Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

81 Relats, 913 Comentaris
81746 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Una anècdota ben senzilla, ben entenedora i per mitjà d’ella deixes entreveure la complicitat entre avi i nét i, al mateix temps —almenys jo ho veig així— l’afecte que uneix les dues generacions: el nét, atent i afectuós i l’avi seriós, curiós i sensible que per primera vegada i a les velleses contempla aquella bassa tan gran.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-04-2015 | Valoració: 10

    He vist en Martí! L’he vist aclaparat, immers en els records... que és el que ens queda.
    La vida continua, i la visita de la filla minva un xic el dolor i amoroseix l’absència.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Bon caliu. Ja comences amb la llar de foc i, això ho fa casolà, íntim, i ja prepares al lector i te’ls fas teu, te’l fas còmplice de les facècies que puguin fer els teus protagonistes...
    Ben començat i ben acabat!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Mentre hi ha record, les persones estimades no marxen del tot. Sempre hi ha un objecte, una nota, una cançó, un escrit... que ens els fa que els notem ben a la vora.
    Molt tendre, molt emotiu.
    —Joan—

  • Tots volem que ens nostres fills aconsegueixen tot allò que no aconseguirem nosaltres...
    Utopía, i què! Els somnis i les il·usions són de franc i ajuden a viure i a lluitar.
    —Joan—

  • Acceptar la realitat és la millor manera d’envellir serenament. Ho has explicat de forma senzilla o planera.
    Quan treballava tenia un company de feina que deia: Fer-se vell és el millor que s’ha inventat per no morir-se. [He d’aclarir, que mai em va dir si la frase era seva o no...]
    —Joan—

  • Relat dur, corprenedor. Sí, de mica en mica ens hem de preparar per el pas transcendental, pas del que ningú no se’n podrà escapar...
    Paraules ben travades, paraules, com sempre, encertades i ben escrites.
    —Joan—

  • Gràcies per aquests set anys. Gràcies per escriure i gràcies per aquest “cor més gran” en el qual —segur, segur!— hi tindrem cabuda tots aquells que t’estimem.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10

    Així d’entrada, gràcies, moltes gràcies per la dedicatòria. Ara bé, ara ve la crítica ferotge... Tens tota la raó, m’agraden aquest tipus de relats un xic absurds, esbojarrats, però m’agraden ben relatats, tal com és en el teu cas.
    Això del despreniment dels objectes m’ha fet venir a la memòria aquell costum que hi va haver fa uns anys, en que es deixaven llibres a les cabines telefòniques.
    Gràcies, una vegada més, per escriure!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10

    No sé si l’encertaré pas dient que m’agrada aquest poema. He dit en tantes ocasions que no hi entenc un borrall en poesia... Però tu, Aurora i d’altres que ara no anomeno, teniu la virtut de fer-la per ami entenedora.
    Repeteixo, m’ha agradat i força!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10

    No sóc gaire de sortir jo, però en les poques ocasions que ho faig, la muntanya m’atrau més que qualsevol altra indret. Em dóna pau i és un lloc que et convida a la reflexió.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10

    Transmets la teva manera de ser en els teus relats. Tots ells, o la majoria, et donen serenor, pau, alegria... Aquesta maduresa...!
    —Joan—

  • En llegir els teus relats, així d’entrada, quasi mai llegeixo els títols, vaig directe a l’assumpte i després, després llegeixo el títol i tracto de copsar la ironia...
    —Joan—

  • Acabaré per no llegir-te més. A la teva tendra edat de 17 anys és més madur que jo, que només en tinc 73...
    Endavant, Edgar, endavant!
    —Joan—

  • La veritat és que m’ha fet força gràcia. Aquest tipus de relats, segons la meva humil opinió, tenen el petit problema de trobar un bon final i, crec que l’has encertat de ple.
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: