Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

80 Relats, 903 Comentaris
80717 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Gràcies per aquests set anys. Gràcies per escriure i gràcies per aquest “cor més gran” en el qual —segur, segur!— hi tindrem cabuda tots aquells que t’estimem.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10

    Així d’entrada, gràcies, moltes gràcies per la dedicatòria. Ara bé, ara ve la crítica ferotge... Tens tota la raó, m’agraden aquest tipus de relats un xic absurds, esbojarrats, però m’agraden ben relatats, tal com és en el teu cas.
    Això del despreniment dels objectes m’ha fet venir a la memòria aquell costum que hi va haver fa uns anys, en que es deixaven llibres a les cabines telefòniques.
    Gràcies, una vegada més, per escriure!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10

    No sé si l’encertaré pas dient que m’agrada aquest poema. He dit en tantes ocasions que no hi entenc un borrall en poesia... Però tu, Aurora i d’altres que ara no anomeno, teniu la virtut de fer-la per ami entenedora.
    Repeteixo, m’ha agradat i força!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10

    No sóc gaire de sortir jo, però en les poques ocasions que ho faig, la muntanya m’atrau més que qualsevol altra indret. Em dóna pau i és un lloc que et convida a la reflexió.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10

    Transmets la teva manera de ser en els teus relats. Tots ells, o la majoria, et donen serenor, pau, alegria... Aquesta maduresa...!
    —Joan—

  • En llegir els teus relats, així d’entrada, quasi mai llegeixo els títols, vaig directe a l’assumpte i després, després llegeixo el títol i tracto de copsar la ironia...
    —Joan—

  • Acabaré per no llegir-te més. A la teva tendra edat de 17 anys és més madur que jo, que només en tinc 73...
    Endavant, Edgar, endavant!
    —Joan—

  • La veritat és que m’ha fet força gràcia. Aquest tipus de relats, segons la meva humil opinió, tenen el petit problema de trobar un bon final i, crec que l’has encertat de ple.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-03-2015 | Valoració: 10

    Què més puc dir que no t’hagin dit, i possiblement amb paraules més adients. No sé si sabré transmetre el que em passa amb la majoria dels teus escrits, però sempre em quedo amb una sensació de pau, de serenor... Toquis el tema que toquis ho fas amb senzillesa, de forma planera i entenedora. Gràcies!
    —Joan—

  • Jornada esgotadora. M’ha agradat força la lectura d’aquest relat. He vist el camí, he vist el camp de blat i he contemplat la cadència dels cops de la dalla... He fet un mos, he descansat un xic i he tornat a la feina...
    —Joan—

  • Va de... veres. Sé que em repeteixo però és el que normalment trobo en els teus escrits, uns més difícils de pair que altres, però tots, tots, amb una lectura planera que llisca fins el final del relat.
    Continua, continua escrivint que jo t’aniré llegint.
    —Joan—

  • De vegades m’agradaria portar barret per a poder treure-me’l... o sigui que si em deixes el teu una estona ho faré.
    Poques, per no dir poquíssimes paraules i, almenys jo ho crec així, força encertades.
    —Joan—

  • No trobo les paraules adequades per a fer el comentari d’aquest relat. Per tant, només puc dir que m’ha agradat força. Ho sento, no en sé més. Gràcies, Francesc, per escriure’l!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-03-2015 | Valoració: 10

    M’ha agradat força! Crec que està molt ben descrit, i sense gaires paraules, el tarannà d’en Mateu.
    M’has fet venir a la memòria una frase que deixava anar un company de feina ja fa uns quants anys que més o menys deia: No sé pas què em passa, ara les dones, m’agraden inclús aquelles que abans no m’agradaven.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-03-2015 | Valoració: 10

    La majoria de lectors —almenys així ho crec—, sempre estem pensant en com continuarà la història que estem llegint i, he de reconèixer que aquesta vegada anava força desorientat. M’ha agradat, m’ha agradat!
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: