que les persones que t'estimen, no et diran:

No!!
ni
Mai!!
ni
Adéu!!

i, en canvi,
sempre estaran dispostes a obrir-te un espai,
a acompanyar-te en el camí de l'esperança,
i enviar-te un sospir, i el que més et convingui en cada moment, en el sender que cada dia et porta a un futur...
que et desitjo sigui esplendorós!

Felicitats pels 2100!!

Fins la propera,
simdos

Feia molt de temps que no entrava a relats, per mil i un motius diferents de la vida del dia a dia, i em trobo amb aquest poema en forma de Dedicatòria, que penso és una meravella per a tothom qui el llegeixi...
L'accepto i la faig meva la Dedicatòria, qui sap quan en podré fer servir algun dels seus versos...

Desitjo que continuí molt de temps la teva obra relataire, en aquesta qualitat i per la relació que s'estableix amb els teus lectors/es.

Una abraçada dedicada per a tu.

simdos

Després de molt de temps sense llegir-te, coses de la vida ho han complicat, em trobo amb aquesta meravella de relat, ple de descripcions, de petites coses que només tu saps captar i transmetre.
Enhorabona pel relat, pels 700 comentaris, per l'any i per tot el que et doni felicitat cada dia.
Espero tornar aviat.
simdos

Que difícil és avui en dia que les totes les persones, joves i no tant joves, reconeguin temes clàssics, del passat de tots nosaltres, dels llibres de tots els temps, de la nostra infantesa i de la infantesa dels i de les que ja no són tant joves…
Predicar, enraonar, explicar o intentar dir coses entenedores ha estat, i és encara, patrimoni de persones incompreses i que quan ho fan és troben com:
al desert perduts…
al centre de la plaça de la vila invisibles…
sols al mig de tota la gent que només tomba sense saber on va…
davant de sords de ment i d'esperit…
parlant al que no t'escolta…
mirant al que t'escolta però no et compren…
i no et vol comprendre…
i tampoc et pot comprendre…
fins que arribem al punt en que, de vegades, ni volem que ens comprengui…
gràcies pels teus relats i per la teva manera d'escriure
és una manera de trobar a una persona diferent
fins un altre relat

simdos

enhorabona pel nombre de 500 comentaris que estàs a punt d'assolir i també desitjar-te bones festes i un millor i bon any 2007

Amic Valentí, de vegades els enganys o els desenganys no existeixen com a tals: molts cops els busquem o i d'altres cops els trobem, depèn de les circumstàncies i dels moments en que ens afecta el dia a dia en la nostra vida.
A tots ens agrada força el fer-la més difícil.
La dona, o el home, més bonica o més bonic, més desitjada o més desitjat, acostuma a fer una ombra fosca a la dona o el home real que ens estima, que ens acompanya, que ens ajuda, que ens empeny, que ens ... fa tantes coses que no veiem i que no valorem mai en aquest dur dia a dia, fins el moment en que, aquesta dona o aquest home diari/a, ja no hi és al nostre costat, ens ha deixat, ens fa falta, ens... és massa tard.
El que he escrit potser no correspon al que tu volies dir en el teu relat, però és el que a mi em fa sentir ara i quan et vaig llegir per primer cop, ja fa un temps.
Sort.
simdos

… aquí si que se'n pot parlar d'uns caçadors caçats.
El fet d'haver d'enganyar a tothom per poder gaudir de somnis i plaers sexuals llunyans acaba amb la descoberta de l'engany i la venjança pública: la privada serà segurament molt més ferotge encara.
Molt bon relat i molt bon final.
Aquesta és una història que recordo llunyana i que sento propera a la vegada, que al moment de comentar-la, em serveix per donar-te l'enhorabona per superar ja els 400 comentaris als teus relats: els mereixes, continua escrivint per que els que no sabem fer-ho puguem continuar llegint-los.
Una empenta cap endavant.
simdos

Quin patir en la força i en la duresa de la batalla...
Els projectils i la seva destrucció ho envolten tot...
Tanmateix es el que passa en el dia a dia de molts de nosaltres...
Quan sembla que tot esta a punt de caure't a sobre...
Arriba quelcom que et dona una mica d'energia...
T'obre les portes a una nova il·lusió...

El dinar es a taula!!! Qui ho diria...

Molt emocionant el relat i molt emocionat de llegir-te sempre.
Ànim i endavant...
simdos

M'agrada't molt llegir-te un altre cop i saber que ja arribat, per fi, un nou dia D: aquests tipus de dia es repeteixen cíclicament, tots sabem de manera conscient que n'arribarà un altre, però, tot i això, no deixa mai de sorprendre't quan arriba el que en somnis esperàvem.
Qui sap de quina novetat podrem gaudir, qui sap els presents i els futurs de cadascun de nosaltres... l'únic que hem de desitjar i de saber és que sempre hi ha algú que ens estima molt prop nostre.
Jo soc del món de la carn, el dia del vegetal el trobo encara llunya, tot i que he pogut gaudir d'un agradable plaer de tardor en aquest nou relat teu en un nou dia D !!
Suaus emocions t'acompanyin.
simdos

Quina sorpresa tan agradable he tingut al llegir el teu relat.
El seu títol ha despertat la meva curiositat lectora i també alguna curiositat més.
És molt suggerent per a la ment i la ment és la que ens fa viure, treballar i fer moltes altres coses.
Quan l'anava llegint ja veia que no era el que havia pensat d'entrada, però m'ha enganxat igualment i ràpidament l'he llegit, amb unes ganes de persona afamada per devorar algun escrit interessant.
Em reconeixia com a integrant del col·lectiu de persones que anaven en aquest autobús.
Soc observador, curiós i una mica tafaner de mena, així que estava en un ambient favorable a les meves inquietuds.
Fa temps que em van parlar d'aquesta web i la realitat al descobrir-la ha estat una delícia.
Gràcies per aquesta estona de plaer escrit i la petició de que continuis amb els teus relats.
Seguiré la teva inspiració.
Fins la propera.
Simdos.