Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

106 Relats, 1137 Comentaris
129172 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 14-03-2019 | Valoració: 10

    Els actors han d’estar sempre disposats a actuar, encara que estiguin segons els condicionaments emocionals poc predisposat a l’espectacle. Els actors mereixen tota la meva admiració i respecte.
    Tant que m’hauria agradat ser capaç de pujar a un escenari! Però, que hi farem! La timidesa no ho permet!

  • Joan Gausachs i Marí | 19-02-2019 | Valoració: 10

    Vaja, aquest no l’havia vist, no l’havia vist fins avui en llegir el relat musical del mes. Fidel al teu estil. Un final trist però emotiu que et deixa amb un somrís ple de tendresa.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-02-2019 | Valoració: 10

    No sé pas si el personatge del meu relat d’aquest mes, Amadeu [potser Mozart…?] que de petit tenia dificultats amb la flauta, si de grans van coincidir amb la teva Maria... Hauria estat bé, oi?
    —Joan—

  • A mi, de petitet, quan a l’escola cantàvem tota la classe, era el tercer o quart que feien callar perquè desentonàvem massa...
    Afortunadament no tothom és tan dur d’oïda com jo i, d’aquesta manera l’Aya té una porta oberta a la seva integració.
    —Joan—

  • Perdona que no faci cap comentari... podria resultar més llarg que el relat...
    —Joan—

  • Els capricis són això: capricis! Per tant s’ha d’assumir el seu cost... Suposem però, que es van poder casar... mira que si han de tornar a engrescar altra vegada al personal!
    —Joan—

  • Sense presses. Les coses s’han de fer sense presses, encara que de vegades la vida no ens deixa més remei que córrer.
    La frase: a poc a poc i bona lletra>/em>, sembla ser que avui en dia ha quedat lleugerament desfasada. Com tantes coses la cal•ligrafia ha passat a la història.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-02-2019 | Valoració: 10

    Per què serà que jo, que sóc dur d’oïda i poc sensible a la poesia, trobo sempre en els teus escrits paraules ben encadenades i un deix musical en el seu so.
    —Joan—

  • S’ha de mirar el cantó positiu. Després d’un fort exercici el fet de trobar-te a casa té la seva compensació. No fa?
    —Joan—

  • Aquest relat m’ha fet pensar en el cartell que he vist més d’una vegada en el “metro” en que es veu una senyora ja d’una certa edat que pensa: Mai hauria pensat que el pitjor de fer-se vell fos la solitud...
    —Joan—

  • Aquesta variant en masculí i solitari de Thelma i Louise m’ha ben enganxat. Crec que he tingut més sotragada jo, amb el seu final, que el teu protagonista.
    —Joan—

  • Quants anys perduts. Si aquesta Matilde hagués aprés a pintar uns quants anys abans potser les coses haurien anat ben diferent... potser!
    De totes maneres el mestre pintor ha de ser un fora de sèrie per a formar una gran pintora amb quatre dies... No tindràs pas l'adreça a mà?
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-01-2019 | Valoració: 10

    Els estats d’ànim ajuden, i molt, a veure les coses de diferents maneres. Fa bé el pintor de desar els estris de treball... demà, demà serà un altre dia! I qui sap, potser les coses es veuran amb uns altres colors...
    —Joan—

  • Pintor de... carrer? Jo més aviat crec que és un pintor de córrer. Sempre corrent per trobar els mateixos tons que dóna la natura dia a dia... però.. què no compta amb els canvis climàtics que alteren les característiques diàries?
    Ai, ai aquests pintors tan entusiastes!
    —Joan—

  • Una vegada algú em va dir... més o menys: El preu o el valor d’una cosa està condicionat al que voldries o estaries disposat a pagar.
    Sóc d’aquelles persones que m’agrada entendre-ho tot a la primera sinó pateixo massa. No per això portaré la contrària a qui digui que tal quadre, tal figura... el que sigui és boníssim.
    Assumeixo la meva ignorància però sinó m’agrada ja pot ser bo ja, que continuarà sense agradar-me.
    Ben retornada!
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: