Hola crohnic,

moltes gràcies pel comentari del meu relat, ets molt amable.
És cert que no és fàcil transmetre sentiments quan s'escriu una història i, per això, et felicito. Crec que te n'has sortit molt bé.

A través de les teves paraules he pogut sentir la tristesa que envaeix la teva protagonista a la meva pròpia pell i també l'alleujament i l'alegria final en descobrir que aquell que tan l'ha feta patir és mort. Molt ben fet!

Fins aviat!

Hola Aleix,

moltes gràcies pel teu comentari, ets molt amable. M'alegro que el meu relat t'hagi agradat.

Fins aviat!

Hola Júlia!

És el primer relat teu que llegeixo i segur que no serà l'últim!
El teu relat és ple de poesia i d'imatges precioses com els "petons dolços que tenien gust a somni".

M'agrada molt quan dius que ella ja havia perdut, sense saber-ho. M'ha despertat la curiositat per saber com acabarà la història entre els dos joves.

Felicitats!!

Tens raó, la felicitat està en les petites coses. El monjo, però, té una curiosa manera de descobrir-ho... Molt bo el relat. Fins aviat.

M'encanta la manera de començar el relat. Molt bo. Has aconseguit fer-me riure molt amb poques paraules. Fins aviat!

És un dels millors relats curts que he llegit mai; el final és boníssim. Pobre home, a sobre que la vol ajudar.... :-)

Hola Xisca,
és el primer relat teu que llegeixo i m'ha agradat molt, sobretot com descrius la vida a pagès, m'he pogut imaginar perfectament la nena brodant a l'ombra d'un lledoner. Una imatge dolça i relaxant. Molt bon relat. Et seguiré llegint.

... com pot canviar la vida en un instant. Si no hagués patit l'accident, potser la parella del teu relat s'hagués trencat per sempre.
Molt bon relat, d'aquells que et fan pensar.

mai deixarà de sorprendre'm el que ets capaç de fer amb tan poques paraules, de debò.
M'han encantat els teus "nanorelats".
Fins aviat.

Totalment encertada aquesta comparació entre el teatre i la vida, entre un final de ficció i un final de veritat, etern. M'ha agradat molt.
Fins aviat.

Lady shalott, el teu relat m'ha atrapat des del primer moment. És inquietant, trepidant, quan la pianista comença a tocar frenèticament se m'ha accelerat el cor i tot. La teva manera d'escriure m'agrada molt, té un aire poètic que li dóna un toc molt especial. Molt bon relat. Et seguiré llegint.
Fins aviat.

... en Josep s'emporta una bona sorpresa en el seu passeig pel bosc! I, ja que no troben el segrestador, què tal una segona part amb el seu retorn, amb set de venjança? Estaria bé, no?
Fins aviat.

... llegir un relat teu ha estat un plaer.
Fa uns mesos em vas proposar que llegís aquest relat en un comentari que em vas fer d'un dels meus. Fins ara no ho he pogut fer, he estat molt enfeinada i una mica "out". Però ara que he tornat a passar per aquí i he llegit el teu relat m'alegro d'haver trobat temps per fer-ho.
Ah, i moltíssimes gràcies pels teus comentaris. Espero que quan publiqui algun relat nou també el vulguis comentar. De moment però, dir-te que sempre és un plaer llegir-te.
Fins aviat.

Copernic, m'encanta la descripció que fas de Girona, es nota que t'estimes la ciutat. Sobretot m'agrada la frase "gòtic que s'aguanta sobre romànic en un aiguabarreig d'estils". Fa cinc anys que visc a Girona i cada cop que passo pel Pont de Pedra no puc evitar girar el cap per mirar una vegada més les cases de l'Onyar i la Catedral. Realment és una ciutat fantàstica i en el teu relat has sabut plasmar les sensacions que aquesta desperta. Felicitats!
Fins aviat.

Xavier, m'ha agradat molt el teu relat. Trobo que per a una història com aquesta, Girona és l'escenari ideal. Per cert, m'ha fet molta gràcia la menció a l'Oficina de Turisme perquè hi vaig estar treballant fa un temps, jeje.
Fins aviat.