Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

Barcelona,

59 Relats, 1244 Comentaris
45152 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació encara que actualment no treballo com a periodista sino com a venedor de l'ONCE degut a un problema visual. Literàriament he guanyat el Premi de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007 i el Premi de Poesia Roc Boronat 2007. He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008) i "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010).tots aquells que em vulgueu saludar tinc la gàbia a Barcelona, a la cantonada dels carrers Entença amb Consell de Cent.

Últims relats de Aleix de Ferrater

Últims comentaris de l'autor

  • Aleix de Ferrater | 28-10-2014 | Valoració: 10

    Caram, m'has deixat garratibat, respirant a dos-cents per hora, amb el cor en tam-tam, rient i plorant a la vegada. Quin retrat més acurat i encertat de la realitat! Amb tot això a la coctelera no m'estranya que predomini la pell de gallina... o com deia el mestre, la "gallina de piel". Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 28-10-2014

    Reusenca, perdona, no m'he expressat bé. El respecte del que parlo no és el teu envers els catalans, clar que no, sinó el que gent del PP, PSOE, Ciutadans, Tribunal Constitucional, periodistes i tertulians diversos tenen cap a nosaltres. Quan parlen de feixisme, insensatesa, falta de sentit comú, ocurrència, costellada, atemptat a la democràcia, etc., a això li dic falta de respecte. No és el president Mas qui tira de la màquina, sinó que és ell qui ha pujat al tren. Això no ho entenen i és a ells qui demano una mica de respecte cap als catalans il·lusionats, no pas a tu, que sé que el tens i el comparteixes. Et llegeixo sovint, a relats i al Fòrum i crec que t'endevino. Anem de bracet cap a la independència i allà ens hi trobarem, estigues segura. Amb tanta crisi i corrupció, no encaixen que els catalans estiguem il·lusionats. També és enveja. Ells són qui no ens respecten. quan la Soraya parla com parla, amb la fredor propia dels sang d'orxata, com l'Alicia, em fan pena; saben que no tenen res a fer i exibeixen una contundència que no té raó. Els dictadors sempre fan mala cara. Perdona que m'allargui, però que no et quedi cap dubte, el respecte del que parlo no va pas cap a tu, sinó cap als contraris del pensament lliure. Una abraçada d'un que va viure els seus primers cinc anys a Tarragona, potser per això no ens hem entès... De fet, la foto que tinc penjada a la meva pàgina és feta al balcó del Mediterrani de Tarragona. Petonets i fins aviat!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 27-10-2014 | Valoració: 10

    El millor del dijous és la paella. I menjada un diumenge, també. Jo m'ho agafo amb tranquil·litat perquè sé que aquest cop és el poble qui mana. Tot el que vagi cap a la independència el poble s'hi afegeix, ho organitzi qui sigui, l'ANC, l'Omnium, ERC, CiU, el president Mas o el PP a la contra. Si és a favor de la independència, endavant. Si els partits si volen afegir, millor. Si no si volen afegir i posen pel davant els seus interessos partidistes (com crec que fan darrerement ERC i Iniciativa), pitjor per a ells. Ja s'afegiran a la majoria. Jo vaig cap endavant i tinc clar el que vull. I aquesta vegada, hi anem. La gent no és tonta, sap distingir les coses i entendre-les. Si no podem votar com a Escòcia, és perquè no ens deixen. Tothom ho sap. Si fem aquest succedani, endavant. Tothom sap que ho fem perquè no tenim cap més remei. Ah, i una mica de respecte pels desitjos dels catalans! Reusenca, una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 27-10-2014 | Valoració: 10

    Suposo que te l'has menjat de pensaments, oi? Tant a prop dona per a molt. Un poema de visions, de transmissió de pensaments i empatia amb el lector. Breu i fantàstic. què més es pot demanar? Una abraçada, Cinto.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 27-10-2014 | Valoració: 10

    No desvarieges, filosofes. Mai hagués pensat que el número 0 donés tant de si. M'ha agradat tot el seguit de reflexions que hi fas al seu voltant. ara, si penses que el 0 d'un ascensor és simplement el mateix que Planta Baixa, potser estaràs més tranquil.la. Una de dos, o li dones voltes o no. A mi m'ha encantat que n'hi donis. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 27-10-2014 | Valoració: 10

    Montse, si vols retrobar la inspiració, colzes a part, et recomano una excursió al Montseny, concretament a Sant Marçal. Allà agafes un camí ample que baixa tot xino-xano vall avall i al costat de l'entrada del càmping L'illa trobaràs... tatxaaaan!... la font de les naiades! té tres sortidors d'una aigua impressionant, fresca, regalada i alimentícia. Beu-ne i omple't la cantimplora a vessar. A casa, quan no et vingui la inspiració, un glopet de l'aigua de la font de les naiades i ja veuràs! Vaig fer aquesta excursió fa quinze dies i és difícil d'oblidar. A part, podràs menjar les castanyes que et trobis pel camí.Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Em recordes les lletres de Santa Teresa i el seu amor. Em deixes una sensació de benestar i m'encomanes la bona vibració de l'amor pur. Un poema deliciós Rafael. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Una prosa magnífica és la que ens regales als lectors, Violant. Passes una molt bona estona llegint els teus relats. Una gran fantasia, un puntet de melangia i una sensació de blanc i negre a la vista. Per cert, el títol del relat dóna per a molt, saps? Fa pensar... Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Un relat magnífic Alfred! Una prosa serena, preciosa, precisa i molt ben escrita. Una sensació de benestar, malgrat la fantasia de l'escrit. Unes frases llargues, suaus com les ones de mar de fons. Mira, precisament avui estàvem planificant anar a caminar pels camins de Montbau, al peu de Collserola, al voltant de l'església amagada de Sant Cebrià. Em fixaré a veure si veig els teus protagonistes. Una abraçada i molt content de llegir-te.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    I és que no acabaran mai per entendre la realitat? són massoquistes! quan tu apretes un fill perquè no marxi, l'insultes, el menysprees, l'amenaces i li dius que no a tot el que vol, què creus que farà el nano? Fotre el camp! que no ho veieu? Però vaja, ja s'ho faran. Jo tinc clar que vull ser de gran. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    La vaig cercar diumenge passat al Montseny, a Sant Marçal i tan sols s'intuïa. Castanyes per terra, fulles de faig també, però el color predominant encara era el verd. Tardor, fes cas de l'Aurora i apreta! Deixa anar tots els teus sentits i estimula'ns! Una abraçada Aurora.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Caram, no m'esperava que fossin dues sabates! Has donat vida a dos elements que normalment no parlen, potser canten. És com un relat de dibuixos animats. Jo també convisc amb elements que em duren molts i molts anys. Fa poc vaig deixr en un contenidor de roba amiga un anorac que tenia més de trenta anys de vida. M'anava petit, però tenia molta vida. Era dels anys setanta, amb ratlles horitzontals. Li deien l'abeja Maya. En fi, un relat que m'ha agradat, com sempre m'agrada posar vida a les coses. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Un poema d'incerteses o de certeses que no volem veure. Un amor que batega o un amor que pateix. Un bes que ressona o que va marxant. Tots els dubtes de l'amor escrits amb bellesa, la gran feina del poeta. On és la frontera del si i del no? Quan hem de dir prou? Això ho sap cadascú i la millor manera de saber-ho és experimentar, saber, conèixer's a un mateix. Escriure és una gran teràpia per arribar a aquest punt. I escriure bé, com és sempre el teu cas,una primera passa importantíssima. M'alegra, malgrat la duresa del poema, llegir-te. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Un duet difícil de cantar, agut per aquí, greu gravíssim per enllà... La vida és de colors diversos i les reflexions sobre ella són tan variades com rica la paleta del pintor. On és el límit d'un color? Suposo que el marca cadascú. Hi ha dubtes? Hi ha vida. M'ha encantat espurnes. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 25-10-2014 | Valoració: 10

    A vegades xerrem pels descosits. A vegades xerrem sense tenir reflexió sobre allò que diem. A vegades ens caldria un minut de silenci abans de respondre. La comunicació és tan important! Una gran reflexió Rafael. I un poema magnífic, amb forma acròstica magnífica. Una abraçada.

    Aleix

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: