Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

75 Relats, 847 Comentaris
75408 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • D’il·luminats ni ha hagut sempre. Possiblement la Núbia tenia tora la raó, possiblement els avenços, els coneixements ens porten a situacions que no podem, o no sabem, controlar.
    M’ha agradat, Llorenç, sort!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-05-2014 | Valoració: 10

    La Victòria va estar de sort, quan per necessitat, sense saber-ho es va desprendre del causant de la tara familiar... d’altra banda una joia molt preuada. La Victòria va estar de sort, quan després de molts anys localitza el camafeu però sense possibilitat de recuperar-lo...
    A veure, Naiade, a veure si tu també tens sort!
    —Joan—

  • Una de les meves preocupacions ha estat sempre el captar el sentit dels relats. I, com he dit noséquantesvegades sóc un mal lector... Ho sento! M’agrada copsar els relats en una primera lectura, encara de vegades després d’insistir també m’he trobat compensat.
    De totes maneres tu/vosaltres no en teniu la culpa de la meva falta de clarividència... Endavant, Ferran, no em facis gaire cas.
    —Joan—

  • Llàstima que el protagonista no ens podrà explicar el veritable o definitiu final de la història. M’ha agradat la presentació dels personatges... a veure, a veure si tu també tens un cop de sort.
    —Joan—

  • Caixa, llaç i data. Has enllaçat ben bé les tres paraules, a l’igual que has tornat a escriure amb força, mantenint el teu estil d’acaronar els teus relats amb els mots justs, emprant només els necessaris sense una paraula de més...
    Ah!, la meva dona també està enregistrada —en el seu cas—, dos dies després del seu naixement. De totes maneres aquests dos dies de més jovenesa no crec que es notin gaire.
    —Joan—

  • Paraules ben trobades. Tens la virtut d’embolcallar els teus escrits amb paraules tan adients que difícilment pots deixar de continuar llegint.
    Aquest m’havia passat per alt.
    —Joan—

  • Vaja, aquest color no el tenia comentat! Anem a posar fil a l’agulla.
    Crec que no puc afegir gran cosa al que ja t’han dit i, jo no sé dir res de nou, solament repetir una vegada més que m’enganxa la teva lectura.
    Gràcies pel teu amable comentari a L’inspector Morales i com que acabes amb una pregunta de si ens continuarem llegint... no puc dir res més que Sí! I tant, ara ja hem començat!
    —Joan—

  • Tu ets la culpable, o un/una de les culpables, que m’hagi afeccionat als microrelats. De bell començament no m’agradaven gaire [posar gens potser és massa fort], però de mica en mica he anat agafant... ara no sé ben bé com dir-ho, li he agafat “aquell punt” que fa que la seva lectura t’enganxi i, que encara que voldries llegir una mica més, saps, notes que no fan falta afegir-hi res...
    Gràcies, Mercè, et seguiré llegint!
    —Joan—

  • Per un moment en llegir la primera frase he pensat que era una continuació del tema del mes passat...
    Jo que he dit en més d’una ocasió que sóc un mal lector i, crec que em repeteixo, els teus escrits tenen una redacció que m’atrapen, que fan que sempre esperi alguna sorpresa.
    Gràcies pels teus relats!
    —Joan—

  • Està vist que sempre m’has de sorprendre.
    Ja és ben veritat que una vegada obtinguda la fama, facis el que facis serà ben vist. Aquest detectiu arribarà ben lluny!
    Com ja t’han dit ha estat un plaer llegir les teves aportacions.
    —Joan—

  • He de reconèixer que, com he dit en altres ocasions, sóc un mal lector i això em fa perdre relats força atractius. Aquest, però, m’ha agradat i força.
    No sóc qui, ni en sé prou per a donar consells, però sense ànim de molestar deixa’m dir-te que jo —potser equivocadament—, hauria deixat un línia en blanc abans de l’últim paràgraf... Crec que ajudaria a fer més entenedor el contrast amb la seva primera part.
    Felicitats!
    —Joan—

  • Doncs mira... jo no en sóc pas de desgraciat, més aviat al contrari. He estat molt content de llegir aquest relat tan espontani, tan entenedor, tan real com la vida mateixa...
    Ja ho diuen els actors... molta merda!
    —Joan—

  • Què bonica és l’espontaneïtat de les criatures. Em quedo amb el dubte de si es verídic o si realment es producte de la teva imaginació.
    Felicitats!
    —Joan—

  • De manera gansa [amb calma, lentament] ens fas entrar en un relat casolà. Després ens fas empassar [menjar] la gansa i finalment esclata la... gansa...!
    —Joan—

  • De qualsevol cosa en treus punta. Hi ha hagut un moment, quan parles del lloro i de Puerto Rico, que m’has fet venir a la memòria “Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico” d’un tal Sabater i Aribau.
    Endavant, Aleix, continua escrivint.
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: