Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

100 Relats, 1072 Comentaris
115330 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Dissortadament aquests espectacles són cada dia més repetitius, i, encara que vulguem mirar cap un altre cantó... les imatges ens persegueixen.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Quina empenta té l’Elvira! Sort en tenim d’aquestes persones anònimes que serveixen per a tot. Troben el temps necessari per a multiplicar-se en les seves activitats i, segurament, no en són conscients de la seva vàlua.
    —Joan—

  • Veig que ha desaparegut el meu mini-comentari que és aquest:

    La situació actual plana en molts dels nostres escrits...
    Gràcies, Ramon!
    —Joan—


    Per un moment he temit que t'havien aplicat el 155!

  • La situació actual plana en molts dels nostres escrits...
    Gràcies, Ramon!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-04-2018 | Valoració: 10

    Escriure! Escriure per a algú, et motiva, sobretot si és una persona estimada.
    Escriure per agradar a un jurat —almenys a mi— em bloqueja.
    Escriure per a un mateix et deixa lliure i es més espontani i, insisteixo —almenys a mi— em dóna més satisfacció.
    —Joan—

  • Una vegada més m’has ben sorpresa amb el teu relat. M’ha agradat, i força!
    Gràcies per escriure!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 16-04-2018 | Valoració: 10

    No tinc paraules. Tan sols puc dir que les teves línies tan i tan emotives, tan personals, són un veritable bri d’aire a l’esperança.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 15-04-2018 | Valoració: 10

    M’has ben enredat. He anat llegint sense endevinar per on anaves... tinc el vici, com suposo altres lectors, de tractar de “veure” el final. En aquesta ocasió he quedat ben sorprès, en cap moment he sospitat el seu acabament. Sort!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 26-03-2018 | Valoració: 10

    Mals temps bufen per Catalunya. Escanya no ens vol —no ens estima gens— i, a sobre, a casa mateix tenim una colla que no sé pas con anomenar… més ben dit sí que ho sé, però no ho dic per si de cas...
    Aurora, no volem marxar, d’aquest món, d’aquesta manera... d’Escanya sí que volem marxar!
    Jo no vull marxar
    Tu no vols marxar
    Ell no vol marxar
    Nosaltres no volem marxar
    Vosaltres no voleu marxar
    Però...
    Ells ens volen tant que per això ens “peguen” perquè quedem ben enganxats.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-03-2018 | Valoració: 10

    És el que tothom sap, o almenys la majoria; tenim gent que mana —encara que no en sàpiga—, perquè el que és de governar no en volen ni sentir parlar. ¡Ordeno y mando! i a callar!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Mals vents bufen per Catalunya. El manaires del gobierno no ens volen ni ens deixen viure i... els de casa sembla que no es posin d’acord... mals vents bufen!
    —Joan—

  • No sé pas si t’ho havia dit en alguna altra ocasió, però el que sí estic segur és de que escriguis el que escriguis, toquis temes més o menys agradosos el que més m’atreu dels teus relats és la manera de fer-ho.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-03-2018 | Valoració: 10

    S’ha girat la truita... No, és ben bé això però ves per on el què pot fer una bona truita de patates. El que és ben cert és que per arribar a bon fi s’ha de fer amb força fe.
    —Joan—

  • Crec que a més a més de pitjar les caselles d’humor i de viatges, hauries d’haver afegit la de biogràfica... Per què no es veritat que ets un imserso-addicte?
    Bons viatges, Ramon, bons viatges!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Continues oferint-nos retalls que conformen la teva vida amb una senzillesa i naturalitat que, de manera força emotiva fas que els ulls espurnegin.
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: