Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

Barcelona,

63 Relats, 1342 Comentaris
50755 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat el Premi de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007 i el Premi de Poesia Roc Boronat 2007.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008) i "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.

Últims relats de Aleix de Ferrater

Últims comentaris de l'autor

  • Aleix de Ferrater | 23-04-2015 | Valoració: 10

    Hi ha un realisme injust de coses que són així i prou. I potser és hora de dir, prou! Malgrat les contradiccions del dia a dia, cal dir prou a les injustícies! Ara, el teu relat és molt realista perquè moltes vegades la teoria es queda a la llibreta i la pràctica és la que és, injusta. Una abraçada.

    Aleixç

  • Aleix de Ferrater | 23-04-2015 | Valoració: 10

    caminar és l'important. anar endavant, sempre, sol i acompanyat. A vegades cal estar sol i a vegades cal anar acompanyat. Si no hi ha més remei que anar acompanyat, el pacte de tu m'ajudes però jo decideixo on anem em sembla bé. És un relat tan minuciós i tan ben treballat! Farcit de petits detalls i d'un català fantàstic, enriquidor. total, un gran relat, Llorenç! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 23-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat que va més enllà del que diu: has cuinat, no recordes què i t'ha quedat boníssim. Com és que no recordes què has cuinat? El cap seria en un altre lloc, pensant ves a saber què. Però t'ha quedat boníssim i això vol dir que tens bona mà per la cuina o que potser tenies gana o que, malgrat tot, estaves contenta. Sigui com sigui, fes un esforç a veure què has cuinat i passa'ns la recepta, si us plau! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat farcit de detalls, de fotografies en blanc i negre, de costumisme actual i d'una prosa poètica preciosa, rica, sorprenent. Un món difícil i una situació, la més difícil de totes, l'acceptació o no de la mort d'un fill. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-04-2015 | Valoració: 10

    Fantàstic Edgar! Aquest breu relat fa reflexionar, i molt! Deixes enlaire moltes preguntes i qüestions per resoldre, d'aquelles que dius: "Òndia, no hi havia pensat!" Total, un escrit de primera, imaginatiu, creatiu i reflexiu. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-04-2015 | Valoració: 10

    Em quedo amb la mirada del gat. Tot el relat, clar, directe, està escrit sense embuts, al gra. La sorpresa de saber qui és en JK li dóna aquell puntet de suspens necessari. M'ha agradat molt i molt! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-04-2015 | Valoració: 10

    Has dibuixat perfectament l'altra cara de l'ésser humà. Santet per aquí, dimoniet per allà. Tot això perfectament ambientat en un poble qualsevol del sud d'Itàlia o de Sicília. En poques ratlles toques el fons de la dualitat. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 19-04-2015 | Valoració: 10

    Tens raó, molta gent diu "aquest és un bon home" i més encara ho diuen quan són grans. És com una forma de pacificar-se. Joan, aquesta sèrie de'n Norbert i família no la pots deixar perdre! Ha sigut una idea genial la que ens has ofert, aquesta de mostrar-nos la vida d'un personatge a través de diversos episodis. Ha sigut un plaer, malgrat la tristesa d'aquest darrer capítol, saber més coses de'n Norbert, un gran amic, com la gran persona que ho ha escrit, tu Joan. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Aquest calçat com a símbol d'un benestar. La comoditat dels peus allà dins, malgrat el seu desgast. Comprenc molt bé el protagonista. Les sabatilles, el pare, la filla, el passat, el present, la realitat, el sentiment, tot, tot el relat desprèn una humanitat pròpia de les persones amb humanitat com tu, Maria Teresa. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Un retrat magnífic d'una realitat cada cop més habitual. Quants avis reviuen pel contacte amb els néts i que bé els hi va als néts el contacte amb els avis! El teu relat és un reflex en aquest sentit. Ple de colors, de petits detalls de la convivència, s'esmuny a mig camí de la nostàlgia i la il·lusió de viure. Felicitats per aquest còctel! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Veig que aquest home a fet una butifarra al pacte de la joventut i em sembla molt bé! Si ell vol viure amb els records, qui és capaç de treure'ls-hi? És una decisió molt personal, però si ell ha optat per aquesta opció, endavant! També té atractius pensar en tornar a ser jove, però el fet de perdre els records fa dubtar. Jo no sé què hagués fet en el seu cas, però admiro la seva decisió. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Òndia, acabo de llegir aquest relat i tinc l'estómac encongit, de por, de suspens, d'intriga, de pensar com acabarà i, ara, de pensar també com acabarà després de descobrir qui hi ha darrere la identitat del marit. Quin patiment! Et felicito per aconseguir-ho! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Un seguit d'imatges borroses, de matinada dubtosa, d'un desamor, potser? Hi veig un esforç de remonta, una descripció del present, un seguit de paraules per arraconar el passat. Un poema per rellegir lentament i gaudir, malgrat tot, de la vida. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 17-04-2015 | Valoració: 10

    El protagonista del relat és un dels 1717 afusellats al Camp de la Bota, l'actual Fòrum de Barcelona. És un relat magnífic, Montserrat, ple de duresa i tendresa i bellesa i descripció i sentiment d'injustícia. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 17-04-2015 | Valoració: 10

    I et saludo, també, des de Barcelona, la gran ciutat de tants descobriments, de tants prodigis i meravelles. Aquest relat teu n'és un altre, d'homenatge a la ciutat que et va desvetllar una realitat magnífica al carrer dels Àngels. M'ha agradat molt i molt llegir-te i notar la melangia i la bellesa d'aquestes ratlles. Una abraçada.

    Aleix

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: