Un poema fantàstic, dolç, amarg, tendre, positiu, trist i esperançat alhora. Uses belles paraules i aconsegueixes amb elles el resultat que demanes. Escriure és començar a aconseguir. M'ha agradat molt i molt. Una abraçada.

Aleix

Un gest de generositat e de dir a la lluna que besi l'amant. Fes-ho tu, dona! Imatges de gana, de pa amb formatge, de desig ara que és tan escassa amb aquests dies tan llargs. Un poema tan ben construït com la pròpia lluna plena. M'agrada passejar de nit per la platja propera els dilluns i els dimarts. Els diumenges menjo costelles. Una abraçada.

Aleix
l

Has demostrat que la paraula també enamora, que la paraula "amor" ben escrita també enamora. El cos escolta i reacciona amb pell de gallina i la paraula amb pell de paper. És com el cor i el cap. Els dos, ben barrejats, formen un còctel fantàstic. Magnífic poema! Una abraçada.

Aleix

Gran poesia la dels científics! Recordo ara a Margarit, Ferrater i tants d'altres. Bon exercici de paraules ben trobades i ben posades. que potser dones classes de matemàtiques? Una abraçada.

Aleix

Realment la mirada al mirall reflecteix un estat d'ànim. Potser el dia que t'hi vas mirar no el tenies gaire clar. Reflecteix dubtes. Li demanes al mirall que digui coses que no pot dir. L'amor que senties potser no es reflectia i el mirall no ho transmetia tampoc. Sigui com sigui, sempre fas pensar i sempre fas tremolar aquella part de la sensibilitat més a flor de pell. Tots els cossos són preciosos, als cinc, quinze, vint, cinquanta, vuitanta o més. Totes les edats formen part de la vida. Una abraçada ben càlida, Carme.

Aleix

Ostres tia, quin relat més guai! M'he sentit identificat amb les dues ties del diàleg! Són molt guais! I és cert això dels bolsos a 130 euros al Passeig de Gràcia? -ara nateix me n'hi vaig; una oportunitat així no es pot deixar perdre! No entenc el patiment de la segona tia. Per què no es compra un bolso amb les altres dues ties? que sossa! Una abraçada que riu per no plorar.

Aleix

Hi ha alguna olor més intensa d'amor que la del gessamí? Al balcó de casa hi tinc un gessamí que es recargola i m'inspira. Li donaré records de part teva. M'ha encantat aquest preciós poema primaveral. Una abraçada Rafael.

Aleix

La timidesa d'amor no deixa parlar sinó amb els gestos. Una abraçada parla molt bé quan la veu és muda. I el teu poema reflecteix això. Un vessament de sentiments amb paraules precioses. I res més, l'amor és senzill. Una abraçada mestre d'amor!

aleix

La vida petita és tan petita que necessita una lupa per a ser admirada. Però qui té la lupa ets tu. I gaudeixes aquesta pell tu. I les seves aromes i totes les seves possessions. Felicitats pel premi Gabriel, per la tendresa del poema i pel cant a l'amor. Una abraçada.

Aleix

Ostres Toni, pobre Maties! Quina història més breu i dissortada la de la pobra bestiola amant del formatge roquefort, que fort! M'agrada llegir de tant en tant cròniques de l'altra crònica de la vida. Una abraçada i fins aviat.

Aleix

Crònica d'humor per a reflexionar bastant. Realitat i ficció, de la maneta que no es belluga gaire. L'església, és encara tan lluny! Una forta abraçada i felicitats pel to del relat.

Aleix

Ostres Bru, m'has fet pensar molt amb aquest relat! I fa por de pensar que no hi ha res més que el turisme per a resoldre la crisi actual. Barcelona ja comença a fer angoixa de tan guiri arreu. Em temo que anem cap aquí, cap a parcs temàtics de turisme: Barcelona, Gaudí, modernisme i Barri Gòtic. Tarragona, romans, platja i romans. Girona, barri jueu, la Devesa, el menjar, les flors i el Girona. I Lleida, el cargol i la fruita. Hi ha alguna cosa més? Segur que sí. Una abraçada.

Aleix

I és que no pares de sorprendre'm Sílvia! El teu registre és ric, dins l'estil barroc i gòtic que hi veig. M'encanta el teu llenguatge perfecte, la imaginació que xiula dins l'olla a pressió, l'ambient, el rerefons que dibuixes. I ara, amb protagonistes rebatejats. A un que li cau la baba, felicitats pel teu ingeni! Una abraçada.

Aleix

PD: El teu llibre és bestial!

Realment no m'hanb quedat gaire ganes de visitar aquest bosc; quin mal rotllo! Per'ò t'haig de felicitar per l'aire que has donat al relat. Talment sembla un conte rus, d'aquells que ens explica la... com es diu ara... la Nadiuska? Ostres, m'he quedat en blanc. Trucaré a en Record, a veure si m'ajuda. Una abraçada pel teu ingeni.

aleix

És gairebé com un Nobel. Els teus amics que t'estimen i et valoren saben donar aquest toc de reconeixement. Un relat breu i tendre, emotiu i divertit, amb el segell tan personal i tan atractiu de la Mercè. El protagonista estarà orgullós d'un premi; sempre fa patxoca. Fins aviat Mercè! Una abraçada.

Aleix