Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

92 Relats, 1029 Comentaris
103480 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Una vegada més m’has atrapat amb les teves paraules. Quina complicitat hi ha sempre entre avis i néts! Ah!, que consti, encara que sigui avi no m’he adormit gens llegint aquest pessebre.
    —Joan—

  • Ho acabo de comprovar. No tens cap més relat publicat… o sigui que haurem d’esperar el mes que ve, per poder saber si has pogut sortir d’aquesta estació tant angoixant.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Nadal del 62. Vaja és el que interpreto! Recordo que sortint de la Missa del Gall, començava a nevar. Què bonic! —vaig pensar—. Al llevar-nos el dia de Nadal, teníem un metre de neu barrant-nos el pas davant la porta... i tot el carrer igual. Quina feinada!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Vaja amb el Pep! Vols dir que el revisor no acabarà per reconèixer-lo si això ho fa gaire sovint? Es clar que, qui dia passa any empeny i mira, agafa-ho pel cantó bo... que li duri.
    —Joan—

  • Feia temps que no llegia res teu... No m’ho tinguis en compte. Ets dels autors que normalment em donen més feina i jo, ho sento, ho sento, sé que soc un mal lector i m’agrada entendre, captar amb rapidesa el que estic llegint...
    En aquesta ocasió, és curiós, molt curiós, i no sabria dir-te perquè, així que la teva protagonista ha baixat del cotxe jo “sabia” el que li estava passant...
    No em facis gaire cas, Lluís, sóc així de contradictori.
    Sort!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-12-2016 | Valoració: 10

    Una vegada més quedo atrapat en els teus escrits/records... He viatjat en el teu tren però de manera discreta, sense fer soroll, sense molestar, sense interrompre l’intimat de la teva companyia...
    —Joan—

  • Tinc uns petits dubtes... Si situem el relat a aquestes dates, vols dir que fa seixanta anys a França ja casaven parelles homosexuals? Vols dir que fa seixanta anys els trens ja superaven els tres-cents quilòmetres per hora?
    Dubtes al marge, la narració m’ha semblat... no sé ben bé quina paraula utilitzar, posem-hi poètica? Venint de mi que no hi entenc un borrall en poesia potser es temerari però no ho sé dir millor. Els teus relats, que sempre en donen una mica de feina, tenen sempre alguna cosa que m’enganxa, alguna cosa que me’ls fa llegir fins el final.
    Possiblement no m’hauré sabut expressar correctament, però no dubto que si em sabràs interpretar.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-12-2016 | Valoració: 10

    M’ha agradat i he de reconèixer que ni m’he adormit ni me deixat res de res.
    Ben retrobada Montserrat, ben retrobada!
    —Joan—

  • Ja t’he dit en alguna ocasió que la ciencia-ficció no m’atrau gaire però... potser algun dia per culpa teva i de l’Edgar arribaré a aficionar-m’hi. De totes maneres m‘has fet venir ganes de donar un cop d’ull a la trilogia del futur que corre per casa.
    Sort, Ferran, sort!
    —Joan—

  • Em desconcerta el teu final. Crec que en una ocasió et vaig dir que els relats de ciencia-ficció no m’atreuen gaire, però que pel culpa teva potser m’hi aficionaria... Bé, deixem-ho córrer! En aquesta ocasió el que em desconcerta més, és el paràgraf final que només és de ficció. Hi ha alguna cosa que se m’escapa?
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Sorprés, força sorprès! Un final —almenys per a mi— inesperat. Ai... Això dels cotxes intel·ligents m’ha recordat aquell acudit antiquíssim que deia:

    —Hi ha gossos que són més intel·ligents que els seus amos.
    —Ja pot dir-ho ja, jo en tinc un d’aquests!

    —Joan

  • Crec que ja t’ho he dit en alguna altra ocasió... M’agrada com escrius independentment de que m’agradi o no el relat i això és una cosa que em passa amb algun altre relataire.
    En aquesta ocasió m’encanta el final. Sort Enriqueta!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Estic tan acostumat a que els teus finals sempre facin un gir esperançador per els protagonistes que, en aquesta ocasió gairebé he necessitat llogar un cervell aliè per a copsar la teva gran sorpresa. Sort Maria Teresa!
    —Joan

  • Joan Gausachs i Marí | 17-11-2016 | Valoració: 10

    Sempre trobes les paraules adequades i, sobretot les justes, ni en falten ni en sobren. En tots els teus escrits i més ens els d’aquests últims anys, hi deixes records, sentiments... retalls de la teva vida.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-05-2016 | Valoració: 10

    M’has tornat a ensarronar. Quan ja “sabia” el que passava, resulta que res de res!.
    Ben curt, ben tramat, ben resolt...!
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: