Foto de perfil de brins

brins

134 Relats, 1731 Comentaris
286911 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Últims relats de brins

Últims comentaris de l'autor

  • brins | 22-03-2020 | Valoració: 10


    Desitjo que et puguis recuperar aviat, Nil, la meva filla i el meu gendre fa dies que també es troben malament, amb febre inclosa, però no han aconseguit que els facin cap prova ni que el 061 els telefoni per fer-los un seguiment. Hi ha un gran col·lapse.

    M'ha agradat molt poder retrobar el teu personatge, és tan real i està tan ben descrit, que em va quedar gravat a la memòria. Felicitats!És curiós que m'hagi fet recordar la formosor d'un matrimoni jove de color amb el qual vaig coincidir fa anys en una platja...Crec que tenien una bona posició econòmica perquè els acompanyava una noia que cuidava els seus petits fillets;em va embadalir el canyella fosc amb reflexos grisencs i brillants de la seva pell; eren tan bells, que fins i tot vaig pensar que es devien dedicar al món del cinema. No ho sabré mai, és clar.

    Una abraçada,

    brins

  • brins | 21-03-2020 | Valoració: 10

    Tot i que tenia molts dubtes sobre els colors, dius que en Jam Gim estava content pel tema del concurs, això ens demostra, Joan, que no hi ha cap color sense encant.
    Tant d'encant, com el de la lectura d'aquest relat!
    Una abraçada,

    Pilar

  • brins | 18-03-2020 | Valoració: 10

    Un relat amb un final trist, però ple de lliçons de vida.

    La teva protagonista, ( no sé si és un relat biogràfic...) ha estat tota la vida una dona exemplar, creativa, protectora i bona mare, però potser és en fer-se gran quan més ha sabut lluitar per sobreviure.
    Un bon relat, Romy Ros!

  • brins | 18-03-2020 | Valoració: 10

    El teu protagonista ha conegut el goig de viure, indubtablement, ha sabut gaudir de les meravelles que la natura ofereix i a més, i molt important, ha sabut merèixer la companyia d'un ésser estimat en el moment de trobar la pau definitiva.
    Gràcies per aquest relat tan preciós, Josep!

    brins

  • brins | 18-03-2020 | Valoració: 10

    Crec que ja et vaig comentar aquest relat ahir, Raül, no sé si és que alguna cosa va fallar o si l'has penjat per segona vegada, però de totes maneres em plau tornar a dir-te que expliques aquest record d'una manera deliciosa i sentida. Felicitats per saber escriure tan bé.

    brins

  • brins | 17-03-2020 | Valoració: 10

    Aquest poema espiritual, basat en un versicle de Sant Joan, no tan sols conté bellesa, també conté molta veritat. Les persones som sarments que necessiten ser cultivats i regats amb molt d' amor. Ho necessitem, per poder viure esperançats i en pau.

    brins

  • brins | 14-03-2020 | Valoració: 10

    Un relat preciós, Naiade, vessa imaginació, poesia i amor per la pintura. Hi deixes ben gravats els teus coneixements pictòrics. Felicitats!

    brins

  • brins | 14-03-2020

    No, Perla de Vellut, la forma verbal "soc" no ha de portar accent. El de la primera frase deu haver estat un lapsus a causa del costum que teníem d' accentuar aquest mot, però el segon és correcte perquè en la llista de diacrítics actuals no hi apareix.La forma "són", en canvi, sí que ha conservat l'accent.

  • brins | 13-03-2020 | Valoració: 10

    Hola, Nil,
    En començar a llegir aquest relat, ja he intuït que m'agradaria i no m'he equivocat.He pogut tornar a admirar el teu acurat vocabulari i la teva mestria alhora de desgranar un record.
    A mi, malauradament, el que expliques no m'ha pogut portar a la memòria cap instant semblant, era filla única i, a més, no tenia ties ni oncles, però gràcies a les teves paraules he pogut sentir perfectament un moment de caliu.
    Crec que has comentat fa poc que els últims relats publicats han coincidit a parlar dels colors... No t'estranyi, Nil, la convocatòria d'ARC d'aquest mes demana aquest tema.
    Una abraçada,

    brins

  • brins | 13-03-2020 | Valoració: 10

    Hola, Lluís,

    Has exposat un clar exemple del que és la impertinència i la poca cura. Aquest relat l'haurien de llegir els nombrosos llenguallargs que corren pel món.

    Tens la mà trencada amb els diàlegs, Lluís, m'encanta llegir-los. A vegades, en llegir un relat perdo involuntàriament el fil perquè em distreu massa l'observació del vocabulari, de l'ortografia, de la coherència...però en llegir un relat teu,m'endinso des del principi fins al final, en allò que expliques. No cal dir que, gramaticalment, també són impecables...

    Una abraçada,

    brins

  • brins | 11-03-2020 | Valoració: 10

    Quines píndoles tan fantàstiques coneixen aquests dos amics! Tant de bo que les tinguessin a la farmàcia.
    M'ha encantat aquest relat tan ben escrit, conté molta imaginació i, alhora, força realitat, d'avis com el Blai i en Xesco, n'existeixen. Jo els envejo perquè a mi m'és impossible tenir tan bon humor; segurament que sóc massa seriosa, però no ho puc evitar...

    Gràcies, Lluís Pagès, per la bona estona que he pogut passar llegint el teu relat.

    brins

  • brins | 28-02-2020 | Valoració: 10

    Tant de bo que en Jan Bonapasta no es desmoralitzés amb la negativa rebuda, persones com ell fan molta falta en aquest món.

    No sabia que els narcisos també s'anomenaven "josepets", Aleix, gràcies. El que sí que he pogut saber fa poc és que, malgrat la seva delicadesa, són molt forts. El jardí del qual parlava en el meu últim relat ha necessitat un camió grua per poder ser desprovist de males herbes i gairebé totes les flors han desaparegut, però ells han pogut sobreviure; Els seus bulbs han rebentat la terra per poder sobresortir i regalar-me unes precioses flors grogues.

    Una abraçada, Aleix

    Pilar,

  • brins | 21-02-2020

    No deus entrar mai en el fòrum, Nil, en cas contrari ja coneixeries aquest repte tan entretingut, jo gairebé sempre hi participo.
    És potser l'únic repte que en aquest moment funciona bé, els que hi havien hagut temps enrere han anat desapareixent per falta de participació.

    Funciona així: El guanyador de cada setmana ha de buscar i penjar una imatge que sigui suggerent, un paisatge, una figura, una abstracció...i les persones que estimen la poesia competeixen enviant un o dos haikus, dues tankes, o un haiku i una tanka. Sempre compta amb poemes preciosos, però que han d'acomplir un requisit, han de tenir l'estructura d'aquest tipus de poesia d'origen japonès.És a dir, si es tracta d'un haiku, ha de tenir tres versos, el primer de 4 síl.labes, el segon de 6, i et tercer de 4. (comptats fins a lúltima vocal tònica i fent totes les elisions o sinalefes que calgui, i si és una tanka el poema que s'envia ha de tenir 4-6-4-6-6 síl.labes.

    Alguns dels participants guanyadors, a vegades que no aconsegueixen penjar la imatge que han escollit per al següent repte, però sempre hi ha algun participant amable que els ajuda)

    Si et ve de gust entrar al fòrum i busques el Niporepte d'aquesta setmana, potser podràs entendre el funcionament més bé que amb les meves explicacions.

    Ànim!

  • brins | 20-02-2020 | Valoració: 10

    "Xamós, espessigo, cap viu, la saba dels clavells...", si aquest poema fos anònim, hauria endevinat que era teu, per la cura i la bellesa de les paraules que conté.

    Recordo molt bé la pel·lícula que esmentes, " Kuanta Kinter", em va impressionar pel missatge que contenia i per la interpretació dels protagonistes, les persones de color solen ser uns actors fabulosos.

    A vegades em pregunto, Nil, com és que no participes en el Niporepte, ens regalaries uns haikus i tankes peciosos.

    Que tinguis un bon dijous!

    brins


  • brins | 18-02-2020 | Valoració: 10

    M'encanten els relats on la natura i algun animalet té protagonisme, perquè estimo la natura i estimo els animals. Aquest relat teu m'ha proporcionat una estona de felicitat. Gràcies.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: