Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

112 Relats, 1190 Comentaris
141098 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 11-02-2020 | Valoració: 10

    En més d’una ocasió he dit que en els teus escrits i veig trossos de la teva vida. En aquesta ocasió em succeeix el mateix.. veritat? Si no és així has aconseguit que aquesta sensació la tingui ben endins.
    Una vegada més, gràcies per escriure, Pilar!
    —Joan—

  • Quan una persona ha tocat fons ha de ser molt difícil sortir-ne. El teu personatge però, de moment, ha trobat un motiu per viure... deixem una escletxa, per petita que sigui, oberta a l’esperança.
    —Joan—

    Els anys no perdonen, estava convençut que aquest comentari ja te l'havia enviat, quan he vist que no era així... On haurà anat a parar! Ves a saber!

  • Joan Gausachs i Marí | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Veritablement la construcció d’un niu es una autèntica obra d’art. I tu, ho has sabut captar i transmetre-ho en el teu escrit perquè els que no hem tingut la teva visió en siguem, partíceps. Gracies, Aleix!
    —Joan—

  • Quan una persona ha tocat fons ha de ser molt difícil sortir-ne. El teu personatge però, de moment, ha trobat un motiu per viure... deixem una escletxa, per petita que sigui, oberta a l’esperança.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 17-01-2020 | Valoració: 10

    Gairebé he vist els paisatges que descrius. I m`has recordat una pregunta que m’havia fet en més d’una ocasió... Ha de costar molt desprendre’s d’una obra que ha sortit de les teves mans encara que, aquesta, sigui ben pagada...
    —Joan—

  • M’has desconcertat un xic. “Tu no ets tu”… però en començar a llegir ha sortit la Materile que portes a dins i he quedat ben convençut de que tu ets tu…
    —Joan—

  • Quan jo era petitet, per casa corria un llibre que es deia La bona cuina, o alguna cosa semblant…
    Ves per on m’has fet venir gana. I ja va bé, són les 21:15 i ja toca.
    Tu ves escrivint, Enriqueta, que jo aniré llegint.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 21-12-2019 | Valoració: 10

    Aquests avis! Festivals escolars de Nadal... Quin avi es resisteix a acudir-hi. Si és que tots els néts són un sol!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 21-12-2019 | Valoració: 10

    M’agrada com escrius i descrius. T’he de dir que de bell començament e intuït més o menys el final, però la paraula fotografia inserida com aquell que no voa cosa m’ha despistat un xic.
    Bones festes, Aleix i companyia!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 21-12-2019 | Valoració: 10

    De les vegades que he assaborit més un relat teu. Sembla que per Nadal, sigui obligació ser feliços i estar contents. Ser feliços i estar contents quan sabem que hi ha tanta infelicitat i tanta injustícia...
    Com sempre, ens acabes el conte amb una escletxa d’esperança.
    —Joan—

  • M'ha quedat un dubte... El pobre taxista va arribar a cobrar?
    No sé pas si la meva pregunta és gaire prudent, però què vols que et digui, si l'home ja hi comptava...
    —Joan—

  • Quina manera de perdre la fe! La fe mou les muntanyes però el cervell s’ha de treballar!
    La fe [la que em queda a mi] em fa creure que és un bon relat!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 15-12-2019 | Valoració: 10

    Continúo dient que admiro la teva gran dedicació a la causa. No puc deixar de dir que… la vostra/nostra lluita i entrega no sigui endebades!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 12-12-2019 | Valoració: 10

    Retalls de vida es el que ens deixes en els teus relats. Relats amarats de sentiments continguts i en els que vesses els teus records...
    Una abrçada, Pilar!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Crec que una altra ocasió ja et vaig dir que agraïa força que de tant en tant fecis algun relat en prosa. Ves per on de tant en tant em fas cas. Gràcies, Aleix!
    M’ha sorprès el gir de can Picanyol a can Tacanyol, encara que suposo que ho has fet expressament per demostrar que eren garrepes de mena, tal com escrius anteriorment.
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: