Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

82 Relats, 925 Comentaris
85286 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 17-05-2015 | Valoració: 10

    Trobava a faltar un d’aquests relats en que ens humanitzes els estris casolans. L’Eutímia, que varem conèixer fa uns quants anys, set per a ser més exactes, ja es pot considerar que forma parta de la família d’R.C.
    Continua, continua donant-nos notícies dels teus estris.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 17-05-2015 | Valoració: 10

    Aquest relat és dels que es podrien dir dels més pur estil auroramarcoarbonesià, és d’aquells escrits que sempre em deixa un bon regust i amb un somriure als llavis quan acabo de llegir.
    Gràcies, una vegada més, per escriure Aurora, gràcies!
    —Joan—

  • Se m’havia passat aquest relat corresponent a la vellesa. Ja t’ho he dit en alguna altra ocasió... o potser no, a mi la ciència-ficció no m’atreu gens, em costa de digerir, però passat pel teu sedàs me la fa més planera.
    Això que ve ara sí que ja t’ho he dit: Endavant, Edgar, endavant!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 17-05-2015 | Valoració: 10

    Som amos de les nostres vides? Fem el que volem? Faríem el mateix en diferents ocasions pel mateix motiu? Amb tota sinceritat, jo no ho sé pas. El que sí puc dir és que ens transmets l’estat anímic d’en Martí i que la seva solució no té marxa enrere.
    —Joan—

  • És curiós, ha estat necessari aquest concurs perquè et llegís amb assiduïtat. I no serà que no faci temps que escrius en aquesta plana i, crec que bastant temps més que jo. Gràcies RC, per la teva feina! Gràcies, Josep, pels teus escrits!
    —Joan—

  • T’ho vaig dir en una ocasió o dues, no ho sé pas; ets la culpable, o un dels culpables, de la meva petita afició als microrelats, minirelats o com se’n vulgui dir. Hi tens la mida presa i enganxes al lector.
    Bon fi de cicle!
    —Joan—

  • M’has ben enredat. D’entrada no veia gens clar per on aniries. Desprès m’ha sorprès i finalment m’has deixat fora de joc.
    Has tancat el cicle de manera, almenys així ho crec, de manera força original.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-05-2015 | Valoració: 10

    Per què serà que toquis el tema que toquis, ho fas de manera que t’identifiquis amb el tema, el personatge, la situació...
    Dolorosa decisió, difícil de prendre...
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-05-2015 | Valoració: 10

    M'has ben atrapat en la seva lectura. Lectura força planera, que et fa connectar amb els seu personatges.
    M’has recordat la llar de foc de casa els meus avis, una casa de pagès de les afores de Barcelona.
    —Joan—

  • Una anècdota ben senzilla, ben entenedora i per mitjà d’ella deixes entreveure la complicitat entre avi i nét i, al mateix temps —almenys jo ho veig així— l’afecte que uneix les dues generacions: el nét, atent i afectuós i l’avi seriós, curiós i sensible que per primera vegada i a les velleses contempla aquella bassa tan gran.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-04-2015 | Valoració: 10

    He vist en Martí! L’he vist aclaparat, immers en els records... que és el que ens queda.
    La vida continua, i la visita de la filla minva un xic el dolor i amoroseix l’absència.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Bon caliu. Ja comences amb la llar de foc i, això ho fa casolà, íntim, i ja prepares al lector i te’ls fas teu, te’l fas còmplice de les facècies que puguin fer els teus protagonistes...
    Ben començat i ben acabat!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Mentre hi ha record, les persones estimades no marxen del tot. Sempre hi ha un objecte, una nota, una cançó, un escrit... que ens els fa que els notem ben a la vora.
    Molt tendre, molt emotiu.
    —Joan—

  • Tots volem que ens nostres fills aconsegueixen tot allò que no aconseguirem nosaltres...
    Utopía, i què! Els somnis i les il·usions són de franc i ajuden a viure i a lluitar.
    —Joan—

  • Acceptar la realitat és la millor manera d’envellir serenament. Ho has explicat de forma senzilla o planera.
    Quan treballava tenia un company de feina que deia: Fer-se vell és el millor que s’ha inventat per no morir-se. [He d’aclarir, que mai em va dir si la frase era seva o no...]
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: