Foto de perfil de Carme

Carme

Barcelona,

18 Relats, 75 Comentaris
36343 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
De la primavera del 86, potser per això esperi aquesta estació amb una il·lusió especial...

Amant de la música, del cine, de llegir, d'escriure, de xerrar, de riure, de cantar, de somiar… Confio (de vegades massa) en el poder d'una melodia en l'instant adequat i m'agrada recrear-me en jocs de mirades que parlen (encara que soni a tòpic) més que les paraules buides que de vegades fem servir per amagar silencis que ens espanten.

Acostumo a perdre-ho tot i mai aconsegueixo recordar on he deixat el que acabo de fer servir, m'estresso amb la mateixa facilitat amb què em desestresso i potser faig servir massa la imaginació quan les coses no surten com voldria.

Miro d'apreciar cada petit detall, cada instant màgic que ens permet entendre què és allò que pocs cops afirmem conèixer (segurament pq ho magnifiquem massa): la felicitat. Mirant d'aprendre dels (tants...) errors, espero continuar vivint amb il·lusió: aprenent més, coneixent nous móns i noves mirades, noves històries.

D'aquesta manera, quan un dia el temps s'aturi i decideixi que és la meva hora, sabré que viure (que no existir) haurà valgut la pena.

Últims relats de Carme

  • M'ha semblat que pensava en tu

    Carme - 21-11-2005 - 1656 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Remenant llibretes, he trobat un escrit de fa uns quants mesos, fruit d'una situació que ara em sembla llunyana... Però que m'ha fet somriure, mentre la recordava. Aquest relat pretén ser una mena de descripció d'aquella obsesió en el record d'algú, un record que hi és present en cada cosa que fas o que veus... més

  • Pluja nostàlgica d'un dia de tardor

    Carme - 09-11-2005 - 1793 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La pluja que se't fica dintre, que provoca aquests senitments nostàlgics... Però que, de vegades, és una nostàlgia tardornca que ve de gust... No us passa, també, a vosaltres? més

  • M'he cansat de jugar

    Carme - 07-09-2005 - 1944 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una mena de joc on ens trobem embolicats, de vegades, i mai no sabem ben bé com sortir-nos-en... més

  • Mal de cap

    Carme - 20-06-2005 - 1563 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un d'aquells moments paranoics, que tens el cap a punt d'explotar, que al dolor físic se li suma un mal més psíquic... Vaja, les paraules que han sortit, gairebé sense pensar... més

  • Saber sense dir res...

    Carme - 19-06-2005 - 1674 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Recreant el joc de les indirectes, del no dir res, saber què pensa l'altre, mentre va passant la nit... més

  • Parlar per parlar (per omplir silencis)

    Carme - 18-05-2005 - 1525 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Un sopar d'amics que et retorna un fantasma del passat... Situacions que tots devem haver viscut un moment o altre... Casualitats... més

  • Embús als lavabos

    Carme - 27-02-2005 - 2264 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    Una situació una mica surrealista, un cúmul de casualitats que segueixen al llei de Murphy... més

  • Plou

    Carme - 20-02-2005 - 1952 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un dia de pluja melancòlic... més

  • Pensa, imagina i somia

    Carme - 30-01-2005 - 1827 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per aquells moments en què et sembla que el món se't tiri a sobre... més

  • Sense tu?

    Carme - 22-01-2005 - 1744 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • Mirades de pel·lícula

    Carme - 18-01-2005 - 2415 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    La màgia dl cinema... més

  • Jugant a oblidar

    Carme - 07-01-2005 - 2670 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Vaig escriure aquest relat en temps d'estiu, però vaig abandonar-lo pq no sabia com acabar-lo. Ara fa uns dies que l'he refet i l'hi he donat un final, xo tampoc m'acaba de convèncer. Per tant, s'accepten suggerències! més

  • Jugant a oblidar

    Carme - 06-01-2005 - 2665 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    És un relat que vaig fer en temps d'estiu, però que no trobava la manera d'acabar-lo i aquests dies ho he intentat. Tot i això, el final no em convenç, si algú té una idea, endavant, s'accepten suggerències! més

  • Simnos selbissopmi

    Carme - 05-01-2005 - 1419 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una paranoia, potser sense gaire sentit, de fet. més

  • Cafè amarg d'una tarda plujosa

    Carme - 08-11-2004 - 2800 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Un relat ambientat en una d'aquelles típiques tardes de tardor, en què ve tant de gust prendre un cafè calent mentre a fora plou... més

Últims comentaris de l'autor

  • Carme | 13-02-2006

    M'ha agradat molt aquest relat, les descripcions subjectives que fas dels personatges que es veuen a l'autobús, endeveninant a partir de certs detalls. I el final, amb l'"espera'm" de l'últim eprsonatges, aquell desig fet realitat de voler introduir algú dels qui observem més enllà de la nostra ment que imagina, en una realitat que, potser, després ens pdorà decebre. Però almensy s'haurà intentat.

  • Carme | 05-02-2006

    De sobte, entro a la web de relats, miro els últims publicats i... sopresa. Me l'he tornat a llegir i m'ha tornat a agradar molt, de debò. Somnis, llibretes, màgia, incertesa...

    1petó.

  • Carme | 01-02-2006

    M'ha agradat molt aquest poema. Descrius sensacions, imatges, tot allò que es desdibuixa en els somnis, però que no és fàcil posar-ho en paraules.

    A més, mantens un ritme que atrapa, que dóna ganes de continuar llegint, de descobrir com expliques tot el que epxliques...

    I els dos últims versos, contundents, m'encanten.

  • Carme | 13-01-2006

    Em sembla que t'he trobat... Jejejeje ;)

    Com tu has dit, no canvïis, que les coses valen la pena si tu pots ser com ets, només així podem sentir-nos bé... no?

    De vegades sap greu i tot això però... Hem de saber fer un "tu t'ho perds"!!

    Vnga, 1petó, i fins aviat.

    I merci xls comentari...!

  • Carme | 10-01-2006

    Passejava x aquí... Llegia poemes... I aquest m'ha fet venir ganes de comentar-lo... Suposo que ja el devia haver llegit en el seu moment, però els poemes ja ho tenen això, que de vegades hi veus més coses, pq notes que s'hi expressa una sensació que ara sents més propera...

    A cada estrofa hi trobo algun punt especial, però m'agrada especialment la de la lluna, i el "encara que soni aquella cançó"... En fi, que vaig redescobrint, i que m'han arribat aquests versos...!

    1petó. Fins aviat!

  • Carme | 07-01-2006

    M'ha agradat la manera d'expressar aquest desig, aquestes ganes de petits detalls, de sentir un "estic bé"...

    I, de passada, la reflexió sobre haver de "ser feliç" en determinades ocasions.

    A veure si aviat reps aquesta fulla seca... ;)

  • Carme | 07-01-2006

    Pell de gallina... De debò. Incertesa, por... Tan ben expressat que no sé què comentar-te xq m'has deixat sense paraules!

    Millor t'ho comento d'aquí una estona mentre sopem...?

    1petó

  • Carme | 07-01-2006

    "que mai diran tot
    el que no et vaig dir."

    La pluja, la nostàlgia, els silencis prudents... Qui sap si no és millor dir el que pensem i el que sentim... Pq dsp fa el mateix mal.

    Emotiu, maco.

  • Carme | 05-01-2006

    Converteixes sensacions en imatges molt poètiques, fent que ens arribi allò que expresses. M'agraden els "instants fugissers"... I el desig intangible que hi ha a la cambra...

    Maco!

  • Carme | 16-12-2005

    Ostres! Estic llegint diversos poemes teus i tots m'atrapen, tots tenen un toc molt personal que alhora em fa sentir els versos ben propers... Realment, em veig reflectida en el que expresses, i com ho expresses, i segurament per això encara m'agraden més aquests poemes.
    És a dir, els trobo molt ben construïts, amb una expressivitat molt natural, que atrapen al lector. Però, a més, aquell egoisme inevitable, allò de llegir com algú expressa amb bellesa tal i com et sents... Això encara em desperta més l'interès!

    Felicitats!

    I les metàfores d'aquest... genials!

  • Carme | 16-12-2005

    El silenci... Aprendre a fer-lo servir és difícil, però és ben cert que de vegades callar, que no és el mateix que no ser-hi, és tan important. Callar i escoltar. Aprendre a conèixe's. I a gaudir del silenci, a fugir d'aquestes pors que volem amagar amb paraules.

  • Carme | 16-12-2005

    Que bonic, de veritat. Em sento identificada amb aquesta recerca del que hi ha rere una mirada enigmàtica, que t'atrau... I descobrir, després, què és el que s'amagava darrere d'aquests "ulls tristos"... M'ha agradat molt, de debò!

  • Carme | 13-12-2005

    Els diumenges, els capvespres, el desembre melancòlic... Records a través d'una finestra...

    M'ha encantat.

  • Carme | 18-11-2005

    Ei! Torno a ser jo... És que m'ha fet molta gràcia aquest relat, sobretot el paràgraf en què descrius les pors de la princesa, aquelles pors inevitables... Trobo que saps combinar molt bé els elements típcis de la faula amb una relaitat molt propera. Sí, de vegades convé oblidar paranoies i deixar-nos portar pel moment...

  • Carme | 18-11-2005

    Primer de tot, volia agrair-te el comentari que m'has fet al relat dels somriures, m'ha fet molta il·lusió que et sentissis així dsp d'haver-lo llegit!

    I la curiositat m'ha portat a buscar-te per aquí, i he trobat aquest relat breu que transmet sensacions amb les quals tots (almenys jo...) ens identifiquem sovint... La nostàlgia, el pensar constant en un record que fa més mal que alegria, aquells desitjos reprimits per una por que costa de vèncer...

    I el final, sobretot. Aquesta lluna del final del dia que ens deixa somiar sense que ningú ens ho pugui retreure, tancar-nos al nostre món però... Alhora m'ha semblat que és tb un bri d'esperança d'aquells dies en què ens sembla (però sabem que no és així) que res no val la pena.

    M'agrada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: