Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

Barcelona,

101 Relats, 2004 Comentaris
110209 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.

Últims relats de Aleix de Ferrater

Últims comentaris de l'autor

  • Aleix de Ferrater | 18-11-2018 | Valoració: 10

    Hola Rafael. M'ha fet molta il·lusió retrobar-te en aquesta pàgina, encara que amb un altre nom. I m'ha encantat tornar a llegir un poema teu, ple de sinceritat, emoció i bellesa. Espero llegir-te també amb el nou nom. Una forta abraçada, Rafael i fins aviat!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 16-11-2018

    Ostres, he dictat el comentari i m’han sortit diversos errors. Espero que em perdonis. Petonets. Aleix

  • Aleix de Ferrater | 16-11-2018 | Valoració: 10

    Hola Sílvia. M’alegra molt llegir Rte de nou. No sé com se m’havia escapat aquest increïble relat. Un gran exercici literari, on la dificultat del moment i la ratafia potser han fet de les seves. Ja veus que un any després estem com estem. Una forta abraçada i fins molt aviat. A l’eix.

  • Aleix de Ferrater | 14-11-2018 | Valoració: 8

    Quanta gent hi ha que no sap viure la seva vida en la qüotidianitat i tan sols ho fa en la seva feina? Allà,si; a casa, no. No ho sé, curt però intens, un cafè italià. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 14-11-2018 | Valoració: 10

    En Hàmlet tenia dubtes, pensava en veu alta, ho va escriure i se n'adonà de moltes coses, tenia un problema. Però se n'adonà. I aquest era el tema, el ser conscient que hi havia un problema. Ser-hi o no ser-hi, estar present o absent en una reunió, la reunió per resoldre el problema. Eren assumptes personals d'ell o afectaven el regne de Dinamarca? O de casa, o de Catalunya o d'Espanya? Qüestions personals, socials o polítiques afloren en aquest poema per reflexionar. Ets un crack! Una forta abraçada, Dani!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 14-11-2018 | Valoració: 10

    Hoooola Nona! M'has alegrat el dia veient el teu comentari i comprovant que has penjat un nou relat! I em sap greu veure que ja fa uns dies, però mira, ara el veig i ara el comento: Realitat. És el que ens toca viure, és un tema proper, tinc un pare de 89 anys i un germà fotut, dependent. I l'important és la il·lusió. Ja sé que costa, tots tenim motius de queixa, tots. Hem de cercar petites coses quotidianes per trobar aquesta il·lusió, anar poc a poc i fer una altra passa. I tu que tens la sort d'escriure bé, fes-ho. Asseu-te de tant en tant i escriu. Tens una sensibilitat que ens cal. Els teus escrits ens calen, em transmeten la calidesa d'un petó. I d'una abraçada que, malgrat la distància de viure a Ribes de Freser, et dono amb tot l'afecte! I un petonet, apa! I un altre de l'Olga, apa!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 11-11-2018 | Valoració: 10

    El teu escrit demostra com es poden barrejar les arts, la poesia, la pintura, la fotografia, l'arquitectura, l'escriure. Un to poètic remarcable per dibuixar un sentiment. Petonets!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 31-10-2018 | Valoració: 10

    El meu avi era metge, d'aquells d'abans i sempre deia que el primer que s'havia de fer amb el malalt era apropar-s'hi, donar-li escalfor humana; després ja vindrien les cures. Crec que el teu relat va en aquesta dirección. I me n'alegro. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 31-10-2018 | Valoració: 10

    I el veí tragué la banya de fusta, la vareta ardent de llar de focs. També a mi la fresca i la humitat em fan venir gana. M'alegra llegir-te de nou, Canela! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 31-10-2018 | Valoració: 10

    Mira, acabo de llegir un llibre de la Marta Rojals i m'hi has fet pensar. I molt! Proximitat, credibilitat, sentit de l'humor, acidesa social, bons diàlegs, etc. Una forta abraçada, Mena!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 31-10-2018 | Valoració: 10

    Una bonica historia, d'aigües màgiques, dones d'aigua i somnis de truites. total, un bon còctel dins la garrafa. Ara, no cal que corri davant les dones d'aigua, són fades positives! M'alegra molt llegir-te de nou, Montserrat. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 27-10-2018 | Valoració: 10

    Segur que després d'escriure un poema així el desamor millora. L'escriure deixa gravat el que es pensa. I reflexionar sobre el fet, tranquil·litza. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 25-10-2018 | Valoració: 10

    Ara que tenim tant de soroll arreu, ara que sembla que no ens poguem alliberar del soroll, ara, avui, és tan necessari el silenci per sobreviure al brogit! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 25-10-2018 | Valoració: 10

    Quin seguit de frases, quina fila d'imatges , quin retrat més punyent de l'enyor ancorat al pit! Un poema bellíssim, on la força interior la veig com la protagonista de la vida. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 22-10-2018 | Valoració: 10

    Ara tot són diners de plàstic i, per tant, rebuts de paper. Un pagament de plàstic, un paperot. I la vida és això. El teu original relat ho retrata amb una empatía absoluta. Tots ens hi podem sentir identificats. Ara, fer neteja de tant en tant és necessari, no? Una forta abraçada, Montse.

    Aleix

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: