Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

79 Relats, 893 Comentaris
79630 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 28-02-2015 | Valoració: 10

    La primera.- Estava ben convençut que aquest relat ja l’havia comentat. D’entrada m’ha tornat a desconcertar la falta de coherència de les explicacions d’en Facund. Però, la veritat és que ¿quina coherència poden tenir les explicacions d’un espavilat?
    La segona.- A veure, a veure quan tornes a penjar alguna coseta...
    —Joan—

  • M’has fet venir ganes de rellegir el Mecanoscrit del segon origen. Crec que era l’any 77 quan en les classes de català per a adults que es van fer en col·legi de les meves filles, el mestre ens el va fer comprar.
    Sí! Decididamente el rellegiré. Gràcies Francesc!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 24-02-2015 | Valoració: 10

    En aquesta pàgina hi ha bastants autors molt afeccionats a la ciencia-ficció. Jo no m’hi compto entre ells, és un gènere en el qual no m’hi trobo còmode i, admeto que és una falla, un problema o com es vulgui dir, meu, però això no vol dir que de tant en tant i més si són relats curts, no hi doni una ullada.
    D’ara en endavant però, miraré els hivernacles d’una altra manera... amb un cert respecte.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 24-02-2015 | Valoració: 10

    Quan dius Els records no són ni en blanc ni en negre, m’has recordat que en més d’una ocasió algú s’ha pregunta si somiem en blanc i negre o en color...
    Mous les fitxes, mous les paraules i les col·loques en el seu lloc.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 24-02-2015 | Valoració: 10

    Un cant en defensa de les idees. Un cant en defensa de la joventut. Un cant que arrossega als teus lectors...
    Gràcies!
    —Joan—

  • Fa temps que es diu que l’arruga és bella... No sé pas si els que ho diuen n’estan ben convençuts o es que ho escriuen amb falta d’ortografia.
    Cada vegada em deixes més parat i cada vegada té de rellegir. Em superes, Edgar, em superes!
    —Joan—

  • De les vegades que m’has ben ensarronat! Sempre intento veure el final abans d’acabar de llegir el relat. En algunes ocasions ho aconsegueixo, aquesta però no ha estat una d’elles.
    —Joan—

  • Llegeixo i llegeixo i ho faig sense pauses, d’una tirada i quan me n’adono ja s’ha acabat el relat. Sincerament em dóna la sensació que falta alguna cosa, no sé pas quina, no sabria dir-ho, però crec que falta alguna cosa.
    El torno a llegir i arribo a la conclusió que el que falta —o em falta a mi—, es poder seguir gaudint d’una lectura amena...
    Gràcies!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-01-2015 | Valoració: 10

    Encara em fa mal la topada amb la porta de vidre, m’he despistat pels passadissos de l’ambulatori i, si ja en tenia poques, m’has tret les ganes de vacunar-me de res de res.
    M’agrtada, Aleix, m’agrada!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Incombustible? El que veritablement és incombustible és el teu bon humor i, ves per on per un senzill canvi de fotografia ja tens un nou relat.
    A veure, a veure si aquest any el comences amb força i ens regales més perles com aquesta.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Com pot ser això? Un relat de l’aurora marco arbonés sense un comentari? Això no és normal. On són...? Ah, ja ho sé! Com que ha parlat de països distrets, tots els lectors —o quasi tots, no ho exagerem!—, s’han distret amb la lectura i s’han deixat el comentari.
    Bon any, Aurora, bon any!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Curiós, sembla ser que els consells de la mare la violentaven, d’altre banda però, no queien pas en sac foradat i la Laia, potser de manera quasi inconscient despertava lentament i amb força seny.
    Fins el mes que ve! Ep, si no hi ha un altre relat que es coli entre el cicle vital.
    —Joan—

  • Curt, molt curt, però ens deixes veure tota la història que hi ha al darrera... la vida però continua. Com...
    M’ha agradat i força!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-01-2015 | Valoració: 10

    De qualsevol motiu en saps treure un bon relat. Relat trist, molt trist. Els pensaments els portem a sobre, no ens en podem desfer així com així i és una càrrega barrejada de penes i alegries... Tenim la tendència a recordar les coses bones, com a autodefensa, però no podem arribar a veure-les de forma negativa quan els ànims defalleixen.
    Gràcies per compartir els teus escrits.
    —Joan—

  • No sé si es cosa meva però en aquest relat m’ha semblat notar un canvi d’estil, com si volguessis demostrar —qui sap si a tu mateix—, que ets capaç d’escriure de diferents formes o estils o registres o com se’n digui. Si no és així, no em facis cas, ja he dit en més d’una ocasió que sóc un mal lector.
    De totes maneres, escriguis com escriguis, tant si em dones feina com si no, m’agrada com ho fas.
    Un parell de crítiques més avall, hi ha un comentari d’en Josep Casals força encertat.
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: