Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

90 Relats, 1002 Comentaris
97130 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 12-05-2016 | Valoració: 10

    M’has tornat a ensarronar. Quan ja “sabia” el que passava, resulta que res de res!.
    Ben curt, ben tramat, ben resolt...!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 10-05-2016 | Valoració: 10

    Com que jo de poeta no en tinc res —encara que molt de tant en tant escric paraules que més o menys rimen— no n’era pas conscient que poguessin tenir aquestes reaccions. D’ara en endavant mesuraré les meves paraules... no vull córrer riscos innecessaris.
    —Joan—

  • Jo sé que cal fer-ho. Cal llegir els teus escrits... una vegada has començat no els pots deixar. Jo sé, que el proper que pengis, també, també el llegiré!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 10-05-2016 | Valoració: 10

    És molt senzill... tal i com són els teus relats, plens de senzillesa, plens d’harmonia, plens d’enyorança, plens de records...
    —Joan—

  • És molt senzill... tal i com són els teus relats, plens de senzillesa, plens d’harmonia, plens d’enyorança, plens de records...
    —Joan—

  • De bell començament m’has transportat a la meva infantesa. Al carrer on vivíem era un carrer veïnal, només hi havia cases a un cantó i al davant un petit hortet, a l’estiu, després de sopar, la gent treia cadires al carrer a respirar un xic de fresca...
    Bona sort, Enriqueta, bona sort!
    —Joan—

  • Què tindran les teves lletres que sempre m’atrapen. M’has fet recordar la meva època llunyana de la “mili”. El que més enyoro —joventut a banda— són les “botes de passeig” que eren comodíssimes i que no em vaig poder quedar per més que ho vaig intentar.
    —Joan—

  • Una vegada més m’has desconcertat. Sempre que et llegeixo sé que no em deixaràs indiferent i que també em sorprendràs... com en aquesta ocasió.
    —Joan—

  • Ja sé que t’agrada jugar amb les paraules, despistar-nos i per acabar donar-nos una sorpresa. Ho has aconseguit!
    —Joan—

  • Ja és ben veritat que la millor propaganda és la de treballar bé, fer les coses Com Déu mana que dèiem abans... és a dir treballar fi, com la Fineta.
    M’ha agradat força, m’ha recordat, ves a saber per què, les botigues, les petites botigues de barriada que s’estan perdent davant les grans àrees.
    —Joan—

  • Paraules a cau d’orella.
    Les paraules, o cançons, per els nostres infants són les que surten de més endins, són les que ens omplen, ens fan viure, ens fan més humans i sensibles.
    Buscaré al Google la cançó que ens insinues... la buscaré!
    —Joan—

  • Els teus escrits sempre tenen alguna cosa que m’atrau i, de vegades no sé ben bé què és...
    M’ha sorprès la teva consideració de fantàstica... Què és el que se m’escapa?
    —Joan—

  • Aquests temes que, desgraciadament succeeixen massa vegades, costen d’entendre... costa molt pensar que hi ha gent així, amb aquestes reaccions...
    És un relat dur, punyent, esgarrifós. Relat expressat amb quatre paraules ben triades que ens expliquen més del que diuen.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 27-03-2016 | Valoració: 10

    Records inesborrables... Cartes que toquen la fibra sensible... Sentiments que suren...
    [A R.C., no ho dubtis, també, també t'estimem!]
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 14-03-2016 | Valoració: 10

    Apunts de realitat. Com pot ser que el ésser humà arribi a ésser tant, tant inhumà?
    Aquest escrit és un clam esgarrifós. Unes preguntes, possiblement sense resposta...
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: