soc de Bagà, un tros més amunt. Pero per anar a la facultat durant un temps vaig baixar mb l Renfe des de Manresa i he pogut comprovar l gran estat de convservació d'aquestes línies...

El Nadal, com gairebé tot en aquesta societat, ha esdevingut un negoci. El consumisme s'apodera de la societat i ens oblidem de l'altra cara del Nadal. La cara més solidària, d'amor, de felicitat...Com deies en el relat, hi ha una frase fantàstica "tant de bo cada dia fos Nadal", perquè aquest "esperit nadalec" d'ajudar, de regalar un somriure perquè si i de compartir moments amb els éssers estimats no quedessin relegats a un cop l'any. A veure si ens n'adonem.

ostres quants records! Quan era petita, a casa, davant la llar d foc, el meu pare es passava hores explicant-me contes. M'encantava. Contes que amb els anys, si no els repasses, es van oblidant, sense adonar-te'n. Però arriba un dia, quan els vols explicar, que arribes a un punt que no saps com continuava...Val la pena no deixar-los perdre.

M'han encantat les teves paraules.

ls viatges mb l RENFE son així, km pujar en una atracció de Port Aventura. Cada vegada que baixo mb tren ds d Manresa no deixo d preguntar-me si s tant dificil mantenir les infrastructures mb unes mínimes condicions. O s k no ho sabem i RENFE ens ofereix un servei d parc temàtic?
Molt bo el l'escrit.

Hola!

Doncs mira...veig k seguint el teu consell l'he encertat. La veritat s k l relat m'ha agradat molt. Però la veritat, després de veure la quantitat de comentaris i valoracions que tens...ja no sé que més dir.
Bé sí...que quan la feina de la uni em deixi estones lliures aniré descobrint algun relat més dels teus. M'agrada com escrius, les descripcions i la força k transmeten les teves paraules.

Records!

un procés lent i complicat. Abans de donar per acabat un escrit, quantes vegades el repassem i el refem? Potser, de vegades, massa.
Per cert, gràcies pel teu comentari. Evidentment estare encantada que si llegeixes més textos meus hi deixis la teva opinió.
Les crítiques constructives, per bé o per mal, ajuden.

La veritat és que m'ha agradat llegir els teus relats, trobo que no estan gens malament.
A més, al veure el comentari que m'havies deixat m'ha fet gracia veure que eres del Berguedà...jo també!
I una altra casualitat...jo estic estudiant periodisme i he fet algunes col·laboracions al Berguedà Actual, jeje!
Continuaré llegint els teus relats.

Molt bonic. Però profund i trist alhora.
Transmet aquella sensació que moltes vegades experimentem, ens trobem rodejats de gent, a la nostra ciutat, als carrers on hem crescut, però de cop tot ens és estrany, ens trobem sols...

Així s km me kdat dspres daver llegit l teu relat. M'ha encatat. Segueix així que escrius d meravella!

nomes escric perque volia agrair els vostres comentaris, perque despres d'escriure aquesta historia, que per cert, us faig saber que és ficticia, però que l'he escrit amb tot el cor, no vaig quedar gaire contenta de com m'havia quedat i a més, la vaig presentar al concurs literari de st. Jordi que es fa al meu institut i aquesta vegada no vaig tenir sort.
Bé, res més, només tornar-vos a dir gràcies i que seguiu comentant perque pugui millorar els meus escrits.