Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

Tarragona,

111 Relats, 5300 Comentaris
582194 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket

Últims relats de Unaquimera

  • Alego, miracle!

    Unaquimera - 25-09-2012 - 3579 Lectures - 29 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Escrit per participar en el Concurs ARC-RC 2012 “L’estimem perquè és la nostra!” al voltant de la diversitat de la nostra llengua: segona aportació. més

  • Vola, vola!

    Unaquimera - 20-06-2012 - 3811 Lectures - 32 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Escrit per a participar en el Concurs ARC-RC 2012 “L’estimem perquè és la nostra!” al voltant de la diversitat de la nostra llengua. més

  • Dilema amorós

    Unaquimera - 18-05-2012 - 4027 Lectures - 30 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Escrit per participar al Concurs de Microrelats 2011-12 ARC A LA RÀDIO - Sentiments. Tema del mes de maig: Amor. més

  • Resposta

    Unaquimera - 19-04-2012 - 3252 Lectures - 27 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Escrit per participar al Concurs de Microrelats 2011-12 ARC A LA RÀDIO - Sentiments. Tema del mes d’abril de 2012: Culpabilitat. més

  • A casa

    Unaquimera - 12-03-2012 - 4135 Lectures - 31 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Escrit per participar al Concurs de Microrelats 2011-12 ARC A LA RÀDIO - Sentiments. Tema del mes de Març : Odi.- més

  • Poca feina

    Unaquimera - 19-02-2012 - 3351 Lectures - 31 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Escrit per participar al Concurs de Microrelats 2011-12 ARC A LA RÀDIO - Sentiments. Tema del mes de febrer de 2012: Avorriment.- més

  • Avui, ara, aquí

    Unaquimera - 11-02-2012 - 3795 Lectures - 33 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Composició escrita per participar en el MeloRepte 178:“Closer”=MÉS A PROP ( Segurament, només cobra sentit davant la cançó o el vídeo que acompanya la convocatòria... o en un estat d’ànim determinat ). També per celebrar “participativament” el meu SISÈ ANIVERISARI RELATAIRE!!!!!! més

  • Cadena d'errors

    Unaquimera - 26-01-2012 - 3564 Lectures - 30 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El Minirepte 26 demanava “una història on els errors siguin els protagonistes”. Aquí teniu aquesta, com un homenatge personal a totes aquelles persones que saben contenir-se davant la grolleria i la violència, i mantenir l’equilibri emocional davant atacs de diferents tipus. més

  • Presonera dels somnis

    Unaquimera - 15-12-2011 - 3677 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    El jutge del Repte Clàssic CDXC (490) proposà parlar de PRESONS: sentimentals, personals, compartides, imaginades o reals... “No hi ha dos sense tres”, així que el tema que m’empaitava en els dos darrers relats, també va fer-se lloc en aquest! Fou declarat relat guanyador.- més

  • Estimada criatura

    Unaquimera - 27-11-2011 - 3651 Lectures - 29 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El MiniRepte 20 proposava escriure una carta a un fill. En veure la convocatòria, vaig pensar que hi ha temes que semblen empaitar-te... i em vaig deixar atrapar.- El relat és biogràfic, NO AUTObiogràfic. més

  • Gotes d’aigua dolça

    Unaquimera - 07-11-2011 - 3927 Lectures - 36 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En convocar el "REPTE CLÀSSIC CDLXXXVIII (488): Ahir, avui, demà" el jutge demanà escriure "del passat, de l'esperança del futur, del sofriment o de l'alegria del present. D'una d'elles o de totes tres etapes." Em va semblar que aquest relat resultava adient: conté gotes d'esperança. més

  • SECRETS

    Unaquimera - 15-10-2011 - 4614 Lectures - 37 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La memòria, de vegades, fa jugades xocants... Així, en determinats moments, permet recordar el passat amb més detalls del que l'atenció, dispersa, ens permet percebre el present. més

  • La princesa de jade

    Unaquimera - 04-08-2011 - 3192 Lectures - 17 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Estiu + Vacances = Temps de lectura. Aquí hi ha una proposta per a qui gaudeixi llegint, viatjant, aprenent, contemplant, ... ... ... La ressenya original va ser redactada per a participar en el Club de Lectura Virtual de l’ARC 2010-11. més

  • Debilitats

    Unaquimera - 19-06-2011 - 4041 Lectures - 25 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Escrit per participar al Concurs de Microrelats de l'Associació de Relataires en Català. Tema del mes de juny: Secrets de safareig.- L'escenari és un safareig modern. La roba hi té el seu paper, és clar. Les confidències, també. I les debilitats humanes, més

  • Filla

    Unaquimera - 19-05-2011 - 4034 Lectures - 31 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Escrit per participar al Concurs de Microrelats de l'Associació de Relataires en Català. Tema del mes de maig: Secrets d'adolescència. més

Últims comentaris de l'autor

  • Unaquimera | 25-11-2015 | Valoració: 10

    Hola, Drac Vermell! com pots veure, no he deixar del tot de passar-me per aquí... encara que només ho faig molt de tant en tant... i buscant una mica de claror, et torno a trobar: endavant, ni que sigui en mig de la foscor.

    Fins la propera... i BONES FESTES! per a tu,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 25-11-2015 | Valoració: 10

    Quina alegria, Aurora, em vas regalar en deixar el teu missatge al meu espai!
    Jo també us enyoro, i mooolt!!!
    Tinc el cor rossegat del tot, t’ho puc ben assegurar. Però hi ha altres assumptes que devoren el meu temps, la meva energia i capacitat de concentració... i els he d’atendre, és el que toca ara com ara.
    Com botó de mostra, estaré totalment desconnectada durant unes setmanes, així que avui m’he aixecat decidida a tornar-te contesta abans de tallar canals i desitjar-te unes BONES FESTES per a tu i els teus: records per a ells i petons càlids per a tu,
    Unaquimera
    Ah, per cert: avui és bon dia per gaudir amb el teu poema: a la meva ciutat tenim “furor de ventada” per donar i vendre! ;-)
    Uns versos els teus, com sempre, que desperten sensacions a dojo...

  • Unaquimera | 29-01-2014

    Hola, Montserrat! I és clar que em recordo de tu!!!
    Jo també penso que ens vam fer amigues, malgrat la desconeixença física, mercès a les lectures dels nostres relats i l’intercanvi de comentaris... això va salvar les distàncies físiques i ens va apropar.

    He llgit amb atenció el que e deies: quina sorpresa més bonica la que et va preparar la teva filla! Quina bona idea, caram!
    I com m’alegra que aquest fet literari t’hagi fet tornar-me a tenir present... Això demostra que, encara que no escrivim o publiquem, la nostra memòria manté la relació ben viva, oi?

    T’envio una abraçada enyorada,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 29-09-2012

    Merces a una relataire atenta i bona companya ( Gràcies un altre cop, leela, guapa! ), he sabut que el poema no s'ajustava a la mida màxima assenyalada en la convocatòria.
    Amb la finalitat de respectar.la, doncs, i ara que encara hi sóc a temps, reajusto d'aquesta manera els versos:

    Alego alego
    el sol revindrà esquerp
    i ens envairà un cel de pissarra.
    A sota d’ell viurem el temps de somiar altres temps
    i càlides, llargues moixaines de sol, de mar i de vent.

    Alego després
    un hivern malgeniüt,
    dur i ferm com el rocam, suau i fred com porcellana,
    ens enclourà la pell resignada.
    Contemplarem a casa febrades i trombosis als carrers.

    Alego potser,
    o una mica més tard sinó,
    esclatarà la ràbia
    i les ganes de viure i sobreviure, brollant arreu de deus insospitades,
    seran cimbell que seguirem com criatures sense memòria però amb ànsies.

    Alego a la fi,
    rapsode d’un anarquisme savi,
    l’estiu entonarà amb veu salobre dolços cants de retrobada
    i el món s’omplirà de sorra i gavines, de llum i geranis,
    de xicalla escalfada i lliure enmig d’un campiquipugui càlid.

    Alego i de nou,
    d’aquí un any haurem compartit miracle.
    Atabalats amb la maquinària, i carregats fora mesura de fato,
    ho comentarem indiferents, com qui no té por de res:
    ni de la vida, ni de la mort, ni del temps, ni de la màgia.

    Abraçades de tardor,
    Uq

  • Unaquimera | 26-09-2012

    Arribo avui per pura casualitat fins el teu espai, i un cop aquí m’ha resultat molt temptador el títol d’aquest escrit, que parla de principis i finals, cosa força natural, però en un ordre original, diferent a l'establert comunment, que em fa pensar abans de llegir...
    Un cop fet, entenc millor la tria dels mots.

    I crec que la teva prosa serveix adequadament al missatge que transmet, i que arriba al lector... a la lectora, en aquest cas.

    I em permeto, abusant potser d’una confiança encara no instaurada però que afavoreix el fet d’haver compartit amb tu les teves paraules, enviar-te una abraçada clara, molt lluminosa, per celebrar que t’he descobert com autora,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012

    Hola un altre cop, Júlia!
    Em vas convidar a llegir-te i aquí estic.
    He trigat una mica perquè va arribar l’estiu, i en aquesta estació sempre desconnecto de la xarxa, per diferents raons... però ara ja som a la tardor i treballant, així que aquí em tens.

    Com que ja havia llegit el teu primer relat, avui obro el segon que vas enviar ( ja veig que em queda un altre per descobrir... ja tornaré, doncs! ) i em trobo amb una declaració molt personal.
    Està bé, en determinats moments, deixar sortir els sentiments en fora i ventilar els racons de la ment... i del cor, evidentment.
    Em sembla que això és el que tu has fet, i espero que haver escrit aquest mots hagi servit per allunyar una mica més de tu i el teu cor el dolor, la ràbia, la decepció... aquest és un equipatge que pesa i ens impedeix anar lluny, a que si?

    Jo et desitjo molta llum en aquesta tardor que hem començat, Júlia!

    T’envio una abraçada lluminosa,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012

    Ah, els somnis!
    Aquelles il•lusions que mantenen vius als que aparentment dormen mentre el seu esperit es permet llibertats que no té el cos...

    Tu ets dels que creuen que els somnis es veuen complits si es somien amb força, amic rn?

    T’envio una abraçada per celebrar aquest retrobament nostre, mercès als versos somiadors,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012

    Ai, les convencions! Quina barrera més resistent, quin mur més alt, quin desafiament per a la imaginació!
    Cal tenir-la ben nodrida i mantenir-la ben desperta, si volem intentar salvar-nos-en...

    I que dir dels somnis?
    Gràcies a ells continuem caminant, sovint, en mig de la nit més fosca, i fins i tot, del dia més clar...

    Uns versos potents, aquests amb què has començat la tardor. Creus que serà una tardor de bogeria? ;-)

    T’envio una abraçada per celebrar el nostre retrobament en mig dels mots nous i eterns,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10

    Potser semblava que tenia els ulls atents, aquesta nina de peluix... però evidentment, la seva mirada no anava gaire lluny, no anava més enllà del vidre del seu aparador, o de la tapa del seu contenidor.

    Crec que el teu narrador fa bé en evitar els aparadors, ja que estan pensats per atreure’ns com a consumidors, per provocar el nostre desig a partir d’un instint bàsic gens elaborat, gens racional, gens proporcionat.
    Malgrat això, també crec que cal donar una mirada de tant en tant, quan et sents bé i no resultes tan influenciable, per saber què s’està maquinant per allà, per la cuina del mercat d'ofertes i del disseny... i que no ens agafi desprevinguts, no creus?

    T’envio una abraçada per celebrar el nostre retrobament entre mots, just quan comença la tardor,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012

    Aquest oncle Magí te les idees ben clares, pel que veig que dius en el teu relat, que és un bon homenatge a la festa i a l’esforç, i al mateix temps a la llengua i a l’actitud que resulta de combinar unes virtuts com la força, l' equilibri, el valor i el seny, que de vegades semblen anar escasses.
    Només em queda desitjar que el teu personatge pugui veure com es “fa l’aleta”!

    Ha estat un plaer tornar coincidir amb tu, en aquesta convocatòria al voltant de la llengua... participaràs també amb algun vers?

    T’envio una abraçada per celebrar la tardor, el retrobament i les nostres bones costums,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10

    Jajajajaja!!!
    Al teu narrador li passa el mateix que a tants d’altres que es deixen arrossegar per les tendències de les modes que confonen la novetat amb l’essència... i així els hi va!

    Broma a banda, efectivament el relat retrata una situació molt contemporània, i que no tothom sap contemplar amb el teu sentit de l’ humor.
    Caldria fer-nos-ho mirar, i tant... abans que sigui tard!

    Gràcies pel somriure fresc i clar que m’has fet néixer, amic Vicent, tot just ara que ha començat la tardor i la llum s’entristeix, i el cel s’enfosqueix, i el dia s’escurça... el necessitava!

    T’envio una abraçada clara i fresca per celebrar el nostre retrobament en aquest espai que compartim,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012

    I després del lapsus de l’estiu, de les vacances i altres “divertimentos” personals, i de la desconnexió de la xarxa, he tornat a obrir el teu espai...
    i m’he trobat amb el dilema d’obrir un Divertimento o una Evocació: ai, Nonna, que m’ho has posat difícil!
    Mira, finalment he decidit començar pel primer que vas enviar aquest setembre que ja s’acaba i em sembla que he triat bé, ja que ho he trobat realment ben plantejat i molt divertit, així que he passat una bona estona, entre llegir i rellegir per tal d’assaborir-ho a plaer.
    I m’ha recordat un viatge que vaig fer amb avió, concretament en mans d’Air France, en el qual per poc moro de congelació... i altres situacions semblants...
    Com dius tu mateixa: cal anar preparat, i tant!

    T’envio una abraçada CÀLIDA per celebrar el nostre retrobament, que espero rebis a temperatura adequada,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012

    Has fet un bon recull d’imatges, tant de les més naturals com de les humanes en mig de la natura, i has extret una lliçó de cadascuna:
    és d’admirar la teva ferma actitud i la teva atenta mirada, Joan,
    cap a tot, per petit que sigui, i cap a tothom.

    T’envio una abraçada per celebrar el nostre retrobament, tot just començada una tardor que invita a la contemplació i la reflexió,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10

    Encara que no és el darrer poema publicat, no he pogut resistir la temptació d’obrir aquesta Oda, de seguida que he vist el seu títol al teu espai.
    Ja tenia ganes de llegir-te, després de les vacances d’estiu i la desconnexió que comporten per part meva, i quina millor lectura que aquesta!

    Has aconseguit una bona barreja d’actualitat social i de sentiments personals,
    i has fet un bon recorregut des del “jo” personal que parla en els primers versos ( vaig començar, vaig gaudir, el meu son, m’embolcallava, em va ensenyar ) fins al plural dels “nosaltres” amb què ho acabes: lluitem, assaborim, prenem el que és nostre.

    T’envio una abraçada per celebrar el nostre retrobament en aquest espai nostre compartit, mentre espero poder coincidir aviat amb tu en persona amb qualsevol pretext que ens brindi la tardor o l’ARC,
    Unaquimera

  • Unaquimera | 26-09-2012

    Puf! ... i Paf!
    Ja ho deia jo ( i si no t’ho creus, clica damunt les lletres de color i comprova-ho aquí: Càlid hivern )
    i ara em sembla que tu també ho deixes ben clar:
    els éssers humans som criatures eternament insatisfetes... o no?

    T’envio una abraçada per celebrar el retrobament tot just quan comença la tardor,
    Unaquimera

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor