Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

Barcelona,

58 Relats, 1233 Comentaris
44795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació encara que actualment no treballo com a periodista sino com a venedor de l'ONCE degut a un problema visual. Literàriament he guanyat el Premi de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007 i el Premi de Poesia Roc Boronat 2007. He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008) i "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010).tots aquells que em vulgueu saludar tinc la gàbia a Barcelona, a la cantonada dels carrers Entença amb Consell de Cent.

Últims relats de Aleix de Ferrater

Últims comentaris de l'autor

  • Aleix de Ferrater | 18-10-2014 | Valoració: 10

    Mira, llegint aquest relat penso en blanc i negre i veig un escriptor nord-americà escrivint en màquina d'escriure, rodejat de fum i una ampolla damunt la taula rebregada de paper i cendra. William Irish, per exemple? A mig camí de Casablanca i el delta del Mississipi, un ambient, malgrat tot, fred i corrossiu, magníficament descrit i detallat. M'ha encantat Sergi. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 18-10-2014 | Valoració: 10

    Un poema d'intensitats, com les que estem vivint darrerement. Un breu recorregut per la veritat i el sentiment, cada cop més estès. De mica en mica s'omple la pica. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 16-10-2014 | Valoració: 10

    Hi ha moltes formes de rebel·lió. I ara crec que estem en un bon moment per a dur-les a terme. Per qüestions econòmiques, laborals, nacionals i de justícia. ara és l'hora! Un poema de rebel·lió que sempre escalfa les venes. Una abraçada Josep Maria.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 16-10-2014 | Valoració: 10

    Un relat que reflecteix una realitat massa propera. Per desgràcia, és real? desitjo que no, encara que hi ha tants cassos així. Felicitats per despertar-nos un cop més la realitat crua. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 12-10-2014 | Valoració: 10

    M'has deixat tan glaçat com el final del relat. Jo anava cap un altre costat, senzillament l'eròtic i patapam! Felicitats per la sorpresa. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 12-10-2014 | Valoració: 10

    Un relat fantàstic, excel·lent, amb una metàfora de la vida molt terrenal. La dificultat de viure com la duresa d'una pedra i el dia a dia amb el degoteig d'una estalactita. Molt bé! Benvingut a Relats en Català i una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    Veig una ombra al darrere de l'home. Ell no la veu, és al seu darrere. No té més que el color negre i sempre és a terra, al seu darrere. Només de bon matí la té al seu davant. Però de bon matí dorm després d'escriure tant. Un plaer llegir-te de nou amic Toni.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    Ara, segur que tombarà. demà o demà passat potser, però segur que tombarà. Hem de fer el nostre camí i no seguir el seu joc del no. És com el Barça, a crear joc i marcar gols i no a tancar-se al darrere i resistir. Demano creativitat i fermesa en les decisions. Un plaer llegir-te de nou Montse.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    A foc lent, a poc a poc arribarà el desig a taula, segur. No cal córrer per aconseguir un objectiu positiu. La paciència és una gran decisió. Un gran poema ple de punts suspensius amb bon sabor. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    El nostre cap necessita espais oberts per a expandir-se, boscos per a reflexionar i una mà per escriure. Aquest setembre he estat una setmaneta a Calella de Palafrugell i cada dia contemplava l'horitzó cercant qui sap què. Des de l'interior d'una cala (la dels Canyers, al Cap Roig, entre Palamós i calella, petita i amagada) la línia de l'horitzó era el contrast precís, pla i horitzontal que equilibrava els pins dels pendents. Un plaer llegir-te de nou Josep. I una abraçada.

    Aleix


  • Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    He estat una setmana a Calella de Palafrugell per dos motius: influència de Josep Pla i influència d'Angelina Vilella Ros. A l'hotel Mediterrani. Una setmana de setembre fantàstica, inoblidable. caminades a Llafranc, far de Sant Sebastià, a la platja del Golfet, al jardí botànic de Cap Roig, al racó increïble pel contrast d'Hermadàs, a la platja de Castell de Palamós, a la cala Canyers i a la del Crit. Indrets que m'he huardat a l'arxiu de la memòria. A les darreres dues cales ens hi vam banyar absolutament sols. Era la tarda i érem al paradís. De Calella em quedo amb els racons del carrer Canyers, les vistes des del carrer de la Marina, davant l'hotel Sant Roc i lògicament tot el centre, amb les voltes, l'antic racó de Port-bo, les cases d'estiueig del Canadell i el cafè Habana, amb la seva música sempre acollidora. Una abraçada i un indret per a tornar-hi a l'hivern.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    Un cant al silenci, al silenci interior. coneixes el turó de les Maleses, a prop de l'ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada i Reixac? És aquí mateix, al costat de la gran ciutat. Hi ha molt poca gent, és frondós, verd i molt solitari. M'hi has fet pensar. I m'ha agradat molt. Jo també cerco espais tranquils a la muntanya. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    Com t'ho fas per a dibuixar així la gent, la Xoreta en aquest cas? És d'una precisió que la veig perfectament. totel que la rodeja sembla viu. I suposo que tens tot el coneixement del món per a descriure una història així. És real? Segur que sí. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    escriure el trencament, dibuixar-lo, com una teràpia positiva. Segur que després d'escriure et trobes millor. què ho fa? Ha sigut un plaer llegir un poema tan descriptiu de l'ànima. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 02-10-2014 | Valoració: 10

    els primers mots d'un ésser petit són inoblidables. Si a més, aquest mot és mare per primer cop, és doblement inoblidable. Un poema breu, però claríssim. Felicitats! Una abraçada.

    Aleix

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: