Foto de perfil de Onofre

Onofre

43 Relats, 66 Comentaris
14934 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.

Últims relats de Onofre

Últims comentaris de l'autor

  • Onofre | 23-09-2012 | Valoració: 10

    No paris mai!

  • Onofre | 23-09-2012 | Valoració: 10

    Sí, noi, som uns animals.
    Ara, molt sofisticas, això sí. Cap altre animal a sabut fer l'animalada d'ajuntar dues fustes fent-les coincidir en els dos mitjos forats. Una proesa d'ingeni. Uns animals genials, vaja.

  • Onofre | 07-08-2012

    ... costums antics, vells records, simples obsessions... que, per més "vues" o banals que semblin, passades pel teu sedàs, no ho son.

  • Onofre | 05-05-2012 | Valoració: 10

    Blanc com és, és sense escata
    el peix que l’home arrebata.
    Del pescador, la cara,
    fosca té o no es retrata
    d’aquest dibuix malgirbat.

    Que és el que s’amagat?
    No será un gran pecat?
    O és tan fosca l’amenaça
    de l’aigua tan mal airada,
    tal com l’artista a pintat?

  • Onofre | 29-04-2012 | Valoració: 10

    Sobre la barca remava
    amb dos braços esforçats.

    La mar no l'acompanyava,
    que els vents van enfurismats.

    La carrega que portava
    mena el bot mig abocat.

    La presa no abandonava
    que era el més gran dels raps.

    Fuig la claror de la tarda
    i arribat no havia encara
    ni el pescador ni els pescats.

  • Onofre | 14-04-2012 | Valoració: 10

    El difícil despertar
    del prim somni del somniar...
    De gran ajuda serà
    aquell que ens vulgui besar.

  • Onofre | 27-03-2012 | Valoració: 10

    No canvíis mai l'estil.
    El trobariem en falta.

  • Onofre | 27-03-2012 | Valoració: 10

    -Ep! -va dir-.
    Ja veus que torno a ser aquí.
    Sobre el piano, la cua,
    com un indi que saluda.

  • Onofre | 19-03-2012 | Valoració: 10

    Polits somnis de l’albada
    Preparen ja l’enlairada
    Sobre cristalls de gelada
    Fènix pren la remuntada

  • Onofre | 04-03-2012 | Valoració: 10

    Gat negre qual la pantera,
    els ulls blancs com una fera,
    sigilós en nit d’espera,
    que ha de passar a la serena.

    La cua no pas remena,
    de la sort que no és la seva,
    del plany d’un altre, la pena.
    La sort d’ell porta a l’esquena.

  • Onofre | 03-03-2012 | Valoració: 10

    Ja sé, ara ja ho sé ...
    ... el que es mira el gat-mussol
    de la mirada fixada,
    que té l'ànima tancada
    i el pensament tant dissolt.

    Que no és pas un gat mesquer,
    ni hi veu la pluja com plou.
    Tampoc és un esparver,
    per bé, que de por bé que en té.

    Tampoc és cap ànima airada,
    a on ell fixa sa mirada.

    És la s'ànima apenada
    que es trasllueix al mirall.
    I el que li porta treball
    és comprendre'n al detall
    perquè està desanimada.

    No es culpa de cap boriol.
    Son les ales que li manquen
    al gat, que és de fet mussol;
    i els seus desitjos l'emporten
    a un món més enllà del sol.
    Els pensaments l'absorbent
    i, qui sap, si també espanten
    ... de voler fer el que vol.

  • Onofre | 01-03-2012 | Valoració: 10

    L'ull del fons que tot ho mira,
    avui ho empren grapats
    entre els llençols xopats.

    L'encès desig imagina,
    conscient, traspassa i sublima
    la mirada tant lasciva ...
    de foc ardent i abusiva.

    Secrets no hi hauran mai més,
    l'ull del fons encara hi és.

  • Onofre | 01-03-2012 | Valoració: 10

    Volia ser un carrussel
    giravoltant com l'abella;
    la noia era tan bella
    com son els àngels del cel,
    de la nit la sola estrella
    brillant com la dolça mel.

  • Onofre | 29-02-2012 | Valoració: 10

    Si mires amb la mirada
    del qui vol llegir un poema
    en la fosca matinada,
    tranquil·la, gens airada,
    dels ulls et trauràs la pena,
    ... nena.

  • Onofre | 26-02-2012 | Valoració: 10

    El dilema que es mou en la tensió dels pols del ser i del no ser.
    Quan som sols, som? Som en funció del que ens envolta? Quan deixem d'estar sols deixarem de ser nosaltres "mateixos"?
    Un somni, a l'estil dels somnis dels faraons, planteja l'enigmàtica i essencial qüestió.
    El neguit fineix després d'una nit de somnis revoltats i arriba la resposta. Serà la resposta la solució?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: