Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

101 Relats, 1088 Comentaris
119255 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 04-06-2018 | Valoració: 10

    En aquest últims dies ens hem tret de sobre una colla que feia feredat.
    Però, no ens enganyem, els succedanis són els de:
    Nos hemos cepillado el estatut.
    Apoyaré...
    I dels primers a recolzar el 155
    De totes maneres encara es més esgarrifós que, a casa nostra, tinguem gent que fa tan certa la frase de Simone de Beauvoir: L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits.
    Gràcies, Aurora, no canviïs!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Doncs jo creia que nos volien de cap de les maneres. Ni violents ni vioràpids.
    Només humiliats i ven aixafats. Encara que ben mirat potser sí que ens volen i, com ja ho vaig escriure en una altra ocasió, per això ens “peguen” perquè quedem ben enganxats.
    —Joan—

  • Caram... per un moment pensava que ens havíem discutit. Afortunadament no és així.
    Es trist, molt trist que hi hagi persones barallades i, de vegades sense un motiu concret o donant massa importància a coses que no la tenen... o sí?
    Paga la pena discutir? La vida és curta. No la malgastem!
    De totes maneres, bona redacció!
    —Joan—

  • Jo també l’he vist. Fas una descripció tan detallada que no pots deixar de veure’l. Ja es ben veritat que tendim a no voler veure el que no ens agrada ni volem per a nosaltres...
    Que mai, mai no ens hi trobem!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-05-2018 | Valoració: 10

    M’agradaria força poder creure en el teu instructor... Encara que es ben veritat que en aquest món, sempre hi ha temps de rectificar, de fer millor les coses. Però per a fer-ho s’ha d’estar ben convençut.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Sempre he dit que sóc un mal lector, necessito que la redacció sigui ben neta i clara. En aquest cas trobo que en quatre paraules ens mostres una trista situació familiar... però el final, al igual que en kefas, l'intueixo sense veure'l prou clar, se m'escapa...
    —Joan—

  • Qué més puc dir…! Què més puc dir que no ho hagi fet altres vegades. M’atrapes sempre entre les teves descripcions.
    Sort! Encara que, al meu humil parer, no la necessites pas.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-05-2018 | Valoració: 10

    Com saps transmetre amb paraules ben trenades els estats d’ànim. El pas del temps suavitza, amoroseix els records tristos però no per això s’obliden...
    Un petó, Pilar.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Dissortadament aquests espectacles són cada dia més repetitius, i, encara que vulguem mirar cap un altre cantó... les imatges ens persegueixen.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Quina empenta té l’Elvira! Sort en tenim d’aquestes persones anònimes que serveixen per a tot. Troben el temps necessari per a multiplicar-se en les seves activitats i, segurament, no en són conscients de la seva vàlua.
    —Joan—

  • Veig que ha desaparegut el meu mini-comentari que és aquest:

    La situació actual plana en molts dels nostres escrits...
    Gràcies, Ramon!
    —Joan—


    Per un moment he temit que t'havien aplicat el 155!

  • La situació actual plana en molts dels nostres escrits...
    Gràcies, Ramon!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-04-2018 | Valoració: 10

    Escriure! Escriure per a algú, et motiva, sobretot si és una persona estimada.
    Escriure per agradar a un jurat —almenys a mi— em bloqueja.
    Escriure per a un mateix et deixa lliure i es més espontani i, insisteixo —almenys a mi— em dóna més satisfacció.
    —Joan—

  • Una vegada més m’has ben sorpresa amb el teu relat. M’ha agradat, i força!
    Gràcies per escriure!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-04-2018 | Valoració: 10

    No tinc paraules. Tan sols puc dir que les teves línies tan i tan emotives, tan personals, són un veritable bri d’aire a l’esperança.
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: