Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

94 Relats, 1040 Comentaris
104883 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 19-02-2017 | Valoració: 10

    No sé pas si servirà con a comentari... però jo em faig una pregunta: Quan una persona és acusada injustament i es demostra la seva innocència, té dret a una indemnització per danys i perjudicis?
    Algú recorda una frase que de deia “que nadie espere una ventaja o un privilegio”
    Ben mirat; NO cal que ningú respongui.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-02-2017 | Valoració: 10

    Pas a pas... no s’ha de córrer. La vida passa lentament, al seu aire, no la podem forçar.
    En aquest relat m’has donat més feina que en altres ocasions... i no és pas que et renyi, només en deixo constància. Tu escriu al teu aire, només faltaria!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-02-2017 | Valoració: 10

    M’has deixat ben esgotat. He hagut d’anar a fer un traguet d’aigua i m’he quedat amb les ganes de menjar unes quantes avellanes...
    —Joan—

  • Final inesperat. M’has ben desconcertat i m’ha agradat força el gir tan radical que li dónes.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-02-2017 | Valoració: 10

    Continues deixant retalls de tu mateixa en tots els escrits, i ho fas amb una senzillesa que arriba al lector i el fas vibrar amb els teus records.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 27-01-2017 | Valoració: 10

    Ja saps que la poesia no és el meu fort —si és que hi ha alguna cosa que ho sigui—, però les teves són... són teves i ja saps que hi tinc certa debilitat.
    Mh’ho agafo però com un regal pel fet que ho dates el 15 de gener. El 15 de gener vaig complir els “tres ralets”. Gràcies, Aurora, i continua pilotant el vaixell.
    —Joan—

  • Els minirelats ja ho tenen això... et deixen amb ganes de llegir més. Una narració breu però, almenys jo ho veig així, una narració breu però intensa que hi veus més del que està ecrit.
    Sort, Ferran!
    —Joan—

  • Quants records s’amaguen darrera la bicicleta… de tres rodes!
    M’has fet reviure la “tricicleta” que vaig estrenar de ben petit, quan ja l’havien estrenat, en el seu moment, els meus dos germans més grans.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 27-01-2017 | Valoració: 10

    Almenys a mi m’has ben enredat. De bell començament sabia, intuïa que es tractava d’un tàndem... però el final m’ha agafat ben de sorpresa.
    Gracies, Aleix, per oferir-nos aquests relats plens de tendresa.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 27-01-2017 | Valoració: 10

    Retalls de vida… això és el que ens deixes en els teus escrits, plens de senzillesa, plens d’enyorança. A mida que ens fem grans vivim més i més dels records que, de vegades ens fan mal però no per això deixarem de reviure’ls.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Una vegada més m’has atrapat amb les teves paraules. Quina complicitat hi ha sempre entre avis i néts! Ah!, que consti, encara que sigui avi no m’he adormit gens llegint aquest pessebre.
    —Joan—

  • Ho acabo de comprovar. No tens cap més relat publicat… o sigui que haurem d’esperar el mes que ve, per poder saber si has pogut sortir d’aquesta estació tant angoixant.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Nadal del 62. Vaja és el que interpreto! Recordo que sortint de la Missa del Gall, començava a nevar. Què bonic! —vaig pensar—. Al llevar-nos el dia de Nadal, teníem un metre de neu barrant-nos el pas davant la porta... i tot el carrer igual. Quina feinada!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Vaja amb el Pep! Vols dir que el revisor no acabarà per reconèixer-lo si això ho fa gaire sovint? Es clar que, qui dia passa any empeny i mira, agafa-ho pel cantó bo... que li duri.
    —Joan—

  • Feia temps que no llegia res teu... No m’ho tinguis en compte. Ets dels autors que normalment em donen més feina i jo, ho sento, ho sento, sé que soc un mal lector i m’agrada entendre, captar amb rapidesa el que estic llegint...
    En aquesta ocasió, és curiós, molt curiós, i no sabria dir-te perquè, així que la teva protagonista ha baixat del cotxe jo “sabia” el que li estava passant...
    No em facis gaire cas, Lluís, sóc així de contradictori.
    Sort!
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: