fins que l’he trobat avui al teu espai: un cove fantàstic, meravellós, ple de sensualitat : “el so de tots els mars ungint les carenes”... M’ha fet eriçar la pell

Una forta abraçada, Empar

leonardo

reconèixer la valia, el talent, la feina, l’esforç, la il•lusió de les persones que ens envolten.... i en canvi com és que ens costa tant d’expressar-ho obertament?.... Els professors tenen a les seves mans una argila tendre que poden modelar per a convertir en una peça sublim, en una obra d’art, o al contrari, per a accentuar la tosquedat de la seua matèria prima. Aquesta és la feina d’un bon artesà, i amb una eina tant senzilla i tant poderosa com aquest 11 que conserves gravat a foc, el teu admirat i recordat professor, va ser capaç de reconèixer, formar i motivar la teva anima de lletraferida, de la que avui gaudim tots els que tenim el plaer de llegir-te.

Una forta abraçada i felicitats

leonardo

Tots necessitam moments d'introspecció, de soletat, per a mantenir l'equilibri, per a trobar-nos amb naltros mateixos. Aquesta seria la soletat necessaria i desitjada... La del personatge que tan bé dibuixes, no és l'opció de vida que ell ha triat. El descrius com una persona social i amicable que necessita del contacte humà i fins a la darrera línia ens mantens atents al que es trobarà a casa seva que tant tem..... Un relat magistralment portat des del inici fins a la soletat del darrer mot.

Com sempre Unaquimera, un plaer llegir-te. En que he estat un llarg periode sense conectar-me, avui que estic de vacances , m'he retrobat una vegada més amb les teves màgiques històries...

Una abraçada primaverenca

leonardo

... felicitats pel poema i pel premi. Un poema que la teva filla guardarà com un bell tresor, perquè la primera paraula sempre neix del cor....

Una abraçada estiuenca


leonardo

...relat, com ho son les emocions, les sensacions, les contradiccions que passen pel cap d'una adolescent. La necesitat d'autonomia, de trobar-se d'acceptar-se, de rebel.larse, de lluita interna , questionant les normes, lo establert, questionant-se a un mateix...... I al seu costat, sempre la mare, la "mama" que li aporta l'equilibri i el seu amor incondicional. La conexió a terra tan necesaria en aquests moments.

M'ha encantat, felicitats


Una abraçada estiuenca


leonardo

... pàgina a pàgina, per l'unic moment que realment existeix: el present, construït amb retalls de joia/ patiment, rialles/ plors, èxits/ fracasos, certeses/ incerteses, encerts/ errades, amors/desamors, justicia/ injusticies, dolç/ amarg..... necesitam de tots els ingredients per a donar forma a tota una vida i hem de sabre acceptar-los per a poder-los pair...
Un relat precís, tendre i amb un missatge directe i colpidor...

Una abraçada



leonardo

I ben retrobada, Unaquimera. Després d'uns mesos totalment desconectat , m'hi retrobat amb els teus mots: enginyosos, precisos i que encaixan com a originals peces d'un meravellós puzzle..... Sempre al darrera de qualsevol obra mestre, de qualsevol meravella hi ha el factor humà que ho fa possible, amb les seves virtuds i els seus defectes, amb les seves torpeses i les seves habilitats i és precisament això que ho fa únic i espècial..

Felicitats pels teus 5 anyets!! reb una tendre abraçada ja primaveral

leonardo

Efectes que deixan surar els teus mots: goig, vida, festa, batec ansiós del cor que reviu des de l'infantesa aquest ritual iniciàtic....

L'entrada de l'estiu per sa nostra roqueta la marquen les flaires de les figueres centenaries que perfumen les asfixiants tardes d'estiu...

Te desitjo un molt bon estiu i et deixo amb una abarçada envoltada d'aquestes flaires...


leonardo

com has sabut captar amb aquesta fotografia i amb els teus mots com la natura interpreta aquesta nova sonata de primavera i com els nostres cors s'omplen d'alegria en escoltar-la. Fixat-hi bé les notes que capritxosament hi ha dibuixades al teu pentagrama:
la -la- fa -fa -la -do -do -do -mi -la -do -do -mi -do -mi -do........

M'han encantat i avui provaré de fer-les sonar!!

Gràcies pel teu comentari, el o la major/a és el nom que a les Pitiüses es dona als avis o a les persones de més edat d'una casa.


Felicitats per aquesta composició

Una abraçada musical

leonardo

o de vergonya? Si que hi ha temps per anar al gimnàs, al cinèma, veure el fútbol, prendre unes canyes, mirar-se al mirall o anar a la esteticien..... És que hem perdut l'enteniment? En aquesta societat els majors estorben, no són productius, ni eficients, ni aportan valor afagit.... Quina llàstima que no ens fixem en les cultures orientals que tenen als seus majors com a savis als que hi ha que venerar i escoltar...


Una abraçada

leonardo

Aquest darrer nano m'ha encantat, tan de bó és convertís amb moda i és prodigués aquest tipus de regal. De fet tú ja ho practiques i ens regales lo millor de tú mateixa en cada mot en cada caricia dels teus bells relats

Una abraçada pitiüsa

leonardo

desborda joia de viure i dibuixa un paisatge molt familiar per a mi: "Tot comença a la platja.....estesos a ran de sorra..." Que poguem gaudir aquest goig de vida a diari!!


leonardo

pareix que pugui entendre millor la simbiosi perfecte entre l'artista i la seva obra. No coneixía l'obra de Camille Claudel ni la seva trista història, però m'ha copsat.
Un plaer llegir-te, reb una abraçada

leonardo

el meu cor batega amb més força i en les "finestres ben badades" vull "sentir blanor de brisa.."
Com m'ha agradat aquest cant a la vida, a la joia de viure, a la necesitat de reinventar-nos cada sol post.
Un plaer com sempre llegir-te

Leonardo

una jubilació als 75 anys?, el final d'una llarga vida laboral que reb la seva comfirmació fredament "... la impresora escup la confirmació" i la necessitat del calor humà que ens dona la nota d'esperança en la condició humana. La cara i la creu d'aquest magnífic relat que tant bé has sabs dibuixar.

Una nova abraçada

leonardo