Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

Barcelona,

92 Relats, 1829 Comentaris
90898 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.

Últims relats de Aleix de Ferrater

Últims comentaris de l'autor

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Un relat tan fantàstic que no sembla fantàstic, si no real, massa real. Moltes felicitats. Una abraçada. A l’eix

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Un relat on els diàlegs posen la pell de cacatua. Fa por. Però et felicito pel llenguatge. Una forta abraçada. A l’eix

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    M'han agradat dues coses, el com has escrit el relat i el què ens vens a dir. El com, clar, directe, col·loquial, al gra. El què, que no n'hi ha per tant de tecnologismes,que sempre hi ha quelcom de més. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Una volta més de la truita, per demostrar fins on pot arribar, fins on es pot convertir la prudència mal aplicada i convertir-la en fillputisme. Un relat magnífic, amb una descripció psicològica del protagonista de primera. Una abraçada... al carrer, si pot ser.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Caram, aquest relat és ingeni pur! D'on has tret aquesta magnífica imaginació? Els mòbils tots connectats perquè estan vius, no com ell. Ingeniós i emotiu alhora. cap i cor, vaja. Total, un gran còctel literari. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Realment original, m'has fet riure amb la darrera frase! No cal tanta prudència, no es poden perdre les marranades de tot bon nadó, els seus plors, les seves primeres vocalitzacions, el seu somriure encomanadís. Tot això no es pot perdre! Una forta abraçada, Carme!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    tots els que escrivim poesia o prosa tenim la por de pensar si el que fem agradarà als lectors. És un sentiment humà. M'alegro que el protagonista tiri endavant el llibre i, tant de bo, li serveixi per fumar-se una bona pipa, sense lleixiu. Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Mira, m'ha encantat el to del relat, proper, creïble, magníficament exposat i has posat de manifest els límits de la prudència. Quan es força tant a una persona, la resposta pot ser la prudència o tot el contrari, la imprudència. La protagonista ha optat per perdonar-li l'ajornament del deute, però de manera forçada. Seria bo poder parlar sense ensenyar pitrams així, en un despatx de l'ajuntament. total, que m'ha encantat tot plegat i penso en el petit ajuntament de Ribes de Freser on visc. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Si, si, com es poden demanar quatre anys d'experiència a un noi de divuit o vint anys? Tan sols per poder-li pagar un sou baixíssim, res més. Bona reflexió, Liudmila. Una forta abraçada i m'alegro molt llegir-te de nou!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 19-11-2017 | Valoració: 10

    Un magnífic inici, Raül, amb un relat ple de detalls i bona lletra, on espero que la història continui. Una abraçada, mestre!

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Em sembla un relat fantàstic, de veritat! Ahir era a Montcada i Reixach, van abaixar la barrera perquè venia un tren. En el minut o minut i mig fins que va passar, tothom va creuar la via, incloses dues dones amb croses. Després diuen que moren tantes persones a Montcada creuant les vies. Entre suicides i inconscients, Déu ni do! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Un relat tan magnífic com el vol de les papallones. Colors, sensacions, tacte, olors. tots els sentits en un gran relat. Una abraçada, Esther.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Suposo que en Jaume va acabar dient si, oi? -a vegades, l'excés de prudència pot tenir conseqüències fatals. Mira que si la Maria era la dona de la seva vida i ella s'emprenya per no dir "si" i el deixa plantat! M'ha agradat molt! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 18-11-2017 | Valoració: 10

    A vegades cal dir que ja n'hi ha prou! El teu relat m'ha agradat molt per la narrativa propera i ben tramada. Li desitjo molta sort al protagonista! Una abraçada.

    Aleix

  • Aleix de Ferrater | 18-11-2017 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat per descriure les dues versions dels fets, la impulsiva i la reflexiva, la prudent i la imprudent. Perquè una virtut també es pot convertir en el contrari. Una abraçada.

    Aleix

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: