem a somiar
    els ulls ben oberts
    quen vinguin els somnis
    estarem desperts

    Juguem a viure i atrapem els instants de felicitat al vol.

    Molts petons

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: