Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

102 Relats, 1103 Comentaris
124367 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Un home de fortes conviccions. Un home segur de si mateix. Un home que se’n va a l’altre món i s’emporta les seves idees que té tan ben arrelades...
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-11-2018 | Valoració: 10

    Continues amb els teus escrits casolans, senzills, emotius...
    En el seu comentari, l’Olga anomena la Farga de Bebíé, que la tenen ben a prop i, a mi m‘ha recordat la minisèrie: Olor de colònia.
    —Joan—

  • volia dir: ploma punyent i plena de ironia.
    Ai, aquests ditets!

  • Aquest relataire que mai s’enfada... continua escrivint amb la seva punyent i plena de ironia. No canviïs, Ramon, no canviïs.
    Mol satisfet d’haver-nos retrobat a Barberà del Vallès!
    —Joan—

  • Una vegada més m’has captat amb les teves descripcions. Una vegada més m’has fet mirar el diccionari, cosa que uns anys enrere, per a mi, era un fet habitual en els relats d’en Josep Lluis Cusidó Ciuraneta.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-11-2018 | Valoració: 10

    Me l’has fet llegir i rellegir. M’has donat feina però m’has embolcallat amb les teves paraules. Sóc un xic dur per les lectures poètiques... Continua, continua escrivint...
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 15-11-2018 | Valoració: 10

    Ets constant en la teva aferrissada lluita... lluita contra quí...?
    Contra un mur, contra gent que no escolta, contra gent carregada de democràcia [?] i de ganes de diàleg [?]
    Com t’admiro, Aurora, com t’admiro!
    —Joan—

  • Una vegada més m’atrapes en les teves descripcions i no deixa de sorprendrem la riquesa del vocabulari. Gràcies, gràcies per les paraules que em fas buscar al diccionari... unes per a confirmar la intuïció que ja tinc i, altres per a una millor comprensió del relat.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 04-06-2018 | Valoració: 10

    En aquest últims dies ens hem tret de sobre una colla que feia feredat.
    Però, no ens enganyem, els succedanis són els de:
    Nos hemos cepillado el estatut.
    Apoyaré...
    I dels primers a recolzar el 155
    De totes maneres encara es més esgarrifós que, a casa nostra, tinguem gent que fa tan certa la frase de Simone de Beauvoir: L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits.
    Gràcies, Aurora, no canviïs!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Doncs jo creia que nos volien de cap de les maneres. Ni violents ni vioràpids.
    Només humiliats i ven aixafats. Encara que ben mirat potser sí que ens volen i, com ja ho vaig escriure en una altra ocasió, per això ens “peguen” perquè quedem ben enganxats.
    —Joan—

  • Caram... per un moment pensava que ens havíem discutit. Afortunadament no és així.
    Es trist, molt trist que hi hagi persones barallades i, de vegades sense un motiu concret o donant massa importància a coses que no la tenen... o sí?
    Paga la pena discutir? La vida és curta. No la malgastem!
    De totes maneres, bona redacció!
    —Joan—

  • Jo també l’he vist. Fas una descripció tan detallada que no pots deixar de veure’l. Ja es ben veritat que tendim a no voler veure el que no ens agrada ni volem per a nosaltres...
    Que mai, mai no ens hi trobem!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-05-2018 | Valoració: 10

    M’agradaria força poder creure en el teu instructor... Encara que es ben veritat que en aquest món, sempre hi ha temps de rectificar, de fer millor les coses. Però per a fer-ho s’ha d’estar ben convençut.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Sempre he dit que sóc un mal lector, necessito que la redacció sigui ben neta i clara. En aquest cas trobo que en quatre paraules ens mostres una trista situació familiar... però el final, al igual que en kefas, l'intueixo sense veure'l prou clar, se m'escapa...
    —Joan—

  • Qué més puc dir…! Què més puc dir que no ho hagi fet altres vegades. M’atrapes sempre entre les teves descripcions.
    Sort! Encara que, al meu humil parer, no la necessites pas.
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: