Foto de perfil de brins

brins

133 Relats, 1693 Comentaris
285159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Últims relats de brins

Últims comentaris de l'autor

  • brins | 21-02-2020

    No deus entrar mai en el fòrum, Nil, en cas contrari ja coneixeries aquest repte tan entretingut, jo gairebé sempre hi participo.
    És potser l'únic repte que en aquest moment funciona bé, els que hi havien hagut temps enrere han anat desapareixent per falta de participació.

    Funciona així: El guanyador de cada setmana ha de buscar i penjar una imatge que sigui suggerent, un paisatge, una figura, una abstracció...i les persones que estimen la poesia competeixen enviant un o dos haikus, dues tankes, o un haiku i una tanka. Sempre compta amb poemes preciosos, però que han d'acomplir un requisit, han de tenir l'estructura d'aquest tipus de poesia d'origen japonès.És a dir, si es tracta d'un haiku, ha de tenir tres versos, el primer de 4 síl.labes, el segon de 6, i et tercer de 4. (comptats fins a lúltima vocal tònica i fent totes les elisions o sinalefes que calgui, i si és una tanka el poema que s'envia ha de tenir 4-6-4-6-6 síl.labes.

    Alguns dels participants guanyadors, a vegades que no aconsegueixen penjar la imatge que han escollit per al següent repte, però sempre hi ha algun participant amable que els ajuda)

    Si et ve de gust entrar al fòrum i busques el Niporepte d'aquesta setmana, potser podràs entendre el funcionament més bé que amb les meves explicacions.

    Ànim!

  • brins | 20-02-2020 | Valoració: 10

    "Xamós, espessigo, cap viu, la saba dels clavells...", si aquest poema fos anònim, hauria endevinat que era teu, per la cura i la bellesa de les paraules que conté.

    Recordo molt bé la pel·lícula que esmentes, " Kuanta Kinter", em va impressionar pel missatge que contenia i per la interpretació dels protagonistes, les persones de color solen ser uns actors fabulosos.

    A vegades em pregunto, Nil, com és que no participes en el Niporepte, ens regalaries uns haikus i tankes peciosos.

    Que tinguis un bon dijous!

    brins


  • brins | 18-02-2020 | Valoració: 10

    M'encanten els relats on la natura i algun animalet té protagonisme, perquè estimo la natura i estimo els animals. Aquest relat teu m'ha proporcionat una estona de felicitat. Gràcies.

  • brins | 17-02-2020 | Valoració: 10

    A part d'un magnífic humor, aquest relat també conté una veritat com una casa de pagès;no sé per quina raó, sempre parlem molt de la corrupció dels partits que no hem votat, però poc de la del partit que normalment votem...

  • brins | 16-02-2020

    Un relat curt, però impactant! Sí que en devia ser d'espantós el pecat, sí...
    Fins al mes que ve, E. Viladoms.Els colors ja ens estan cridant.

  • brins | 11-02-2020 | Valoració: 10

    Tot i que no sóc vegana ni vegetariana, la veritat és que cada cop em costa mé menjar carn; no puc evitar pensar que és carn morta. El que no havia tingut mai en compte és el que tu tan magníficament comentes en el teu relat. Espero que no m'hagis pogut convèncer, perquè ja no sabria pas què menjar. Un relat molt original, kefas.

  • brins | 10-02-2020 | Valoració: 10

    Una torbonada de lletres i de sentiments que a mesura que avança el poema es fa més intensa.Enhorabona, Perla de Vellut.

  • brins | 10-02-2020 | Valoració: 10

    Que fàcil que és pensar que Déu ho perdona tot...Ja sabem que dins de totes les professions hi ha gent que desenvolupa la seva tasca amb vocació i amor i gent que tan sols cerquen alguna conveniència personal, però el cas de l'Ernest és especial i ho hauria de tenir en compte, del seu comportament depèn molt la fe d'altres persones.

    Gràcies per comentar el meu relat "Falsa lluïssor", Montseblanc, voldria explicar-te que parla d'un cas real i recent. La protagonista, tot i actuar de bona fe, també havia demanat assessorament en una immobiliària sobre la solvència dels nous inquilins, però això no va servir per a res, la màfia té recursos per a tot...
    Esperem que la justícia resolgui aviat aquest cas, de moment, ni tan sols la propietària pot entrar dins de la casa malgrat estar abandonada.És molt injust.

  • brins | 30-01-2020

    . Hauria d'haver escrit "canelons"

  • brins | 30-01-2020

    Quina recepta tan ben elaborada i explicada, no tan sols conté ingredients bons, també inclou molt d'amor. M'has fet recordar els canalons que feia la meva mare i els que jo també he fet durant molts anys. Ara m'he tornat més mandrosa i els compro a la botiga, però... quina diferència! la carn que tenen a dins sembla bullida més que rostida, i la beixamel no té cap gust.

  • brins | 26-01-2020 | Valoració: 10

    Sí, jo també he pensat amb el pintor de Figueres, és clar. No sabria dir-te sí era un geni o un farsant, però indubtablement, era un artista; Algunes de les seves obres són desastroses, però d'altres són genials.
    Un relat molt amè i molt ben escrit, Josep.Et felicito.

    brins

  • brins | 26-01-2020 | Valoració: 10

    Amb quines descripcions tan acurades i boniques ens has explicat la confecció d'un niu. Moltes gràcies, Aleix per regalar-nos tanta bellesa.
    Una abraçada,
    brins

  • brins | 20-01-2020 | Valoració: 10

    Un nou relat que palesa la teva imaginació i la teva espontaneïtat, Montserrat! Crec que t'és molt fàcil redactar-los, els portes al cor.

  • brins | 20-01-2020 | Valoració: 10

    SÍ...Era ben curiós que es pensés que la innocència dels infants havia de ser protegida per mitjà de retallades subjectives. Per més que es volgués evitar, el dolor, la crueltat i la tristesa, , sempre han estat, i seran, part ineludible de la nostra vida.

    Renoi! Quina llista tan llarga de cinemes desapareguts m'han enviat! Alguns els he conegut, d'altres no, però tots formen part de la meva, la nostra, història. En recordar-los, no em ve a la memòria tan sols l'argument o els colors d'algunes pel·lícules que hi vaig veure, se'm fan vius, sobretot, detalls com els que tu m'expliques....un senzill entrepà, una bossa de patates fregides, una paperina de cacauets...Torno. a sentir molt a prop l'escalfor de les persones que m'ho compraven, els meus pares.

  • brins | 19-01-2020 | Valoració: 10

    Que malament que es passa quan t'agafa la por escènica...però estic segura que el teu net a poc a poc la podrà superar, tot és qüestió d'experiència i de temps...
    Molt ben explicat aquest record, Joan, com tots els que ens expliques.

    Una abraçada,

    Pilar

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: