Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

Barcelona,

62 Relats, 1313 Comentaris
48660 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat el Premi de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007 i el Premi de Poesia Roc Boronat 2007.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008) i "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.

Últims relats de Aleix de Ferrater

Últims comentaris de l'autor

  • Aleix de Ferrater | 25-02-2015 | Valoració: 10

    Un retrat magnífic d'aquell món, d'aquelles mentalitats, d'aquella feina i forma de viure. Un relat sentit i, segur que molta gent s'hi veurà reflectida. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 23-02-2015 | Valoració: 10

    L'amor i la passió de la sang roja evoluciona cap a l'amor madur del cel blau i l'horitzó. Com el que ahir es divisaba des de dal la Mola, blavíssim, etern. Un poema d'evolució dels sentiments, colorista i detallista. M'alegra molt llegir-te de nou. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 23-02-2015 | Valoració: 10

    No cal veure-hi per sentir tot el que descrius. El veure és un sentit i n'hi ha mes. L'olor, el tacte, el contacte, els moviments, el parlar, el gemegar, la temperatura, la resposta. Hi ha tantes i tantes sensacions per a descriure l'amor! Ai, què seria dels poetes sense ell? M'ha agradat molt i molt aquest poema. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-02-2015 | Valoració: 10

    Aquell que no ho és, aquell que no arriba, aquell que imaginem en nits solitàries de febre malaltissa. Tot un seguit d'imatges, ara en blanc, ara en negre, que denoten un amor de plàstic surant. Passa alguna cosa extranya, l'amor no és complert i el poema acaba amb uns llavis flonjos, sense sang a les venes. Tot un fluir d'emocions. Un gran poema! I una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-02-2015 | Valoració: 10

    La bona vida és aquella vida bona i senzilla i alegre i sensitiva i de paraules i de records i rialles i panxa contenta, clar que sí! Hem de cercar els bons moments i gaudir allò que és positiu. Molt bé Gemma! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-02-2015 | Valoració: 10

    La vida minúscula, aquella petita vida que no es veu gaire, sempre la converteixes en majúscula, en aquella que sobresurt i es converteix en protagonista. La facilitat que tens en descriure ambients quotidians és impressionant. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-02-2015 | Valoració: 10

    Poesia precisa, directa, sense embuts ni dubtes. Paraules escollides i ben triades. Molts sentiments i moltes emocions llegint. Amor, por, flor, natura... Temes de poesia. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-02-2015 | Valoració: 10

    Aquesta noia fa patir, se la veu molt angoixada i transmets magníficament aquest patiment amb els punts suspensius darrere el nom de l'Agustí. Sembla l'inici d'una novel·la, d'aquelles que comencen pel final i després t'expliquen què ha passat. M'ha agradat molt la forma del relat, amb la poesia inclosa. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-02-2015 | Valoració: 10

    Potser així, muts, estarien i estaríem millor. Per què parlar tant i per què parlar tant de res? Com sempre, amic Josep Maria, l'has encertat de ple. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-02-2015 | Valoració: 10

    L'evolució de les persones, lligada a l'evolució personal. Aquesta noia apuntava ja des de petita i no m'extranya que ara tingui un restaurant tan ben valorat. És un cas real? Podria ben bé ser. Una abraçada, Montse.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-02-2015 | Valoració: 10

    M'has deixat glaçat amb aquest relatàs, Jordi! Sorprès per diversos motius, tots ells positius. Primer, la poètica descripció de la parella de turistes a la platja (jo visc al Poblenou i gairebé cada tarda faig una volteta per la platja, enmig d'enamorats, gossos i pescadors). Després per la descripció africana de la natura, passant per la sorpresa del robatori, que de primera lectura m'ha fet creure en una violació, i acabant amb l'autèntic amor cap a la fotografia, cap a la manera clàssica de fer la fotografia. T'imagino gaudint-la, amb l'amor que transmet aquest relat. Felicitats de nou! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-02-2015 | Valoració: 10

    Òndia noi, quin poemàs! És com si m'estiguessis parlant davant meu, com si estiguessis parlant al lector, establint una conversa directa. Aquesta forma directa d'escriure és molt personal i m'encanta, m'atrapa de veritat; fa més creïble la poesia, mólt més propera. Felicitats Jordi! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-02-2015 | Valoració: 10

    És humà, tal i com diu l'estornell, pensar més en allò que recordem que no pas en allò que hi ha. Amb aquesta brevetat és magnífic constatar`el que vols dir, amb bellesa, poesia, natura i pensament. Jo també recordo constantment com eren les coses. M'ha encantat aquest relat! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-02-2015 | Valoració: 10

    Aquest meravellós poema em recorda la poesia d'en Francesc Garriga, recentment desaparegut, on la concreció era una de les seves principals característiques. El teu poem, esmentant grans poetes i el perquè els esmentes m'hi ha fet pensar. He gaudit i t'aniré llegint Genís. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-02-2015 | Valoració: 10

    D'un granet de sorra en fas un relat poètic magnífic, en treus un suc preciós i boníssim, a mig camí del dàtil i la canyella. Sembla la introducció d'una novel·la que passa al desert, un "Llorenç de Manresa". Felicitats Josep Maria i una abraçada.

    Aleix

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: