Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

76 Relats, 856 Comentaris
76267 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • La vida ens dóna alegries i ens dona dolors. Estem preparats per acceptar les adversitats? Aquesta parella, sobretot la mare, ens dóna una lliçó d’amor.
    —Joan—

  • M’has arrencat un somriure. Relat breu, brevíssim que retrata una realitat en mols cassos. Tal com diu l’Edgar més avall, tampoc és tan greu! Ara la manera d’explicar-ho és, com a mínim, enganxosa.
    —Joan—

  • Tot ell súper. M’has ben atrapat i, una vegada més m’has recordat que per culpa teva m’he enganxat una mica, tot s’ha de dir, en el món dels microrelats.
    Estàs, com musicalment deia en Glenn Miller, en forma!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-11-2014 | Valoració: 10

    Feia temps que no et llegia. Potser massa. Hauré de corregir aquesta situació.
    M’ha agradat!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-11-2014 | Valoració: 10

    Els teus escrits sempre tenen un toc d’esperança. Presentes casos angoixants però sempre deixes una porta oberta.
    Gràcies per tornar a escriure!
    —Joan—

  • Tens una manera d’escriure que m’atrapa. De vegades la lectura llisca suaument sobre les paraules, d’altres però m’obligues a una segona lectura...
    M’ha agradat, senzillament m’ha agradat.
    —Joan—

  • Ja ho he dit en alguna altra ocasió… Em superes Edgard! Els teus escrits sempre m’obliguen a una segona lectura, em donen feina, feina i satisfacció.
    No cal que et desitgi sort. No la necessites, ja en tens prou amb el teu bon fer.
    —Joan—

  • D’il·luminats ni ha hagut sempre. Possiblement la Núbia tenia tora la raó, possiblement els avenços, els coneixements ens porten a situacions que no podem, o no sabem, controlar.
    M’ha agradat, Llorenç, sort!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-05-2014 | Valoració: 10

    La Victòria va estar de sort, quan per necessitat, sense saber-ho es va desprendre del causant de la tara familiar... d’altra banda una joia molt preuada. La Victòria va estar de sort, quan després de molts anys localitza el camafeu però sense possibilitat de recuperar-lo...
    A veure, Naiade, a veure si tu també tens sort!
    —Joan—

  • Una de les meves preocupacions ha estat sempre el captar el sentit dels relats. I, com he dit noséquantesvegades sóc un mal lector... Ho sento! M’agrada copsar els relats en una primera lectura, encara de vegades després d’insistir també m’he trobat compensat.
    De totes maneres tu/vosaltres no en teniu la culpa de la meva falta de clarividència... Endavant, Ferran, no em facis gaire cas.
    —Joan—

  • Llàstima que el protagonista no ens podrà explicar el veritable o definitiu final de la història. M’ha agradat la presentació dels personatges... a veure, a veure si tu també tens un cop de sort.
    —Joan—

  • Caixa, llaç i data. Has enllaçat ben bé les tres paraules, a l’igual que has tornat a escriure amb força, mantenint el teu estil d’acaronar els teus relats amb els mots justs, emprant només els necessaris sense una paraula de més...
    Ah!, la meva dona també està enregistrada —en el seu cas—, dos dies després del seu naixement. De totes maneres aquests dos dies de més jovenesa no crec que es notin gaire.
    —Joan—

  • Paraules ben trobades. Tens la virtut d’embolcallar els teus escrits amb paraules tan adients que difícilment pots deixar de continuar llegint.
    Aquest m’havia passat per alt.
    —Joan—

  • Vaja, aquest color no el tenia comentat! Anem a posar fil a l’agulla.
    Crec que no puc afegir gran cosa al que ja t’han dit i, jo no sé dir res de nou, solament repetir una vegada més que m’enganxa la teva lectura.
    Gràcies pel teu amable comentari a L’inspector Morales i com que acabes amb una pregunta de si ens continuarem llegint... no puc dir res més que Sí! I tant, ara ja hem començat!
    —Joan—

  • Tu ets la culpable, o un/una de les culpables, que m’hagi afeccionat als microrelats. De bell començament no m’agradaven gaire [posar gens potser és massa fort], però de mica en mica he anat agafant... ara no sé ben bé com dir-ho, li he agafat “aquell punt” que fa que la seva lectura t’enganxi i, que encara que voldries llegir una mica més, saps, notes que no fan falta afegir-hi res...
    Gràcies, Mercè, et seguiré llegint!
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: