Foto de perfil de brins

brins

135 Relats, 1750 Comentaris
291385 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Últims relats de brins

Últims comentaris de l'autor

  • brins | 07-07-2020 | Valoració: 10

    Uns versos molt bonics i plens d'amor, Perla de Vellut, com tots els teus.
    L'ús de la primera persona del pretèrit perfet, però, se'm fa una mica estrany, jo prefereixo usar aquest temps verbal en segona o tercera persona.
    .
    Quan al nombre de nanos que poden participar fora de concurs en el Nanorepte, et puc dir que és lliure, mai no s'ha posat cap límit.. Si ho desitges, tu també en pots enviar tots els que vulguis; com més participació hi hagi, millor.

    brins

  • brins | 13-06-2020 | Valoració: 10

    Has escrit un porma ple d'amor, PERLA DE VELLUT,com sempre, però aquest conté, a més, una mena de xiuxiueig a cau d'orella, que el fa deliciós.

    Quant al resultat del Nanorepte, et puc explicar que sempre que hi ha empat entre dos o més, nanos, el que guanya només és un, el que hagi obtingut els vots amb més bona valoració. Crec que em tocarà a mi penjar la nova convocatòria, però cal que tu abans ho comuniquis al fòrum recordant per escrit el nano guanyador.

    Salut!

  • brins | 26-04-2020 | Valoració: 10

    La teva protagonista ha hagut de patir durant la seva infantesa aquest lligam tan freqüent que ens cenyeix el bé més preuat, la llibertat, però ha tingut la sort de poder trobar, més tard, l'estimació.

    Aquest relat no és tan sols una encertada exaltació de l'autonomia, també ho és de l'amor, del veritable amor.

    brins

  • brins | 25-04-2020 | Valoració: 10

    "Desenrosco el tap de l'ampolla de colònia..."/ "hi torno a posar el tap..." Has aconseguit un final perfecte per a aquest relat, Nil. Tots els escriptors voldríem trobar sempre una frase final que fos resum i cloenda alhora del que hem escrit, però no sempre la trobem....Tu l'has trobada, perquè has tingut la voluntat de dedicar molt de temps al poema.

    Quant a la relació que vas tenir amb el teu pare, em queda clar que ell no era gaire amic de les carícies, però em queda el dubte de sí tu sí que ho eres, no ho expliques. Crec que els petons i les abraçades no són una conseqüència de la vida que hàgim de portar, sinó de l'expressió visible del nostre tarannà, de la nostra manera de ser. El fet que algunes persones demostrin amb carícies el seu afecte, no vol dir que éstimin més que les persones que són més eixutes, i t'ho dic, per experiència, l'amor que ens professàvem la meva mare i jo era sublim i infinit, però no el solíem l'expressar per mitjà de les moixaines,sinó dels fets.

    I crec que estàs d'acord amb mi, Nil, quan dius que no senties rancor, ho deixes ben
    palès.

    Cordialment,

    brins

  • brins | 22-04-2020

    Moltes gràcies per escriure un comentari al fòrum sota el poema de la meva filla.Te l'agraeixo moltíssim.He llegit atentament aquest relat teu i et puc dir que m'ha agradat molt.És ple de sensibilitat i encert .Felicitats!
    Hi ha algun aspecte gramatical que també m'agradaria comentar-te, i és per això que em permeto demanar-te permís.
    Te'ls comentaria en el teu correu de seguida que em torni a funcionar Internet.
    Molt cordialment,

    Brins

  • brins | 16-04-2020 | Valoració: 10

    ja m'ha agradat! M'ha encantat l'originalitat del relat, les descripcions que hi fas i l'argument que hi exposes.
    Se'm fa una mica difícil entendre les trobades entre desconeguts, però sé perfectament que moltes vegades funcionen. Conec algunes parelles que es van conèixer per mitjà d' Internet i actualment, encara viuen junts i són molt felices.. Van tenir sort!
    Una abraçada,
    brins

  • brins | 16-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el vocabulari que utilitzes, la personificació que fas, el temps verbal que fas servir i l'argument que exposes.Tot plegat, una meravella!

  • brins | 14-04-2020 | Valoració: 10

    Ets una capsa de sorpreses, Joan, ara ens presentes un gènere musical teatral amb la mateixa mestria de sempre!

    Ai aquest Fermí...un veritable pillet que vol conquistar la Pepita a qualsevol preu, però sense cap compromís...Potser aquesta actitud no ens és gaire desconeguda, oi?

    Una abraçada,

    Pilar

  • brins | 11-04-2020

    Quin relat tan bell! amb regust de mar i d'humanitat.
    Felicitats per haver quedat finalista. Ho mereixies!

    brins

  • brins | 10-04-2020 | Valoració: 10

    Un relat sincer, ben escrit i exemplar, Romy Ros! Parles de les persones que han tingut algun problema de salut mental, i jo em pregunto si hi ha algú que no n'hagi tingut mai cap...Anomenes algunes de les virtuts que tenen les persones sensibles, però crec que te'n deixes una de molt important:SÓN MOLT BONES PERSONES! I crec que tu també ho ets, benvolguda companya de Relats, ho deixes ben palès en tots els teus relats i comentaris.
    Ja fa molts anys vaig tenir una amiga que també tenia la sensibilitat molt acusada, i no he conegut mai una altra persona que tingués l'ànima tan blanca com ella. Es deia Anna i la vida ens va separar, però mai no l'he oblidada.

    Una abraçada, molt forta,

    Pilar

  • brins | 10-04-2020

    Actualment la nova normativa ha fet canviar moltes coses...
    Si busques la fitxa 38/7 d'Optimot amb el títol "degut a " en català? - Nova gramàtica podràs trobar una explicació molt més bona que la que et podria donar jo.
    Gràcies per haver entrat, després de tants anys, en una de les meves passejades per la gramàtica.

    Salutacions,

    brins

  • brins | 06-04-2020 | Valoració: 10

    Gràcies per l'aclariment que has fet en les votacions del Niporepte. Ja n'he pres nota.

    I tant que vull comentar-te aquest poema espiritual... Amb un registre molt personal, has sabut reflectir de meravella el sentiment que et provoca la primavera i l'amor. Ens has presentat un món romàntic i de somni amb una gran delicadesa i espiritualitat.

    brins

  • brins | 06-04-2020

    T'he escrit un comentari a les votacions del Niporepte. Llegeix-lo, si us plau.Gràcies
    brins

  • brins | 22-03-2020 | Valoració: 10


    Desitjo que et puguis recuperar aviat, Nil, la meva filla i el meu gendre fa dies que també es troben malament, amb febre inclosa, però no han aconseguit que els facin cap prova ni que el 061 els telefoni per fer-los un seguiment. Hi ha un gran col·lapse.

    M'ha agradat molt poder retrobar el teu personatge, és tan real i està tan ben descrit, que em va quedar gravat a la memòria. Felicitats!És curiós que m'hagi fet recordar la formosor d'un matrimoni jove de color amb el qual vaig coincidir fa anys en una platja...Crec que tenien una bona posició econòmica perquè els acompanyava una noia que cuidava els seus petits fillets;em va embadalir el canyella fosc amb reflexos grisencs i brillants de la seva pell; eren tan bells, que fins i tot vaig pensar que es devien dedicar al món del cinema. No ho sabré mai, és clar.

    Una abraçada,

    brins

  • brins | 21-03-2020 | Valoració: 10

    Tot i que tenia molts dubtes sobre els colors, dius que en Jam Gim estava content pel tema del concurs, això ens demostra, Joan, que no hi ha cap color sense encant.
    Tant d'encant, com el de la lectura d'aquest relat!
    Una abraçada,

    Pilar

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: