Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

Barcelona,

55 Relats, 1177 Comentaris
42510 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació encara que actualment no treballo com a periodista sino com a venedor de l'ONCE degut a un problema visual. Literàriament he guanyat el Premi de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007 i el Premi de Poesia Roc Boronat 2007. He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008) i "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010).tots aquells que em vulgueu saludar tinc la gàbia a Barcelona, a la cantonada dels carrers Entença amb Consell de Cent.

Últims relats de Aleix de Ferrater

Últims comentaris de l'autor

  • Aleix de Ferrater | 27-07-2014 | Valoració: 10

    Un regal per a la lectura, un instant de la memòria que batega dins el record, una vitalitat potser enyorada, una edat magnífica per a fer coses magnífiques. Has retratat perfectament la il·lusió. M'alegra llegir-te i saludar-te. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 27-07-2014 | Valoració: 10

    Una gran lliçó la que he après avui llegint-te. I t'ho agraeixo.. Sempre m'agrada llevar-me i aprendre coses noves. El teu relat ha sigut un repàs fidel i seriós a uns pocs anys de moviment d'encenalls. Tant rebombori per a res. L'Espanya unida continua sent la gran demanda de l'espanyolisme, de dretes o d'esquerres. Estem al mateix lloc. Si algú ha de canviar, som nosaltres. A veure si ara aprenem la lliçó que tan magistral ens has donat. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 27-07-2014 | Valoració: 10

    Un gran repàs a uns anys meravellosos per a tots aquells que llavors teníem una edat meravellosa. No t'has deixat ningú, cap músic, cap bar, cap local. N'he conegut la majoria, però no tots.M'has fet reviure un somriure de divuit anys. I què se n'ha fet d'aquests locals? Ara hi passejo i no els trobo ni en pintura, només veig turistes que criden entre turistes. On és aquell esperit? Una abraçada i gràcies per fer-me somriure.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-07-2014 | Valoració: 10

    Caram, quin relat més original! M'ha encantat i m'ha agradat molt que donis vida a personatges no humans com les cordes d'una guitarra. Quan vegi un músic tocant-la, hi pensaré. Original i creatiu, espero anar-te llegint. Una abraçada i fins aviat.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-07-2014 | Valoració: 10

    Res més que la possessió és el que mou al ministre i tants d'altres a no retornar els papers de Salamanca. Ells consideren que són seus i punt. No tenen la consciència bruta per haver-los aconseguit amb una escopeta. Son seus i punt. No tenen la consciència de fer mal, com tampoc la tenen els israelians que bombardegen Gaza. Te'n recordes de la visera que portaven les mules perquè no es distraguessin mentre anaven al tros? Doncs el mateix. Porten aquesta visera i no veuen res més que el que tenen al davant. El que els envolta no els interessa. Això és meu i punt! Una abraçada Josep Maria.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-07-2014 | Valoració: 10

    Amb la seva força i amb la teva força podeu aconseguir-ho. Fins i tot que el taxista sàpiga que és l'autisme i no s'espanti en sentir un crit. Bé, qualsevol s'espantaria sentint un crit, però ara el taxista tindrà més coneixement. Un poema ple de la tendresa que desprèn la teva força. Una abraçada Gabriel.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 23-07-2014 | Valoració: 10

    Ostres, si que feia temps que no et comentava! Massa temps per a perdre el contacte amb una escriptorassa com tu. I aquest relat ha valgut molt la pena. M'imagino un draculí perfumat de roses, pel fet de trobar-se al costat del parc Cervantes, del millor roserar de Barcelona. Una història sorprenent i original, amb l'afegitó curiós de la manca d'us. Felicitats per la teva creativitat i a veure si escrius ben aviat! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 23-07-2014 | Valoració: 10

    Una història bestial, de por bestial. La cara angelical del protagonista encara el fa més bestial. Una sorpresa final bestial. M'ha encantat el fons i la forma del relat. Pobres bestioles! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 21-07-2014 | Valoració: 10

    Ostres, quin relat tan poètic, tan descriptiu, tan personal i tan clar. Jo també enyoro la tardor i haig de treballar tot l'estiu, esperant les vacances de setembre. Veig que observes bé el cel i que coneixes el món dels ocells. Felicitats! Sigues benvinguda a Relats en Català i una forta abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-07-2014 | Valoració: 10

    Ostres, no et coneixia i m'has sorprès molt gratament. El teu estil, la teva forma tan original d'escriure, de prosa poètica és ideal per a un tema així de profund. La indiferència i la por alhora. Cadascú té el seu espai i envair-lo és gairebé pecat. Em poso a la pell dels que mires, penetrant-los fins el clatell i tremolo també. L'altre dia, a l'estació de metro de Trinitat Nova un home es va dirigir airadament a un altre dient-li "què mires tu?" Aquell hhme irat no tolerava que algú el mirés. No van arribar a les mans, però poc en va faltar. Gràcies per fer-me pensar. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-07-2014 | Valoració: 10

    Les barreres personals que tenim, les incògnites personals per a resoldre, els dubtes que sempre ens acompanyen, on són, qui els crea? Sempre presentes temes molt punyents, d'una manera clarificadora i bonica. Per què no escrius el poema al mur? Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-07-2014 | Valoració: 10

    És magnífic constatar què són capaces de fer unes quantes ratlles tan sols, excitar. I bé. deu ser per alguna cosa, oi? La teva prosa m'ha dibuixat perfectament l'escena i me l'imagino. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-07-2014 | Valoració: 10

    Una prosa magnífica, poètica cent per cent, ambientada a prop del mar, on els sentiments sempre es deixen anar. què tindrà la sal en aquest camp? Deu ser el sol potser. sigui com sigui, una història bonica, incerta i, repeteixo, amb un estil prosaic preciós. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-07-2014 | Valoració: 10

    realment el teu poema és d'un estil preciós, concret, al gra, directe. Cada paraula és estudiada i precisa. Dibuixes molt bé els dubtes de l'amor. Poesia despullada de superficies, en blanc i negre. Magnífic! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 19-07-2014 | Valoració: 10

    No sóc convergent, però em trec el barret davant el president Artur Mas. Crec que està portant a Catalunya on mai l'havia portat ningú. No sé ben bé moltes coses ni els perquès de moltes coses, però sí que sé que va endavant tot. Que totes les parts van fent el que cal fer. Hi ha actes protocolaris que cal complir i es van complint. Jo també crec que arribarem a la independència tard o d'hora. Si hem resistit onzes de setembres, esparterades, primosdelarivera, francos i la mare que els va parir durant segles, no resistirem quatre rajoiades més? I tant! Els catalans som ferms! Una abraçada.

    Aleix

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: