Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

91 Relats, 1014 Comentaris
101845 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Ja t’he dit en alguna ocasió que la ciencia-ficció no m’atrau gaire però... potser algun dia per culpa teva i de l’Edgar arribaré a aficionar-m’hi. De totes maneres m‘has fet venir ganes de donar un cop d’ull a la trilogia del futur que corre per casa.
    Sort, Ferran, sort!
    —Joan—

  • Em desconcerta el teu final. Crec que en una ocasió et vaig dir que els relats de ciencia-ficció no m’atreuen gaire, però que pel culpa teva potser m’hi aficionaria... Bé, deixem-ho córrer! En aquesta ocasió el que em desconcerta més, és el paràgraf final que només és de ficció. Hi ha alguna cosa que se m’escapa?
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Sorprés, força sorprès! Un final —almenys per a mi— inesperat. Ai... Això dels cotxes intel·ligents m’ha recordat aquell acudit antiquíssim que deia:

    —Hi ha gossos que són més intel·ligents que els seus amos.
    —Ja pot dir-ho ja, jo en tinc un d’aquests!

    —Joan

  • Crec que ja t’ho he dit en alguna altra ocasió... M’agrada com escrius independentment de que m’agradi o no el relat i això és una cosa que em passa amb algun altre relataire.
    En aquesta ocasió m’encanta el final. Sort Enriqueta!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Estic tan acostumat a que els teus finals sempre facin un gir esperançador per els protagonistes que, en aquesta ocasió gairebé he necessitat llogar un cervell aliè per a copsar la teva gran sorpresa. Sort Maria Teresa!
    —Joan

  • Joan Gausachs i Marí | 17-11-2016 | Valoració: 10

    Sempre trobes les paraules adequades i, sobretot les justes, ni en falten ni en sobren. En tots els teus escrits i més ens els d’aquests últims anys, hi deixes records, sentiments... retalls de la teva vida.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-05-2016 | Valoració: 10

    M’has tornat a ensarronar. Quan ja “sabia” el que passava, resulta que res de res!.
    Ben curt, ben tramat, ben resolt...!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 10-05-2016 | Valoració: 10

    Com que jo de poeta no en tinc res —encara que molt de tant en tant escric paraules que més o menys rimen— no n’era pas conscient que poguessin tenir aquestes reaccions. D’ara en endavant mesuraré les meves paraules... no vull córrer riscos innecessaris.
    —Joan—

  • Jo sé que cal fer-ho. Cal llegir els teus escrits... una vegada has començat no els pots deixar. Jo sé, que el proper que pengis, també, també el llegiré!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 10-05-2016 | Valoració: 10

    És molt senzill... tal i com són els teus relats, plens de senzillesa, plens d’harmonia, plens d’enyorança, plens de records...
    —Joan—

  • És molt senzill... tal i com són els teus relats, plens de senzillesa, plens d’harmonia, plens d’enyorança, plens de records...
    —Joan—

  • De bell començament m’has transportat a la meva infantesa. Al carrer on vivíem era un carrer veïnal, només hi havia cases a un cantó i al davant un petit hortet, a l’estiu, després de sopar, la gent treia cadires al carrer a respirar un xic de fresca...
    Bona sort, Enriqueta, bona sort!
    —Joan—

  • Què tindran les teves lletres que sempre m’atrapen. M’has fet recordar la meva època llunyana de la “mili”. El que més enyoro —joventut a banda— són les “botes de passeig” que eren comodíssimes i que no em vaig poder quedar per més que ho vaig intentar.
    —Joan—

  • Una vegada més m’has desconcertat. Sempre que et llegeixo sé que no em deixaràs indiferent i que també em sorprendràs... com en aquesta ocasió.
    —Joan—

  • Ja sé que t’agrada jugar amb les paraules, despistar-nos i per acabar donar-nos una sorpresa. Ho has aconseguit!
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: