Joan Gausachs i Marí

Barcelona,

78 Relats, 879 Comentaris
78258 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.

Últims relats de Joan Gausachs i Marí

Últims comentaris de l'autor

  • Joan Gausachs i Marí | 22-01-2015 | Valoració: 10

    Encara em fa mal la topada amb la porta de vidre, m’he despistat pels passadissos de l’ambulatori i, si ja en tenia poques, m’has tret les ganes de vacunar-me de res de res.
    M’agrtada, Aleix, m’agrada!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Incombustible? El que veritablement és incombustible és el teu bon humor i, ves per on per un senzill canvi de fotografia ja tens un nou relat.
    A veure, a veure si aquest any el comences amb força i ens regales més perles com aquesta.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Com pot ser això? Un relat de l’aurora marco arbonés sense un comentari? Això no és normal. On són...? Ah, ja ho sé! Com que ha parlat de països distrets, tots els lectors —o quasi tots, no ho exagerem!—, s’han distret amb la lectura i s’han deixat el comentari.
    Bon any, Aurora, bon any!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Curiós, sembla ser que els consells de la mare la violentaven, d’altre banda però, no queien pas en sac foradat i la Laia, potser de manera quasi inconscient despertava lentament i amb força seny.
    Fins el mes que ve! Ep, si no hi ha un altre relat que es coli entre el cicle vital.
    —Joan—

  • Curt, molt curt, però ens deixes veure tota la història que hi ha al darrera... la vida però continua. Com...
    M’ha agradat i força!
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-01-2015 | Valoració: 10

    De qualsevol motiu en saps treure un bon relat. Relat trist, molt trist. Els pensaments els portem a sobre, no ens en podem desfer així com així i és una càrrega barrejada de penes i alegries... Tenim la tendència a recordar les coses bones, com a autodefensa, però no podem arribar a veure-les de forma negativa quan els ànims defalleixen.
    Gràcies per compartir els teus escrits.
    —Joan—

  • No sé si es cosa meva però en aquest relat m’ha semblat notar un canvi d’estil, com si volguessis demostrar —qui sap si a tu mateix—, que ets capaç d’escriure de diferents formes o estils o registres o com se’n digui. Si no és així, no em facis cas, ja he dit en més d’una ocasió que sóc un mal lector.
    De totes maneres, escriguis com escriguis, tant si em dones feina com si no, m’agrada com ho fas.
    Un parell de crítiques més avall, hi ha un comentari d’en Josep Casals força encertat.
    —Joan—

  • Malauradament aquestes situacions, aquests desgraciats accidents no s’acabaran mai. És trist, molt trist, però la realitat es trista i dura...
    Impactant, què més puc dir!
    —Joan—

  • Voldria trobar les paraules ajustades, les paraules adequades que em fessin entenedor i que no molestessin gens. Com a relat m’ha agradat las manera de transmetre la sensació de fracàs que té el professor, fracàs de captació i diguem pèrdua de empatia amb els seus alumnes... però l’últim paràgraf em sembla un xic descoratjador.
    Francesc, tot dit amb la millor de les intencions.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 17-01-2015 | Valoració: 10

    De vegades a mi em costa molt descriure els sentiments o sensacions que em deixen els relats. Quan m’agraden acostumo a dir que m’arriben, em deixen tocat, em frepan...
    Aquest és un d’ells.
    —Joan—

  • Aquesta vegada m’has donat més feina que de costum. L’he llegit i rellegit i, també els comentaris que ja tens que m’han ajudat força. T’ho he dit altres vegades, tens una manera d’escriure que m’agrada.
    Jo, partint de la base que no en sé prou per a donar consells, m’atreviria a dir-te que fessis un xic de separació entre els paràgrafs... crec —almenys parlo per a mi—, que ajudaria a fer més entenedor el relat.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 17-01-2015 | Valoració: 10

    Estic tan acostumat a que suavitzis els finals que aquest m’ha sorprès.
    També m’ha sorprès el canvi de narració en tercera a primera persona. Dic m’ha sorprès, no dic que no sigui correcte ni molt menys... jo sóc incapaç de donar consells, no en sé prou.
    Gràcies per tornar a publicar.
    —Joan—

  • Continues escrivint, al meu mode d’entendre, de manera fluida, de manera planera; la vista es passeja lleugera per tot el relat i voldries llegir més. L’últim paràgraf crec que és força aconseguit.
    —Joan—

  • Senzillament m’ha agradat. L’he començat a llegir encuriosit pel fet de no tenir cap comentari. A mida que l’anava llegint em sorprenia més i més aquest fet. Possiblement, i ho dic així, possiblement el fet de tenir properes les festes Nadalenques, hagi fet que la seva lectura planera, amable i amb uns personatges amb els quals connectes amb rapidesa, l’hagi assaborit talment com si es tractés d’un conta de Nadal.
    —Joan—

  • Joan Gausachs i Marí | 18-12-2014 | Valoració: 10

    Afecte. És ben curiós, l’afecte es dóna, de vegades, sense saber perquè a persones determinades i, possiblement aquestes ni en siguin conscients.
    El teu personatge té amics per passar-s’ho bé, per gaudir de la vida però el seu afecte va per un personatge humil que està al seu servei.
    Ens diràs alguna vegada, si l’Antonio se n’arriba a assabentar?
    —Joan—

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: