Foto de perfil de meral

meral

Lleida,

96 Relats, 151 Comentaris
79774 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
El meu nom oficial és Marta Capdevila Peydro, m’he posta Meral perquè em vaig casar a Turquia i la meva filla va néixer a Estambul i en llengua turca vol dir isard i s’assembla una mica a Marta. El meu fill va néixer a Guimerà, el meu poble estimat: « Qui perd els orígens perd la identitat ».
.
Si em voleu enviar algun correu, la meva adreça electrònica es marteta1961@yahoo.es.

Últims relats de meral

Últims comentaris de l'autor

  • meral | 09-04-2015 | Valoració: 7

    Tinc la sebcacio d'haber-me despertat en una ciutat que no és laa meva,És normal o és que estic a la lluna de València?

  • meral | 09-04-2015 | Valoració: 10

    Aquesta nit jo voldria dormir i no puc. Pensan en la familia, en les herències i l'home del temps... En definitiva pensant en reis i princeses.,

  • meral | 09-04-2015 | Valoració: 10

    Aquesta nit jo voldria dormir i no puc. Pensan en la familia, en les herències i l'home del temps... En definitiva pensant en reis i princeses.,

  • meral | 09-04-2015 | Valoració: 10

    Les princeses ens anem fent dia a dia i els caballers tambe. Tampoc habiem d'inventar gran cosa més.

  • meral | 09-04-2015 | Valoració: 7

    No t´havia llegit mai. Tots i totes tenim alguna amiga russa.

  • meral | 09-04-2015 | Valoració: 9

    A cops que les nits es fan massa llargues i els dies curts.

  • meral | 12-04-2012

    Et segueixo la poesia i T'ESTIMO.
    Un petó.

  • meral | 07-04-2012

    M'he alegtat de tornar-te a llegir. I què serà que sempre anem a corre-cuita? Tinc
    penent una carta amb tu! quest malaït sempre corrent...
    Un relat bonic i distret. Petons.

  • meral | 25-03-2012 | Valoració: 10

    M'agradat molt llegir-te i m'has fet somriure i somiar amb la meva realitat. Et seguiré llegint.

  • meral | 19-12-2009

    Jo també em vaig deixar seduïr pels llibres d'Enid Blyton als quinze anys. Un molt bonic relat que deixa llibertat a la teva filla per què escrigui el que vulgui... És el que les mares volem pels fills adolescents, que visquin la seva imaginació amb llibertat.
    Petons.

  • meral | 19-12-2009

    He llegit el teu relat i m'alegro de que la protagonista se'n surti victoriosa de la seva malatia. Gràcies per comentar-me. Me'n adono de que som molts i moltes que lluitem contra les malaties mentals. En veritat l'ascriptura ès una bona eina per fer front...Et convido a que llegeixis l'altre relat meu "ESQUIZOFRÈNIA si et be de gust, a veure si t'agrada. Tinc escrit un altre, el (2), que encara no he possat en aquesta web ( a veure si ho faig ) on es descriu les vivències dins del'hospital psiquiàtric. Sens dubte el que més ajuda i més axeca l'autoestima és la familia...
    Torno a donar-te les gràcies per comentar-me.
    Un petó i una abraçada.

  • meral | 08-12-2009 | Valoració: 10

    com més vas sumant anys més et tanques en els records, tant que quasibé no més els recorda dels èssers estiamts et fan aguantar... un bonic poema amb paraules molt ben escollides.

  • meral | 24-09-2009

    La Montse Aloy m'ha recomanat que et lligis.
    Valia la pena, un poema com et diuen en un atre comentari refrecant, però la veritat és que si no hagués llegit l'explicació que fas tu mateixa del poema, no l'hagués pogut entendre.
    Un petó.

  • meral | 23-09-2009

    La veritat és que em costa bastant fer comentaris i a cops també tornar-los...
    Aquest relat teu és molt bonic, plé de sentiment i molt ben construït (com quasibé tots els teus relats).
    La teva historia és d'una filla que viu engoixada per el record de la seva mare més enllà de la mort d'aquesta. És una angoixa injusta. Les dones som, ja ho sabem, animals racionals però animals al cap i a la fi exposades al pas del temps com tot en la natura. Que una mare engoixi a la seva filla en vida es pot comprendre, es com una barrega d'amor i d'egoisme, peò un cop la mare ha mort la filla l'ha de saber perdonar i està obligada a fer-ho.(Potser li costa més perquè no té fills?)
    Pel que fa al meu relat (també d'una filla i una mare) em dius que no saps si envejar o compedir a aquesta mare, jo prefereixo que el lector o lectora del relat acabi envejant-la. Predir el futur avui en dia és molt fàcil, qualsevol ho pot fer, però tenir una filla que sàpiga riure, a cops també plorar junt amb la seva mare d'aquest futur que sens's presenta és una sort molt gran.
    Petons.

  • meral | 13-08-2009

    varies vagades i em sentomig preparada per fer-te comentari. Sé que jo també sóc part de la teva historia, perquè sens dubte m'has vist pel carrer i es llegit en mi la meva historia i t'has atrevit a escriure-la, ara jo des de la meva modesta i curta experiència literària i sabent-te mestre, quan em poso devant l'ordinador em sento obligada a seure pensant que em sento sobre teu... No més és una expresió... O potser no.
    Petons i felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: