Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

113 Relats, 1198 Comentaris
142318 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Calendari de colors. La veritat és que no se m’hauria ocorregut veure els mesos d’aquesta manera. Utilitzes el calendari com si fos una paleta de pintor i ens dones unes pinzellades fresques i entenedores...
    —Joan—

  • Jo també ho sé. Sé que llegir-te és un petit plaer que regala un seguit de frases que t’atrapen.
    També sé, que ets suficientment forta perquè els comentaris adversos no et desanimin. Endavant, sempre endavant!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-03-2020 | Valoració: 10

    Barrejar colors. De petit, al col•legi, els dijous ens tocava classe de dibuix, dibuix que començaven i havíem de portar acabat la setmana següent... Dibuixar, sempre m’havia agradat però pintar no ho havia fet mai...
    Quan veig que aquí, a R.C., hi ha tants autors que us hi dediqueu sento una sensació sinó de frustració —la paraula potser és massa forta— de, per què no? Una petita enveja per no haver conreat gens aquesta afició artística.
    —Joan—

  • Els últims anys de la meva vida laboral els vaig passar a Cerdanyola i, per anar-hi agafava la carretera d’Horta Cerdanyola... en dues ocasions, no gaires tenint en compte els anys que vaig fer aquest itinerari, vaig tenir de parar per deixar passar una família de senglars.
    Evidentment, davant la corpulència d’aquests éssers, el cotxe del teu relat devia quedar força abonyegat.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-03-2020 | Valoració: 10

    La senzillesa dels teus relats, les teves paraules tan ben triades ressaltant la blancor de les teles, m’han recordat una frase que em va dir, ja fa uns quants anys, un amic molt amant de la música: Joan, saps quin és un dels sons més bonics de la música? No vaig saber què respondre i em va dir. Els silencis...!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 21-02-2020 | Valoració: 10

    Gràcies, moltes gràcies, Aurora, per la teva empenta.
    Gracies per la teva lluita i desitjos de llibertat. D’una llibertat que hauria de ser tan normal com el respirar i viure...
    Sóc força maldestre en informàtica però t’he cercat i trobat pel Google. Endavant, Aurora, sempre endavant!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 21-02-2020 | Valoració: 10

    M’ha agradat molt! De les vegades que el títol el trobo força encertat... encara que ben mirat no sé a quin servei el dediques. Potser s’hauria d’aver ampliat a Els últims serveis!
    —Joan—

  • Sincerament jo no sé pas si la bona pasta es menja el dilluns, però avui que es divendres he saborejat la pasta del teu escrit.
    Fins el mes que ve, Aleix, fins el mes que ve!
    —Joan—

  • Mandra, mandra és el nom del pecat…! El pecat de l’autora que li ha fet mandra escriure aquest mes. No m’ho facis més, Enriqueta, ja saps que m’agrada el que escrius i aquesta vegada m’has deixat, més que mai, amb ganes de més lectura,
    Fins el mes que ve! Petonets!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 11-02-2020 | Valoració: 10

    En més d’una ocasió he dit que en els teus escrits i veig trossos de la teva vida. En aquesta ocasió em succeeix el mateix.. veritat? Si no és així has aconseguit que aquesta sensació la tingui ben endins.
    Una vegada més, gràcies per escriure, Pilar!
    —Joan—

  • Quan una persona ha tocat fons ha de ser molt difícil sortir-ne. El teu personatge però, de moment, ha trobat un motiu per viure... deixem una escletxa, per petita que sigui, oberta a l’esperança.
    —Joan—

    Els anys no perdonen, estava convençut que aquest comentari ja te l'havia enviat, quan he vist que no era així... On haurà anat a parar! Ves a saber!

  • Joan Gausachs i Marí | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Veritablement la construcció d’un niu es una autèntica obra d’art. I tu, ho has sabut captar i transmetre-ho en el teu escrit perquè els que no hem tingut la teva visió en siguem, partíceps. Gracies, Aleix!
    —Joan—

  • Quan una persona ha tocat fons ha de ser molt difícil sortir-ne. El teu personatge però, de moment, ha trobat un motiu per viure... deixem una escletxa, per petita que sigui, oberta a l’esperança.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 17-01-2020 | Valoració: 10

    Gairebé he vist els paisatges que descrius. I m`has recordat una pregunta que m’havia fet en més d’una ocasió... Ha de costar molt desprendre’s d’una obra que ha sortit de les teves mans encara que, aquesta, sigui ben pagada...
    —Joan—

  • M’has desconcertat un xic. “Tu no ets tu”… però en començar a llegir ha sortit la Materile que portes a dins i he quedat ben convençut de que tu ets tu…
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: