Foto de perfil de brins

brins

127 Relats, 1586 Comentaris
270227 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Últims relats de brins

Últims comentaris de l'autor

  • brins | 19-05-2019 | Valoració: 10

    Caram! Quin final tan sorprenent...Una història que tot i que no pot ser verídica, fa estremir la pell.Tens molta imaginació, Montserrat.

  • brins | 19-05-2019 | Valoració: 10

    El teu relat ens parla principalment d'una càmera i d'una determinada fotografia, però el que aconsegueix, en realitat, és mostrar-nos el retrat d'un passat que ens commou i emociona.

  • brins | 18-05-2019 | Valoració: 10

    Jo tampoc no coneixia aquest eufemisme i, en un principi, no acabava d'entendre el poema. Després, però, l'he comprès perfectament i m'he adonat, també, que has sabut descriure uns instants de gosadia amb molta poesia i enginy. Felicitats! El temps verbal en present, com d'altres vegades, ha donat molta agilitat als versos.

  • brins | 18-05-2019 | Valoració: 10

    Versos tendres com tots el teus, Perla de Vellut. Deixes ben palès que t'agrada la poesia.
    No deixis mai d'escriure, els mots són uns grans companys..

  • brins | 18-05-2019 | Valoració: 10

    Quanta poesia, Montseblanc! En cap moment utilitzes mots o frases literàries però poc sentides, tot el relat és pura emoció.Llegint les teves descripcions he pogut sentir del bosc la flaire i el color. I no solament això...també he reviscut una persona que he estimat ´moltíssim: el meu avi. Ell era qui cada Nadal em portava al bosc per recollir molsa, branquetes de pi i galzeran per muntar un gran pessebre al menjador. Ell va ser qui m'ensenyà a estimar el bosc.

    Moltes gràcies pel teu comentari; és preciós.

    Pilar

  • brins | 18-05-2019 | Valoració: 10

    Gràcies per compartir els teus records, Joan; he sentit la teva emoció a cada línia i
    m'has fet recordar moments molt feliços de la meva infantesa. A les meves amiguetes i a mi també ens agradava muntar un escenari enmig del pati i interpretar allò que havíem vist en alguna pel.lícula. Unes pel.lícules que tu devies veure a Horta i jo a Sta. Eulàlia de Vilapiscina. Érem veïns...

  • brins | 05-05-2019

    Sempre que ho desitgis, pots consultar-me algun aspecte gramatical del català. Intentaré, amb molt de gust, aclarir-te'l.

  • brins | 05-05-2019 | Valoració: 10

    Una poesia tendra que, com sempre, et surt de les entranyes. Vessa bellesa i sentiment.Felicitats, Perla de Vellut!

    brins

  • brins | 05-05-2019 | Valoració: 10

    Un poema preciós, Nil, que fa emocionar el lector perquè li porta una imatge entranyable que possiblement també ha viscut. Cada vers traspua poesia, sinceritat i estimació.A més de la riquesa del vocabulari, m'agrada especialment el fet d'estar redactat en un temps present malgrat ser un record de la infantesa.

    Una petita observació: El verb "veure" és transitiu i, per tant, no pot portar la preposició "a".Hauries d'haver escrit "veig el pare".

  • brins | 20-04-2019 | Valoració: 10

    Un bell poema que reflecteix serenitat i esperança, josoc. La serenitat de saber acceptar la vida tal com és, un camí que cal recórrer amb amor malgrat els entrebancs, i l'esperança d'un sisè sentit que ens diu a cau d'orella que el nostre esperit sempre viurà.

    Feia temps que no et llegia i et trobava a faltar, benvolguda companya de Relats. No deixis mai d'escriure!

    Pilar

  • brins | 15-04-2019 | Valoració: 10

    Quins bons records, Joan! Tot el que fem durant la infantesa té un color especial i imborrable, però en l'experiència que ens expliques hi ha, a més a més, una habilitat deliciosa, la de saber dibuixar.
    .
    Malgrat que hagin passat els anys, procura arrecerar-la ben endins del cor; sempre t'ajudarà a viure.

    Pilar

  • brins | 15-04-2019 | Valoració: 10

    Concís però bellíssim homenatge a aquesta gran escriptora, Annals, els teus versos reflecteixen perfectament la fascinació que et produeix la seva vida i la seva capacitat literària. Jo des que vaig llegir-li "Solitud", fa molts anys, també vaig convertir-me en una gran admiradora del seu talent.
    No saps, benvolguda companya de Relats, com agraeixo les paraules del teu comentari. Només puc dir-te que m'has regalat felicitat.

    Moltes gràcies,

    Pilar .

  • brins | 14-04-2019 | Valoració: 10

    És curiós com varia la imaginació de cada persona. Els avis que tu descrius veuen la vida de molt diferent manera, però estic segura que senten el mateix amor vers la néta.

  • brins | 14-04-2019 | Valoració: 10

    Sí Aleix... Quantes flors marcides i quin femer de paperassa! No podies haver trobar un lloc millor per a encabir tot el ferum que desprenen.

    Molt bona analogia!

    Una abraçad
    ,
    brins

  • brins | 14-04-2019 | Valoració: 10

    Sí, Perla de vellut...durant la infantesa teníem l'ànima il·limitada tal i com tu expliques amb molt d'encert a l'últim vers del poema. El nostre goig era infinit i la nostra il·lusió, inextingible. Quants bells record ens han quedat gravats a la memòria!

    Salutacions,

    brins

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: