Foto de perfil de Annalls

Annalls

77 Relats, 543 Comentaris
56302 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'agradaria saber escriure, captar allò que sents i trasformar-ho en paraules.
Jugar amb elles per posar-les de la manera més harmoniosa. Dir el mateix que han dit d'altres però que no s'assembli gens, fins i tot donar naixement a expressions .
M'agradaria que si algú em llegeix , s'aturi a deixar un comentari per ajudar-me a fer-ho millor.

Últims relats de Annalls

Últims comentaris de l'autor

  • Annalls | 24-05-2019

    ... a Corçà al Casal hi havia una tv i pagant una peseta la podiem veure i la mijordona ens donava un xupa-xup. A la capital anaveu més adelantats.

    Una abraçada !

  • Annalls | 14-04-2019 | Valoració: 10

    Meravellós el teu escrit, ple de seductora sensibilitat. M''agrada llegir-te de nou i veure que segueixes escrivint com un àngel amb molta cura del llenguatge.
    Un peto Brins d'una que et seguia fidelment.

    Annalls

  • Annalls | 14-04-2019

    Gràcies pe teu comentari a Caterina Albert, dona ofegada en un món masculí. Vols dir que Caterina era lesbiana o bisexual? No ho se, la veritat tampoc importa, uiiis que dic i tant que importa, no ser heterosexual en els anys que ella va viure era molt més difícil que avui dia. Em deia una amiga l'altra dia que potser moltes de les dones que no es casaven o eren...
    Conec un seu nebot però la veritat es que en els moments que vam compartir no li vaig demanar mai per ella, tot i que es molt curiós que es passes els darrers deu anys al llit, allà rebia la gent, escrivia... vivia... malaltia? Mira ara si el veies el cosiria a preguntes.
    Tinc un relat que segons diu una professora de literatura li recorda als seus.
    Quan al Galant de nit, primer pensava en un penjador de roba, hahahah, ja m'he adonat de meu equivoc... sensual poema...

  • Annalls | 14-04-2019

    ... un xic delirant i poc creïble, però literàriament BONA !

  • Annalls | 14-04-2019

    Estic d'acord amb la Montseblanc, tot i que no puc dir que no hi hagin homes com el que tu descrius vanitós i que el pot l'apariència. Però en general, els homes i sobretot els que tenen les hormones més alterades en un moment donar tant se'ls hi dona... és el que he observat en la vida. Quan a aquesta costum, una aberració més vers les dones.

    El que em dius del teu poble, m'ha fet reflexionar, sobre aquests nens dels que parlo-SIria- que en realitat els vam tenir ben aprop, en la teva generació, malgrat l'horror de la guerra hi havia joc i segurament alguna rialla i més d'un ensurt amb alguna bomba abandonada. Gràcies per comentar-me.

  • Annalls | 14-04-2019

    Hi tornaríem oi, sempre hi quan poguessin tenir l'experiència d'ara, clar que llavors ja no seriem nens... el món hauria de permetre que fossin com nens tota la vida, però lamentablement estem en un món poc evolucionat ple de depredadors. Escolta, no vull que et molestis, es sols la meva opinió, però el que has escrit aquí que tal en format prosa, més ben dit prosa-poètica?

  • Annalls | 14-04-2019

    Perleta, em dius que no coneixes Víctor Català o el que és el mateix Caterina ALbert? Es molt coneguda i apreciada dins la literatura catalana.
    Ara que ve St Jordi potser t'agradaria comprar algun llibre seu.
    Li van retirar un premi quan van saber que darrera el pseudònim s'amagava una dona.
    Ja veus, trista realitat !
    Gràcies per passar-te per la meva pagina.

  • Annalls | 11-02-2019

    cadascú és tot un mon i malgrat això tants punts en comú.

  • Annalls | 11-02-2019

    ... això que no calen respostes. No ho copso.
    La segona vida en dic jo al fet de dormir i els somnis. I no la controlem aquesta tracta del inconscient que encara se'ns escapa. A vegades fa mitja basarda i tot.



    Anna

  • Annalls | 11-02-2019

    No se com s'escriu aquesta expressió amb italià. Aixi estem fent xup-xup com els saborosos cuinats d'abans. De-pressa no ho tenim viable !!

  • Annalls | 11-02-2019

    que no te'n falta ni un bri. I no sempre és fàcil aconseguir la figura que tu has fet - no li diguis a ningú però ara no recordo com és diu- de fer coincidir els versos amb la primera síl.laba que te un sentit amb les dels següents versos.


    Ah, te de dir un altra cosa-ehem- veig que li fas un comentari al Nil, has d'anar a la seva pagina i escriure-ho allà. Aquí no ho veurà !!

    Anna

  • Annalls | 11-02-2019

    Tendre i dolç , alhora apassionat ! L' AMOR tan difícil de trobar i fàcil a confondre amb el seu germà petit amor.
    Veig que has canviat la foto de perfil, sembla feta expressament pel poema !

    Gràcies per llegir-me i no se si al final t'ho vaig dir: Quina vergonya, no tenies que enviar-me ningú a donar-me un 10, espero que no t'ofenguessis, tal com et vaig dir senzillament vaig pensar que potser no sabies com funcionava.


    Anna

  • Annalls | 11-02-2019 | Valoració: 10

    L'erotisme, en aquest cas ben tractat, donant marge al que no és veu!


    Anna

  • Annalls | 11-02-2019

    Hola Nil,

    Cadascú dona el que te i manifesta l'amor a la seva manera. Potser prou treball li costava aconseguir aquestes viandes i a d'altres poc o res un sopar o una entrada al teatre. Son suposicions però a vegades el que sembla més petit en realitat és més gran i tot depèn del valor que donen a les coses.

    Escrius d'una manera peculiar, ens anem "veient"

    Fins ara.

  • Annalls | 03-02-2019 | Valoració: 10

    Potent, real, sensible i una frase insuperable.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: