Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

108 Relats, 1162 Comentaris
133010 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Gràcies per comentar, Raül, gràcies!
    Repeteixo el que ja he dit a bans a un altre relataire que sóc un mal lector, i a més, em costa llegir en pantalla... però hauré de prendre la decisió de fer-ho més sovint... i ha sorpreses agradables...
    Les paraules potser se les endu el vent, però els escrits o les imatges impreses queden!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-05-2019 | Valoració: 10

    Repòquer de fotografies. Això és el que ens has presentat. Jo, que sóc dur de lectura, les he arribat a veure. Felicitats!
    —Joan—

  • En més d’una ocasió he deixat anar que sóc un mal lector. En conseqüència, com a norma, em limito a llegir aquells autors amb els quals ja en tinc una tradició de fer-ho... Hauré de llegir-te més sovint ja que aquest conte m’ha agradat, i moltíssim!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-05-2019 | Valoració: 10

    Has aparcat per un moment els teus escrits reivindicatius per oferir-nos una part dels teus sentiments personals. És de suposar que també ho necessitaves...
    Una abraçada, Aurora, i ben forta!
    —Joan—

  • És curiós, la meva primera intenció en el conte d’aquest mes era fer un relat al voltant d’una fotografia… no me’n vaig sortir i vaig canviar.
    Ben retrobada en aquest espai!
    —Joan—

  • Uns personatges casolans, un espai natural, una escena quotidiana i plena de naturalitat i ja en tens prou per a fer-nos participar de la teva escrptura tan i tan planera. Gràcies Enriqueta!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 09-05-2019 | Valoració: 10

    Vivim de records. Els vells cines de barri amb el seu programa doble... Fa anys, molts anys que no m’acosto a un cine, però m’has fet reviure aquelles vegades —poques—, que de tant en tant, en la meva infantesa, amb els pares i germans hi havíem anat. Era una festa!
    —Joan

  • Joan Gausachs i Marí | 22-04-2019 | Valoració: 10

    Mocadors de paper i tovalloletes. Fa molts anys, estàvem a la Colònia Güell i, Déu n’hi do de les deixalles que hi havien per terra, quan vingué un senyor amb un sac recollint-les. Es va parar a parlar amb nosaltres, era un senyor bastant gran i molt, molt amable. Quan li comentàrem que poc que costaria deixar l’espai en bones condicions ens contestà: “Sí, però llavors jo no tindria feina...”
    M’ho has fet recordar, Olga, m’ho has fet recordar!
    —Joan—

  • Jugant amb el teu pseudònim, podríem dir que aquets relat t’ha sortit sobirà en quant a títol i redacció. A veure, a veure si a més a més tens Sort i el seleccionen.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-04-2019 | Valoració: 10

    Pobres "piolins"... primer els van atonyinar amb paperetes de votar, i ara estan que boten i no paren de mentir.
    I és que, una de les dues Espanyes —la que esCanya—, és molta, molta esCanya!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 17-04-2019 | Valoració: 10

    Jo, que no sóc gens poeta, crec veure en aquestes quatre paraules, una acceptación de tot el passat i una fe en el més enllà de la vida...
    Ben retornada, Josoc.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 15-04-2019 | Valoració: 10

    Què hem de dir de la comuna?
    Doncs… que hi podríem llançar
    La púrria d’aquest fangar
    Que de justícia, ni una!

  • M’has fet anar un munt d’anys enrere, quan es podia jugar al carrer gairebé sense perill...
    Fa poc, molt poc, em vaig trobar pel carrer un “nen” de la meva època i per culpa de la pressa, sempre les presses, no varem poder parlar gaire. Tenim una conversa pendent!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-04-2019 | Valoració: 10

    És una llàstima però no estic prou inspirat per a fer una comentari adient a aquest relat... solament puc dir que m’ha agradat.
    Gràcies, una vegada més, pels teus escrits!
    —Joan—

  • La soledat del triomfador! Paga la pena prescindir, renunciar a una vida diguem-ne “normal” a canvi d’un triomf efímer que no et deixa cap més satisfacció que la temporal, la d’un instant?
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: