Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

98 Relats, 1050 Comentaris
112801 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Mira que n’ets de dolent... el mes passat m’ho vas posar més fàcil, però aquest no. Hala, A donar feina al lector! —possiblement només em passi a mi—, i que pensi, que pensi una mica.
    Un comentari anterior diu que l’ha rellegit tres vegades. Jo ni t’ho dic les vegades que ho he fet.
    —Joan

  • Joan Gausachs i Marí | 15-02-2018 | Valoració: 10

    Pinzellades de vida... això és el que ens ofereixes amb molta cura i delicadesa en tots els teus escrits.
    El temps, el temps té l’inconvenient que només avança en una direcció i, el que ha passat ja no es pot canviar, solament reviure-ho diferent amb el pensament.
    —Joan—

  • No ho veig tan fàcil. A mi sempre m’ha costat de concentrar-me, de fer llargues estones de meditació... Però veient la facilitat que han tingut la Júlia i la Remei, potser ho probaré.
    El que ha estat fàcil és llegir el microrelat.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Aquest cargol la sap llarga… però més val que canti en veu baixa. No sigui que abans de fer-lo a la llauna o l’apallissin o el fiquin a la garjola.
    —Joan—

  • Sabia, intuïa per on anaves de bell començament. És curiós de tant en tant em passa... encara que de vegades no ho encerto pas.
    Bon relat!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Aquest relat podria formar part d’una nova edició de Històries quotidianes. Una vegada més ens has obsequiat amb un relat senzill, en el que no passa res d’extraordinari però que et deixa un regust de bona lectura i un desig de bona convivència.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Aquesta intuïció de vegades funciona. Crec que la majoria de lectors quasi sempre anem per endavant del que llegim... en aquesta ocasió l’he encertat —suposo que les circumstàncies actuals hi ha posat de la seva part—, encara que reconec, que la majoria de vegades no és així.
    Bon relat, sí senyor!
    —Joan—

  • Com sempre trobes les paraules justes per arrodonir un relat que ens arriba, que ens fa tremolar de dolor, d’indignació i de vergonya pel que va passar ben lluny d’aquí.
    Has sabut transmetre en paraules ben buscades —salvant les distàncies—, el paral•lelisme de les bestieses que hem de suportar.
    Gràcies, Enriqueta, pels teus escrits.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 30-12-2017 | Valoració: 10

    Anem malament, molt malament i a sobre a casa nostra hi tenen uns aliats llepaculs que els hi riuen totes les gràcies. Almenys al teu jutge encara li quedava un xic de dignitat. Què hi farem!

  • Joan Gausachs i Marí | 20-12-2017 | Valoració: 10

    Com més va, més convençut estic que la justícia només existeix com a paraula...
    —Joan—

  • La justícia...! Què és la justícia? Solament una paraula molt bonica. La justícia... qui l’aplica? Realment l’aplica el vencedor i amb tota impunitat i altivesa.
    —Joan—

  • Pobre pastor…!
    A qui se li acut de fer soroll i de fer reals reclamacions? Oh,! i encara pot estar content de que al final li donin feina...
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-12-2017 | Valoració: 10

    Tots, tots ens sentim força afectats pels esdeveniments que estem suportant... Com és possible que això passi? Com és possible que hi hagi qui aplaudeixi? Com és possible...

  • Joan Gausachs i Marí | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Vols dir que no exageres...? Jo sé de més d’un —però no diré noms— que la van fer bastant grossa i els van exiliar enviant-los a Suïssa amb les despeses pagades.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-11-2017 | Valoració: 10

    M’has arrencat un somriure i això, avui en dia, és de molt agrair.
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: