Quin poema tan tendre Nonna. A mesura que llegia m’hi sentit identificada i un cumul de sentiments m’han emplenat fent fins i tot que m’emociones.
Saps transmetre tan bé...
Vaig estar molt contenta de retrobar-te el dissabte .
Una abraçada dolsa com el teu poema

... és el que desprèn aquest poema tant adient amb la primavera. Ens mostres una lliçó optimista de la que tots n’hauriem d’aprendre.
Una forta abraçada

Llàstima que en el teu relat si reflecteixin tantes persones que ens volen dirigir amb males arts i tan sols pensant en el benefici d’uns pocs. D’ells sobretot.
Llàstima que dins el cor se’ls hi hagi instal•lat aquest virus tan agressiu i comú de la supèrbia.
Salutacions

És llibertat, és plasmar el nostre jo més profund. Escrivint podem viatjar allà on olem, com volem, sense cap reprensió, sense culpes, tan sols deixant fluir el que duem dins.
Una abraçada

...molt bo. Encara que ens qüestionem el perquè caiem en aquest error i intentem fer veure que amb nosaltres no va, sempre, en algun moment, ens deixem portar per la buidor de l’aparença, sense veure el que veritablement es important. Una llastima però ben cert. Bona dissertació
Una abraçada

Paraules sàvies amic Joan, per no saber, no sabem quasi res, ni qui som, ni d’on venim, ni on anem. Tan sols vivim cercant l’entrellat de tot plegat, intuint, pressentint... o potser si sabem, però una espessa cortina trenada per nosaltres mateixos ens retè amagant-nos el que realment som.
Una forta abraçada

Expresses tan bé el patiment dels que ho van viure que he pogut sentir el patiment.
Una veritable llàstima que a lo llarg de l’historia, hagi passat tants cops i l’error es repeteix. Cremar les lletres no pot fer desaparèixer el sentiment, ni esborrar el que som, encara que alguns ho voldrien.
Una abraçada

Aquest relat tan divertit, tens una imaginació desbordant. Tan sols espero que el jutge no s’ho prengui seriosament, que seria de nosaltres sense aquesta estimulació dels cervells i la satisfacció que en traiem!!
Genial Ferran. Una abraçada

Caram Aleix, no et coneixia aquesta faceta teatral. Espero que n’escriguis més. Ho he passat molt bé, una obra divertida i ben estructurada. Trobo que hi tens molta gracia.
Una abraçada

Un tema que sempre serà d’actualitat. L’exaltació juvenil, les ganes d’arreglar el món. L’esperit d’enfrontar-se a les normes carques que acostumen a regir.
L’Helena, adulta, volent educar, volent treure el millor de cadascun, veient com esclaten els cors joves, encara nets, volent-se enfrontar a tanta corrupció. Mai hauríem de perdre les ganes de lluitar per un món millor.
Salutacions i endavant

Un poema que t’incita a caminar, a gaudir, a anar al teu ritme, sense preses. He gaudit d’aquest poema tan vital , sincer, encertat. Camina, tria i agafa el que la vida t’ofereix, reposa, assimila i torna a caminar. Un poema genial
Una abraçada

Totalment d’acord amb la teva poesia. Cal deixar-te embolcallar per aquest silenci intern on tan sols un mateix hi te cabuda. Arribar al punt de la no existència, deixar fluir lliure el contingut que brolla com una font sense aturador i adonar-te més tard del que has escrit, a voltes sorprenent per a tu mateixa.

Una forta abraçada

Superar les hores baixes, els entrebancs, les pors...Sempre hi ha quelcom pel que tirar endavant.
Una forta abraçada

Un poema que impacta per la seva tendresa, la melangia dels bons moments passats predomina. Sempre tindrem aquests moments a la memòria i ningú ens els pot prendre.
Una forta abraçada Aleix

Un relat divertit, alhora que trist. M’ha agradat com has traçat l’historia . Et felicito per la gran imaginació que tens. Un final molt encertat, no es podia acabar d’altre manera.
Una abraçada