M'ha encantat el títol que li has posat al relat: Restauració! I és que em sembla genial que ho vegis així. El to còmic i sarcàstic del relat és molt atractiu. I és que allà on hi hagi una bona peça, un bon cos tal i com és, ja pots remenar, ja! M'ha agradat molt i molt. Una abraçada.

aleix

Coi, quin relat més negre! Però que bé que ens has enganyat! Jo creia que era un amor difícil i prou, però a mesura que anava llegint veia quelcom d'estrany. Renoi, l'amor per la mort! I atropellat pel 13! eh que és un autobús que circula per Montjuïc? que potser passa a prop del cementiri? Si és així, no m'estranya el final. Sigui com sigui, és un gran relat, que m'ha deixat glaçat. Una abraçada.

Aleix

Tens raó. Aquella felicitat mai ningú te la podrà prendre. Guarda-la bé i fes-la servir molt i molt. Ara, els temps són difícils i llegir una meravella com aquesta teva és tot un plaer. L'inici, amb el diàleg a crits és captivador. És molt important captar l'atenció ja des de bon principi i aquest relat ho aconsegueix plenament. Un 10 pel retrat d'un temps i d'una il.lusió. Una abraçada.

Aleix

Ha sigut un descobriment genial aquest poema¨. És la primera vegada que et llegeixo i et felicito! No tan sols pel què escrius , sinó per com ho fas. És un poema molt cadenciós, com la situació que descrius, molt ben portat, molt rítmic i molt descripctiu, especialment de les teves sensacions, que encomanes al lector. Una gmeravella! Una abraçada i fins aviat!

Aleix

Fantàstic Jordi! Els teus relats m'atrapen com a bon amant que sóc de Barcelona. I el teu escrit sobre la Carretera Alta de Roquetes n'és un fantàstic exemple. No només fas una descripció acurada del lloc, sinó que hi poses noms i cognoms, cares, suors i la vida mateixa. Jo, precisament aquest cap de setmana vaig anar a caminar de Torre Baró a la part alta de Ciutat Meridiana, pujant el carrer dels Rasos de Peguera, el carrer Perafita, més amunt del mercat de Núria i allà on s'acaba el carrer comença un camí que puja fins el Turó de'n Cuiàs Mort (quin nom!) amb la sorpresa afegida d'entrar, gairebé sense voler, al Cementiri de Collserola. Vaig veure un altre camí que menava al Turó de'n Cuiàs, en direcció a Torre Baró i Canyelles. Serà una excursió futura, així com el passeig per la Carretera Alta de Roquetes. A veure si em trobo algun dels teus personatges! Una abraçada i gràcies per fer-nos gaudir encara més de la nostra ciutat!

Aleix

Mercè, m'has emocionat molt llegint aquest relat. És una autèntica descripció del que és l'enyor, l'enyor per un ser estimat que viu a l'altra punta del món. L'amor també és proximitat i si aquesta no hi és, cal cercar-la. Si vas a Australia, ben fet! M'ha encantat, també, la sinceritat tan sincera del teu escrit. Arriba on ha d'arribar, al cor. Una forta abraçada, bon viatge i endavant!

Aleix

Díguem candorós, però amb aquesta paraula penso amb nens i àvies. Ja sé que n'hi ha de trapelles i egoïstes, però vaja, una cara de nen crec que pot reflectir bé el que significa aquesta paraula. El que m'encanta, és que els teus relats mai em deixen indiferent, em motiven amb arguments, no amb candor. Una abraçada.

Aleix

Et refereixes a la Sila, una fàbrica de llet condensada de Sant Celoni? Jo la recordo molt bé. De fet, el meu pare hi va treballar, com a bon enginyer de la Nestlé que era. Nosaltres estiuejàvem a Vallgorguina, a cinc quilòmetres de Sant Celoni i cada dos per tre hi passàvem pel davant, abans d'entrar al poble. I quantes vegades també hi he passat a peu, camí d'Olzinelles, un paradís de vall! El teu poema, ple de noms i cognoms, apropa. Una abraçada per ta mare també, una altra relataire, oi?

aleix

Caram, quin final més brutal, pobre Pere! Però has fet una descripció perfecta de l'amor: crec que, senzillament, és donar. I En Pere ho donava tot, fins la vida. He gaudit i se m'han humitejat els ulls en llegir el teu relat. Penso en els anys que hauran viscut aquesta parella i somric. Una abraçada.

Aleix

I sembla que també retalla el darrer pas abans de la mort. Ho dic pel tancament de l'Hospital Joan March, de danys pal-liatius. No ens deixen ni morir en pau! Un to reivindicatiu en la teva poesia tan descriptiva i sensitiva et dóna encara més força. Una abraçada.

Aleix

La pell d'algunes persones està molt bruta. I la del president d'Extremadura, ni t'explico! Ës un "xulo" de platja. El to desafiador és tan passat de moda! Sembla que visqui a l'edat mitjana. No se n'adona que està fent el ridícul? Senyor Monago, on té la consciència? Una abraçada i gràcies pels teus escrits Josep Mª.

Aleix

Alzina, perdona que no t'hagi escrit bé. Conec un amic que es diu Alsina de cognom i m'he comfós. Alzina, sigues forta, com l'Aurora!

Aleix

Aquesta magnífica poesia em fa pensar en una cançó de bressol. La teva lletra serviria perfectament per a ser musicada. I així, la branca de l'alsina no es trencaria pas. Les notes d'una bona veu farien que aguantés millor. Parlar a les plantes o cantar als arbres, segur que va bé! El pas dels anys també és vida. L'alsina centenària ho sap prou bé. Una forta abraçada Aurora.

Aleix

Molt bé Josep, molt bé! La teva actitud de denúncia em sembla fantàstica, no només pel que dius, amb tota la raó del món, sinó també per com ho dius. El to és molt important i fer una crítica així, ben argumentada, et dóna encara més força de la que tens. El fet de que tanquin un hospital com el Joan March, de paliatius, sembla una broma de mal gust. La feina que fan aquests professionals és impagable, la conec prou bé. I crec que la mobilització no pot parar. Cada dia llegeixo més animalades del govern Bauzà, cada dia una de més forta. Des d'aquí, tota la meva solidaritat i encoratjament per a continuar endavant, lluitant i defensant el que és vostre, el que és nostre també. Endavant, sempre! Una abraçada.

Aleix

Hem de mantenir la foguera ben encesa, amb troncs de fusta ben seca i calor, molta calor al seu voltant. I si fa fred, ens hem de preocupar, ens hem d'escalfar. La foguera és sinònim de festa. I el teu preciós relat està farcit d'imatges que ens poden ajudar en aquest sentit. Les veritats,agraden tant! Una abraçada ben forta Sergi, per fer-nos gaudir.

Aleix