Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

Barcelona,

59 Relats, 1252 Comentaris
45698 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació encara que actualment no treballo com a periodista sino com a venedor de l'ONCE degut a un problema visual. Literàriament he guanyat el Premi de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007 i el Premi de Poesia Roc Boronat 2007. He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008) i "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010).tots aquells que em vulgueu saludar tinc la gàbia a Barcelona, a la cantonada dels carrers Entença amb Consell de Cent.

Últims relats de Aleix de Ferrater

Últims comentaris de l'autor

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2014 | Valoració: 10

    Molt bé. Si una cosa no es pot fer, millor no fer-la. Ara bé, te n'has d'adonar, has de ser conscient que allò no ho pots fer. Hi ha molta gent que no té aquesta consciència i és terrible. Jo en conec més d'un cas, i de dos i tres. M'ha agradat molt llegir-te. El teu relat el trobo molt clar, molt fresc i molt concís. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 17-11-2014 | Valoració: 10

    Caram, quin part més natural i més original! Realment tens una gran imaginació, una visió molt especial de la vida, en moviment, en transformació i amb uns origens parits amb naturalitat, sobre rodes. La bicicleta dessagnada, que potser és la placenta? És un text poètic cent per cent. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 16-11-2014 | Valoració: 10

    Si la capseta és un estri on guardar-hi records positius, fes-la servir tan com puguis. Aquelles petites coses que ens donen vibracions positives les hem de regar sovint i, sobretot, utilitzar-les. Ho descrius amb tanta precisió i poesia que crees l'ambient ideal perquè et vinguin aquestes coses positives. M'alegra molt llegir-te. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 16-11-2014 | Valoració: 10

    Aquest nano segur que era l'Enstein. Els seus raonaments així m'ho certifiquen. Uns raonaments desenvolupats, perfectament argumentats en frases llargues i profundes, com les ones denses de mar de fons. És un relat preciós, de contingut madur i forma filosòfica. Per assaborir-lo bé cal llegir-lo un parell de cops; a la segona lectura el gaudi augmenta. Si no és l'Einstein, deu ser que l'ha parit en Ferran. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 16-11-2014 | Valoració: 10

    Ostres, la teva darrera frase, "torno a ser a casa" fa pensar. Per això he titulat el comentari amb Can Batec. M'ha agradat molt i molt, l'he trobat molt original, fent-me sentir un nadó ple d'orelles captadores de sorolls, batecs maternals. Un relat farcit de sentits a flor de pell. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10

    És que sempre, quan et llegeixo, em trobo dins una celebració familiar d'aquelles de quan era petit, amb els tiets i, sobretot, els avis tan estimats. Reflecteixes amb tanta proximitat aquests instants que s'agraeixen molt i molt. Un magnífic regal de Nadal a mitjans de novembre, amb un toc llatí magnífic, que em recorda la meva tieta colombiana i la família que tinc allà, a Gobotà. De Sabadell a l'altre món, recordant Pere Quart i Pere Calders, pasant per la lletra de la Gemma Matas. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10

    I m'ho crec perquè et llegeixo,et segueixo i t'escolto, amic Dani. Escriure en la intimitat, amb el silenci company i gaudir escoltant un poema, serenament quan cal i activament quan també cal. Els teus poemes transmeten pensaments clars, amb arguments clar d'ona llarga de mar de fons, d'aquella que t'arrapa a l'arena quan retorna l'ona al seu espai. que m'ha agradat molt i molt, poeta! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10

    Voldries i voldries i crec que demostres que ho tens, sinó com pots descriure tan magníficament el que voldries? Ostres, és que m'has deixat glaçat amb aquest tan bell poema, tan corprenedor i rotund amb el desig que voldries. Voldria dir-te més coses, però em limitaré a rellegir el poema quan acabi aquest comentari. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10

    Si senyor, un xef que no fa xef, sinó xof. Un relat enginyós i sempre original si ve de tu. És fantàstic comprobar la imaginació desbordant que destil·les i la perfecció en l'escriptura que ens regales. Llegint-te aprenem i ens posem morats. què més es pot demanar? Ja sé que prendré avui pel vermut. Una abraçada amb olives.

    Aleix




  • Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10

    És fantàstic com d'un tema tan senzill com un comiat en pots treure tan suc. Senzill, però molt important. Cada cop observo més gent que s'acomiada sense dir res, ni adéu ni res. Dos mons, el del nano i el de la gent gran i un fet que els uneix, l'hora dels adéus. Un relat corprenedor i un final de cor petit. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10

    Fas bé de beure glops petits. És la millor manera de combatre la set. Camina, escriu i beu a poc a poc l'aigua del càntir. Si camines, tens cames; si escrius, tens idees i si beus, has complert. Una abraçada Pilar.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10

    Un relat, una cançó de matinada, com el naixement en aquesta hora del dia que ho té tot pel davant. Mirar més enllà, oblidar el que deixes, il·lusionar-te. M'ha agradat molt aquest part tan ben pensat i argumentat. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 14-11-2014 | Valoració: 10

    Marta, en tan poques ratlles no es podia dir més. Has concentrat perfectament tot el cop de puny emocional en una història corprenent. La teva precisió i concisió són magnífiques. Uns fets que segurament van ser reals en algun d'aquests racons amagats de la nostra història passada, la història passada de la Catalunya fabril. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 14-11-2014 | Valoració: 10

    Suposo que la cara de la nina és la única cosa que es va mantenir somrient, perquè segur que somreia. Malgrat la duresa i el realisme del relat et felicito efusivament per la seva redacció. Tant el que descrius com la seva forma és colpidora, terriblement colpidora. Benvinguda a relats en català i una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 08-11-2014 | Valoració: 10

    Ostres Eloi, m'has deixat d'una peça llegint aquest relat! És d'una emotivitat increïble! Descrius amb una sensibilitat un món tan personal i d'espais tan petits com si el tinguessis a les mans. La teva escriptura transmet aquesta sensibilitat al lector de mica en mica, amb coneixement, amb emotivitat i bellesa. Fa patir, emociona i té uns diàlegs molt aconseguits. Que m'ha agradat molt i molt, vaja! Una abraçada.

    Aleix

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: